termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2897868   N crystal ÔĽŅ <Qu√≠mica > Qu√≠mica f√≠sica> N crystal
     
       
    • cristall l√≠quid nem√†tic, n m
    • es cristal l√≠quido nem√°tico, n m
    • es cristal nem√°tico, n m
    • fr cristal liquide n√©matique, n m
    • fr cristal n√©matique, n m
    • fr n√©matique, n m
    • it cristallo liquido nematico, n m
    • it nematico, n m
    • en N crystal, n
    • en nematic crystal, n
    • en nematic liquid crystal, n

    <Química > Química física>

    Cristall l√≠quid constitu√Įt per mol√®cules allargades que tenen els eixos orientats paral¬∑lelament entre si i els centres de massa distribu√Įts desordenadament com en un l√≠quid.

    Nota: En cas de desviació de l'alineació molecular, en els cristalls líquids nemàtics es distingeixen com a deformacions l'eixamplament, la torsió i la flexió.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del termes cristall líquid calamític, cristall líquid discòtic, cristall líquid liotròpic, cristall líquid termotròpic, cristall líquid nemàtic, cristall líquid colestèric (sin. compl. cristall líquid nemàtic quiral), cristall líquid esmèctic i cristall líquid columnar:

    S'aproven els termes cristall l√≠quid calam√≠tic, cristall l√≠quid disc√≤tic, cristall l√≠quid liotr√≤pic, cristall l√≠quid termotr√≤pic, cristall l√≠quid nem√†tic, cristall l√≠quid colest√®ric, cristall l√≠quid esm√®ctic i cristall l√≠quid columnar, pels motius seg√ľents:

    En general,

    ·fan referència a tipus específics de cristalls líquids (el substantiu cristall líquid ja és normatiu), segons diferents factors de classificació, i cobreixen necessitats específiques de denominació de l'àmbit;

    ·són formes ja majoritàriament consolidades entre els especialistes;

    ·es documenten en fonts catalanes especialitzades i, alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitzen designacions paral¬∑leles;

    ¬∑s√≥n totes ling√ľ√≠sticament adequades.


    Pel que fa, específicament, a cristall líquid calamític i cristall líquid discòtic,

    ·tant calamític com discòtic poden considerar-se adjectius adequats: calamític prové del llatí calamus, que significa 'canya', i està motivat per la forma allargada de les molècules; discòtic, al seu torn, és un derivat de disc, i està motivat per la forma cilíndrica, de disc, de les molècules; tots dos segueixen el paral·lelisme formal d'altres adjectius com ara nemàtic, esmèctic, colestèric, etc., aplicats també a cristalls líquids.


    Quant a cristall líquid liotròpic i cristall líquid termotròpic,

    ¬∑tant liotr√≤pic com termotr√≤pic s√≥n adjectius adequats, creats amb formants d'origen grec: a la forma sufixada de base -trop, que significat 'gir' o 'volta' (a banda de 'car√†cter' o 'propietat inherent'), s'adjunten, respectivament, les formes prefixades lio-, que significa 'dissoldre' (perqu√® el cristall l√≠quid liotr√≤pic sorgeix per l'addici√≥ d'un dissolvent), i termo- 'calor' (perqu√® el cristall l√≠quid termotr√≤pic sorgeix per un canvi de temperatura); el sufix adjectival final -ic, -ica, si b√© √©s estrictament innecessari (serien igualment adequades les formes cristall l√≠quid li√≤trop i cristall l√≠quid term√≤trop, que tamb√© tenen un cert √ļs), s'explica per paral¬∑lelisme amb altres adjectius vinculats als cristalls l√≠quids: calam√≠tic, disc√≤tic, nem√†tic, esm√®ctic, etc.; cal tenir present, d'altra banda, que tant -trop com -tr√≤pic formen adjectius, si b√© -tr√≤pic sol derivar d'un substantiu en -trop o b√© en -ia o -isme (en aquest cas, liotropia i liotropisme i termotropia o termotropisme).


    Pel que fa a cristall líquid nemàtic, cristall líquid colestèric (que té com a sinònim complementari cristall líquid nemàtic quiral) i cristall líquid esmèctic,

    ¬∑tant nem√†tic com colest√®ric i esm√®ctic s√≥n adjectius ling√ľ√≠sticament adequats, molt consolidats en l'√†mbit i documentats ja en obres lexicogr√†fiques catalanes: nem√†tic s'ha creat sobre la forma prefixada d'origen grec nemat-, que significa 'fil', i s'explica per la forma filar de les cadenes de mol√®cules; colest√®ric √©s un derivat de colesterol, perqu√® l'estructura molecular d'aquests cristalls √©s caracter√≠stica de molts compostos amb colesterol; esm√®ctic, al seu torn, prov√© del grec smektikos, que vol dir 'que neteja', i s'explica etimol√≤gicament per la similitud entre la consist√®ncia d'aquest cristall l√≠quid i la del sab√≥;

    ·els cristalls líquids colestèrics també es coneixen com a cristalls líquids nemàtics quirals, perquè són cristalls amb una orientació molecular en plans nemàtics que es produeixen en compostos que presenten quiralitat, és a dir, que no tenen simetria d'inversió (tant quiral com quiralitat són formes ja recollides al diccionari normatiu).


    Finalment, pel que fa a cristall líquid columnar,

    ¬∑√©s una forma adequada, constru√Įda a partir de l'adjectiu normatiu columnar, que significa, entre altres coses, "que t√© forma de columna".

    Es descarten les formes redu√Įdes cristall nem√†tic, cristall colest√®ric, cristall esm√®ctic, etc., aix√≠ com les substantivacions nem√†tic, colest√®ric, esm√®ctic, etc., malgrat que en alguns casos poden ser admissibles contextualment, perqu√® les formes aprovades es consideren m√©s precises.


    [Acta 570, 13 de febrer de 2014]

       
  • 2897863   N* crystal ÔĽŅ <Qu√≠mica > Qu√≠mica f√≠sica> N* crystal
     
       
    • cristall l√≠quid colest√®ric, n m
    • cristall l√≠quid nem√†tic quiral, n m sin. compl.
    • es cristal colest√©rico, n m
    • es cristal l√≠quido colest√©rico, n m
    • es cristal l√≠quido nem√°tico quiral, n m
    • es cristal l√≠quido quiral, n m
    • fr cholest√©rique, n m
    • fr cristal cholest√©rique, n m
    • fr cristal liquide chiral, n m
    • fr cristal liquide cholest√©rique, n m
    • fr cristal liquide n√©matique chiral, n m
    • en chiral liquid crystal, n
    • en chiral nematic liquid crystal, n
    • en cholesteric crystal, n
    • en cholesteric liquid crystal, n
    • en N* crystal, n

    <Química > Química física>

    Cristall l√≠quid constitu√Įt per mol√®cules allargades que estan disposades formant capes, amb els eixos moleculars paral¬∑lels al pla de cada capa i entre si per√≤ lleugerament despla√ßats d'una capa a l'altra, de tal manera que es configura una estructura helicoidal.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del termes cristall líquid calamític, cristall líquid discòtic, cristall líquid liotròpic, cristall líquid termotròpic, cristall líquid nemàtic, cristall líquid colestèric (sin. compl. cristall líquid nemàtic quiral), cristall líquid esmèctic i cristall líquid columnar:

    S'aproven els termes cristall l√≠quid calam√≠tic, cristall l√≠quid disc√≤tic, cristall l√≠quid liotr√≤pic, cristall l√≠quid termotr√≤pic, cristall l√≠quid nem√†tic, cristall l√≠quid colest√®ric, cristall l√≠quid esm√®ctic i cristall l√≠quid columnar, pels motius seg√ľents:

    En general,

    ·fan referència a tipus específics de cristalls líquids (el substantiu cristall líquid ja és normatiu), segons diferents factors de classificació, i cobreixen necessitats específiques de denominació de l'àmbit;

    ·són formes ja majoritàriament consolidades entre els especialistes;

    ·es documenten en fonts catalanes especialitzades i, alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitzen designacions paral¬∑leles;

    ¬∑s√≥n totes ling√ľ√≠sticament adequades.


    Pel que fa, específicament, a cristall líquid calamític i cristall líquid discòtic,

    ·tant calamític com discòtic poden considerar-se adjectius adequats: calamític prové del llatí calamus, que significa 'canya', i està motivat per la forma allargada de les molècules; discòtic, al seu torn, és un derivat de disc, i està motivat per la forma cilíndrica, de disc, de les molècules; tots dos segueixen el paral·lelisme formal d'altres adjectius com ara nemàtic, esmèctic, colestèric, etc., aplicats també a cristalls líquids.


    Quant a cristall líquid liotròpic i cristall líquid termotròpic,

    ¬∑tant liotr√≤pic com termotr√≤pic s√≥n adjectius adequats, creats amb formants d'origen grec: a la forma sufixada de base -trop, que significat 'gir' o 'volta' (a banda de 'car√†cter' o 'propietat inherent'), s'adjunten, respectivament, les formes prefixades lio-, que significa 'dissoldre' (perqu√® el cristall l√≠quid liotr√≤pic sorgeix per l'addici√≥ d'un dissolvent), i termo- 'calor' (perqu√® el cristall l√≠quid termotr√≤pic sorgeix per un canvi de temperatura); el sufix adjectival final -ic, -ica, si b√© √©s estrictament innecessari (serien igualment adequades les formes cristall l√≠quid li√≤trop i cristall l√≠quid term√≤trop, que tamb√© tenen un cert √ļs), s'explica per paral¬∑lelisme amb altres adjectius vinculats als cristalls l√≠quids: calam√≠tic, disc√≤tic, nem√†tic, esm√®ctic, etc.; cal tenir present, d'altra banda, que tant -trop com -tr√≤pic formen adjectius, si b√© -tr√≤pic sol derivar d'un substantiu en -trop o b√© en -ia o -isme (en aquest cas, liotropia i liotropisme i termotropia o termotropisme).


    Pel que fa a cristall líquid nemàtic, cristall líquid colestèric (que té com a sinònim complementari cristall líquid nemàtic quiral) i cristall líquid esmèctic,

    ¬∑tant nem√†tic com colest√®ric i esm√®ctic s√≥n adjectius ling√ľ√≠sticament adequats, molt consolidats en l'√†mbit i documentats ja en obres lexicogr√†fiques catalanes: nem√†tic s'ha creat sobre la forma prefixada d'origen grec nemat-, que significa 'fil', i s'explica per la forma filar de les cadenes de mol√®cules; colest√®ric √©s un derivat de colesterol, perqu√® l'estructura molecular d'aquests cristalls √©s caracter√≠stica de molts compostos amb colesterol; esm√®ctic, al seu torn, prov√© del grec smektikos, que vol dir 'que neteja', i s'explica etimol√≤gicament per la similitud entre la consist√®ncia d'aquest cristall l√≠quid i la del sab√≥;

    ·els cristalls líquids colestèrics també es coneixen com a cristalls líquids nemàtics quirals, perquè són cristalls amb una orientació molecular en plans nemàtics que es produeixen en compostos que presenten quiralitat, és a dir, que no tenen simetria d'inversió (tant quiral com quiralitat són formes ja recollides al diccionari normatiu).


    Finalment, pel que fa a cristall líquid columnar,

    ¬∑√©s una forma adequada, constru√Įda a partir de l'adjectiu normatiu columnar, que significa, entre altres coses, "que t√© forma de columna".

    Es descarten les formes redu√Įdes cristall nem√†tic, cristall colest√®ric, cristall esm√®ctic, etc., aix√≠ com les substantivacions nem√†tic, colest√®ric, esm√®ctic, etc., malgrat que en alguns casos poden ser admissibles contextualment, perqu√® les formes aprovades es consideren m√©s precises.


    [Acta 570, 13 de febrer de 2014]

       
  • 2754224   n-tuple ÔĽŅ <Matem√†tiques> n-tuple
     
       
    • n-tupla, n f
    • n-pla, n f sin. compl.
    • es n-pla, n f
    • es n-tupla, n f
    • es n-tuplo, n m
    • es tupla, n f
    • fr n-uple, n m
    • fr n-uplet, n m
    • it n-pla, n f
    • it n-upla, n f
    • it tupla, n f
    • en n-tuple, n
    • en tuple, n

    <Matemàtiques>

    Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:

    S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu angl√®s tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan refer√®ncia a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'√†mbit de les matem√†tiques i la inform√†tica, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© es documenta i s'utilitza la forma en femen√≠ i amb a final, si b√© √©s una q√ľesti√≥ for√ßa vacil¬∑lant; en itali√†, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castell√† tupla √©s la forma m√©s usada;

    ·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.

    S'aprova tamb√©, com a sin√≤nim complementari de n-tupla, en matem√†tiques, la forma n-pla, reducci√≥ de n-tupla, pels motius seg√ľents:

    ·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;

    ¬∑es documenta tamb√© en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    El fet que en matem√†tiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en inform√†tica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'√ļs habitual que es fa dels termes en aquestes dues √†rees.

    Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien m√©s justificades des del punt de vista etimol√≤gic, perqu√® tenen menys √ļs. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pron√ļncia habitual d'aquestes formes √©s amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final t√≤nica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'√ļs majoritari de les formes amb a no respon a una q√ľesti√≥ purament fon√®tica (el fet que tupla es pronunci√Į tamb√© amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tend√®ncia a pronunciar la e √†tona final en a).

    Tamb√© s'han valorat -ja sigui perqu√® s'han documentat en algunes fonts, perqu√® han estat suggerides per especialistes o perqu√® en altres lleng√ľes es documenten solucions an√†logues- les formes seg√ľents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminaci√≥ compartida de duple, qu√≠ntuple, s√®xtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el franc√®s), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o √®nupla (i √®nuple). S'han desestimat, per√≤, perqu√® no tenen √ļs.

    (1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]

       
  • 206659   naat ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> naat
     
       
    • grop, n m
    • es nudo
    • fr noeud
    • it nodo
    • en naat
    • de Knoten

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Zona de duresa diferent dins del diamant.

    Nota: Les alteracions de la duresa són degudes a la presència de macles o d'inclusions.

       
  • 208383   naiskos ÔĽŅ <Construcci√≥ > Edificis. Espais de construcci√≥ > Equipaments religiosos> , <Hist√≤ria > Arqueologia> naiskos
     
       
    • naiscos, n m
    • es naiskos
    • en naiskos

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments religiosos> , <Història > Arqueologia>

    Temple grec de dimensions petites.

       
  • 233347   naive B lymphocyte ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> naive B lymphocyte
     
       
    • limf√≤cit B na√Įf, n m
    • limf√≤cit B verge, n m
    • es linfocito B naive
    • es linfocito B virgen
    • fr lymphocyte B na√Įf
    • fr lymphocyte B vierge
    • en naive B lymphocyte
    • en virgin B lymphocyte

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Limfòcit B madur que no ha tingut mai contacte amb el seu antigen específic, ni és la progènie d'un limfòcit madur estimulat per un antigen.

    Nota: Els limf√≤cits B na√Įfs expressen de forma caracter√≠stica IgD i IgM com a immunoglobulines de membrana.

       
  • 233348   naive lymphocyte ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> naive lymphocyte
     
       
    • limf√≤cit na√Įf, n m
    • limf√≤cit verge, n m
    • es linfocito naive
    • es linfocito virgen
    • fr lymphocyte na√Įf
    • fr lymphocyte vierge
    • en naive lymphocyte
    • en virgin lymphocyte

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Limfòcit B o T madur que no ha tingut mai contacte amb el seu antigen específic, ni és la progènie d'un limfòcit madur estimulat per un antigen.

       
  • 233352   naive patient ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Farmacologia> naive patient
     
       
    • pacient na√Įf, n m, f
    • es paciente naive
    • es paciente virgen
    • fr patient na√Įf
    • en naive patient

    <Ciències de la salut > Farmacologia>

    Pacient que no ha estat sotmès a cap tractament, especialment a cap tractament antiretroviral en la infecció per VIH.

       
  • 233350   naive T lymphocyte ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> naive T lymphocyte
     
       
    • limf√≤cit T na√Įf, n m
    • limf√≤cit T verge, n m
    • es linfocito T naive
    • es linfocito T virgen
    • fr lymphocyte T na√Įf
    • fr lymphocyte T vierge
    • en naive T lymphocyte
    • en virgin T lymphocyte

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Limfòcit T madur que encara no ha tingut mai contacte amb el seu antigen específic.

       
  • 1244079   name slug ÔĽŅ <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> , <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> , <Empresa > Comunicaci√≥ empresarial> , <Comunicaci√≥ > Publicitat> name slug
     
       
    • logotip, n m
    • es logo
    • es logotipo
    • fr logo
    • fr logotype
    • en logo
    • en logotype
    • en name slug
    • en word mark
    • en wordmark
    • de Wortmark

    <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> , <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> , <Empresa > Comunicaci√≥ empresarial> , <Comunicaci√≥ > Publicitat>

    Representació gràfica del nom d'una marca, d'una empresa o d'una institució, amb un disseny característic.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes logotip, simbol i logosímbol:

    S'aproven els termes logotip, s√≠mbol i logos√≠mbol com a subordinats del terme normatiu m√©s gen√®ric logotip(1), pels motius seg√ľents:

    ·responen a distincions conceptuals necessàries en determinats contextos especialitzats dels àmbits de les arts gràfiques, el disseny i el màrqueting;

    ·són formes ja utilitzades i reconegudes per nombrosos especialistes;

    ·ja es documenten en català en obres especialitzades i en algunes obres terminològiques;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic: logotip (del formant grec logo- 'paraula' o 'discurs' + -tip 'tipus') respon perfectament al seu sentit etimol√≤gic primer(2); s√≠mbol √©s, gen√®ricament, qualsevol "Element sensible que es pren com a signe figuratiu d'un altre per ra√≥ d'una analogia que l'enteniment percep entre ells o d'una convenci√≥", accepci√≥ que pot adequar-se al sentit del terme recollit aqu√≠; logos√≠mbol, finalment, s'ha format a partir de la uni√≥ de les dues designacions anteriors: logo (reducci√≥ de logotip ja habitual entre els parlants, que coincideix alhora amb el formant logo-) + s√≠mbol), recurs l√≤gic tenint en compte que el concepte fa refer√®ncia justament a la combinaci√≥ d'un logotip i un s√≠mbol;

    ¬∑en altres lleng√ľes es recull tamb√© la mateixa distinci√≥ conceptual i designacions an√†logues.(3)

    Com a alternatives a logotip (en sentit restrictiu) s'han descartat les formes nom (perquè es considera massa imprecisa) i monograma (perquè podria referir-se també, per exemple, a un nom de persona, sense intencions comercials; segons el diccionari normatiu un monograma és un "Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d'ell").

    La forma imagotip, que es documenta de vegades amb el sentit de s√≠mbol, s'ha descartat perqu√®, en general, els experts s'han mostrat m√©s partidaris de s√≠mbol. Cal tenir present, a m√©s, que aquesta forma tamb√© s'associa de vegades al concepte de logos√≠mbol (especialment quan les lletres i el s√≠mbol es poden separar), i que podria resultar, per tant, una denominaci√≥ ambigua. D'altra banda, en catal√† no es documenten precedents de mots constru√Įts amb el formant imago-.

    Pel que fa a isologo, que es documenta de vegades amb el sentit de logosímbol, s'ha desestimat perquè és una forma utilitzada bàsicament en castellà (especialment a l'Amèrica del Sud, segons la norma UNE 54100, i segons algunes fonts referida sovint a un logosímbol en què el símbol i les lletres no es poden separar).

    Com a alternativa a logosímbol també s'ha plantejat la forma marca, però té poc suport entre els especialistes, que consideren que és una designació molt ambigua.

    (1)Logotip, segons el diccionari normatiu, és un "Distintiu gràfic que identifica una marca, un producte, una empresa, etc., format sovint pel seu nom o per lletres del seu nom".

    (2)√Čs probable que l'√ļs de logotip com a gen√®ric de qualsevol element gr√†fic, amb un disseny caracter√≠stic, que representa una marca, una empresa o una instituci√≥, sigui, de fet, una extensi√≥ sem√†ntica del sentit m√©s restrictiu, referit espec√≠ficament a un element gr√†fic verbal (la definici√≥ normativa de logotip, de fet, ja deixa const√†ncia que aquesta forma s'aplica sovint a un nom o a lletres d'un nom).

    (3)En castell√†, per exemple, les formes logotipo, s√≠mbolo gr√°fico (amb el sin√≤nim imagotipo) i logos√≠mbolo es documenten a la norma UNE 54100-10:2008, Industrias gr√°ficas. Vocabulario. Parte 10: Termas fundamentales de dise√Īo gr√°fico.