termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 1244079   name slug ÔĽŅ <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> , <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> , <Empresa > Comunicaci√≥ empresarial> , <Comunicaci√≥ > Publicitat> name slug
     
       
    • logotip, n m
    • es logo
    • es logotipo
    • fr logo
    • fr logotype
    • en logo
    • en logotype
    • en name slug
    • en word mark
    • en wordmark
    • de Wortmark

    <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> , <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> , <Empresa > Comunicaci√≥ empresarial> , <Comunicaci√≥ > Publicitat>

    Representació gràfica del nom d'una marca, d'una empresa o d'una institució, amb un disseny característic.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes logotip, simbol i logosímbol:

    S'aproven els termes logotip, s√≠mbol i logos√≠mbol com a subordinats del terme normatiu m√©s gen√®ric logotip(1), pels motius seg√ľents:

    ·responen a distincions conceptuals necessàries en determinats contextos especialitzats dels àmbits de les arts gràfiques, el disseny i el màrqueting;

    ·són formes ja utilitzades i reconegudes per nombrosos especialistes;

    ·ja es documenten en català en obres especialitzades i en algunes obres terminològiques;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic: logotip (del formant grec logo- 'paraula' o 'discurs' + -tip 'tipus') respon perfectament al seu sentit etimol√≤gic primer(2); s√≠mbol √©s, gen√®ricament, qualsevol "Element sensible que es pren com a signe figuratiu d'un altre per ra√≥ d'una analogia que l'enteniment percep entre ells o d'una convenci√≥", accepci√≥ que pot adequar-se al sentit del terme recollit aqu√≠; logos√≠mbol, finalment, s'ha format a partir de la uni√≥ de les dues designacions anteriors: logo (reducci√≥ de logotip ja habitual entre els parlants, que coincideix alhora amb el formant logo-) + s√≠mbol), recurs l√≤gic tenint en compte que el concepte fa refer√®ncia justament a la combinaci√≥ d'un logotip i un s√≠mbol;

    ¬∑en altres lleng√ľes es recull tamb√© la mateixa distinci√≥ conceptual i designacions an√†logues.(3)

    Com a alternatives a logotip (en sentit restrictiu) s'han descartat les formes nom (perquè es considera massa imprecisa) i monograma (perquè podria referir-se també, per exemple, a un nom de persona, sense intencions comercials; segons el diccionari normatiu un monograma és un "Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d'ell").

    La forma imagotip, que es documenta de vegades amb el sentit de s√≠mbol, s'ha descartat perqu√®, en general, els experts s'han mostrat m√©s partidaris de s√≠mbol. Cal tenir present, a m√©s, que aquesta forma tamb√© s'associa de vegades al concepte de logos√≠mbol (especialment quan les lletres i el s√≠mbol es poden separar), i que podria resultar, per tant, una denominaci√≥ ambigua. D'altra banda, en catal√† no es documenten precedents de mots constru√Įts amb el formant imago-.

    Pel que fa a isologo, que es documenta de vegades amb el sentit de logosímbol, s'ha desestimat perquè és una forma utilitzada bàsicament en castellà (especialment a l'Amèrica del Sud, segons la norma UNE 54100, i segons algunes fonts referida sovint a un logosímbol en què el símbol i les lletres no es poden separar).

    Com a alternativa a logosímbol també s'ha plantejat la forma marca, però té poc suport entre els especialistes, que consideren que és una designació molt ambigua.

    (1)Logotip, segons el diccionari normatiu, és un "Distintiu gràfic que identifica una marca, un producte, una empresa, etc., format sovint pel seu nom o per lletres del seu nom".

    (2)√Čs probable que l'√ļs de logotip com a gen√®ric de qualsevol element gr√†fic, amb un disseny caracter√≠stic, que representa una marca, una empresa o una instituci√≥, sigui, de fet, una extensi√≥ sem√†ntica del sentit m√©s restrictiu, referit espec√≠ficament a un element gr√†fic verbal (la definici√≥ normativa de logotip, de fet, ja deixa const√†ncia que aquesta forma s'aplica sovint a un nom o a lletres d'un nom).

    (3)En castell√†, per exemple, les formes logotipo, s√≠mbolo gr√°fico (amb el sin√≤nim imagotipo) i logos√≠mbolo es documenten a la norma UNE 54100-10:2008, Industrias gr√°ficas. Vocabulario. Parte 10: Termas fundamentales de dise√Īo gr√°fico.

       
  • 207018   naming ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> naming
     
       
    • creaci√≥ de nom, n f
    • es naming
    • en naming

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització>

    Procediment amb què s'estableix la denominació de productes, serveis, marques o empreses.

       
  • 3710854   nanday parakeet ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> nanday parakeet
     
       
    • aratinga nyandai, n f
    • es aratinga √Īanday, n f
    • fr conure nanday, n f
    • en nanday parakeet, n
    • de Nandaysittich, n m
    • nc Aratinga nenday
    • nc Nandayus nenday alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Psitaciformes > Psitàcids > Aratinga

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme aratinga nyandai:

    S'aprova la denominaci√≥ aratinga nyandai pels motius seg√ľents:

    Pel que fa al nucli, aratinga,

    ·és la vulgarització de la denominació científica Aratinga, d'origen tupí, que designa el gènere en què s'inscriu aquesta espècie;

    ¬∑en altres lleng√ľes (castell√†) s'utilitza tamb√© aquesta denominaci√≥;

    ·és la forma proposada pels especialistes com a nom genèric, tant d'aquesta espècie concreta com de la resta d'espècies del gènere Aratinga i dels gèneres Eupsittula, Psittacara i Thectocercus.(1)

    Quant a nyandai,

    ¬∑√©s una adaptaci√≥ de la forma origin√†ria nenday (o √Īanday o √Ī√©nday, segons les fonts), procedent del guaran√≠ i llatinitzada al nom cient√≠fic com a nenday;

    ¬∑segueix l'analogia d'altres lleng√ľes, basant-se, per√≤, en la pron√ļncia de la llengua original i de la llengua vehicular, en qu√® el so inicial √©s palatal;

    ¬∑√©s an√†loga a altres formes catalanes del mateix origen, com ara nyand√ļ (del castell√† √Īand√ļ, i aquest, del guaran√≠ √Īand√ļ);

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    (1)Els g√®neres Aratinga, Eupsittula, Psittacara i Thectocercus s'englobaven, inicialment, en un √ļnic g√®nere: Aratinga. En la nomenclatura vernacular, aratinga s'ha mantingut com a nom gen√®ric de totes les esp√®cies d'aquests g√®neres.

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]

       
  • 2631067   nano- ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> nano-
     
       
    • nano-
    • es nano-
    • fr nano-
    • it nano-
    • en nano-

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Forma prefixada del mot grec nánnos, 'nan', que indica que una estructura és de dimensions nanomètriques o que un objecte conté estructures de dimensions nanomètriques.

    Nota: Per exemple, són noms formats amb aquesta forma prefixada nanopartícula, nanomaterial o nanoxip.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nanoxip i el formant nano-:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació nanoxip per a designar un xip amb components de dimensions nanomètriques (i no un xip de dimensions nanomètriques), com expliquen els especialistes assistents a la sessió de normalització, i proposa de recollir els diferents usos concrets que té el formant nano- en l'àmbit de la nanotecnologia.

    El formant nano- es recull en el diccionari normatiu com a forma prefixada del mot grec n√°nnos, amb el significat gen√®ric de 'nan', i tamb√© per a fer refer√®ncia al subm√ļltiple d'una unitat equivalent a la mil milion√®sima part d'aquesta unitat, que √©s el significat que t√© habitualment en metrologia i que ha donat lloc a la forma nan√≤metre, que √©s la unitat de mesura de refer√®ncia de la nanotecnologia.

    M√©s concretament, la forma prefixada nano- ha passat a indicar en l'√†mbit de la nanotecnologia que una estructura √©s de dimensions nanom√®triques (o que un objecte cont√© estructures d'aquestes dimensions) i tamb√© que una √†rea del coneixement s'ocupa d'aquest tipus d'estructures (d'aqu√≠ la denominaci√≥ nanotecnologia). Aquestes noves accepcions del formant nano- ja es recullen en algunes obres lexicogr√†fiques d'altres lleng√ľes, per exemple en angl√®s al diccionari Merriam-Webster(1), en qu√® es documenten els significats seg√ľents per al formant nano-: "one billionth (10‚ąí9) part of","nanoscale" i "nanotechnology"; d'una manera similar, en itali√† al diccionari Lo Zingarelli 2008(2) es recullen, entre d'altres, els significats seg√ľents de nano-: "Anteposto a parole della terminologia scientifica, significa 'che ha il nanometro come ordine di grandezza delle misure': nanotecnologia, nanoelettronica" i "In parole composte della terminologia tecnica, significa 'miniaturizzato', 'di dimensioni piccolissime': nanotubo".

    (1)Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2012.
    <http://www.merriam-webster.com/>
    (2)ZINGARELLI, Nicola. Lo Zingarelli 2008: Vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2007.

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

       
  • 2631066   nano- ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> nano-
     
       
    • nano-
    • es nano-
    • fr nano-
    • it nano-
    • en nano-

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Forma prefixada del mot grec nánnos, 'nan', que indica que una àrea del coneixement s'ocupa d'estructures de dimensions nanomètriques.

    Nota: Per exemple, són mots formats amb aquesta forma prefixada nanotecnologia, nanociència o nanoelectrònica.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nanoxip i el formant nano-:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació nanoxip per a designar un xip amb components de dimensions nanomètriques (i no un xip de dimensions nanomètriques), com expliquen els especialistes assistents a la sessió de normalització, i proposa de recollir els diferents usos concrets que té el formant nano- en l'àmbit de la nanotecnologia.

    El formant nano- es recull en el diccionari normatiu com a forma prefixada del mot grec n√°nnos, amb el significat gen√®ric de 'nan', i tamb√© per a fer refer√®ncia al subm√ļltiple d'una unitat equivalent a la mil milion√®sima part d'aquesta unitat, que √©s el significat que t√© habitualment en metrologia i que ha donat lloc a la forma nan√≤metre, que √©s la unitat de mesura de refer√®ncia de la nanotecnologia.

    M√©s concretament, la forma prefixada nano- ha passat a indicar en l'√†mbit de la nanotecnologia que una estructura √©s de dimensions nanom√®triques (o que un objecte cont√© estructures d'aquestes dimensions) i tamb√© que una √†rea del coneixement s'ocupa d'aquest tipus d'estructures (d'aqu√≠ la denominaci√≥ nanotecnologia). Aquestes noves accepcions del formant nano- ja es recullen en algunes obres lexicogr√†fiques d'altres lleng√ľes, per exemple en angl√®s al diccionari Merriam-Webster(1), en qu√® es documenten els significats seg√ľents per al formant nano-: "one billionth (10‚ąí9) part of","nanoscale" i "nanotechnology"; d'una manera similar, en itali√† al diccionari Lo Zingarelli 2008(2) es recullen, entre d'altres, els significats seg√ľents de nano-: "Anteposto a parole della terminologia scientifica, significa 'che ha il nanometro come ordine di grandezza delle misure': nanotecnologia, nanoelettronica" i "In parole composte della terminologia tecnica, significa 'miniaturizzato', 'di dimensioni piccolissime': nanotubo".

    (1)Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2012.
    <http://www.merriam-webster.com/>
    (2)ZINGARELLI, Nicola. Lo Zingarelli 2008: Vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2007.

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

       
  • 2631027   nano-indentation ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> nano-indentation
     
       
    • nanoempremtaci√≥, n f
    • es nanoindentaci√≥n
    • fr nano-indentation
    • fr nanop√©n√©tration
    • en nano-indentation
    • en nanoindentation
    • en nanopenetration

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Tècnica que consisteix a aplicar una pressió a escala nanomètrica sobre un material, mitjançant una micropunta, per mesurar-ne algunes de les propietats, especialment la duresa, o bé per conferir-li una determinada propietat.

    Nota: La micropunta amb què es realitza la nanoempremtació forma part d'un nanoempremtador.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes nanoempremtació i nanoempremtador:

    El Consell Supervisor ratifica la decisió acordada a la sessió de normalització i aprova la fixació de les denominacions neològiques nanoempremtació i nanoempremtador com a alternatives a les denominacions habituals entre els especialistes, nanoindentació i nanoindentador, calcs de les formes angleses nanoindentation i nanoindenter, respectivament.

    El verb anglès to indent (del qual deriven les formes indentation i indenter) prové de la forma medieval anglesa endenten, formada al seu torn sobre la base llatina dent; en llengua general, to indent significa "Form deep recesses or notches in a line or surface"(1). En català els diccionaris lexicogràfics no recullen formes de la família etimològica de indent, per la qual cosa les denominacions nanoindentació i nanoindentador no es poden considerar adequades.

    Les formes nanoempremtació i nanoempremtador, que estan formades sobre la base del verb empremtar (segons el diccionari normatiu, "Deixar una empremta (sobre algun cos)", i una empremta és el "Senyal que un cos premut contra un altre de més tou deixa sobre aquest"), es poden considerar semànticament adequades, per tal com fan referència a una tècnica i a un instrument que deixen com a resultat una empremta en un material.

    Es descarten les alternatives nanopenetració i nanopenetrador, que s'han documentat amb aquest sentit en alguna font, perquè no tenen l'aval dels especialistes assistents a la sessió de normalització, la majoria dels quals considera que es pot realitzar una nanoempremtació sense que hi hagi penetració en el material.

    (1)Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012.
    <http://oxforddictionaries.com/>

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

       
  • 2631028   nano-indenter ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> nano-indenter
     
       
    • nanoempremtador, n m
    • es nanoindentador
    • fr nano-indenteur
    • fr nanop√©n√©trateur
    • en nano-indenter
    • en nanoindentation system
    • en nanoindenter

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Instrument utilitzat en la nanoempremtació.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes nanoempremtació i nanoempremtador:

    El Consell Supervisor ratifica la decisió acordada a la sessió de normalització i aprova la fixació de les denominacions neològiques nanoempremtació i nanoempremtador com a alternatives a les denominacions habituals entre els especialistes, nanoindentació i nanoindentador, calcs de les formes angleses nanoindentation i nanoindenter, respectivament.

    El verb anglès to indent (del qual deriven les formes indentation i indenter) prové de la forma medieval anglesa endenten, formada al seu torn sobre la base llatina dent; en llengua general, to indent significa "Form deep recesses or notches in a line or surface"(1). En català els diccionaris lexicogràfics no recullen formes de la família etimològica de indent, per la qual cosa les denominacions nanoindentació i nanoindentador no es poden considerar adequades.

    Les formes nanoempremtació i nanoempremtador, que estan formades sobre la base del verb empremtar (segons el diccionari normatiu, "Deixar una empremta (sobre algun cos)", i una empremta és el "Senyal que un cos premut contra un altre de més tou deixa sobre aquest"), es poden considerar semànticament adequades, per tal com fan referència a una tècnica i a un instrument que deixen com a resultat una empremta en un material.

    Es descarten les alternatives nanopenetració i nanopenetrador, que s'han documentat amb aquest sentit en alguna font, perquè no tenen l'aval dels especialistes assistents a la sessió de normalització, la majoria dels quals considera que es pot realitzar una nanoempremtació sense que hi hagi penetració en el material.

    (1)Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012.
    <http://oxforddictionaries.com/>

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

       
  • 2631035   nanochip ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> nanochip
     
       
    • nanoxip, n m
    • xip nanom√®tric, n m sin. compl.
    • es chip nanom√©trico
    • es nanochip
    • fr nanopuce
    • fr puce nanom√©trique
    • en nanochip
    • en nanometer-scale chip
    • en nanoscale chip

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Xip amb components nanomètrics.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nanoxip i el formant nano-:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació nanoxip per a designar un xip amb components de dimensions nanomètriques (i no un xip de dimensions nanomètriques), com expliquen els especialistes assistents a la sessió de normalització, i proposa de recollir els diferents usos concrets que té el formant nano- en l'àmbit de la nanotecnologia.

    El formant nano- es recull en el diccionari normatiu com a forma prefixada del mot grec n√°nnos, amb el significat gen√®ric de 'nan', i tamb√© per a fer refer√®ncia al subm√ļltiple d'una unitat equivalent a la mil milion√®sima part d'aquesta unitat, que √©s el significat que t√© habitualment en metrologia i que ha donat lloc a la forma nan√≤metre, que √©s la unitat de mesura de refer√®ncia de la nanotecnologia.

    M√©s concretament, la forma prefixada nano- ha passat a indicar en l'√†mbit de la nanotecnologia que una estructura √©s de dimensions nanom√®triques (o que un objecte cont√© estructures d'aquestes dimensions) i tamb√© que una √†rea del coneixement s'ocupa d'aquest tipus d'estructures (d'aqu√≠ la denominaci√≥ nanotecnologia). Aquestes noves accepcions del formant nano- ja es recullen en algunes obres lexicogr√†fiques d'altres lleng√ľes, per exemple en angl√®s al diccionari Merriam-Webster(1), en qu√® es documenten els significats seg√ľents per al formant nano-: "one billionth (10‚ąí9) part of","nanoscale" i "nanotechnology"; d'una manera similar, en itali√† al diccionari Lo Zingarelli 2008(2) es recullen, entre d'altres, els significats seg√ľents de nano-: "Anteposto a parole della terminologia scientifica, significa 'che ha il nanometro come ordine di grandezza delle misure': nanotecnologia, nanoelettronica" i "In parole composte della terminologia tecnica, significa 'miniaturizzato', 'di dimensioni piccolissime': nanotubo".

    (1)Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2012.
    <http://www.merriam-webster.com/>
    (2)ZINGARELLI, Nicola. Lo Zingarelli 2008: Vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2007.

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

       
  • 2631027   nanoindentation ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> nanoindentation
     
       
    • nanoempremtaci√≥, n f
    • es nanoindentaci√≥n
    • fr nano-indentation
    • fr nanop√©n√©tration
    • en nano-indentation
    • en nanoindentation
    • en nanopenetration

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Tècnica que consisteix a aplicar una pressió a escala nanomètrica sobre un material, mitjançant una micropunta, per mesurar-ne algunes de les propietats, especialment la duresa, o bé per conferir-li una determinada propietat.

    Nota: La micropunta amb què es realitza la nanoempremtació forma part d'un nanoempremtador.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes nanoempremtació i nanoempremtador:

    El Consell Supervisor ratifica la decisió acordada a la sessió de normalització i aprova la fixació de les denominacions neològiques nanoempremtació i nanoempremtador com a alternatives a les denominacions habituals entre els especialistes, nanoindentació i nanoindentador, calcs de les formes angleses nanoindentation i nanoindenter, respectivament.

    El verb anglès to indent (del qual deriven les formes indentation i indenter) prové de la forma medieval anglesa endenten, formada al seu torn sobre la base llatina dent; en llengua general, to indent significa "Form deep recesses or notches in a line or surface"(1). En català els diccionaris lexicogràfics no recullen formes de la família etimològica de indent, per la qual cosa les denominacions nanoindentació i nanoindentador no es poden considerar adequades.

    Les formes nanoempremtació i nanoempremtador, que estan formades sobre la base del verb empremtar (segons el diccionari normatiu, "Deixar una empremta (sobre algun cos)", i una empremta és el "Senyal que un cos premut contra un altre de més tou deixa sobre aquest"), es poden considerar semànticament adequades, per tal com fan referència a una tècnica i a un instrument que deixen com a resultat una empremta en un material.

    Es descarten les alternatives nanopenetració i nanopenetrador, que s'han documentat amb aquest sentit en alguna font, perquè no tenen l'aval dels especialistes assistents a la sessió de normalització, la majoria dels quals considera que es pot realitzar una nanoempremtació sense que hi hagi penetració en el material.

    (1)Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012.
    <http://oxforddictionaries.com/>

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

       
  • 2631028   nanoindentation system ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> nanoindentation system
     
       
    • nanoempremtador, n m
    • es nanoindentador
    • fr nano-indenteur
    • fr nanop√©n√©trateur
    • en nano-indenter
    • en nanoindentation system
    • en nanoindenter

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Instrument utilitzat en la nanoempremtació.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes nanoempremtació i nanoempremtador:

    El Consell Supervisor ratifica la decisió acordada a la sessió de normalització i aprova la fixació de les denominacions neològiques nanoempremtació i nanoempremtador com a alternatives a les denominacions habituals entre els especialistes, nanoindentació i nanoindentador, calcs de les formes angleses nanoindentation i nanoindenter, respectivament.

    El verb anglès to indent (del qual deriven les formes indentation i indenter) prové de la forma medieval anglesa endenten, formada al seu torn sobre la base llatina dent; en llengua general, to indent significa "Form deep recesses or notches in a line or surface"(1). En català els diccionaris lexicogràfics no recullen formes de la família etimològica de indent, per la qual cosa les denominacions nanoindentació i nanoindentador no es poden considerar adequades.

    Les formes nanoempremtació i nanoempremtador, que estan formades sobre la base del verb empremtar (segons el diccionari normatiu, "Deixar una empremta (sobre algun cos)", i una empremta és el "Senyal que un cos premut contra un altre de més tou deixa sobre aquest"), es poden considerar semànticament adequades, per tal com fan referència a una tècnica i a un instrument que deixen com a resultat una empremta en un material.

    Es descarten les alternatives nanopenetració i nanopenetrador, que s'han documentat amb aquest sentit en alguna font, perquè no tenen l'aval dels especialistes assistents a la sessió de normalització, la majoria dels quals considera que es pot realitzar una nanoempremtació sense que hi hagi penetració en el material.

    (1)Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012.
    <http://oxforddictionaries.com/>

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]