termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2664083   u quark ÔĽŅ <F√≠sica > F√≠sica de la radiaci√≥. F√≠sica d'altes energies > Part√≠cules elementals> u quark
     
       
    • quark u, n m
    • es quark arriba
    • es quark u
    • fr quark u
    • fr quark up
    • en u quark
    • en up quark
    • sbl u

    <Física > Física de la radiació. Física d'altes energies > Partícules elementals>

    Quark de la primera generació, amb càrrega elèctrica +2/3 del valor absolut de la càrrega de l'electró, que juntament amb el quark d forma el doblet d'isospín de quarks lleugers.

    Nota: El símbol u prové de la inicial de l'equivalent anglès up quark ('quark amunt' o 'quark dalt').

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes quark u, quark d, quark s, quark c, quark b i quark t:

    S'acorda de designar els diferents tipus de quarks seguint el patr√≥ sintagm√†tic "quark + s√≠mbol(1) del quark corresponent" i s'aproven, en conseq√ľ√®ncia, els termes quark u, quark d, quark s, quark c, quark b i quark t, pels motius seg√ľents:

    ·les formes resultants tenen ja tradició entre els especialistes i es documenten en nombrosos textos d'especialitat i fins i tot en obres lexicogràfiques catalanes;

    ·el patró denominatiu utilitzat dona lloc a formes inequívoques, que s'identifiquen sense problema amb cadascun dels diferents quarks;

    ¬∑aquest patr√≥ √©s un dels que se segueixen tamb√© en les altres lleng√ľes, tant en altres lleng√ľes rom√†niques com en angl√®s;

    ·la solució té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    El Consell Supervisor fa notar que les lletres que constitueixen la segona part dels sintagmes aprovats aquí, corresponents al símbol dels quarks, són part indissociable de la denominació i, per tant, no s'han de compondre en lletra cursiva. En aquest sentit, poden considerar-se paral·lels a altres denominacions en la formació de les quals intervé algun tipus d'abreviació, com ara norma ISO o amplificador TWT.

    Es descarta l'adopció dels manlleus híbrids quark up, quark down, quark strange, quark charm, etc., perquè es considera innecessària.

    Es desestimen igualment els calcs de les designacions angleses completes (quark amunt, quark avall, quark estrany, quark encant, etc.), perquè tenen poca tradició i, en general, han estat bandejats per la majoria d'experts, que consideren que són solucions poc científiques i fins i tot confusionàries, tenint en compte que la inicial del nom català del quark no coincidiria amb la lletra del símbol corresponent.

    (1)El s√≠mbol de cada quark correspon a la inicial del nom angl√®s complet del quark en q√ľesti√≥: up (s√≠mbol u), down (s√≠mbol d), strange (s√≠mbol s), charm (s√≠mbol c), top o truth (s√≠mbol t) i bottom o beauty (s√≠mbol b).

    [Acta 549, 5 de juliol de 2012]

       
  • 3141124   UA ÔĽŅ <Transports > Transport aeri > Aeronaus> UA
     
       
    • dron, n m
    • vehicle aeri no tripulat, n m
    • UAV, n m sigla
    • es aeronave no tripulada, n f
    • es dron, n m
    • es veh√≠culo a√©reo no tripulado, n m
    • es UAV, n m sigla
    • es VANT, n m sigla
    • fr drone, n m
    • fr v√©hicule a√©rien sans pilote, n m
    • fr UAV, n m sigla
    • it aeromobile a pilotaggio remoto, n m
    • it drone, n m
    • it velivolo non pilotato, n m
    • it APR, n m sigla
    • it UAV, n m sigla
    • pt aeronave n√£o tripulada, n f
    • pt drone, n m
    • pt ve√≠culo a√©reo n√£o tripulado, n m
    • pt UAV, n m sigla
    • pt VANT, n m sigla
    • en drone, n
    • en unmanned aerial vehicle, n
    • en unmanned aircraft, n
    • en RPA, n sigla
    • en UA, n sigla
    • en UAV, n sigla

    <Transports > Transport aeri > Aeronaus>

    Aeronau no tripulada i reutilitzable, capa√ß de funcionar amb un grau m√©s o menys elevat d'autonomia, que obeeix les indicacions remotes d'un pilot o b√© la programaci√≥ introdu√Įda.

    Nota: 1. La denominació dron és una adaptació de la forma anglesa, que prové de la paraula de llengua general drone 'abellot', probablement pel soroll de l'aparell quan vola.

    Nota: 2. La sigla UAV correspon a l'equivalent anglès unmaned aerial vehicle ('vehicle aeri no tripulat').

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dron (sin. vehicle aeri no tripulat; sigla UAV):

    Es revisa la forma drone, difosa fins ara des del Cercaterm com a manlleu no adaptat, i s'aprova en el seu lloc l'adaptaci√≥ dron, pels motius seg√ľents:

    ¬∑amb adaptaci√≥ o sense, el manlleu angl√®s (aplicat a partir del mot de la llengua original drone 'borinot', segons diverses fonts per la similitud del soroll) √©s clarament la forma m√©s estesa per a fer refer√®ncia al concepte, tant en catal√† com en la resta de lleng√ľes rom√†niques estudiades;

    ¬∑l'adaptaci√≥ dron s'ajusta perfectament a la pron√ļncia del terme que es fa habitualment en catal√†, ja que en general no es fa la diftongaci√≥ de la vocal t√≤nica que indiquen les fonts lexicogr√†fiques angleses;

    ¬∑es tracta d'un terme utilitzat en molts √†mbits (fotografia a√®ria, teledetecci√≥, ind√ļstria militar, transport, lleure, etc.), alguns de molt populars, circumst√†ncia que l'acosta molt a la llengua general;

    ¬∑en casos similars de modificacions gr√†fiques menors que afectaven poc la pron√ļncia de les vocals, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptaci√≥ del manlleu original (per exemple, chicane > xicana, composite > comp√≤sit, baguette > baguet, etc.);

    ¬∑els especialistes consultats prefereixen la forma adaptada dron (amb el plural regular drons), perqu√® consideren que evita dubtes de pron√ļncia;

    ¬∑en les altres lleng√ľes rom√†niques es detecta en general un acostament de l'original angl√®s drone a l'ortografia i la pron√ļncia pr√≤pies, tal com mostren el castell√† dron (amb el plural regular drones), l'itali√† drone (majorit√†riament pronunciat com un mot bis√≠l¬∑lab, [dr√≥ne] i amb el plural regular droni) i fins i tot el franc√®s drone (amb el plural drones, ja que la forma francesa porta a la pron√ļncia [dron], aproximadament igual a l'original).

    Tot i que el manlleu és la forma més estesa en català, també s'utilitzen altres denominacions, de tipus sintagmàtic:

    Pel que fa a vehicle aeri no tripulat,

    ·és una forma transparent, creada com a calc de l'anglès unmanned aerial vehicle;

    ¬∑t√© una √†mplia extensi√≥ d'√ļs, sobretot en els √†mbits especialitzats;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en totes les lleng√ľes estudiades.

    Pel que fa a UAV,

    ·és la sigla corresponent a l'anglès unmanned aerial vehicle, que és l'original del calc vehicle aeri no tripulat;

    ¬∑t√© una proporci√≥ d'√ļs en catal√† molt m√©s elevada que les alternatives creades sobre denominacions d'origen catal√† (per exemple, VANT, a partir de vehicle aeri no tripulat);

    ¬∑es documenta en totes les lleng√ľes estudiades.

    A m√©s, s'han descartat denominacions tamb√© documentades, com ara aeronau no tripulada i VANT, per la seva baixa freq√ľ√®ncia enfront de les denominacions triades.

    Amb relaci√≥ a l'abast de la definici√≥, s'ha establert una sinon√≠mia absoluta entre dron i vehicle aeri no tripulat pels motius seg√ľents:

    ¬∑tot i que algunes fonts consideren que hi ha hagut una extensi√≥ impr√≤pia del significat de dron, la majoria de contextos especialitzats actuals consideren que dron i vehicle aeri no tripulat designen un √ļnic concepte i atribueixen les retic√®ncies envers la sinon√≠mia a una q√ľesti√≥ estil√≠stica;

    ·els especialistes consultats es mostren del tot favorables a una sinonímia absoluta;

    ¬∑la identificaci√≥ majorit√†ria entre dron/drone i les formes sintagm√†tiques descriptives es dona en totes les lleng√ľes estudiades;

    ¬∑l'extensi√≥ de dron/drone √©s tan gran que en determinades lleng√ľes (sobretot en franc√®s, per√≤ tamb√© en portugu√®s) ha arribat a prendre el significat general de vehicle no tripulat, tant si pertany al medi aeri com si pertany al medi terrestre o al medi aqu√†tic.

    [Acta 589, 30 d'abril de 2015]

       
  • 3141124   UAV ÔĽŅ <Transports > Transport aeri > Aeronaus> UAV
     
       
    • dron, n m
    • vehicle aeri no tripulat, n m
    • UAV, n m sigla
    • es aeronave no tripulada, n f
    • es dron, n m
    • es veh√≠culo a√©reo no tripulado, n m
    • es UAV, n m sigla
    • es VANT, n m sigla
    • fr drone, n m
    • fr v√©hicule a√©rien sans pilote, n m
    • fr UAV, n m sigla
    • it aeromobile a pilotaggio remoto, n m
    • it drone, n m
    • it velivolo non pilotato, n m
    • it APR, n m sigla
    • it UAV, n m sigla
    • pt aeronave n√£o tripulada, n f
    • pt drone, n m
    • pt ve√≠culo a√©reo n√£o tripulado, n m
    • pt UAV, n m sigla
    • pt VANT, n m sigla
    • en drone, n
    • en unmanned aerial vehicle, n
    • en unmanned aircraft, n
    • en RPA, n sigla
    • en UA, n sigla
    • en UAV, n sigla

    <Transports > Transport aeri > Aeronaus>

    Aeronau no tripulada i reutilitzable, capa√ß de funcionar amb un grau m√©s o menys elevat d'autonomia, que obeeix les indicacions remotes d'un pilot o b√© la programaci√≥ introdu√Įda.

    Nota: 1. La denominació dron és una adaptació de la forma anglesa, que prové de la paraula de llengua general drone 'abellot', probablement pel soroll de l'aparell quan vola.

    Nota: 2. La sigla UAV correspon a l'equivalent anglès unmaned aerial vehicle ('vehicle aeri no tripulat').

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dron (sin. vehicle aeri no tripulat; sigla UAV):

    Es revisa la forma drone, difosa fins ara des del Cercaterm com a manlleu no adaptat, i s'aprova en el seu lloc l'adaptaci√≥ dron, pels motius seg√ľents:

    ¬∑amb adaptaci√≥ o sense, el manlleu angl√®s (aplicat a partir del mot de la llengua original drone 'borinot', segons diverses fonts per la similitud del soroll) √©s clarament la forma m√©s estesa per a fer refer√®ncia al concepte, tant en catal√† com en la resta de lleng√ľes rom√†niques estudiades;

    ¬∑l'adaptaci√≥ dron s'ajusta perfectament a la pron√ļncia del terme que es fa habitualment en catal√†, ja que en general no es fa la diftongaci√≥ de la vocal t√≤nica que indiquen les fonts lexicogr√†fiques angleses;

    ¬∑es tracta d'un terme utilitzat en molts √†mbits (fotografia a√®ria, teledetecci√≥, ind√ļstria militar, transport, lleure, etc.), alguns de molt populars, circumst√†ncia que l'acosta molt a la llengua general;

    ¬∑en casos similars de modificacions gr√†fiques menors que afectaven poc la pron√ļncia de les vocals, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptaci√≥ del manlleu original (per exemple, chicane > xicana, composite > comp√≤sit, baguette > baguet, etc.);

    ¬∑els especialistes consultats prefereixen la forma adaptada dron (amb el plural regular drons), perqu√® consideren que evita dubtes de pron√ļncia;

    ¬∑en les altres lleng√ľes rom√†niques es detecta en general un acostament de l'original angl√®s drone a l'ortografia i la pron√ļncia pr√≤pies, tal com mostren el castell√† dron (amb el plural regular drones), l'itali√† drone (majorit√†riament pronunciat com un mot bis√≠l¬∑lab, [dr√≥ne] i amb el plural regular droni) i fins i tot el franc√®s drone (amb el plural drones, ja que la forma francesa porta a la pron√ļncia [dron], aproximadament igual a l'original).

    Tot i que el manlleu és la forma més estesa en català, també s'utilitzen altres denominacions, de tipus sintagmàtic:

    Pel que fa a vehicle aeri no tripulat,

    ·és una forma transparent, creada com a calc de l'anglès unmanned aerial vehicle;

    ¬∑t√© una √†mplia extensi√≥ d'√ļs, sobretot en els √†mbits especialitzats;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en totes les lleng√ľes estudiades.

    Pel que fa a UAV,

    ·és la sigla corresponent a l'anglès unmanned aerial vehicle, que és l'original del calc vehicle aeri no tripulat;

    ¬∑t√© una proporci√≥ d'√ļs en catal√† molt m√©s elevada que les alternatives creades sobre denominacions d'origen catal√† (per exemple, VANT, a partir de vehicle aeri no tripulat);

    ¬∑es documenta en totes les lleng√ľes estudiades.

    A m√©s, s'han descartat denominacions tamb√© documentades, com ara aeronau no tripulada i VANT, per la seva baixa freq√ľ√®ncia enfront de les denominacions triades.

    Amb relaci√≥ a l'abast de la definici√≥, s'ha establert una sinon√≠mia absoluta entre dron i vehicle aeri no tripulat pels motius seg√ľents:

    ¬∑tot i que algunes fonts consideren que hi ha hagut una extensi√≥ impr√≤pia del significat de dron, la majoria de contextos especialitzats actuals consideren que dron i vehicle aeri no tripulat designen un √ļnic concepte i atribueixen les retic√®ncies envers la sinon√≠mia a una q√ľesti√≥ estil√≠stica;

    ·els especialistes consultats es mostren del tot favorables a una sinonímia absoluta;

    ¬∑la identificaci√≥ majorit√†ria entre dron/drone i les formes sintagm√†tiques descriptives es dona en totes les lleng√ľes estudiades;

    ¬∑l'extensi√≥ de dron/drone √©s tan gran que en determinades lleng√ľes (sobretot en franc√®s, per√≤ tamb√© en portugu√®s) ha arribat a prendre el significat general de vehicle no tripulat, tant si pertany al medi aeri com si pertany al medi terrestre o al medi aqu√†tic.

    [Acta 589, 30 d'abril de 2015]

       
  • 2754231   UI redress attack ÔĽŅ <Inform√†tica> UI redress attack
     
       
    • segrest de clic, n m
    • es clickjacking, n m
    • es secuestro de clic, n m
    • fr clickjacking, n m
    • fr d√©tournement de clic, n m
    • fr d√©tournement de clics, n m
    • it clickjacking, n m
    • it rapimento de clic, n m
    • pt clickjacking, n m
    • pt furto de click, n m
    • en clickjacking, n
    • en I-frame overlay, n
    • en UI redress attack, n
    • en UI redressing, n
    • en user interface redress attack, n
    • de Clickjacking, n

    <Informàtica>

    Tècnica consistent a fer que un internauta cliqui en un enllaç maliciós que té l'aparença d'un botó o d'un enllaç inofensiu, que s'utilitza per a manipular d'alguna manera la seva activitat a la xarxa.

    Nota: Els mètodes utilitzats en un segrest de clic per a amagar els enllaços maliciosos són diversos; sovint s'inclouen en una altra pàgina que se superposa com una capa transparent a la pàgina web visible.

    Nota: Els objectius del segrest de clic tamb√© poden ser diversos: fer accedir l'usuari a una p√†gina web determinada (per exemple, per augmentar-ne el nombre de visites), fer que accepti l'entrada de correu brossa a la seva b√ļstia, activar la seva c√†mera web per espiar-lo, etc.

    Nota: Critreris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme segrest de clic:

    S'aprova el terme segrest de clic, calc de l'angl√®s clickjacking, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa al manlleu anglès clickjacking, forma creada per analogia amb hijacking (o highjacking) que vol dir 'segrest';

    ·ja es documenta en català, en contextos especialitzats;

    ¬∑pot considerar-se una forma ling√ľ√≠sticament adequada, en qu√® es fa un √ļs figurat del substantiu segrest (els delinq√ľents segresten el clic de l'internauta, √©s a dir, se l'emporten a un lloc diferent per treure'n un benefici);(1)

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenta la forma an√†loga;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit, que creuen que pot tenir possibilitats d'implantació.

    Les formes captura de clic, robatori de clic, desviament per clic i desviament d'interfície, que també s'han valorat, s'han desestimat perquè es consideren menys precises que la forma aprovada.

    Finalment, també s'han tingut en compte les formes engany del clic, frau del clic i manipulació del clic, però s'ha considerat que segrest de clic, per l'analogia que té amb la designació anglesa, té més possibilitats d'implantació.

    (1) Segons el diccionari normatiu, segrest √©s l'acci√≥ i l'efecte de segrestar, i segrestar √©s "Dipositar (una cosa) en poder d'un tercer fins que s'hagi decidit a qui ha de pert√†nyer" i "Tenir (alg√ļ) a√Įllat dels altres, recl√≤s contra la seva voluntat, agafat per exigir-ne un rescat"; segons el Diccionari de la llengua catalana d'Enciclop√®dia Catalana (http://www.diccionari.cat), segrestar √©s tamb√© "Raptar una o m√©s persones tot exigint diner o altres condicions per a llur rescat" i raptar √©s "Emportar-se (alg√ļ) amb si per la viol√®ncia o per seducci√≥".

    [Acta 559, 18 d'abril de 2013]

       
  • 2754231   UI redressing ÔĽŅ <Inform√†tica> UI redressing
     
       
    • segrest de clic, n m
    • es clickjacking, n m
    • es secuestro de clic, n m
    • fr clickjacking, n m
    • fr d√©tournement de clic, n m
    • fr d√©tournement de clics, n m
    • it clickjacking, n m
    • it rapimento de clic, n m
    • pt clickjacking, n m
    • pt furto de click, n m
    • en clickjacking, n
    • en I-frame overlay, n
    • en UI redress attack, n
    • en UI redressing, n
    • en user interface redress attack, n
    • de Clickjacking, n

    <Informàtica>

    Tècnica consistent a fer que un internauta cliqui en un enllaç maliciós que té l'aparença d'un botó o d'un enllaç inofensiu, que s'utilitza per a manipular d'alguna manera la seva activitat a la xarxa.

    Nota: Els mètodes utilitzats en un segrest de clic per a amagar els enllaços maliciosos són diversos; sovint s'inclouen en una altra pàgina que se superposa com una capa transparent a la pàgina web visible.

    Nota: Els objectius del segrest de clic tamb√© poden ser diversos: fer accedir l'usuari a una p√†gina web determinada (per exemple, per augmentar-ne el nombre de visites), fer que accepti l'entrada de correu brossa a la seva b√ļstia, activar la seva c√†mera web per espiar-lo, etc.

    Nota: Critreris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme segrest de clic:

    S'aprova el terme segrest de clic, calc de l'angl√®s clickjacking, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa al manlleu anglès clickjacking, forma creada per analogia amb hijacking (o highjacking) que vol dir 'segrest';

    ·ja es documenta en català, en contextos especialitzats;

    ¬∑pot considerar-se una forma ling√ľ√≠sticament adequada, en qu√® es fa un √ļs figurat del substantiu segrest (els delinq√ľents segresten el clic de l'internauta, √©s a dir, se l'emporten a un lloc diferent per treure'n un benefici);(1)

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenta la forma an√†loga;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit, que creuen que pot tenir possibilitats d'implantació.

    Les formes captura de clic, robatori de clic, desviament per clic i desviament d'interfície, que també s'han valorat, s'han desestimat perquè es consideren menys precises que la forma aprovada.

    Finalment, també s'han tingut en compte les formes engany del clic, frau del clic i manipulació del clic, però s'ha considerat que segrest de clic, per l'analogia que té amb la designació anglesa, té més possibilitats d'implantació.

    (1) Segons el diccionari normatiu, segrest √©s l'acci√≥ i l'efecte de segrestar, i segrestar √©s "Dipositar (una cosa) en poder d'un tercer fins que s'hagi decidit a qui ha de pert√†nyer" i "Tenir (alg√ļ) a√Įllat dels altres, recl√≤s contra la seva voluntat, agafat per exigir-ne un rescat"; segons el Diccionari de la llengua catalana d'Enciclop√®dia Catalana (http://www.diccionari.cat), segrestar √©s tamb√© "Raptar una o m√©s persones tot exigint diner o altres condicions per a llur rescat" i raptar √©s "Emportar-se (alg√ļ) amb si per la viol√®ncia o per seducci√≥".

    [Acta 559, 18 d'abril de 2013]

       
  • 204719   uke ÔĽŅ <Esports > Esports de combat > Judo> uke
     
       
    • uke, n m, f
    • atacat | atacada, n m, f sin. compl.
    • judoka atacat | judoka atacada, n m, f sin. compl.
    • es judoka atacado
    • es uke
    • fr attaqu√©
    • fr uke
    • en competitor thrown
    • en uke

    <Esports > Esports de combat > Judo>

    Judoka en el moment en què rep una acció de l'adversari.

       
  • 218834   ukiyo-e ÔĽŅ <Art> ukiyo-e
     
       
    • ukiyo-e, n m
    • es ukiyo-e
    • fr oukiyo-y√©
    • fr ukiyo-e
    • pt ukiyo-e
    • en ukiyo-e
    • en ukiyoye

    <Art>

    Composició artística, generalment una pintura o un gravat, pertanyent a l'escola ukiyo-e.

       
  • 218835   ukiyo-e ÔĽŅ <Art> ukiyo-e
     
       
    • ukiyo-e, adj
    • es ukiyo-e
    • fr ukiyo-e
    • en ukiyo-e
    • en ukiyoye

    <Art>

    Relatiu o pertanyent a l'escola ukiyo-e.

       
  • 218779   ukiyo-e school ÔĽŅ <Arts > Pintura> ukiyo-e school
     
       
    • escola ukiyo-e, n f
    • es escuela ukiyo-e
    • fr √©cole oukiyo-y√©
    • fr √©cole ukiyo-e
    • pt escola ukiyo-e
    • en ukiyo-e school
    • en ukiyoye school

    <Arts > Pintura>

    Escola pictòrica japonesa desenvolupada durant els segles XVII, XVIII i XIX que es caracteritza per la producció de pintures i gravats sobre la vida quotidiana.

    Nota: Ukiyo-e és una forma japonesa que significa 'pintura del temps que passa', 'imatge del món fluctuant'.

    Nota: Aquesta escola va tenir una gran influència en la pintura europea del segle XIX.

       
  • 218834   ukiyoye ÔĽŅ <Art> ukiyoye
     
       
    • ukiyo-e, n m
    • es ukiyo-e
    • fr oukiyo-y√©
    • fr ukiyo-e
    • pt ukiyo-e
    • en ukiyo-e
    • en ukiyoye

    <Art>

    Composició artística, generalment una pintura o un gravat, pertanyent a l'escola ukiyo-e.