termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 294879   S ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> S
     
       
    • saguer | saguera, n m, f
    • es asegurador
    • es safety
    • fr homme de s√Ľret√©
    • fr safety
    • en S
    • en safety
    • en safety man

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Jugador que defensa l'àrea més endarrerida del camp, que té la funció principal de placar el jugador adversari que hagi superat els altres companys d'equip i d'interceptar les passades de l'equip atacant.

       
  • 2897866   S crystal ÔĽŅ <Qu√≠mica > Qu√≠mica f√≠sica> S crystal
     
       
    • cristall l√≠quid esm√®ctic, n m
    • es cristal esm√©ctico, n m
    • es cristal l√≠quido esm√©ctico, n m
    • fr cristal liquide smectique, n m
    • fr cristal smectique, n m
    • fr smectique, n m
    • en S crystal, n
    • en smectic crystal, n
    • en smectic liquid crystal, n

    <Química > Química física>

    Cristall l√≠quid constitu√Įt per mol√®cules allargades disposades formant capes paral¬∑leles i amb els eixos moleculars orientats en una direcci√≥ diferent que el pla de les capes.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del termes cristall líquid calamític, cristall líquid discòtic, cristall líquid liotròpic, cristall líquid termotròpic, cristall líquid nemàtic, cristall líquid colestèric (sin. compl. cristall líquid nemàtic quiral), cristall líquid esmèctic i cristall líquid columnar:

    S'aproven els termes cristall l√≠quid calam√≠tic, cristall l√≠quid disc√≤tic, cristall l√≠quid liotr√≤pic, cristall l√≠quid termotr√≤pic, cristall l√≠quid nem√†tic, cristall l√≠quid colest√®ric, cristall l√≠quid esm√®ctic i cristall l√≠quid columnar, pels motius seg√ľents:

    En general,

    ·fan referència a tipus específics de cristalls líquids (el substantiu cristall líquid ja és normatiu), segons diferents factors de classificació, i cobreixen necessitats específiques de denominació de l'àmbit;

    ·són formes ja majoritàriament consolidades entre els especialistes;

    ·es documenten en fonts catalanes especialitzades i, alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitzen designacions paral¬∑leles;

    ¬∑s√≥n totes ling√ľ√≠sticament adequades.


    Pel que fa, específicament, a cristall líquid calamític i cristall líquid discòtic,

    ·tant calamític com discòtic poden considerar-se adjectius adequats: calamític prové del llatí calamus, que significa 'canya', i està motivat per la forma allargada de les molècules; discòtic, al seu torn, és un derivat de disc, i està motivat per la forma cilíndrica, de disc, de les molècules; tots dos segueixen el paral·lelisme formal d'altres adjectius com ara nemàtic, esmèctic, colestèric, etc., aplicats també a cristalls líquids.


    Quant a cristall líquid liotròpic i cristall líquid termotròpic,

    ¬∑tant liotr√≤pic com termotr√≤pic s√≥n adjectius adequats, creats amb formants d'origen grec: a la forma sufixada de base -trop, que significat 'gir' o 'volta' (a banda de 'car√†cter' o 'propietat inherent'), s'adjunten, respectivament, les formes prefixades lio-, que significa 'dissoldre' (perqu√® el cristall l√≠quid liotr√≤pic sorgeix per l'addici√≥ d'un dissolvent), i termo- 'calor' (perqu√® el cristall l√≠quid termotr√≤pic sorgeix per un canvi de temperatura); el sufix adjectival final -ic, -ica, si b√© √©s estrictament innecessari (serien igualment adequades les formes cristall l√≠quid li√≤trop i cristall l√≠quid term√≤trop, que tamb√© tenen un cert √ļs), s'explica per paral¬∑lelisme amb altres adjectius vinculats als cristalls l√≠quids: calam√≠tic, disc√≤tic, nem√†tic, esm√®ctic, etc.; cal tenir present, d'altra banda, que tant -trop com -tr√≤pic formen adjectius, si b√© -tr√≤pic sol derivar d'un substantiu en -trop o b√© en -ia o -isme (en aquest cas, liotropia i liotropisme i termotropia o termotropisme).


    Pel que fa a cristall líquid nemàtic, cristall líquid colestèric (que té com a sinònim complementari cristall líquid nemàtic quiral) i cristall líquid esmèctic,

    ¬∑tant nem√†tic com colest√®ric i esm√®ctic s√≥n adjectius ling√ľ√≠sticament adequats, molt consolidats en l'√†mbit i documentats ja en obres lexicogr√†fiques catalanes: nem√†tic s'ha creat sobre la forma prefixada d'origen grec nemat-, que significa 'fil', i s'explica per la forma filar de les cadenes de mol√®cules; colest√®ric √©s un derivat de colesterol, perqu√® l'estructura molecular d'aquests cristalls √©s caracter√≠stica de molts compostos amb colesterol; esm√®ctic, al seu torn, prov√© del grec smektikos, que vol dir 'que neteja', i s'explica etimol√≤gicament per la similitud entre la consist√®ncia d'aquest cristall l√≠quid i la del sab√≥;

    ·els cristalls líquids colestèrics també es coneixen com a cristalls líquids nemàtics quirals, perquè són cristalls amb una orientació molecular en plans nemàtics que es produeixen en compostos que presenten quiralitat, és a dir, que no tenen simetria d'inversió (tant quiral com quiralitat són formes ja recollides al diccionari normatiu).


    Finalment, pel que fa a cristall líquid columnar,

    ¬∑√©s una forma adequada, constru√Įda a partir de l'adjectiu normatiu columnar, que significa, entre altres coses, "que t√© forma de columna".

    Es descarten les formes redu√Įdes cristall nem√†tic, cristall colest√®ric, cristall esm√®ctic, etc., aix√≠ com les substantivacions nem√†tic, colest√®ric, esm√®ctic, etc., malgrat que en alguns casos poden ser admissibles contextualment, perqu√® les formes aprovades es consideren m√©s precises.


    [Acta 570, 13 de febrer de 2014]

       
  • 205566   S phase ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> S phase
     
       
    • fase S, n f
    • es fase S
    • es per√≠odo S
    • fr phase S
    • en S phase

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Estadi de la interfase durant el qual té lloc la replicació del DNA.

       
  • 2664081   s quark ÔĽŅ <F√≠sica > F√≠sica de la radiaci√≥. F√≠sica d'altes energies > Part√≠cules elementals> s quark
     
       
    • quark s, n m
    • es quark extra√Īo
    • es quark s
    • fr quark √©trange
    • fr quark s
    • fr quark strange
    • en s quark
    • en strange quark
    • sbl s

    <Física > Física de la radiació. Física d'altes energies > Partícules elementals>

    Quark de la segona generació, amb càrrega elèctrica -1/3 del valor absolut de la càrrega de l'electró i estranyesa -1.

    Nota: El símbol s prové de la inicial de l'equivalent anglès strange quark ('quark estrany').

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes quark u, quark d, quark s, quark c, quark b i quark t:

    S'acorda de designar els diferents tipus de quarks seguint el patr√≥ sintagm√†tic "quark + s√≠mbol(1) del quark corresponent" i s'aproven, en conseq√ľ√®ncia, els termes quark u, quark d, quark s, quark c, quark b i quark t, pels motius seg√ľents:

    ·les formes resultants tenen ja tradició entre els especialistes i es documenten en nombrosos textos d'especialitat i fins i tot en obres lexicogràfiques catalanes;

    ·el patró denominatiu utilitzat dona lloc a formes inequívoques, que s'identifiquen sense problema amb cadascun dels diferents quarks;

    ¬∑aquest patr√≥ √©s un dels que se segueixen tamb√© en les altres lleng√ľes, tant en altres lleng√ľes rom√†niques com en angl√®s;

    ·la solució té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    El Consell Supervisor fa notar que les lletres que constitueixen la segona part dels sintagmes aprovats aquí, corresponents al símbol dels quarks, són part indissociable de la denominació i, per tant, no s'han de compondre en lletra cursiva. En aquest sentit, poden considerar-se paral·lels a altres denominacions en la formació de les quals intervé algun tipus d'abreviació, com ara norma ISO o amplificador TWT.

    Es descarta l'adopció dels manlleus híbrids quark up, quark down, quark strange, quark charm, etc., perquè es considera innecessària.

    Es desestimen igualment els calcs de les designacions angleses completes (quark amunt, quark avall, quark estrany, quark encant, etc.), perquè tenen poca tradició i, en general, han estat bandejats per la majoria d'experts, que consideren que són solucions poc científiques i fins i tot confusionàries, tenint en compte que la inicial del nom català del quark no coincidiria amb la lletra del símbol corresponent.

    (1)El s√≠mbol de cada quark correspon a la inicial del nom angl√®s complet del quark en q√ľesti√≥: up (s√≠mbol u), down (s√≠mbol d), strange (s√≠mbol s), charm (s√≠mbol c), top o truth (s√≠mbol t) i bottom o beauty (s√≠mbol b).

    [Acta 549, 5 de juliol de 2012]

       
  • 3561865   Sabah partridge ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Sabah partridge
     
       
    • perdiu boscana de Sabah, n f
    • es arbor√≥fila de Sabah, n f
    • fr torqu√©ole de Graydon, n f
    • en Sabah partridge, n
    • de Sabahbushwachtel, n f
    • nc Arborophila graydoni
    • nc Arborophila charltonii graydoni alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

    Nota: El nom específic de Sabah fa referència a la regió de Malàisia d'on és originària aquesta espècie.

       
  • 207783   sabayon ÔĽŅ <Gastronomia> sabayon
     
       
    • crema sabaiona, n f
    • es crema sabayon
    • es sabay√≥n
    • es zabaglione
    • fr sabayon
    • fr sambayon
    • it zabaglione
    • it zabaione
    • en sabayon
    • en zabaglione

    <Gastronomia>

    Crema escumosa elaborada amb rovells d'ou, sucre i vi blanc, que es cou al bany maria.

       
  • 208744   sabkha ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> sabkha
     
       
    • sebkha, n f
    • es sebja
    • es sebkha
    • fr sebkha
    • en sabkha
    • de Sebcha
    • de Sebkha

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Depressi√≥ endorreica tancada de fons pla, amb efloresc√®ncies salines freq√ľents i s√≤ls halomorfs que impedeixen el creixement de vegetaci√≥, pr√≤pia del nord d'√Äfrica.

    Nota: Sebkha és una forma dialectal de l'àrab difosa pels geomorfòlegs francòfons. La forma corresponent a l'àrab clàssic és sabkha.

       
  • 2754245   sac-fry ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> sac-fry
     
       
    • alev√≠ vesiculat, n m
    • es alev√≠n con saco vitelino, n m
    • es alev√≠n con vitelo, n m
    • es alev√≠n vesiculado, n m
    • fr alevin √† vitellus, n m
    • fr alevin avec vitellus, n m
    • fr alevin v√©sicul√©, n m
    • fr frai, n m
    • en alevin, n
    • en sac-fry, n
    • en unfed fry, n
    • en yolk fry, n
    • en yolk-sac fry, n

    <Zoologia > Peixos>

    Salmònid en estat larvari que encara s'alimenta de vitel i es desplaça poc.

    Nota: Els alevins vesiculats constitueixen la primera fase de vida dels salmònids, anterior a la fase d'alevins postvesiculats.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes aleví, aleví vesiculat i aleví postvesiculat :

    S'aproven els termes alev√≠, alev√≠ vesiculat i alev√≠ postvesiculat pels motius seg√ľents:

    Pel que fa al genèric aleví,

    ·és una forma utilitzada habitualment entre els especialistes per a designar aquest concepte;

    ¬∑es documenta no tan sols en catal√† sin√≥ tamb√© -la designaci√≥ an√†loga- en la resta de lleng√ľes ve√Įnes;

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, creada per especialitzaci√≥ d'una de les definicions que fa el diccionari normatiu del substantiu alev√≠ ("Peix durant els primers estadis de la seva vida, especialment el destinat a la repoblaci√≥ de rius i estanys");

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.

    Quant a aleví vesiculat i aleví postvesiculat,

    ·són solucions catalanes per a designar aquestes dues fases de les larves dels salmònids, de les quals es coneixen fonamentalment les formes angleses (sobretot yolk-sac fry i alevin, per a la primera fase, i advanced fry, free-swimming fry o simplement fry, per a la segona);(1)

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, motivades i transparents, creades a partir del nucli alev√≠, aprovat en aquesta mateixa acta referit a les larves dels salm√≤nids, i l'adjectiu vesiculat ('Que t√© ves√≠cules', segons recullen ja alguns diccionaris catalans (2)), en refer√®ncia a la ves√≠cula vitel¬∑lina ("Ves√≠cula que cont√© el vitel", segons el diccionari normatiu) d'aquestes esp√®cies, present en la primera fase (alev√≠ vesiculat) i absent, perqu√® ja s'ha absorbit, en la segona (alev√≠ postvesiculat);

    ¬∑s√≥n formes documentades, an√†logament, en altres lleng√ľes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Com a designacions de la primera fase (alev√≠ vesiculat) s'han valorat tamb√©, i s'han descartat per motius diversos, les formes seg√ľents:

    -aleví primerenc: primerenc vol dir, segons el diccionari normatiu, "Que ve abans del temps ordinari", de manera que aquesta solució no és adequada semànticament; tampoc els experts consultats hi donen suport;

    -alev√≠ lecitotr√≤fic: l'adjectiu lecitotr√≤fic (de la forma prefixada lecito-, del grec l√©kithos, que significa 'rovell d'ou', i de la forma sufixada -tr√≤fia, del grec -troph√≠a, derivat del mot troph√©, 'alimentaci√≥', 'nutrici√≥') s'utilitza en ictiologia per a designar les larves de peixos que encara s'alimenten de vitel; seria, per tant, una soluci√≥ adequada; s'ha considerat, per√≤, que √©s una designaci√≥ excessivament especialitzada i per aquest motiu s'ha preferit alev√≠ vesiculat, que, a m√©s, t√© paral¬∑lelismes amb les solucions d'altres lleng√ľes;

    -aleví de vitel, aleví amb sac vitel·lí, aleví amb sac de vitel: serien també solucions semànticament adequades, però s'ha considerat que aleví vesiculat és una forma més travada que, a més, permet la creació fàcil, sobre la mateixa denominació, de la forma aleví postvesiculat per a designar els individus de la fase posterior.

    Finalment, com a designacions de la segona fase (alev√≠ postvesiculat) s'han valorat tamb√©, i s'han descartat per motius diversos, les formes seg√ľents:

    -aleví avançat i aleví madur: tots els especialistes han descartat aquestes solucions perquè consideren que poden ser equívoques; expliquen, per exemple, que l'adjectiu madur s'associa en l'àmbit dels peixos a la maduresa sexual i, per tant, utilitzar-lo en aquest cas seria del tot inadequat;

    -aleví postreabsorció: seria també una forma motivada (postreabsorció faria referència al fet que l'aleví ja ha reabsorbit el vitel), però per analogia amb aleví vesiculat s'ha preferit aleví postvesiculat;

    -aleví nedador, aleví lliure, aleví emergent: els especialistes s'han mostrat poc favorables a aquestes solucions, que consideren, en general, poc precises.

    (1)Les formes angleses alevin i fry s'utilitzen com a denominacions genèriques de les larves de salmó. De tota manera, alevin tendeix a associar-se, per defecte, amb la primera fase, és a dir, amb les larves que encara conserven el vitel, i fry, amb la segona fase, amb les larves que ja han absorbit completament el vitel.

    (2) Per exemple, el Diccionari enciclopèdic de medicina [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, cop. 1997-2011. <http://www.grec.net/home/cel/mdicc.htm>.

    [Acta 561, 20 de juny de 2013]

       
  • 208540   saccade ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Oftalmologia> saccade
     
       
    • moviment sac√†dic, n m
    • es movimiento sac√°dico
    • fr saccade
    • it movimento saccadico
    • en saccade
    • en saccadic movement

    <Ciències de la salut > Oftalmologia>

    Moviment ràpid i coordinat dels ulls entre dos punts de fixació.

    Nota: El punt de fixació és el punt de l'eix visual en què es veu més clarament un objecte.

       
  • 208540   saccadic movement ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Oftalmologia> saccadic movement
     
       
    • moviment sac√†dic, n m
    • es movimiento sac√°dico
    • fr saccade
    • it movimento saccadico
    • en saccade
    • en saccadic movement

    <Ciències de la salut > Oftalmologia>

    Moviment ràpid i coordinat dels ulls entre dos punts de fixació.

    Nota: El punt de fixació és el punt de l'eix visual en què es veu més clarament un objecte.