termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207761   quiche ÔĽŅ <Gastronomia> quiche
     
       
    • quiche [fr], n f
    • es quiche
    • fr quiche
    • it quiche
    • en quiche

    <Gastronomia>

    Pastís de pasta brisa farcit d'una barreja d'ous batuts, crema de llet, formatge i altres ingredients, que se serveix com a entrant, generalment calent.

       
  • 3354291   quick-charge bus ÔĽŅ <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible> quick-charge bus
     
       
    • autob√ļs de rec√†rrega r√†pida, n m
    • es autob√ļs el√©ctrico de carga r√°pida, n m
    • fr autobus biberonn√©, n m
    • fr autobus √©lectrique biberonn√©, n m
    • en fast-charge bus, n
    • en fast-charge electric bus, n
    • en quick-charge bus, n
    • en quick-charge electric bus, n

    <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

    Autob√ļs el√®ctric prove√Įt de bateries de baixa capacitat amb un temps de c√†rrega molt inferior a l'est√†ndard, que circula d'una manera ininterrompuda recarregant les bateries en cada parada, mentre puja i baixa el passatge, o b√© cada vegada que es completa un trajecte.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme autob√ļs de rec√†rrega r√†pida:

    S'aprova la denominaci√≥ autob√ļs de rec√†rrega r√†pida pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma transparent, que suma el nucli autob√ļs i el sintagma rec√†rrega r√†pida, introdu√Įt amb la preposici√≥ de (la m√©s habitual en aquest tipus de construccions), per a indicar que la caracter√≠stica t√®cnica principal d'aquest sistema √©s la successi√≥ de c√†rregues de les bateries en una mateixa jornada, sigui al final del trajecte o en m√ļltiples ocasions dintre el mateix trajecte;

    ·semànticament designa un tipus específic de vehicles, ja que, a banda de punts de càrrega ràpida o extraràpida dels motors elèctrics, els vehicles han d'anar equipats amb bateries de poca capacitat i càrrega quasi instantània (amb temps entre 10 i 15 s);

    ·té l'aval dels especialistes.

    Es descarta l'alternativa autob√ļs de c√†rrega r√†pida perqu√® perd el mat√≠s iteratiu de c√†rregues successives en una mateixa jornada de servei, que √©s justament all√≤ que el diferencia d'un autob√ļs el√®ctric convencional.

    [Acta 600, 22 de gener de 2016]

       
  • 3354291   quick-charge electric bus ÔĽŅ <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible> quick-charge electric bus
     
       
    • autob√ļs de rec√†rrega r√†pida, n m
    • es autob√ļs el√©ctrico de carga r√°pida, n m
    • fr autobus biberonn√©, n m
    • fr autobus √©lectrique biberonn√©, n m
    • en fast-charge bus, n
    • en fast-charge electric bus, n
    • en quick-charge bus, n
    • en quick-charge electric bus, n

    <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

    Autob√ļs el√®ctric prove√Įt de bateries de baixa capacitat amb un temps de c√†rrega molt inferior a l'est√†ndard, que circula d'una manera ininterrompuda recarregant les bateries en cada parada, mentre puja i baixa el passatge, o b√© cada vegada que es completa un trajecte.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme autob√ļs de rec√†rrega r√†pida:

    S'aprova la denominaci√≥ autob√ļs de rec√†rrega r√†pida pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma transparent, que suma el nucli autob√ļs i el sintagma rec√†rrega r√†pida, introdu√Įt amb la preposici√≥ de (la m√©s habitual en aquest tipus de construccions), per a indicar que la caracter√≠stica t√®cnica principal d'aquest sistema √©s la successi√≥ de c√†rregues de les bateries en una mateixa jornada, sigui al final del trajecte o en m√ļltiples ocasions dintre el mateix trajecte;

    ·semànticament designa un tipus específic de vehicles, ja que, a banda de punts de càrrega ràpida o extraràpida dels motors elèctrics, els vehicles han d'anar equipats amb bateries de poca capacitat i càrrega quasi instantània (amb temps entre 10 i 15 s);

    ·té l'aval dels especialistes.

    Es descarta l'alternativa autob√ļs de c√†rrega r√†pida perqu√® perd el mat√≠s iteratiu de c√†rregues successives en una mateixa jornada de servei, que √©s justament all√≤ que el diferencia d'un autob√ļs el√®ctric convencional.

    [Acta 600, 22 de gener de 2016]

       
  • 207081   quickstep ÔĽŅ <Arts > Dansa> quickstep
     
       
    • quickstep [en], n m
    • es quickstep
    • fr quickstep
    • en quickstep

    <Arts > Dansa>

    Ball ràpid d'origen anglès derivat del foxtrot, que comprèn passos de puntes i salts propis del xarleston i del claqué.

       
  • 205445   quincunx ÔĽŅ <Construcci√≥> quincunx
     
       
    • a portell, adv
    • es a tresbolillo
    • es al tresbolillo
    • fr quinconce
    • it a fila sfalsata
    • en quincunx
    • en staggered
    • de Verschr√§nkung
    • de Wechselweise

    <Construcció>

    Manera de col·locar peces o elements en rengles, de forma que les posicions dels d'una fila corresponguin als punts mitjans dels buits entre dues peces de les files immediates.

       
  • 204734   quiniela ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Pilota> quiniela
     
       
    • quiniela, n f
    • es quiniela
    • fr pari mutuel
    • en quiniela
    • eu kiniela

    <Esports > Esports de pilota > Pilota>

    Competició en què s'enfronten cinc o més pilotaris i que s'organitza amb successives eliminatòries individuals o per parelles.

       
  • 2664070   Quito orange ÔĽŅ <Bot√†nica> Quito orange
     
       
    • lulo, n m
    • naranjilla [es], n f sin. compl.
    • es lulo
    • es naranjilla
    • es naranjillo
    • es toronja
    • fr lulo
    • fr morelle de Quito
    • fr naranjilla
    • fr naranrille
    • it lulo
    • en lulo
    • en naranjilla
    • en naranrilla
    • en Quito orange
    • de Lulo
    • nc Solanum quitoense

    <Botànica>

    Arbust perenne de la família de les solanàcies, originari de les terres andines, sobretot de l'Equador i Colòmbia, de grans fulles oblongues verdes i violades i flors blanques i malves, que es cultiva pel seu fruit comestible.

    Nota: El fruit del lulo s'anomena també lulo o naranjilla.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):

    S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sin√≤nim complementari de la primera) com a designacions de l'esp√®cie bot√†nica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n dues de les formes amb qu√® es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als pa√Įsos d'origen, Col√≤mbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);

    ¬∑s√≥n designacions tamb√© conegudes i documentades en la resta de lleng√ľes (franc√®s, angl√®s, etc.);

    ·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.

    La forma taronja de Quito, que tamb√© s'ha valorat i es documenta en altres lleng√ľes (Quito orange en angl√®s), s'ha descartat perqu√® √©s menys precisa que les formes aprovades i √©s bot√†nicament poc consistent, ja que la taronja pertany al g√®nere Citrus, mentre que el lulo pertany al g√®nere Solanum, de la mateixa fam√≠lia (rut√†cies) per√≤ m√©s proper al tom√†quet. La forma tom√†quet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en catal√† ni en les altres lleng√ľes. La forma morella de Quito, finalment, que tamb√© s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix g√®nere) es documenta poc i √©s, per tant, una designaci√≥ menys popular que lulo i naranjila.

    (1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <http://www.enciclopedia.cat/>

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

       
  • 2664071   Quito orange ÔĽŅ <Bot√†nica> , <Alimentaci√≥ > Fruita> Quito orange
     
       
    • lulo, n m
    • naranjilla [es], n f sin. compl.
    • es lulo
    • es naranjilla
    • es naranjillo
    • es toronja
    • fr lulo
    • fr morelle de Quito
    • fr naranjilla
    • fr naranrille
    • it lulo
    • en lulo
    • en naranjilla
    • en naranrilla
    • en Quito orange
    • de Lulo

    <Botànica> , <Alimentació > Fruita>

    Fruit del lulo, de forma rodona i pell de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):

    S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sin√≤nim complementari de la primera) com a designacions de l'esp√®cie bot√†nica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n dues de les formes amb qu√® es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als pa√Įsos d'origen, Col√≤mbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);

    ¬∑s√≥n designacions tamb√© conegudes i documentades en la resta de lleng√ľes (franc√®s, angl√®s, etc.);

    ·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.

    La forma taronja de Quito, que tamb√© s'ha valorat i es documenta en altres lleng√ľes (Quito orange en angl√®s), s'ha descartat perqu√® √©s menys precisa que les formes aprovades i √©s bot√†nicament poc consistent, ja que la taronja pertany al g√®nere Citrus, mentre que el lulo pertany al g√®nere Solanum, de la mateixa fam√≠lia (rut√†cies) per√≤ m√©s proper al tom√†quet. La forma tom√†quet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en catal√† ni en les altres lleng√ľes. La forma morella de Quito, finalment, que tamb√© s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix g√®nere) es documenta poc i √©s, per tant, una designaci√≥ menys popular que lulo i naranjila.

    (1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <http://www.enciclopedia.cat/>

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

       
  • 208420   quorum sensing ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> quorum sensing
     
       
    • percepci√≥ de qu√≤rum, n f
    • es percepci√≥n de qu√≥rum
    • es quorum sensing
    • fr d√©tection du quorum
    • fr perception du quorum
    • en autoinduction
    • en quorum sensing

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Modalitat de comunicació intercel·lular bacteriana en què es produeix una resposta fixada genèticament quan la densitat de bacteris d'un cert tipus arriba a un valor crític.

       
  • 2897899   quota ÔĽŅ <Pol√≠tica> quota
     
       
    • quota electoral, n f
    • es cociente electoral, n m
    • es cuota, n f
    • es cuota electoral, n f
    • fr quotient √©lectoral, n m
    • en electoral quota, n
    • en quota, n

    <Política>

    Nombre de vots que es necessiten per a obtenir cadascun dels escons en una circumscripció plurinominal determinada, que és un dels paràmetres de les fórmules de la resta més elevada.

    Nota: La quota Droop, la quota Hare i la quota Imperiali són exemples de quotes electorals, calculades per mitjà de fórmules matemàtiques diferents.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:(1)

    ¬∑majorit√†riament s√≥n solucions creades des del catal√†, sense dificultats de tipus ling√ľ√≠stic, motivades sem√†nticament i ja utilitzades en l'√†mbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

    ¬∑√ļnicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en qu√® les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta dif√≠cil trobar alternatives que remetin de manera inequ√≠voca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en catal√† com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'angl√®s (en aquest cas, per√≤, al costat del sin√≤nim delimitaci√≥ interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (√©s el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

    El Consell Supervisor valora especialment que, m√©s enll√† de les caracter√≠stiques formals de les denominacions acordades, la sessi√≥ de normalitzaci√≥ ha perm√®s arribar a acords sobre diverses q√ľestions importants:

    ¬∑la delimitaci√≥ i fixaci√≥ conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homog√®nia a les fonts de refer√®ncia (√©s el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres lleng√ľes no sempre paral¬∑lels que poden generar equ√≠vocs (√©s el cas de llista oberta en catal√† i open list en angl√®s, que fan refer√®ncia a conceptes diferents);

    ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

    ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).


    (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme quota electoral:

    D'acord amb els especialistes, es descarta la forma quocient electoral, malgrat que en altres lleng√ľes es documenta la denominaci√≥ an√†loga, perqu√® el substantiu quocient ja designa un altre concepte i quocient electoral pot resultar, per tant, una soluci√≥ equ√≠voca. El quocient √©s, concretament, el resultat obtingut de les divisions aplicades en les diferents f√≥rmules distributives, que no coincideix amb la quota electoral: en les f√≥rmules de la resta m√©s elevada, per exemple, el quocient √©s el resultat de dividir els vots obtinguts per cada candidatura per la quota electoral, i en les f√≥rmules de la mitjana m√©s elevada √©s el resultat de dividir el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per una s√®rie de divisors.