termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2897890   lunge holder ÔĽŅ <Arts > Circ> lunge holder
     
       
    • lonjador | lonjadora, n m, f
    • es lonchador | lonchadora, n m, f
    • fr longeur | longeuse, n m, f
    • en lunge holder, n

    <Arts > Circ>

    Persona responsable de controlar l'extrem lliure d'una lonja, per evitar que l'acròbata es faci mal si cau durant l'entrenament o l'execució dels exercicis.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor, en l'aprovació dels termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja:

    S'aproven els termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja, manlleus adaptats morfol√≤gicament i fon√®ticament de les denominacions franceses longe, longeur | longeuse i autolonge, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ¬∑els manlleus francesos s√≥n les designacions conegudes i utilitzades habitualment pels especialistes, que asseguren que s√≥n formes molt consolidades en circ i dif√≠cilment substitu√Įbles per altres solucions;

    ¬∑les formes aprovades, amb j, per b√© que no reflecteixen la pron√ļncia habitual dels experts (els especialistes solen fer *lonxa o *lontxa, ensordint o africant el so fricatiu sonor de la g francesa), responen a l'adaptaci√≥ catalana que s'esperaria d'aquests manlleus i segueixen el paral¬∑lelisme d'altres denominacions d'origen franc√®s ja incorporades a la llengua, com ara forja (de forge), franja (de frange), granja (de grange), tija (de tige) o tarja (de targe); cal tenir present, de fet, que les formes *lonxa i *lontxa, habituals entre els especialistes, s'expliquen probablement per influ√®ncia de l'adaptaci√≥ castellana loncha;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© es documenten els manlleus francesos adaptats a les caracter√≠stiques fon√®tiques de la llengua d'arribada (loncha en castell√†; longia en itali√†; lunge en angl√®s);

    ¬∑tenen el suport de la majoria d'especialistes, que consideren m√©s factible for√ßar un canvi de pron√ļncia (lonxa [S] / lontxa [tS]>lonja [Z]) que no pas intentar substituir els manlleus per altres propostes alternatives.

    Les formes cabestre i ronsal -calcs del franc√®s longe (de long 'llarg'), que designa origin√†riament la corda o la corretja que es lliga al coll o al cap de les haveries per a menar-les- s'han descartat perqu√® no tenen √ļs, no s'identifiquen amb el concepte i han estat majorit√†riament descartades pels especialistes.

    Tamb√© s'han desestimat, per manca d'√ļs o per imprecisi√≥, les formes arn√®s (no s'identifica amb una lonja, sin√≥ amb un cinyell o unes corretges que es lliguen al cos), corda de seguretat, cable de seguretat i sistema de seguretat.

    Quant a lonjador | lonjadora, s'ha preferit aquesta forma en comptes de longer | longera (igualment adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic) perqu√® la forma amb el sufix -dor |-dora t√© m√©s √ļs. Tamb√© s'han valorat les alternatives assegurador | asseguradora, operador | operadora i
    tècnic de seguretat | tècnica de seguretat, entre d'altres, però s'han descartat, novament, perquè el manlleu ja és una forma molt consolidada.

    [Acta 568, 19 de desembre de 2013]

       
  • 3172772   lunistice ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> lunistice
     
       
    • lunistici, n f
    • es detenci√≥n lunar, n f
    • es lunasticio, n m
    • es lunisticio, n m
    • fr lunestice, n m
    • fr lunistice, n m
    • en lunar standstill, n
    • en lunistice, n

    <Ciències de la Terra > Astronomia>

    Cadascuna de les dues posicions de la Lluna en l'esfera celeste en què la seva declinació assoleix un valor màxim o mínim, ja sigui relatiu o absolut.

    Nota: 1. Cada 13,6 dies té lloc un lunistici en què la declinació de la Lluna assoleix un valor màxim o mínim relatiu. Cada 9,3 anys té lloc un lunistici en què la declinació de la Lluna assoleix un valor màxim o mínim absolut.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lunistici:

    S'aprova el substantiu lunistici pels motius seg√ľents:

    ·és una designació motivada, creada per analogia formal i semàntica amb el substantiu solstici,(1) del llatí solstitium, compost de sol i status, participi de stare 'estar dret, aguantar-se';

    ¬∑malgrat que, a difer√®ncia del referent solstici, no t√© un origen llat√≠ directe, pot considerar-se una forma ling√ľ√≠sticament adequada, creada a partir del substantiu lun(a) (forma llatina de lluna) + la vocal d'enlla√ß i, habitual davant de formes sufixades llatines comen√ßades en consonant+ -stici (del llat√≠ status); formalment √©s tamb√© una denominaci√≥ paral¬∑lela a armistici;

    ·pot identificar-se sense problema amb el concepte;

    ·ja es documenta en alguns contextos catalans;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© es documenta la denominaci√≥ an√†loga amb aquest mateix sentit.

    Es descarta la forma llunastici, a partir del substantiu catal√† lluna, perqu√® ling√ľ√≠sticament es considera preferible rec√≥rrer a una soluci√≥ creada amb dos formants d'origen culte. El Consell Supervisor creu, a m√©s, que el fet que en aquest cas el concepte sigui molt especialitzat justifica de manera clara la prefer√®ncia per una soluci√≥ d'aquest tipus, m√©s acostada al llat√≠.

    Per motius similars s'ha desestimat també la forma llunistici, creada també sobre lluna però amb substitució de la vocal final del substantiu per la vocal d'enllaç habitual davant els formants llatins (i).

    També s'ha descartat la forma lunastici (del llatí luna + -stici), perquè en la formació de mots sol ser preferible partir de l'arrel del mot (lun-, en aquest cas) i no del mot complet (luna). El fet, a més, que ja existeixi armistici (del llatí armistitium, a partir de arm(a) + i + -stici) fa pensar que és preferible optar per la denominació paral·lela lunistici.

    S'han valorat igualment les denominacions de tipus descriptiu aturada lunar o aturada de la Lluna (calcs de l'anglès lunar standstill), punt mort lunar, lluna fixa i lluna estacionària, però s'han desestimat perquè no es consideren del tot adequades semànticament i tampoc tenen l'aval dels especialistes.

    (1) "Punt de l'ecl√≠ptica separat 90¬į, sobre el pla d'aquesta, del punt de l'equinocci", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 581, 23 d'octubre de 2014]

       
  • 207358   lurker ÔĽŅ <Inform√†tica> lurker
     
       
    • observador | observadora, n m, f
    • es fisg√≥n
    • es lurker
    • es mir√≥n
    • fr badaud
    • en lurker

    <Informàtica>

    Internauta que participa en un grup de discussió, una llista de distribució, un xat, etc. sense aportar-hi missatges.

       
  • 2631050   LUS ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> LUS
     
       
    • t√®cnica d'ultrasons per l√†ser, n f
    • es generaci√≥n y detecci√≥n de ultrasonidos mediante l√°ser
    • fr technique d'ultrasons laser
    • fr ultrason laser
    • fr ultrasons laser
    • en laser ultrasonics
    • en laser ultrasound
    • en laser-based ultrasound
    • en laser-generated ultrasound
    • en LUS sigla

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Tècnica de generació i detecció d'ultrasons mitjançant un làser, utilitzada per a la caracterització a distància de materials i estructures.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme tècnica d'ultrasons per làser:

    El Consell Supervisor ratifica la proposta t√®cnica d'ultrasons per l√†ser, amb el substantiu t√®cnica com a nucli de la denominaci√≥, perqu√® en catal√† no t√© √ļs un hipot√®tic substantiu *ultras√≤nica que faci refer√®ncia a l'estudi o a l'aplicaci√≥ dels ultrasons. En angl√®s, en canvi, el substantiu ultrasonics s√≠ que t√© aquest significat ("The science and application of ultrasonic waves")(2) i fins i tot de vegades s'utilitza amb aquest sentit la forma ultrasound, 'ultras√≤'.

    (2)Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012.
    <http://oxforddictionaries.com/>

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

       
  • 206732   lustre ÔĽŅ <Joieria. Orfebreria. Bijuteria> lustre
     
       
    • llu√Įssor, n f
    • es brillo
    • fr √©clat
    • it lucentezza
    • en lustre
    • de Glanz

    <Joieria. Orfebreria. Bijuteria>

    Conjunt de reflexos produ√Įts per una superf√≠cie polida.

       
  • 208126   luthier ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> luthier
     
       
    • lutier, n m, f
    • violer | violera, n m, f
    • es luthier
    • es violero
    • fr luthier
    • en luthier
    • en stringed instrument maker

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Artesà que fabrica i repara instruments musicals de corda, especialment violins, violes, violoncels i contrabaixos.

    Nota: Actualment la denominació més utilitzada és lutier.

    Nota: Per a fer referència a la persona que fabrica, repara i restaura instruments musicals en general se solen fer servir les formes fabricant o constructor -a d'instruments musicals.

       
  • 295602   lutz ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge art√≠stic> , <Esports > Patinatge sobre rodes > Patinatge art√≠stic> lutz
     
       
    • lutz, n m
    • es lutz
    • fr lutz
    • en lutz

    <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic> , <Esports > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic>

    Salt en què el patinador, desplaçant-se d'esquena amb el fil exterior del patí de la cama endarrerida, colpeja la pista amb el patí de la cama lliure, efectua una rotació sencera enlaire en sentit contrari al del seu desplaçament, reprèn el contacte amb la pista amb el patí de la cama contrària a la del desplaçament inicial i continua desplaçant-se d'esquena, amb el fil exterior del patí d'aquesta cama.

    Nota: La denominació lutz prové del nom del patinador austríac Alois Lutz.

       
  • 204258   luvar ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> luvar
     
       
    • luvar, n m
    • es emperador
    • fr eglefin
    • fr louvereau
    • fr morue noire
    • it pesce imperatore
    • en haddock
    • en luvar
    • de Hahnenfisch
    • nc Luvarus imperialis

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels perciformes, de la fam√≠lia dels luv√†rids, que fa fins a 200 cm de llarg√†ria, amb el dors blau, els flancs i el ventre platejats amb reflexos rosats, i amb la part superior del cap i les aletes pectorals rosats, que viu a l'Atl√†ntic, l'√ćndic i el Pac√≠fic.

       
  • 788798   luxation of the lens ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Oftalmologia> luxation of the lens
     
       
    • ect√≤pia del cristal¬∑l√≠, n f
    • luxaci√≥ del cristal¬∑l√≠, n f
    • es ectopia del cristalino
    • es ectopia lentis
    • es luxaci√≥n del cristalino
    • fr ectopie du cristallin
    • fr luxation du cristallin
    • en dislocation of the lens
    • en ectopia lentis
    • en lens dislocation
    • en luxation of the lens

    <Ciències de la salut > Oftalmologia>

    Emplaçament anòmal del cristal·lí.

    Nota: Alguns especialistes tendeixen a utilitzar la denominació ectòpia del cristal·lí per a fer referència als casos congènits i la denominació luxació del cristal·lí per a designar els casos adquirits.

       
  • 481335   luxel ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> luxel
     
       
    • l√ļmel, n m
    • es lumel
    • es luxel
    • fr lumel
    • fr luxel
    • fr pixel illumin√©
    • en lumel
    • en luxel
    • de Lumel

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Cadascuna de les fraccions mínimes en què resulta dividit un mapa d'il·luminació.

    Nota: Correspon a un tèxel sobre el qual s'ha aplicat un mapa d'il·luminació.

    Nota: La forma l√ļmel √©s un acr√≤nim creat a partir de la denominaci√≥ anglesa luminosity element.