termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3166861   Y generation ÔĽŅ <Sociologia> Y generation
     
       
    • generaci√≥ del mil¬∑lenni, n f
    • generaci√≥ Y, n f
    • es generaci√≥n Y, n f
    • fr generation du mill√©naire, n f
    • fr g√©n√©ration Y, n f
    • it generazione del millennio, n f
    • it generazione Y, n f
    • pt gera√ß√£o do mil√©nio, n f
    • pt gera√ß√£o Y, n f
    • en generation Next, n
    • en generation Y, n
    • en Internet generation, n
    • en Millennial generation, n
    • en Net generation, n
    • en Y generation, n

    <Sociologia>

    Generaci√≥ de les persones nascudes entre els anys 1980 i 2000 als pa√Įsos occidentals, que es caracteritza per haver estat la primera a fer un √ļs assidu de les tecnologies de la informaci√≥ i la comunicaci√≥ des de la infantesa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació dels termes generació del mil·lenni (sin. generació Y), mil·lennista i generació X:

    S'aproven els termes generaci√≥ del mil¬∑lenni (amb el sin√≤nim generaci√≥ Y), mil¬∑lennista i generaci√≥ X, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a generació del mil·lenni i a generació Y,

    ¬∑s√≥n les formes utilitzades habitualment per a designar el concepte, amb una freq√ľ√®ncia d'√ļs similar;

    ¬∑en les altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les denominacions an√†logues;

    ·a generació del mil·lenni, el substantiu mil·lenni pren com a referència el fet que els integrants d'aquesta generació pertanyen a un nou mil·lenni, perquè són els nascuts a cavall del segon i el tercer mil·lenni;

    ·generació Y, al seu torn, s'ha creat prenent com a referència generació X, que és el nom amb què es coneix la generació precedent (la Y segueix la X en l'abecedari);

    ·totes dues denominacions tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Quant a mil·lennista,

    ·és una designació coherent amb el terme relacionat generació del mil·lenni;

    ·és un mot ben format en català, derivat de mil·lenni, a partir del sufix d'origen llatí -ista;

    ·al diccionari normatiu figuren les entrades cinccentista, quatrecentista, setcentista, siscentista i vuitcentista, amb un valor anàleg;

    ·és una forma paral·lela al castellà milenista i al francès milléniste;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Finalment, generació X,

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte, popularitzada, segons diverses fonts, a partir del títol de la novel·la Generation X: Tales for an Accelerated Culture (1991), de l'escriptor canadenc Douglas Coupland;

    ¬∑en les altres lleng√ľes tamb√© s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.


    Com a denominacions dels integrants de la generaci√≥ del mil¬∑lenni s'han valorat tamb√©, entre d'altres, les denominacions mil¬∑l√®nic | mil¬∑l√®nica, mil¬∑lennal, mil¬∑lennial, neomil¬∑l√®nnic i neomil¬∑lennista, per√≤ s'han descartat perqu√® la forma aprovada es considera ling√ľ√≠sticament preferible i es creu que t√© m√©s possibilitats d'implantaci√≥.

    Es descarta la forma *mil·lenista perquè en aquest cas el derivat està emparentat amb mil·lenni (formació culta anàloga a casos com trienni o quinquenni), no amb mil·lenari (del llatí millenarius, -a, -um).

    [Acta 588, 26 de març de 2015]

       
  • 206417   yachtsman ÔĽŅ <Esports > Esports n√†utics> yachtsman
     
       
    • regatista, n m, f
    • es regatista
    • fr r√©gatier
    • en yachtsman, n m
    • en yachtswoman, n f

    <Esports > Esports nàutics>

    Esportista que participa en regates i, en general, practica l'esport de la vela.

       
  • 206417   yachtswoman ÔĽŅ <Esports > Esports n√†utics> yachtswoman
     
       
    • regatista, n m, f
    • es regatista
    • fr r√©gatier
    • en yachtsman, n m
    • en yachtswoman, n f

    <Esports > Esports nàutics>

    Esportista que participa en regates i, en general, practica l'esport de la vela.

       
  • 218843   yakitori ÔĽŅ <Gastronomia> yakitori
     
       
    • yakitori, n m
    • es yakitori
    • fr yakitori
    • en yakitori

    <Gastronomia>

    Plat de la cuina japonesa elaborat amb trossos petits de verdura, carn, pell i vísceres d'aviram, generalment pollastre, enfilats en una broqueta, que es couen a la brasa i es mengen sucats en una salsa de soia i mirin, o bé amb sal.

       
  • 2764205   yaoi ÔĽŅ <Arts > Dibuix > Dibuixos animats. C√≤mics> yaoi
     
       
    • yaoi, n m
    • es yaoi, n m
    • fr yaoi, n m
    • en yaoi, n

    <Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics>

    Subg√®nere de manga en qu√® s'aborda l'amor gai, dirigit a un p√ļblic adult, especialment femen√≠.

    Nota: La denominaci√≥ yaoi, procedent del japon√®s, √©s un acr√≤nim de l'expressi√≥ yama-nashi, ochi-nashi, imi-nashi, que significa, literalment, 'sense cl√≠max, sense resoluci√≥, sense sentit', aplicada als primers productes del subg√®nere com a conseq√ľ√®ncia de la seva baixa qualitat.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

    -S'opta en tots els casos per l'acceptaci√≥ dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominaci√≥ catalanes pels motius seg√ľents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les lleng√ľes; 2) per l'especificitat de l'√†mbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

    -Pel que fa, espec√≠ficament, a les formes d'origen japon√®s, s'opta sempre per l'adopci√≥ directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanitzaci√≥ Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripci√≥ Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, per√≤ √©s el m√©s conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japon√®s i √©s tamb√© el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en qu√® ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japon√®s √©s m√©s gen√®ric que el sentit que han adoptat en catal√† i en les altres lleng√ľes occidentals, que han manllevat els termes vinculats √ļnicament amb el m√≥n del manga (per exemple, shŇćjo significa en japon√®s 'noia', mentre que en les lleng√ľes occidentals denomina un tipus espec√≠fic de c√≤mic destinat a noies adolescents).

    -Es descarta l'adaptaci√≥ de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons seg√ľents: 1) perqu√® els termes aprovats no s√≥n encara d'√ļs general i, per tant, no es considera necess√†ria l'adaptaci√≥ plena (la transcripci√≥ √©s, de fet, una mesura de prud√®ncia abans de l'adaptaci√≥); 2) perqu√® es creu que √©s important en aquest √†mbit mantenir d'alguna manera la vinculaci√≥ de la denominaci√≥ amb la llengua de proced√®ncia, at√®s que s√≥n termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculaci√≥ es perdria amb l'adaptaci√≥; 3) perqu√® l'adaptaci√≥ s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres lleng√ľes, i 4) perqu√® sovint les adaptacions comporten canvis ortogr√†fics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

    -Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

    -Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten b√†sicament el diacr√≠tic (un m√†cron) que indica que determinades vocals s√≥n llargues en japon√®s. At√®s que en catal√† no hi ha distinci√≥, com en japon√®s, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificaci√≥ d'aquest tret, que sovint, a m√©s, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificaci√≥, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opci√≥ pr√®viament, en altres termes incorporats al catal√† procedents del japon√®s (per exemple a shoyu, que en transcripci√≥ estricta √©s shŇćyu).

    En la versi√≥ tradicional del sistema Hepburn, el m√†cron se substitueix de vegades per una duplicaci√≥ de la vocal llarga (Ňć> oo), si b√© sembla que actualment aquesta soluci√≥ no √©s gaire freq√ľent. S'ha descartat tamb√©, doncs, aquesta opci√≥ en les denominacions catalanes, i igualment les variants de Ňć amb ou, recollides en algunes fonts.

    -Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

    -Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'√ļs (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

    [Acta 565, 24 d'octubre de 2013]

       
  • 294908   yardage chain ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> yardage chain
     
       
    • cadena de mesura, n f
    • es cadena de yardaje
    • fr cha√ģne d'arpentage
    • en yardage chain

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Indicador constitu√Įt per una cadena de 10 iardes de longitud i una estaca carabassa a cada extrem, que utilitzen els marcadors de iardes per a assenyalar la dist√†ncia que ha d'avan√ßar l'equip atacant en els quatre intents de qu√® disposa.

       
  • 208753   yardang ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> yardang
     
       
    • yardang [tr], n m
    • es yardang
    • fr yardang
    • en jardan
    • en yardang
    • en yarding

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Forma de relleu causada per l'abrasió eòlica sobre terrenys poc coherents en ambients desèrtics, consistent en un conjunt de rugositats esmolades i sinuoses amb depressions allargassades, paral·leles a la direcció del vent, que poden assolir 7 m de fondària.

       
  • 208753   yarding ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> yarding
     
       
    • yardang [tr], n m
    • es yardang
    • fr yardang
    • en jardan
    • en yardang
    • en yarding

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Forma de relleu causada per l'abrasió eòlica sobre terrenys poc coherents en ambients desèrtics, consistent en un conjunt de rugositats esmolades i sinuoses amb depressions allargassades, paral·leles a la direcció del vent, que poden assolir 7 m de fondària.

       
  • 3568163   Yarrell's curassow ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Yarrell's curassow
     
       
    • hoco globulat, n m
    • es muit√ļ mutung, n m
    • es paujil carunculado, n m
    • es paujil moquirrojo, n m
    • es pav√≥n carunculado, n m
    • es pav√≥n moquirrojo, n m
    • fr hocco caroncul√©, n m
    • fr hocco globuleux, n m
    • en globose curassow, n
    • en wattled curassow, n
    • en Yarrell's curassow, n
    • de Karunkelhokko, n m
    • de Yarrell-Hokko, n m
    • nc Crax globulosa

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Crax

    Nota: El nom específic globulat fa referència a l'excrescència en forma de glòbul que presenta aquesta espècie sobre el bec.

       
  • 2664051   yaw ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> yaw
     
       
    • deriva, n f
    • es deriva
    • en drift
    • en yaw

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Desviació d'una aeronau cap a un costat del seu rumb per efecte d'una causa externa, sovint el vent.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes guinyada i deriva:

    La denominaci√≥ guinyada, que prov√© de la terminologia n√†utica,(1) ja t√© √ļs en l'√†mbit de l'aeron√†utica amb un significat paral¬∑lel i es recull amb aquest sentit a l'Enciclop√®dia catalana.

    La denominaci√≥ deriva √©s una forma sem√†nticament motivada a partir del significat que t√© aquest substantiu en n√†utica: "Desviaci√≥ d'una nau que se separa del seu rumb per efecte d'un corrent, mesurada per l'angle que fa la carena amb la direcci√≥ del moviment de la nau", segons el diccionari normatiu. (2) El substantiu rem es recull al Diccionari catal√†-valenci√†-balear, com a deformaci√≥ dialectal de reng, amb els significats propis de l'√†mbit de l'agricultura seg√ľents: "Faixa o tira d'herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra" i "Faixa de camp que cada segador ha de segar, assenyalada pr√®viament pel davanter o majoral".

    (1) Segons el diccionari normatiu, guinyada t√© √ļnicament el significat seg√ľent, de l'√†mbit dels transports per aigua: "Alteraci√≥ moment√†nia de la derrota quan el timoner no mant√© el rumb."

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]