termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 205567   M phase ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> M phase
     
       
    • fase M, n f
    • es fase M
    • es per√≠odo M
    • fr phase M
    • en M phase

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Estadi del cicle cel·lular durant el qual té lloc la divisió cel·lular.

       
  • 635749   m-learning ÔĽŅ <Pedagogia. Ensenyament> m-learning
     
       
    • aprenentatge m√≤bil, n m
    • es aprendizaje electr√≥nico m√≥vil
    • es aprendizaje m√≥vil
    • es m-learning
    • fr apprentissage mobile
    • fr m-learning
    • en m-learning
    • en mobile learning

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Aprenentatge basat en la utilització de dispositius electrònics mòbils per a accedir a continguts formatius interactius o personalitzats.

       
  • 2231206   maatje herring ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Peix. Marisc> maatje herring
     
       
    • areng a l'holandesa, n m
    • es arenque holand√©s
    • es matjes
    • fr maatjes
    • fr matjes
    • en maatje herring
    • en matjes
    • en matjes herring
    • de Matjes
    • de Matjeshering

    <Alimentació > Peix. Marisc>

    Areng immadur de gust característic que s'elabora amb salmorra lleugera i sense extracció del pàncrees.

    Nota: L'areng a l'holandesa √©s una preparaci√≥ t√≠pica dels Pa√Įsos Baixos.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme areng a l'holandesa:

    S'aprova el terme areng a l'holandesa pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu del neerlandès maatje, escurçament de la forma completa maatjesharing, que encara no està gaire estès en català;

    ·és una denominació descriptiva del concepte, ja que es tracta d'una preparació de l'areng típicament holandesa;

    ·la forma a l'holandesa segueix una estructura recurrent en l'àmbit de l'alimentació i la gastronomia (a+la+gentilici): a la bolonyesa, a la italiana, a la napolitana, a la catalana, a la basca, a la gallega, etc.;

    Es desestimen les formes areng holandès i areng immadur perquè no són prou precises, ja que
    descriuen el concepte √ļnicament pel que fa al producte d'origen, el tipus d'areng, i no pel que fa al tipus de preparaci√≥.

    La forma areng en salmorra, que es pot considerar motivada des d'un punt de vista semàntic, també es descarta perquè no és prou precisa, ja que podria fer referència a qualsevol tipus d'areng preparat amb salmorra.

    Es desestimen les denominacions areng curat, areng adobat i areng marinat perquè no són semànticament adequades.

    [Acta 541, 9 de febrer de 2012]

       
  • 206236   mabe pearl ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> mabe pearl
     
       
    • perla mabe, n f
    • es perla mabe
    • fr perle mabe
    • it perla mabe
    • en mabe pearl
    • de Mabeperle

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Perla bl√≠ster cultivada, en la qual el nucli original ha estat substitu√Įt per un altre.

    Nota: La denominaci√≥ prov√© de mabe, una varietat d'ostra que produ√Įa perles de gran qualitat.

       
  • 207134   mac twist ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu> mac twist
     
       
    • mac-twist [en], n m
    • es mac twist
    • fr mac twist
    • en mac twist

    <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu>

    Truc que consisteix a fer un gir invertit de 360¬ļ a 540¬ļ.

       
  • 1534020   macaron ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Cereals i derivats. Productes de pastisseria> macaron
     
       
    • macarr√≥, n m
    • es macaron
    • es macarr√≥n
    • fr macaron
    • it macaron
    • it macaron francese
    • pt macaron
    • en macaron
    • en macaroon

    <Alimentació > Cereals i derivats. Productes de pastisseria>

    Galeta doble de forma rodona, cruixent per fora i suau per dins, que s'elabora amb una pasta feta de sucre, ametlles i clara d'ou, i es farceix amb una crema espessa, típica de la pastisseria francesa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macarró:

    S'aprova el terme macarr√≥, manlleu del franc√®s macaron adaptat sobre la base del mot de la llengua general macarr√≥, pels motius seg√ľents:

    ·és la forma que s'ha popularitzat entre els especialistes de l'àmbit de la pastisseria i, per tant, la solució més documentada en català;

    ·en català ja es documenten usos tradicionals de macarró dins l'àmbit de la pastisseria i amb un significat molt afí: segons el DCVB(1), per exemple, a Menorca macarró denomina una "Peça de confiteria, composta de sucre molt concentrat i cuit amb líquids aromàtics i que està emmotllat en forma d'estrella amb les puntes arrodonides", i, segons el DDLC(2), macarró és una "Peça de confiteria feta amb sucre, ametlla i espècies"; aquests significats mostren que els conceptes són molt propers i que es tracta de meres variants del mateix tipus de galeta;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'ha produ√Įt la mateixa adaptaci√≥ (macarr√≥n, en castell√†);

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2010]. <http://dcc.iecat.net/ddlc/>

       
  • 220625   macaroni ÔĽŅ <Hist√≤ria > Arqueologia> , <Art> macaroni
     
       
    • macaroni, n m
    • es macarroni
    • fr macaroni
    • en macaroni

    <Història > Arqueologia> , <Art>

    Marca lineal amb formes diverses, no figurativa, traçada amb els dits sobre l'argila fresca, pròpia de l'art rupestre del paleolític superior.

    Nota: Segons algunes fonts, els macaronis són la forma d'art més antiga que es coneix.

       
  • 1534020   macaroon ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Cereals i derivats. Productes de pastisseria> macaroon
     
       
    • macarr√≥, n m
    • es macaron
    • es macarr√≥n
    • fr macaron
    • it macaron
    • it macaron francese
    • pt macaron
    • en macaron
    • en macaroon

    <Alimentació > Cereals i derivats. Productes de pastisseria>

    Galeta doble de forma rodona, cruixent per fora i suau per dins, que s'elabora amb una pasta feta de sucre, ametlles i clara d'ou, i es farceix amb una crema espessa, típica de la pastisseria francesa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macarró:

    S'aprova el terme macarr√≥, manlleu del franc√®s macaron adaptat sobre la base del mot de la llengua general macarr√≥, pels motius seg√ľents:

    ·és la forma que s'ha popularitzat entre els especialistes de l'àmbit de la pastisseria i, per tant, la solució més documentada en català;

    ·en català ja es documenten usos tradicionals de macarró dins l'àmbit de la pastisseria i amb un significat molt afí: segons el DCVB(1), per exemple, a Menorca macarró denomina una "Peça de confiteria, composta de sucre molt concentrat i cuit amb líquids aromàtics i que està emmotllat en forma d'estrella amb les puntes arrodonides", i, segons el DDLC(2), macarró és una "Peça de confiteria feta amb sucre, ametlla i espècies"; aquests significats mostren que els conceptes són molt propers i que es tracta de meres variants del mateix tipus de galeta;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'ha produ√Įt la mateixa adaptaci√≥ (macarr√≥n, en castell√†);

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2010]. <http://dcc.iecat.net/ddlc/>

       
  • 3922115   macassar ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> macassar
     
       
    • ban√ļs de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano de macassar, n m
    • es √©bano de Macassar, n m
    • es √©bano de Tailandia, n m
    • es √©bano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr √©b√®ne vein√©e d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions ban√ļs de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ban√ļs de Macassar i eben de Macassar,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i, en segon lloc, que l'arbre de proced√®ncia d'aquesta fusta (Diospyros celebica) √©s end√®mic de l'illa de Sulawesi, que t√© com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ¬∑la forma ban√ļs de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ¬∑√©s una reducci√≥ de ban√ļs de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma ban√ļs de les C√®lebes (o eben de les C√®lebes), creada sobre C√®lebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on √©s end√®mic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perqu√® s'allunya de les formes utilitzades en altres lleng√ľes. Cal tenir en compte, a banda d'aix√≤, que C√®lebes √©s un nom antic (per b√© que √©s present en el nom cient√≠fic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de ban√ļs de C√®lebes, at√®s que C√®lebes no √©s un arxip√®lag, com suggereix de les C√®lebes, sin√≥ una sola illa.

    Es descarta la forma ban√ļs asi√†tic, paral¬∑lela a la denominaci√≥ oficial en castell√†, perqu√® √©s imprecisa.

    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptaci√≥ Macassar, ja utilitzada en altres lleng√ľes i documentada tamb√© en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en catal√† al nom com√ļ macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una pe√ßa de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sof√†, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922115   Macassar ebony ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Macassar ebony
     
       
    • ban√ļs de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano de macassar, n m
    • es √©bano de Macassar, n m
    • es √©bano de Tailandia, n m
    • es √©bano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr √©b√®ne vein√©e d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions ban√ļs de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ban√ļs de Macassar i eben de Macassar,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i, en segon lloc, que l'arbre de proced√®ncia d'aquesta fusta (Diospyros celebica) √©s end√®mic de l'illa de Sulawesi, que t√© com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ¬∑la forma ban√ļs de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ¬∑√©s una reducci√≥ de ban√ļs de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma ban√ļs de les C√®lebes (o eben de les C√®lebes), creada sobre C√®lebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on √©s end√®mic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perqu√® s'allunya de les formes utilitzades en altres lleng√ľes. Cal tenir en compte, a banda d'aix√≤, que C√®lebes √©s un nom antic (per b√© que √©s present en el nom cient√≠fic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de ban√ļs de C√®lebes, at√®s que C√®lebes no √©s un arxip√®lag, com suggereix de les C√®lebes, sin√≥ una sola illa.

    Es descarta la forma ban√ļs asi√†tic, paral¬∑lela a la denominaci√≥ oficial en castell√†, perqu√® √©s imprecisa.

    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptaci√≥ Macassar, ja utilitzada en altres lleng√ľes i documentada tamb√© en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en catal√† al nom com√ļ macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una pe√ßa de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sof√†, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]