termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 399078   pace counting ÔĽŅ <Esports > Cursa d'orientaci√≥> pace counting
     
       
    • talonament, n m
    • es talonamiento
    • fr double-pas
    • en pace counting
    • en pacing

    <Esports > Cursa d'orientació>

    Tècnica emprada en les curses d'orientació a peu per a fer estimacions de les distàncies, consistent generalment a comptar les vegades que un mateix peu toca a terra i a multiplicar el resultat per la distància prèviament calculada que es recorre amb dues passes.

       
  • 3166864   Pacific cupped oyster ÔĽŅ <Zoologia > Invertebrats no artr√≤podes> Pacific cupped oyster
     
       
    • ostra japonesa, n f
    • ostra arrissada, n f sin. compl.
    • es osti√≥n, n m
    • es osti√≥n del Pac√≠fico, n m
    • es osti√≥n japon√©s, n m
    • es ostra del Pac√≠fico, n f
    • es ostra japonesa, n f
    • es ostr√≥n, n m
    • fr hu√ģtre creuse, n f
    • fr hu√ģtre creuse du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre creuse japonaise, n f
    • fr hu√ģtre du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre japonaise, n f
    • it ostrica concava, n f
    • it ostrica del Pacifico, n f
    • it ostrica giapponese, n f
    • pt ostra-do-pac√≠fico, n f
    • pt ostra-gigante, n f
    • en giant cupped oyster, n
    • en giant oyster, n
    • en giant Pacific oyster, n
    • en Japanese oyster, n
    • en Pacific cupped oyster, n
    • en Pacific oyster, n
    • de Felsenauster, n f
    • de japanische Auster, n f
    • de pazifische Auster, n f
    • de pazifische Felsenauster, n f
    • de pazifische Riesenauster, n f
    • de Riesenauster, n f
    • nc Crassostrea gigas

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Ostra originària de les costes del Japó, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta una gran tolerància ambiental.

    Nota: 1. L'ostra japonesa va ser introdu√Įda a Europa, a les costes atl√†ntiques de Fran√ßa, als anys setanta del segle xx, per recuperar la cria de l'ostra portuguesa (Crassostrea angulata), afectada d'una malaltia. Durant anys les dues esp√®cies es van considerar id√®ntiques, per√≤ els estudis gen√®tics m√©s recents han establert difer√®ncies clares entre els dos t√†xons, els quals actualment es classifiquen com a esp√®cies diferents.

    Nota: 2. La denominació ostra arrissada és la forma utilitzada entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ostra japonesa (sin. compl. ostra arrissada) i ostra portuguesa:

    S'aproven els substantius ostra japonesa i ostra arrissada (aquest segon com a sin√≤nim complementari) com a designacions comunes de l'esp√®cie zool√≤gica Crassostrea gigas, i ostra portuguesa com a designaci√≥ de Crassostrea angulata, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ostra japonesa,

    ¬∑t√© un √ļs molt est√®s com a denominaci√≥ d'aquesta esp√®cie d'ostra, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie autòctona del Japó;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector, que confirmen que és la denominació més utilitzada en les publicacions especialitzades.

    Quant a ostra arrissada,

    ·és una denominació popular, viva, segons els especialistes, entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre;

    ·és també una denominació motivada, basada en l'aspecte extern de la conquilla d'aquesta ostra, que presenta una mena d'ondulacions;

    ·té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

    Finalment, pel que fa a ostra portuguesa,

    ¬∑√©s la denominaci√≥ comuna habitual d'aquesta esp√®cie, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ motivada, at√®s que es tracta d'una esp√®cie caracter√≠stica de les costes portugueses, on, segons alguns estudis, va ser introdu√Įda entre el segle xvi i xvii pels navegants des de la zona de Taiwan;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.


    Com a denominacions de Crassostrea gigas s'han valorat també altres formes que finalment, però, s'han descartat per motius diversos:

    -ostra del Delta: No és una designació prou precisa, atès que no és una espècie autòctona d'aquesta zona, on, a més, es cultiven altres espècies d'ostres, a banda de Crassostrea gigas;
    -ostra del Pacífic: Tot i que és una designació també força coneguda, ostra japonesa és una forma més inequívoca;
    -ostra fonda (en refer√®ncia a la profunditat de la valva inferior): No t√© √ļs ni el suport dels experts;
    -ostra gegant: Malgrat l'epítet gigas del nom científic, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma perquè creuen que no és la característica més emblemàtica de l'espècie;
    -ostrot (calc de les formes castellanes ostrón i ostión, on el sufix -ón té valor augmentatiu): Com en el cas de ostra gegant, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma, que consideren poc definitòria de l'espècie. Cal tenir present, a més, que el sufix -ot no té valor augmentatiu en tots els dialectes: en rossellonès, per exemple, té un valor diminutiu (un llebrot és una llebre petita; un sarguinyot, un sarg petit, etc.), i igualment en algunes poblacions sud-pirinenques (a Llançà, per exemple, un sepiot és una sèpia petita).

    [Acta 588, 26 de març de 2015]

       
  • 220619   Pacific halibut ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> Pacific halibut
     
       
    • halibut del Pac√≠fic, n m
    • es flet√°n del Pac√≠fico
    • es halibut del Pac√≠fico
    • fr fl√©tan du Pacifique
    • it halibut del Pacifico
    • en Pacific halibut
    • de pazifischer Heilbutt
    • nc Hippoglossus stenolepis

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la fam√≠lia dels pleuron√®ctids, de cos aplanat llarg i carn√≥s, amb la cara ocular fosca i tacada i la cara cega blanca, que viu al nord del Pac√≠fic, generalment a grans profunditats durant l'hivern i en aig√ľes costaneres poc fondes a l'estiu.

       
  • 208623   Pacific mackerel ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> Pacific mackerel
     
       
    • verat austral, n m
    • es caballa indopac√≠fica
    • es caballa pintoja
    • es macarela azul
    • fr maquereau tachet√©
    • gl cabala pintada
    • gl rincha pintada
    • gl xarda pintada
    • en blue mackerel
    • en Pacific mackerel
    • en slimy mackerel
    • en Southern mackerel
    • en spotted chub mackerel
    • nc Scomber australasicus

    <Zoologia > Peixos>

    Peix teleosti perciforme de la fam√≠lia dels esc√≤mbrids, amb el dors marbrejat amb nombroses l√≠nies transversals, negres i sinuoses que no sobrepassen la l√≠nia lateral, amb l'aleta caudal amb escotadura i dues aletes dorsals, propi del sud de l'oce√† Pac√≠fic, l'oce√† √ćndic i el mar Roig.

       
  • 3166864   Pacific oyster ÔĽŅ <Zoologia > Invertebrats no artr√≤podes> Pacific oyster
     
       
    • ostra japonesa, n f
    • ostra arrissada, n f sin. compl.
    • es osti√≥n, n m
    • es osti√≥n del Pac√≠fico, n m
    • es osti√≥n japon√©s, n m
    • es ostra del Pac√≠fico, n f
    • es ostra japonesa, n f
    • es ostr√≥n, n m
    • fr hu√ģtre creuse, n f
    • fr hu√ģtre creuse du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre creuse japonaise, n f
    • fr hu√ģtre du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre japonaise, n f
    • it ostrica concava, n f
    • it ostrica del Pacifico, n f
    • it ostrica giapponese, n f
    • pt ostra-do-pac√≠fico, n f
    • pt ostra-gigante, n f
    • en giant cupped oyster, n
    • en giant oyster, n
    • en giant Pacific oyster, n
    • en Japanese oyster, n
    • en Pacific cupped oyster, n
    • en Pacific oyster, n
    • de Felsenauster, n f
    • de japanische Auster, n f
    • de pazifische Auster, n f
    • de pazifische Felsenauster, n f
    • de pazifische Riesenauster, n f
    • de Riesenauster, n f
    • nc Crassostrea gigas

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Ostra originària de les costes del Japó, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta una gran tolerància ambiental.

    Nota: 1. L'ostra japonesa va ser introdu√Įda a Europa, a les costes atl√†ntiques de Fran√ßa, als anys setanta del segle xx, per recuperar la cria de l'ostra portuguesa (Crassostrea angulata), afectada d'una malaltia. Durant anys les dues esp√®cies es van considerar id√®ntiques, per√≤ els estudis gen√®tics m√©s recents han establert difer√®ncies clares entre els dos t√†xons, els quals actualment es classifiquen com a esp√®cies diferents.

    Nota: 2. La denominació ostra arrissada és la forma utilitzada entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ostra japonesa (sin. compl. ostra arrissada) i ostra portuguesa:

    S'aproven els substantius ostra japonesa i ostra arrissada (aquest segon com a sin√≤nim complementari) com a designacions comunes de l'esp√®cie zool√≤gica Crassostrea gigas, i ostra portuguesa com a designaci√≥ de Crassostrea angulata, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ostra japonesa,

    ¬∑t√© un √ļs molt est√®s com a denominaci√≥ d'aquesta esp√®cie d'ostra, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie autòctona del Japó;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector, que confirmen que és la denominació més utilitzada en les publicacions especialitzades.

    Quant a ostra arrissada,

    ·és una denominació popular, viva, segons els especialistes, entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre;

    ·és també una denominació motivada, basada en l'aspecte extern de la conquilla d'aquesta ostra, que presenta una mena d'ondulacions;

    ·té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

    Finalment, pel que fa a ostra portuguesa,

    ¬∑√©s la denominaci√≥ comuna habitual d'aquesta esp√®cie, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ motivada, at√®s que es tracta d'una esp√®cie caracter√≠stica de les costes portugueses, on, segons alguns estudis, va ser introdu√Įda entre el segle xvi i xvii pels navegants des de la zona de Taiwan;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.


    Com a denominacions de Crassostrea gigas s'han valorat també altres formes que finalment, però, s'han descartat per motius diversos:

    -ostra del Delta: No és una designació prou precisa, atès que no és una espècie autòctona d'aquesta zona, on, a més, es cultiven altres espècies d'ostres, a banda de Crassostrea gigas;
    -ostra del Pacífic: Tot i que és una designació també força coneguda, ostra japonesa és una forma més inequívoca;
    -ostra fonda (en refer√®ncia a la profunditat de la valva inferior): No t√© √ļs ni el suport dels experts;
    -ostra gegant: Malgrat l'epítet gigas del nom científic, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma perquè creuen que no és la característica més emblemàtica de l'espècie;
    -ostrot (calc de les formes castellanes ostrón i ostión, on el sufix -ón té valor augmentatiu): Com en el cas de ostra gegant, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma, que consideren poc definitòria de l'espècie. Cal tenir present, a més, que el sufix -ot no té valor augmentatiu en tots els dialectes: en rossellonès, per exemple, té un valor diminutiu (un llebrot és una llebre petita; un sarguinyot, un sarg petit, etc.), i igualment en algunes poblacions sud-pirinenques (a Llançà, per exemple, un sepiot és una sèpia petita).

    [Acta 588, 26 de març de 2015]

       
  • 399078   pacing ÔĽŅ <Esports > Cursa d'orientaci√≥> pacing
     
       
    • talonament, n m
    • es talonamiento
    • fr double-pas
    • en pace counting
    • en pacing

    <Esports > Cursa d'orientació>

    Tècnica emprada en les curses d'orientació a peu per a fer estimacions de les distàncies, consistent generalment a comptar les vegades que un mateix peu toca a terra i a multiplicar el resultat per la distància prèviament calculada que es recorre amb dues passes.

       
  • 205172   pack, to ÔĽŅ <Inform√†tica > Estructura de les dades> pack, to
     
       
    • empaquetar, v tr
    • comprimir, v tr sin. compl.
    • es comprimir
    • es condensar
    • es empaquetar
    • fr condenser
    • en compress, to
    • en pack, to

    <Informàtica > Estructura de les dades>

    Emmagatzemar dades en una memòria o en un altre suport, suprimint-ne els caràcters repetitius o fent-hi les modificacions necessàries a fi que ocupin menys espai.

    Formes desestimades
    compactar, v tr

       
  • 207041   pack-sack ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > M√ļixing i pulca> pack-sack
     
       
    • sac de trineu, n m
    • es saco de trineo
    • fr sac √† tra√ģneau
    • en dog bag
    • en pack-sack

    <Esports > Esports d'hivern > M√ļixing i pulca>

    Sac lligat a la plataforma d'un trineu, destinat a transportar un gos ferit o mercaderies de poc pes.

       
  • 206856   pack-shot ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Publicitat> pack-shot
     
       
    • imatge de tancament, n f
    • es bodeg√≥n
    • es plano de producto
    • fr plan de marque
    • fr plan paquet
    • fr plan produit
    • en pack-shot

    <Comunicació > Publicitat>

    Imatge amb què sol acabar un anunci televisiu, que generalment presenta el producte i que pot resumir amb una inscripció l'essència del missatge publicitari i incloure el logotip de la marca.

       
  • 205352   packaging ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> packaging
     
       
    • encapsidaci√≥, n f
    • es empaquetamiento
    • fr encapsidation
    • en packaging

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Introducció del DNA o l'RNA víric en la seva càpsida.

    Formes desestimades
    empaquetament, n m