termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204328   L position ÔĽŅ <Esports > Gimn√†stica> L position
     
       
    • posici√≥ d'escaire, n f
    • es posici√≥n en √°ngulo
    • fr √©querre
    • en L position

    <Esports > Gimnàstica>

    Posici√≥ en qu√® el gimnasta t√© les cames esteses cap endavant, formant amb el cos un angle de quasi 90¬į i sense tocar a terra, i es recolza en les articulacions dels canells o els palmells de les mans.

       
  • 2664045   la-kwa ÔĽŅ <Bot√†nica> , <Alimentaci√≥ > Fruita> la-kwa
     
       
    • cogombre tropical, n m
    • es balsamina
    • es b√°lsamo
    • es calaica
    • es cundeamor
    • es karela
    • es mel√≥n amargo
    • es soros√≠
    • fr concombre africain
    • fr concombre amer
    • fr courge am√®re
    • fr margose
    • fr melon amer
    • fr momordique balsamine
    • fr paroka
    • fr poire de merveille
    • pt melao de San Caetano
    • en African cucumber
    • en balsam pear
    • en bitter cucumber
    • en bitter gourd
    • en bitter melon
    • en la-kwa

    <Botànica> , <Alimentació > Fruita>

    Fruit del cogombre tropical, allargat i verrucós, verd i amb llavors blanques quan és immadur i groc o ataronjat i amb llavors vermelles quan és madur, de gust amarg, que s'utilitza en cuina i amb finalitats terapèutiques.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cogombre tropical:

    S'aprova la forma cogombre tropical com a nom de l'esp√®cie bot√†nica Momordica charantia (o Mormordica muricata) i del fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una designaci√≥ motivada, descriptiva del concepte, i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·des del punt de vista botànic és una solució adequada, ja que el gènere Momordica, al qual pertany aquesta planta, és molt proper al gènere Cucumis, al qual pertany el cogombre;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    La forma cogombre amarg, que descriuria bé el concepte, s'ha desestimat perquè ja s'aplica en català a una altra espècie botànica (Ecballium elaterium), tal com recull el diccionari normatiu.

    També s'ha descartat la forma meló amarg, perquè encara que el gènere Cucumis, al qual pertany el meló (com el cogombre), és relativament proper al gènere Momordica, els especialistes opinen que el fruit de l'espècie Momordica charantia difícilment s'associaria amb un meló, que sol ser un fruit més gran i arrodonit. Tampoc s'associaria amb una carabassa, segons els experts, i per això s'ha descartat igualment la proposta carabassa amarga; en aquest cas, a més, s'ha tingut en compte que la carabassa pertany al gènere Cucurbita, que s'allunya més del gènere Momordica que el gènere Cucumis. També el carabassó és del gènere Cucurbita, i per aquest motiu s'ha descartat la forma carabassó amarg en favor de la forma aprovada (cogombre tropical).

    El Consell Supervisor fa notar, finalment, que el substantiu cogombre s'aplica en catal√†, segons el diccionari normatiu, tant al fruit de la cogombrera com a la cogombrera mateix, de manera que la forma cogombre tropical √©s adequada tant per a designar l'esp√®cie bot√†nica Momordica charantia com el fruit que fa aquesta planta. La forma cogombrera sembla que √©s poc freq√ľent i en aquest cas, d'acord amb l'opini√≥ dels especialistes i amb l'√ļs en la resta de lleng√ľes, s'ha optat per donar prioritat a la forma cogombre com a denominaci√≥ tamb√© de la planta.

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

       
  • 2664046   la-kwa ÔĽŅ <Bot√†nica> la-kwa
     
       
    • cogombre tropical, n m
    • es balsamina
    • es b√°lsamo
    • es calaica
    • es cundeamor
    • es karela
    • es mel√≥n amargo
    • es soros√≠
    • fr concombre africain
    • fr concombre amer
    • fr courge am√®re
    • fr margose
    • fr melon amer
    • fr momordique balsamine
    • fr paroka
    • fr poire de merveille
    • pt melao de San Caetano
    • en African cucumber
    • en balsam pear
    • en bitter cucumber
    • en bitter gourd
    • en bitter melon
    • en la-kwa
    • nc Momordica charantia
    • nc Mormordica muricata sin. compl.

    <Botànica>

    Planta anual de la família de les cucurbitàcies, d'origen tropical, enfiladissa, de fulles palmatipartides, flors grogues i fruits allargats i verrucosos.

    Nota: El fruit del cogombre tropical s'anomena també cogombre tropical.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cogombre tropical:

    S'aprova la forma cogombre tropical com a nom de l'esp√®cie bot√†nica Momordica charantia (o Mormordica muricata) i del fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una designaci√≥ motivada, descriptiva del concepte, i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·des del punt de vista botànic és una solució adequada, ja que el gènere Momordica, al qual pertany aquesta planta, és molt proper al gènere Cucumis, al qual pertany el cogombre;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    La forma cogombre amarg, que descriuria bé el concepte, s'ha desestimat perquè ja s'aplica en català a una altra espècie botànica (Ecballium elaterium), tal com recull el diccionari normatiu.

    També s'ha descartat la forma meló amarg, perquè encara que el gènere Cucumis, al qual pertany el meló (com el cogombre), és relativament proper al gènere Momordica, els especialistes opinen que el fruit de l'espècie Momordica charantia difícilment s'associaria amb un meló, que sol ser un fruit més gran i arrodonit. Tampoc s'associaria amb una carabassa, segons els experts, i per això s'ha descartat igualment la proposta carabassa amarga; en aquest cas, a més, s'ha tingut en compte que la carabassa pertany al gènere Cucurbita, que s'allunya més del gènere Momordica que el gènere Cucumis. També el carabassó és del gènere Cucurbita, i per aquest motiu s'ha descartat la forma carabassó amarg en favor de la forma aprovada (cogombre tropical).

    El Consell Supervisor fa notar, finalment, que el substantiu cogombre s'aplica en catal√†, segons el diccionari normatiu, tant al fruit de la cogombrera com a la cogombrera mateix, de manera que la forma cogombre tropical √©s adequada tant per a designar l'esp√®cie bot√†nica Momordica charantia com el fruit que fa aquesta planta. La forma cogombrera sembla que √©s poc freq√ľent i en aquest cas, d'acord amb l'opini√≥ dels especialistes i amb l'√ļs en la resta de lleng√ľes, s'ha optat per donar prioritat a la forma cogombre com a denominaci√≥ tamb√© de la planta.

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

       
  • 255319   laban ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Llet i derivats> laban
     
       
    • l√†ban, n m
    • es laban
    • es leben
    • fr laban
    • fr leben
    • it laban
    • en laban
    • en lebban
    • en leben

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Iogurt obtingut a partir de llet acidificada, típic del Pròxim Orient i del nord d'Àfrica.

       
  • 207631   label maker ÔĽŅ <Treball > Treball d'oficina > Material d'oficina> label maker
     
       
    • m√†quina de retolar, n f
    • es m√°quina de rotular
    • fr machine √† √©tiquettes
    • fr pince √† √©tiqueter
    • en label maker

    <Treball > Treball d'oficina > Material d'oficina>

    M√†quina que marca signes diversos, principalment lletres i n√ļmeros, en relleu sobre una cinta adhesiva generalment de pl√†stic.

    Nota: Aquest concepte es coneix sovint amb la forma Dymo, que és una marca comercial.

       
  • 314321   labile affect ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> labile affect
     
       
    • afecte l√†bil, n m
    • es afecto l√°bil
    • fr affect labile
    • en labile affect
    • de labiler Affekt

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Afecte caracteritzat pels canvis repetits, ràpids i bruscs en els signes d'expressió emocional, independentment dels esdeveniments o dels estímuls externs.

       
  • 314289   lability of the affect ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> lability of the affect
     
       
    • labilitat afectiva, n f
    • es labilidad afectiva
    • fr labilit√© affective
    • en affective lability
    • en lability of the affect
    • de Affektlabilit√§t

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Propensió a canviar de manera repetida, ràpida i brusca els signes d'expressió emocional, independentment dels esdeveniments o dels estímuls externs.

       
  • 252326   labor ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ginecologia. Obstetr√≠cia> labor
     
       
    • treball de part, n m
    • es trabajo de parto
    • fr travail d'accouchement
    • it travaglio di parto
    • pt trabalho do parto
    • en labor
    • en labour

    <Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

    Conjunt de fenòmens fisiològics que tenen per objecte la sortida del fetus.

    Nota: El treball de part consta de tres períodes: el període de dilatació del coll uterí, el període d'expulsió del fetus i el període placentari.

       
  • 207394   laboratorial ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut> laboratorial
     
       
    • laboratorial, adj
    • es laboratorial
    • en laboratorial

    <Ciències de la salut>

    Relatiu o pertanyent a l'activitat pròpia d'un laboratori o que hi té una relació estreta.

    Nota: En molts contextos es pot utilitzar també el sintagma de laboratori.

       
  • 2754200   laboratory medicine ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> laboratory medicine
     
       
    • ci√®ncies de laboratori cl√≠nic, n f pl
    • an√†lisis cl√≠niques, n f pl sin. compl.
    • es an√°lisis cl√≠nicos, n m pl
    • es biolog√≠a cl√≠nica, n f
    • es biolog√≠a m√©dica, n f
    • es ciencias de laboratorio cl√≠nico, n f pl
    • es medicina de laboratorio, n f
    • es patolog√≠a cl√≠nica, n f
    • fr anatomopathologie clinique, n f
    • fr biologie clinique, n f
    • fr biologie m√©dicale, n f
    • fr pathologie clinique, n f
    • en clinical pathology, n
    • en clinicopathology, n
    • en gross pathology, n
    • en laboratory medicine, n

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Disciplina que, mitjançant tècniques fonamentalment de la química i la biologia, estudia in vitro les propietats biològiques de mostres de sang, orina o altres líquids o de teixits corporals, per a la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el control del tractament i el coneixement de les malalties.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ciències de laboratori clínic (sin. compl. anàlisis clíniques ) i laboratori clínic :

    S'aproven els termes ci√®ncies de laboratori cl√≠nic (amb an√†lisis cl√≠niques com a sin√≤nim complementari) i laboratori cl√≠nic, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ciències de laboratori clínic,

    ·és una alternativa a la forma *patologia clínica, calc de l'anglès (de clinical pathology) utilitzat de vegades per a denominar aquest concepte però desestimat explícitament pels especialistes, que asseguren que no té tradició en català; comenten que les ciències de laboratori clínic no es consideren, de fet, una branca de la patologia (com sí que passa en anglès(1)) i que *patologia clínica és un cas similar a la forma, també d'influència anglesa, *patologia anatòmica (de anatomic pathology), que en català s'anomena habitualment anatomia patològica i es considera una branca de l'anatomia, no de la patologia;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada: el nucli ci√®ncies, en plural, √©s pertinent d'acord amb el fet que aquesta disciplina est√† integrada, en realitat, per un conjunt de t√®cniques de diferents branques cient√≠fiques;

    ·és una forma ja coneguda i usada pels especialistes, que fins i tot dona nom a l'associació que, des dels anys noranta del segle xx, aplega els professionals catalans d'aquest àmbit, l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic;

    ·és una forma paral·lela a altres denominacions de branques científiques multidisciplinàries, com ara ciències de la terra i ciències naturals, ja recollides al diccionari normatiu;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Quant al sinònim complementari anàlisis clíniques,

    ·és una forma també molt utilitzada pels especialistes per a designar aquesta disciplina, especialment en contextos informals;

    ¬∑pot considerar-se tamb√© ling√ľ√≠sticament adequada, explicable per meton√≠mia a partir del sentit recte de la forma normativa an√†lisi cl√≠nica ("An√†lisi de sang, d'orina, etc., humanes feta amb finalitats orientadores amb vista al diagn√≤stic"); les an√†lisis cl√≠niques s√≥n, de fet, una part essencial de les ci√®ncies de laboratori cl√≠nic;

    ·té també el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Pel que fa, finalment, a laboratori clínic,

    ·és la forma utilitzada normalment en català per a designar el concepte;

    ·es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques;

    ¬∑√©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.


    Com a designació de la disciplina científica s'han valorat també altres formes, que el Consell Supervisor ha acabat, però, desestimant:

    -La forma patologia clínica: és un calc de l'anglès bandejat explícitament pels especialistes.

    -La forma biocl√≠nica: aquesta soluci√≥ es documenta al diccionari normatiu i tamb√© en altres fonts catalanes de refer√®ncia (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, a la Gran enciclop√®dia catalana o al Diccionari enciclop√®dic de medicina) referida a aquest concepte.(2) Els especialistes consultats, malgrat tot, desconeixen aquesta forma, que probablement t√© origen en el franc√®s biologie clinique, i asseguren que no t√© cap √ļs actualment entre els professionals. Creuen que probablement va ser un intent inicial de batejar la disciplina que finalment no va prosperar. Segons fonts d'Enciclop√®dia Catalana, la forma biocl√≠nica es remunta a l'any 1970, quan va ser aprovada per a formar part del corpus de la primera edici√≥ de la Gran enciclop√®dia catalana (volum 3, publicat el 1971), a petici√≥ del doctor Joan Colomines i Puig, que aleshores era responsable dels articles de medicina i que posteriorment va ser el primer president de l'Associaci√≥ Catalana de Ci√®ncies de Laboratori Cl√≠nic. Va ser des de la Gran enciclop√®dia catalana que m√©s endavant devia passar a la resta d'obres.

    S'acorda que el president del Consell Supervisor adreçarà una carta al president de la Secció Filològica per informar-lo de la decisió presa i per demanar-li que valori la possibilitat de plantejar una modificació del diccionari normatiu.

    -Les formes biologia cl√≠nica, biologia m√®dica i medicina de laboratori: pr√†cticament no tenen √ļs i no tenen el suport dels especialistes, que consideren que s√≥n designacions sem√†nticament poc adequades, perqu√® estrictament les ci√®ncies de laboratori cl√≠nic no s√≥n ni una part de la biologia ni una part de la medicina, sin√≥ una activitat multidisciplin√†ria que abasta aspectes de la biologia, aspectes de la qu√≠mica i aspectes de la medicina.

    (1) En anglès, de fet, la forma simple pathology ja s'associa de vegades al concepte de ciències de laboratori clínic, per bé que, estrictament, és una designació més genèrica. Segons el diccionari Oxford, per exemple, pathology és "The science of the causes and effects of diseases, especially the branch of medicine that deals with the laboratory examination of samples of body tissue for diagnostic or forensic purposes" (Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012. <http://oxforddictionaries.com>).

    (2) El diccionari normatiu en fa la definici√≥ seg√ľent: "Branca de la medicina que, mitjan√ßant les an√†lisis cl√≠niques, estableix l'estat general del pacient i diagnostica les malalties que el poden afectar."

    [Acta 558, 21 de març de 2013]