termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3166862   X generation ÔĽŅ <Sociologia> X generation
     
       
    • generaci√≥ X, n f
    • es generaci√≥n X, n f
    • fr g√©n√©ration de l'apr√®s baby-boom, n f
    • fr g√©n√©ration Nexus, n f
    • fr g√©n√©ration X, n f
    • it generazione X, n f
    • pt gen X, n f
    • pt gera√ßao X, n f
    • en baby bust generation, n
    • en baby buster generation, n
    • en gen X, n
    • en generation X, n
    • en Nexus generation, n
    • en X generation, n

    <Sociologia>

    Generaci√≥ de les persones nascudes entre els anys 1960 i 1980 als pa√Įsos occidentals, despr√©s de l'explosi√≥ de natalitat posterior a la Segona Guerra Mundial, que es caracteritza per haver viscut grans canvis socials, pol√≠tics i econ√≤mics, com ara l'esfondrament del comunisme a Europa o l'extensi√≥ de la sida.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació dels termes generació del mil·lenni (sin. generació Y), mil·lennista i generació X:

    S'aproven els termes generaci√≥ del mil¬∑lenni (amb el sin√≤nim generaci√≥ Y), mil¬∑lennista i generaci√≥ X, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a generació del mil·lenni i a generació Y,

    ¬∑s√≥n les formes utilitzades habitualment per a designar el concepte, amb una freq√ľ√®ncia d'√ļs similar;

    ¬∑en les altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les denominacions an√†logues;

    ·a generació del mil·lenni, el substantiu mil·lenni pren com a referència el fet que els integrants d'aquesta generació pertanyen a un nou mil·lenni, perquè són els nascuts a cavall del segon i el tercer mil·lenni;

    ·generació Y, al seu torn, s'ha creat prenent com a referència generació X, que és el nom amb què es coneix la generació precedent (la Y segueix la X en l'abecedari);

    ·totes dues denominacions tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Quant a mil·lennista,

    ·és una designació coherent amb el terme relacionat generació del mil·lenni;

    ·és un mot ben format en català, derivat de mil·lenni, a partir del sufix d'origen llatí -ista;

    ·al diccionari normatiu figuren les entrades cinccentista, quatrecentista, setcentista, siscentista i vuitcentista, amb un valor anàleg;

    ·és una forma paral·lela al castellà milenista i al francès milléniste;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Finalment, generació X,

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte, popularitzada, segons diverses fonts, a partir del títol de la novel·la Generation X: Tales for an Accelerated Culture (1991), de l'escriptor canadenc Douglas Coupland;

    ¬∑en les altres lleng√ľes tamb√© s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.


    Com a denominacions dels integrants de la generaci√≥ del mil¬∑lenni s'han valorat tamb√©, entre d'altres, les denominacions mil¬∑l√®nic | mil¬∑l√®nica, mil¬∑lennal, mil¬∑lennial, neomil¬∑l√®nnic i neomil¬∑lennista, per√≤ s'han descartat perqu√® la forma aprovada es considera ling√ľ√≠sticament preferible i es creu que t√© m√©s possibilitats d'implantaci√≥.

    Es descarta la forma *mil·lenista perquè en aquest cas el derivat està emparentat amb mil·lenni (formació culta anàloga a casos com trienni o quinquenni), no amb mil·lenari (del llatí millenarius, -a, -um).

    [Acta 588, 26 de març de 2015]

       
  • 3172778   X strut ÔĽŅ <Esports > Twirling> X strut
     
       
    • marxa en X, n f
    • es X-strutting, n m
    • en X strut, n
    • en X-strutting, n

    <Esports > Twirling>

    Especialitat d'individual en què el twirler camina amb un pas determinat seguint una trajectòria en forma de X.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ¬∑la majoria de denominacions referides a elements o posicions s√≥n o b√© descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posici√≥ de descans, recepci√≥ cega, llan√ßament de rev√©s, simple horitzontal, simple vertical) o metaf√≤rica (br√®tzel o lla√ß, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o b√©, tal com passa en altres esports, provenen d'antrop√≤nims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑nom√©s s'ha recorregut a manlleus o a calcs ling√ľ√≠sticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'√†mbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfact√≤ria per substituir-los (√©s el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, en la majoria de casos avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

       
  • 204786   X-bar theory ÔĽŅ <Ling√ľ√≠stica > Sintaxi> X-bar theory
     
       
    • teoria de la X amb barra, n f
    • es teor√≠a de la X barra
    • en X-bar theory

    <Ling√ľ√≠stica > Sintaxi>

    Subteoria de la teoria del règim i del lligam que postula que tots els sintagmes tenen la mateixa estructura i que aquesta estructura té obligatòriament un nucli que es projecta en diversos nivells, on tenen cabuda altres constituents.

       
  • 3172778   X-strutting ÔĽŅ <Esports > Twirling> X-strutting
     
       
    • marxa en X, n f
    • es X-strutting, n m
    • en X strut, n
    • en X-strutting, n

    <Esports > Twirling>

    Especialitat d'individual en què el twirler camina amb un pas determinat seguint una trajectòria en forma de X.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ¬∑la majoria de denominacions referides a elements o posicions s√≥n o b√© descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posici√≥ de descans, recepci√≥ cega, llan√ßament de rev√©s, simple horitzontal, simple vertical) o metaf√≤rica (br√®tzel o lla√ß, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o b√©, tal com passa en altres esports, provenen d'antrop√≤nims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑nom√©s s'ha recorregut a manlleus o a calcs ling√ľ√≠sticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'√†mbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfact√≤ria per substituir-los (√©s el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, en la majoria de casos avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

       
  • 3552982   Xarello ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificaci√≥. Enologia> Xarello
     
       
    • xarel¬∑lo, n m
    • cartoix√†, n m sin. compl.
    • pansa blanca, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo, n m
    • fr xarello, n m
    • en Xarello, n m

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Ra√Įm blanc produ√Įt pel cep xarel¬∑lo, de maduraci√≥ primerenca, menut, compacte i amb els grans mitjans, esf√®rics, dol√ßos i amb la pell dura.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'It√†lia xarel¬∑lo) i s'aproven com a sin√≤nims complementaris les formes cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius seg√ľents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ¬∑totes tres tenen √ļs, si b√© xarel¬∑lo sembla que √©s la forma m√©s estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3451540   Xarello ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificaci√≥. Enologia> Xarello
     
       
    • xarel¬∑lo, n m
    • cartoix√†, n m sin. compl.
    • pansa blanca, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo, n m
    • fr xarello, n m
    • en Xarello, n m

    <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia>

    Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo, amb cos, una mica √†cid, amb un grau alcoh√≤lic alt i una aroma afruitada, que se sol utilitzar per a fer cava, especialment de llarga crian√ßa.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'It√†lia xarel¬∑lo) i s'aproven com a sin√≤nims complementaris les formes cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius seg√ľents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ¬∑totes tres tenen √ļs, si b√© xarel¬∑lo sembla que √©s la forma m√©s estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3553020   Xarello ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> Xarello
     
       
    • xarel¬∑lo, n m
    • cartoix√†, n m sin. compl.
    • pansa blanca, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo, n m
    • fr xarello, n m
    • en Xarello, n m

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura>

    Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, resistent a la secada.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'It√†lia xarel¬∑lo) i s'aproven com a sin√≤nims complementaris les formes cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius seg√ľents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ¬∑totes tres tenen √ļs, si b√© xarel¬∑lo sembla que √©s la forma m√©s estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3568474   Xarello Rosado ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> Xarello Rosado
     
       
    • xarel¬∑lo vermell, n m
    • cartoix√† mar√≠, n m sin. compl.
    • pansa rosada, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo rosado, n m
    • en Xarello Rosado, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura>

    Cep conreat tradicionalment al Penedès, resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
    S'aprova la denominaci√≥ xarel¬∑lo vermell i els sin√≤nims complementaris cartoix√† mar√≠ i pansa rosada pels motius seg√ľents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, constitu√Įdes, respectivament, pels nuclis xarel¬∑lo (forma ja normativa(1) procedent de l'itali√† chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'It√†lia xarel¬∑lo), cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa (del llat√≠ (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandńēre 'estendre', especialment els ra√Įms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del ra√Įm), mar√≠ (de motivaci√≥ desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinon√≠mia entre totes tres formes √©s coherent amb la sinon√≠mia entre xarel¬∑lo, cartoix√† i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reuni√≥ n√ļm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel¬∑lo vermell √©s el resultat d'una mutaci√≥ gen√®tica del xarel¬∑lo.

    Es descarta la forma xarel¬∑lo rosat, malgrat que √©s ling√ľ√≠sticament adequada i √©s la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perqu√® t√© molt poc √ļs, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentaci√≥ especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica nom√©s en aquest √†mbit als vins, per√≤ no al ra√Įm de color vermell√≥s, com √©s aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona ra√Įm blanc de tast dol√ß. 1 2 m. Ra√Įm de cep xarel¬∑lo. 1 3 m. Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 3568475   Xarello Rosado ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificaci√≥. Enologia> Xarello Rosado
     
       
    • xarel¬∑lo vermell, n m
    • cartoix√† mar√≠, n m sin. compl.
    • pansa rosada, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo rosado, n m
    • en Xarello Rosado, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Ra√Įm negre produ√Įt pel cep xarel¬∑lo vermell, de maduraci√≥ tardana i amb els grans dol√ßos, de color vermell√≥s i amb la pell gruixuda.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
    S'aprova la denominaci√≥ xarel¬∑lo vermell i els sin√≤nims complementaris cartoix√† mar√≠ i pansa rosada pels motius seg√ľents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, constitu√Įdes, respectivament, pels nuclis xarel¬∑lo (forma ja normativa(1) procedent de l'itali√† chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'It√†lia xarel¬∑lo), cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa (del llat√≠ (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandńēre 'estendre', especialment els ra√Įms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del ra√Įm), mar√≠ (de motivaci√≥ desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinon√≠mia entre totes tres formes √©s coherent amb la sinon√≠mia entre xarel¬∑lo, cartoix√† i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reuni√≥ n√ļm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel¬∑lo vermell √©s el resultat d'una mutaci√≥ gen√®tica del xarel¬∑lo.

    Es descarta la forma xarel¬∑lo rosat, malgrat que √©s ling√ľ√≠sticament adequada i √©s la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perqu√® t√© molt poc √ļs, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentaci√≥ especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica nom√©s en aquest √†mbit als vins, per√≤ no al ra√Įm de color vermell√≥s, com √©s aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona ra√Įm blanc de tast dol√ß. 1 2 m. Ra√Įm de cep xarel¬∑lo. 1 3 m. Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 3568476   Xarello Rosado ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificaci√≥. Enologia> Xarello Rosado
     
       
    • xarel¬∑lo vermell, n m
    • cartoix√† mar√≠, n m sin. compl.
    • pansa rosada, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo rosado, n m
    • en Xarello Rosado, n

    <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia>

    Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo vermell, fresc, √†cid, amb un grau alcoh√≤lic alt i amb una aroma herb√†cia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
    S'aprova la denominaci√≥ xarel¬∑lo vermell i els sin√≤nims complementaris cartoix√† mar√≠ i pansa rosada pels motius seg√ľents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, constitu√Įdes, respectivament, pels nuclis xarel¬∑lo (forma ja normativa(1) procedent de l'itali√† chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'It√†lia xarel¬∑lo), cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa (del llat√≠ (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandńēre 'estendre', especialment els ra√Įms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del ra√Įm), mar√≠ (de motivaci√≥ desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinon√≠mia entre totes tres formes √©s coherent amb la sinon√≠mia entre xarel¬∑lo, cartoix√† i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reuni√≥ n√ļm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel¬∑lo vermell √©s el resultat d'una mutaci√≥ gen√®tica del xarel¬∑lo.

    Es descarta la forma xarel¬∑lo rosat, malgrat que √©s ling√ľ√≠sticament adequada i √©s la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perqu√® t√© molt poc √ļs, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentaci√≥ especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica nom√©s en aquest √†mbit als vins, per√≤ no al ra√Įm de color vermell√≥s, com √©s aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona ra√Įm blanc de tast dol√ß. 1 2 m. Ra√Įm de cep xarel¬∑lo. 1 3 m. Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]