termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208151   octastyle ÔĽŅ <Construcci√≥ > Arquitectura> octastyle
     
       
    • oct√†stil -a, adj
    • es oct√°stilo
    • fr octastyle
    • it octastilo
    • en octastyle

    <Construcció > Arquitectura>

    Dit de l'edifici pròstil que té vuit columnes.

       
  • 320589   octothorpe ÔĽŅ <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> octothorpe
     
       
    • coixinet, n m
    • malla, n f
    • es almohadilla
    • es croisillon
    • es cuadradillo
    • es signo de n√ļmero
    • fr carr√©
    • it cancelletto
    • pt cardinal
    • pt cerquilha
    • en hash
    • en number sign
    • en octothorpe
    • en pound
    • de Raute
    • de Rautenzeichen
    • sbl #

    <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥>

    Signe gràfic consistent en dues ratlles paral·leles inclinades cap a la dreta que s'encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals.

    Nota: Correspon al codi 0023 d'Unicode i al codi 25 d'ASCII.

       
  • 481396   octree ÔĽŅ <Inform√†tica > Estructura de les dades> octree
     
       
    • arbre octal, n m
    • es √°rbol octal
    • fr arbre d'octants
    • en octree
    • de Octree

    <Informàtica > Estructura de les dades>

    Arbre en què cada node pare té com a màxim vuit nodes fill.

    Nota: Cada node d'un arbre octal representa un cub en l'espai físic. Cada fill representa un octant del node pare de què procedeix.

       
  • 711212   ocular bobbing ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Neurologia> ocular bobbing
     
       
    • b√≤bing, n m
    • es bobbing ocular
    • es rebote ocular
    • fr bobbing
    • fr bobbing oculaire
    • fr r√©v√©rence
    • en bobbing
    • en ocular bobbing

    <Ciències de la salut > Neurologia>

    Moviment ocular espontani vertical que consisteix en una desviació conjugada brusca cap avall dels ulls i un retorn lent a la posició d'origen, el qual s'associa amb una lesió a la protuberància.

    Nota: El bòbing també pot associar-se amb compressió pontina, hidrocefàlia obstructiva o encefalopatia metabòlica.

       
  • 399082   odd-lot theory ÔĽŅ <Economia > Finances > Mercats financers> odd-lot theory
     
       
    • teoria de l'opci√≥ contr√†ria, n f
    • es teor√≠a de la opini√≥n contraria
    • es teor√≠a de la posici√≥n contraria
    • fr th√©orie de l'opinion contraire
    • en odd-lot theory

    <Economia > Finances > Mercats financers>

    Teoria emmarcada dins de l'anàlisi tècnica que, partint de la base que els petits inversors actuen de manera incorrecta, estudia les operacions de compravenda de baix import per adoptar la posició contrària.

       
  • 205783   odds ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia> odds
     
       
    • oportunitat, n f
    • es odds
    • es oportunidad
    • en odds

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia>

    Probabilitat d'un determinat esdeveniment dividida per la seva inversa o complementària.

       
  • 205782   odds ratio ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia> odds ratio
     
       
    • oportunitat relativa, n f
    • OR, n f sigla
    • es odds ratio
    • es oportunidad relativa
    • fr odds ratio
    • fr rapport des cotes
    • en odds ratio
    • en relative odds

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia>

    Quocient de dues oportunitats.

       
  • 3544577   odor pollution ÔĽŅ <Medi ambient> odor pollution
     
       
    • contaminaci√≥ odor√≠fera, n f
    • contaminaci√≥ olfactiva, n f
    • es contaminaci√≥n odor√≠fera, n f
    • es contaminaci√≥n odor√≠fica, n f
    • es contaminaci√≥n olfativa, n f
    • fr pollution olfactive, n f
    • en odor pollution, n
    • en odorant pollution, n
    • en odour pollution, n
    • en olfactory pollution, n
    • en smell pollution, n

    <Medi ambient>

    Contaminaci√≥ produ√Įda per la concentraci√≥ en el medi de subst√†ncies d'olor molesta o perjudicial.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme contaminació odorífera (sin. contaminació olfactiva):

    S'aproven les denominacions contaminaci√≥ odor√≠fera i contaminaci√≥ olfactiva, com a sin√≤nimes, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes motivades sem√†nticament, creades sobre el nucli normatiu contaminaci√≥ ("Acci√≥ de contaminar o de contaminar-se; l'efecte" i "Disminuci√≥ de la qualitat d'algun recurs per addici√≥ o barreja amb materials aliens, sovint com a resultat de l'activitat de l'home o d'altres organismes") amb l'adjunci√≥ dels adjectius d'origen culte odor√≠fer (del llat√≠ odorń≠fer), que significa 'que fa olor, que produeix olor', i olfactiu (formaci√≥ culta anal√≤gica sobre la base del llat√≠ olfactus), que vol dir 'relatiu a l'olfacte'; si b√© en contra de odor√≠fer es podria adduir que la contaminaci√≥, estrictament, no fa olor ni produeix olor, sin√≥ que √©s produ√Įda per les olors (per les males olors), o que est√† relacionada amb les olors, l'√ļs d'aquest adjectiu es pot justificar per extensi√≥ i tamb√© per paral¬∑lelisme amb denominacions relacionades com ara contaminaci√≥ ac√ļstica o contaminaci√≥ lum√≠nica, en qu√® es recorre igualment a adjectius d'origen culte;

    ·totes dues s'identifiquen de manera inequívoca amb el concepte;

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar el concepte;

    ·es documenten en nombrosos textos especialitzats;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es dona prioritat a la forma contaminació odorífera perquè és la més usada i la que té més suport entre els experts.

    Es descarta la forma contaminaci√≥ odor√≠fica, a partir de l'adjectiu neol√≤gic odor√≠fic -a (an√†leg a aur√≠fic -a o calor√≠fic -a), perqu√® pr√†cticament no t√© √ļs.

    Tamb√© s'han descartat per manca d'√ļs contaminaci√≥ olfact√≤ria i contaminaci√≥ olorosa; contaminaci√≥ olorosa, a m√©s, suggereix que la contaminaci√≥ emet bona olor.

    [Acta 611, 28 de setembre de 2016]

       
  • 3544577   odorant pollution ÔĽŅ <Medi ambient> odorant pollution
     
       
    • contaminaci√≥ odor√≠fera, n f
    • contaminaci√≥ olfactiva, n f
    • es contaminaci√≥n odor√≠fera, n f
    • es contaminaci√≥n odor√≠fica, n f
    • es contaminaci√≥n olfativa, n f
    • fr pollution olfactive, n f
    • en odor pollution, n
    • en odorant pollution, n
    • en odour pollution, n
    • en olfactory pollution, n
    • en smell pollution, n

    <Medi ambient>

    Contaminaci√≥ produ√Įda per la concentraci√≥ en el medi de subst√†ncies d'olor molesta o perjudicial.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme contaminació odorífera (sin. contaminació olfactiva):

    S'aproven les denominacions contaminaci√≥ odor√≠fera i contaminaci√≥ olfactiva, com a sin√≤nimes, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes motivades sem√†nticament, creades sobre el nucli normatiu contaminaci√≥ ("Acci√≥ de contaminar o de contaminar-se; l'efecte" i "Disminuci√≥ de la qualitat d'algun recurs per addici√≥ o barreja amb materials aliens, sovint com a resultat de l'activitat de l'home o d'altres organismes") amb l'adjunci√≥ dels adjectius d'origen culte odor√≠fer (del llat√≠ odorń≠fer), que significa 'que fa olor, que produeix olor', i olfactiu (formaci√≥ culta anal√≤gica sobre la base del llat√≠ olfactus), que vol dir 'relatiu a l'olfacte'; si b√© en contra de odor√≠fer es podria adduir que la contaminaci√≥, estrictament, no fa olor ni produeix olor, sin√≥ que √©s produ√Įda per les olors (per les males olors), o que est√† relacionada amb les olors, l'√ļs d'aquest adjectiu es pot justificar per extensi√≥ i tamb√© per paral¬∑lelisme amb denominacions relacionades com ara contaminaci√≥ ac√ļstica o contaminaci√≥ lum√≠nica, en qu√® es recorre igualment a adjectius d'origen culte;

    ·totes dues s'identifiquen de manera inequívoca amb el concepte;

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar el concepte;

    ·es documenten en nombrosos textos especialitzats;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es dona prioritat a la forma contaminació odorífera perquè és la més usada i la que té més suport entre els experts.

    Es descarta la forma contaminaci√≥ odor√≠fica, a partir de l'adjectiu neol√≤gic odor√≠fic -a (an√†leg a aur√≠fic -a o calor√≠fic -a), perqu√® pr√†cticament no t√© √ļs.

    Tamb√© s'han descartat per manca d'√ļs contaminaci√≥ olfact√≤ria i contaminaci√≥ olorosa; contaminaci√≥ olorosa, a m√©s, suggereix que la contaminaci√≥ emet bona olor.

    [Acta 611, 28 de setembre de 2016]

       
  • 3544587   odour contour ÔĽŅ <Medi ambient > Gesti√≥ ambiental> odour contour
     
       
    • isodora, n f
    • es isodora, n f
    • en odour contour, n

    <Medi ambient > Gestió ambiental>

    Isolínia que uneix sobre un mapa els punts que tenen una mateixa concentració d'unitats d'olor.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme isodora:

    S'aprova la denominaci√≥ isodora pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, substantivaci√≥ de l'adjectiu neol√≤gic isodor -a, creat a partir de la forma prefixada del grec is(o)-, que significa 'igual', i odorus, adjectiu llat√≠ que fa refer√®ncia a l'olor i que √©s tamb√© a la base de l'adjectiu normatiu inodor.

    ·és una denominació creada per analogia amb formes ja normatives que designen conceptes semànticament afins, com ara isòbara, isòbata, isoclina o isòcrona (procedents directament del grec), o isoglossa i isoterma (formacions més modernes creades amb elements cultes);

    ¬∑t√© √ļs i es documenta en textos especialitzats;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma is√≤dora, esdr√ļixola, perqu√® √©s ling√ľ√≠sticament inadequada, tenint en compte que √©s una denominaci√≥ creada sobre l'adjectiu isodor -a, a partir del llat√≠ odorus, que √©s una forma plana (es distingeix, en aquest sentit, de is√≤bara, is√≤bata o is√≤crona, denominacions procedents directament del grec, creades sobre formes sufixades √†tones).

    [CS611, 28 de setembre de 2016]