termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 205821   lagoon ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> lagoon
     
       
    • llacuna, n f
    • es lag√≥n
    • es lagoon
    • es laguna
    • fr lagon
    • fr lagune
    • en lagoon

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Extensió d'aigua salada a l'interior d'un atol.

       
  • 208374   lagynos ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Hist√≤ria > Arqueologia> lagynos
     
       
    • lag√≠, n m
    • es l√°ginos
    • es lagynos
    • en lagynos

    <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia>

    Garrafa grega de terrissa, amb el cos convex i baix, el coll llarg i la nansa vertical.

       
  • 2664077   laid line ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria paperera> laid line
     
       
    • pontill√≥, n m
    • es puntiz√≥n
    • fr ligne miliare
    • fr vergeure
    • it vergatura
    • pt vergatura
    • en laid line
    • en wire line

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria paperera>

    Cadascuna de les ratlles, molt primes i acostades entre si, que juntament amb els corondells, als quals són perpendiculars, constitueixen la verjura del paper fabricat a mà.

    Nota: Els pontillons són el rastre que deixen els fils més prims de la malla amb què es fabrica manualment el paper, anomenats també pontillons.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pontilló:

    S'aprova la forma pontill√≥ (diminutiu de pont, probablement calc del franc√®s pontuseau) referida, d'una banda, als fils prims de la malla amb qu√® es fabrica manualment el paper verjurat, i de l'altra, a les marques que aquests fils deixen sobre el paper, pels motius seg√ľents:

    ·és la forma més utilitzada tradicionalment en català per a designar aquests conceptes; es tracta, probablement, d'una transposició del significat del francès pontuseau, que en aquesta llengua fa referència als fils longitudinals de la forma i a la marca que deixen sobre el paper (en català, corondells);

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament ben formada, diminutiu de pont, a partir del sufix -ill√≥, i an√†loga a altres substantius de la llengua com ara branquill√≥, grampill√≥, escotill√≥ o puntill√≥ (aquest darrer, diminutiu de punta);

    ·també pot considerar-se semànticament motivada, per tal com els pontillons fan de ponts entre els fils longitudinals, els corondells;

    ·es documenta ja amb aquests significats en obres terminològiques i especialitzades de referència del sector paperer i té el vistiplau dels especialistes consultats, que asseguren que és la denominació habitual;

    ·en castellà s'utilitza la designació puntizón, que té el mateix origen;

    Es descarta la forma cadeneta, documentada en algunes fonts i probablement calc del franc√®s cha√ģnette, perqu√® t√© molt poc √ļs referida a aquest concepte i √©s sem√†nticament imprecisa i, fins i tot, inadequada (en franc√®s, cha√ģnette s'aplica als corondells, els fils m√©s gruixuts).

    La forma puntill√≥, documentada en alguna font, √©s ling√ľ√≠sticament inadequada, per tal com la denominaci√≥ prov√© de pont, no de punt ni de punta.

    Finalment, tamb√© s'ha descartat la forma verjura (an√†loga al franc√®s vergeure), recollida al Diccionari Aguil√≥ referida espec√≠ficament a "cada ratlla horitzontal del paper verjurat", perqu√® √©s una designaci√≥ confusion√†ria, tenint en compte que en catal√† verjura s'aplica generalment al conjunt de l√≠nies, verticals i horitzontals, del paper, tal com ja recullen el diccionari normatiu ("Rastre transl√ļcid d'un paper, de ratlles transversals molt primes i acostades, tallades perpendicularment per altres de molt m√©s separades") i altres fonts de refer√®ncia.

    [Acta 552, 17 d'octubre de 2012]

       
  • 2664076   laid wire ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria paperera> laid wire
     
       
    • pontill√≥, n m
    • es puntiz√≥n
    • fr vergeure
    • pt vergatura
    • en laid wire

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria paperera>

    Cadascun dels fils, generalment metàl·lics, molt prims i acostats entre si, que juntament amb els corondells, als quals són perpendiculars, constitueixen la malla de la forma amb què es fabrica manualment el paper.

    Nota: El rastre que deixa cada pontilló en el paper fabricat manualment s'anomena també pontilló.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pontillo:

    S'aprova la forma pontill√≥ (diminutiu de pont, probablement calc del franc√®s pontuseau) referida, d'una banda, als fils prims de la malla amb qu√® es fabrica manualment el paper verjurat, i de l'altra, a les marques que aquests fils deixen sobre el paper, pels motius seg√ľents:

    ·és la forma més utilitzada tradicionalment en català per a designar aquests conceptes; es tracta, probablement, d'una transposició del significat del francès pontuseau, que en aquesta llengua fa referència als fils longitudinals de la forma i a la marca que deixen sobre el paper (en català, corondells);

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament ben formada, diminutiu de pont, a partir del sufix -ill√≥, i an√†loga a altres substantius de la llengua com ara branquill√≥, grampill√≥, escotill√≥ o puntill√≥ (aquest darrer, diminutiu de punta);

    ·també pot considerar-se semànticament motivada, per tal com els pontillons fan de ponts entre els fils longitudinals, els corondells;

    ·es documenta ja amb aquests significats en obres terminològiques i especialitzades de referència del sector paperer i té el vistiplau dels especialistes consultats, que asseguren que és la denominació habitual;

    ·en castellà s'utilitza la designació puntizón, que té el mateix origen;

    Es descarta la forma cadeneta, documentada en algunes fonts i probablement calc del franc√®s cha√ģnette, perqu√® t√© molt poc √ļs referida a aquest concepte i √©s sem√†nticament imprecisa i, fins i tot, inadequada (en franc√®s, cha√ģnette s'aplica als corondells, els fils m√©s gruixuts).

    La forma puntill√≥, documentada en alguna font, √©s ling√ľ√≠sticament inadequada, per tal com la denominaci√≥ prov√© de pont, no de punt ni de punta.

    Finalment, tamb√© s'ha descartat la forma verjura (an√†loga al franc√®s vergeure), recollida al Diccionari Aguil√≥ referida espec√≠ficament a "cada ratlla horitzontal del paper verjurat", perqu√® √©s una designaci√≥ confusion√†ria, tenint en compte que en catal√† verjura s'aplica generalment al conjunt de l√≠nies, verticals i horitzontals, del paper, tal com ja recullen el diccionari normatiu ("Rastre transl√ļcid d'un paper, de ratlles transversals molt primes i acostades, tallades perpendicularment per altres de molt m√©s separades") i altres fonts de refer√®ncia.

    [Acta 552, 17 d'octubre de 2012]

       
  • 205699   laisser-faire ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses> laisser-faire
     
       
    • direcci√≥ liberal, n f
    • es direcci√≥n laissez faire
    • es direcci√≥n liberal
    • en laisser-faire
    • en laissez-faire

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses>

    Estil de direcci√≥ en qu√® el director no q√ľestiona l'activitat dels seus subordinats i els facilita informaci√≥, de manera que el grup de treball t√© una gran llibertat d'acci√≥.

       
  • 205699   laissez-faire ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses> laissez-faire
     
       
    • direcci√≥ liberal, n f
    • es direcci√≥n laissez faire
    • es direcci√≥n liberal
    • en laisser-faire
    • en laissez-faire

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses>

    Estil de direcci√≥ en qu√® el director no q√ľestiona l'activitat dels seus subordinats i els facilita informaci√≥, de manera que el grup de treball t√© una gran llibertat d'acci√≥.

       
  • 252349   LAK cell ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> LAK cell
     
       
    • c√®l¬∑lula LAK, n f
    • c√®l¬∑lula K activada per limfocines, n f sin. compl.
    • es c√©lula citocida activada por linfoquinas
    • es c√©lula LAK
    • fr cellule LAK
    • en LAK cell
    • en lymphokine-activated killer cell

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Cèl·lula K activada per citocines, generalment per la IL-2, amb activitat citolítica sobre cèl·lules tumorals i sobre cèl·lules infectades per virus.

    Nota: La sigla LAK correspon a la denominació anglesa lymphokine-activated killer [cell] (literalment, '[cèl·lula] matadora activada per limfocines').

       
  • 835118   lamassu ÔĽŅ <Arts > Escultura> lamassu
     
       
    • lamassu, n m
    • es lamassu
    • es lamasu
    • fr lamassu
    • it lamassu
    • pt lamassu
    • en lamassu

    <Arts > Escultura>

    Escultura que representa un cos de lleó o de bou alat amb cap humà, sovint amb cinc potes, que es col·locava a les entrades de les ciutats i a les portes dels palaus assiris com a signe de protecció.

    Nota: La forma lamassu prové de l'accadi, llengua en què significava 'esperit protector'.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lamassu:

    S'aprova el terme lamassu, d'origen accadi, pels motius seg√ľents:

    ·és la forma utilitzada normalment per a denominar el concepte;

    ·es documenta en textos catalans d'especialitat i en obres lexicogràfiques;

    ·s'adequa sense problema al sistema fònic i gràfic del català;

    ¬∑√©s una forma internacional, documentada tamb√© en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau de tots especialistes consultats.

       
  • 208546   lambada ÔĽŅ <Arts > Dansa> lambada
     
       
    • lambada, n f
    • es lambada
    • fr lambada
    • it lamb√†da
    • en lambada

    <Arts > Dansa>

    Ball de parella, d'origen brasiler, en què els balladors, estretament enllaçats, fan ondular marcadament els malucs i les espatlles.

    Nota: El ritme √©s semblant al de la c√ļmbia, i presenta tamb√© elements propis del rock.

       
  • 576616   laminate ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Processos> laminate
     
       
    • laminat, n m
    • es laminado
    • es tejido laminado
    • fr lamin√©
    • fr stratifi√©
    • fr tissu lamin√©
    • fr tissu stratifi√©
    • en combined fabric
    • en laminate
    • en laminated fabric

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Processos>

    Producte resultant d'un laminatge.