termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207783   zabaglione ÔĽŅ <Gastronomia> zabaglione
     
       
    • crema sabaiona, n f
    • es crema sabayon
    • es sabay√≥n
    • es zabaglione
    • fr sabayon
    • fr sambayon
    • it zabaglione
    • it zabaione
    • en sabayon
    • en zabaglione

    <Gastronomia>

    Crema escumosa elaborada amb rovells d'ou, sucre i vi blanc, que es cou al bany maria.

       
  • 320217   zamboni ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel> , <Esports > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel> zamboni
     
       
    • m√†quina de polir, n f
    • es m√°quina de pulir hielo
    • fr resurfaceuse de glace
    • fr surfaceuse
    • en ice machine
    • en ice resurfacer
    • en zamboni

    <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel> , <Esports > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel>

    Màquina que allisa el gel passant-hi per sobre mitjançant una ganiveta que talla el gel vell, un aspirador que el xucla cap a un dipòsit interior i un dispositiu que escampa aigua calenta, la qual es congela i forma una nova capa de gel damunt la pista.

    Nota: L'equivalent anglès zamboni prové de la marca comercial Zamboni, deguda al nom de l'inventor de la màquina (Frank J. Zamboni).

       
  • 205735   zap, to ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Audiovisuals >Televisi√≥> zap, to
     
       
    • fer z√†ping, v intr
    • es hacer zapping
    • es zapear
    • fr pianoter
    • fr pittoner
    • fr zapper
    • en zap, to

    <Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

    Canviar freq√ľentment de canal de televisi√≥ mitjan√ßant el comandament a dist√†ncia.

       
  • 205732   zapping ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Audiovisuals >Televisi√≥> zapping
     
       
    • z√†ping, n m
    • es zapeo
    • es zapping
    • fr pianotage
    • fr pitonnage
    • fr zapping
    • en zapping

    <Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

    H√†bit de canviar freq√ľentment de canal de televisi√≥ mitjan√ßant el comandament a dist√†ncia.

       
  • 295024   zarb ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> zarb
     
       
    • tombak, n m
    • zarb, n m
    • es tombak
    • es zarb
    • fr tombak
    • fr zarb
    • en tombak
    • en zarb

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument membran√≤fon tubular en forma de copa constitu√Įt per un ressonador de fusta que fa entre 20 i 30 cm de di√†metre al qual s'enganxa una pell de cabra gruixuda, que es toca percudint-lo amb les mans.

    Nota: √Čs un instrument persa. La transliteraci√≥ de les denominacions perses segons el sistema de la Library of Congress √©s tombak i Šļďarb, respectivament.

       
  • 320220   zebra mussel ÔĽŅ <Zoologia > Invertebrats no artr√≤podes> zebra mussel
     
       
    • musclo zebrat, n m
    • es mejill√≥n cebra
    • fr dreissena polymorphe
    • fr moule z√©br√©e
    • it cozza zebrata
    • pt mexilh√£o-zebra
    • en zebra mussel
    • de Dreikantmuschel
    • de Zebramuschel
    • nc Dreissena polymorpha

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Mol¬∑lusc bivalve de la fam√≠lia dels dreiss√®nids originari dels mars Negre i Caspi, de conquilla triangular d'uns 3 cm de llargada amb l√≠nies clares i fosques en ziga-zaga, que habita aig√ľes dolces i salabroses.

    Nota: El musclo zebrat s'ha estès des del seu hàbitat originari a altres indrets del món, sovint per l'acció humana involuntària, i provoca un notable impacte ambiental per la seva capacitat invasiva.

       
  • 206674   zebra stripes ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> zebra stripes
     
       
    • inclusi√≥ en pell de tigre, n f
    • es inclusi√≥n en piel de tigre
    • fr inclusion en bande tigr√©e
    • it inclusione a bande di tigre
    • en tiger stripes
    • en zebra stripes
    • de Streifenbild

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Conjunt d'inclusions líquides, planes i paral·leles.

    Nota: La denominació prové de l'alternança de bandes negres i blanques que es veuen segons la incidència de la llum.

       
  • 3922155   zebrano ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> zebrano
     
       
    • zingana, n f
    • zebr√†, n m sin. compl.
    • es zebrano, n m
    • es zingana, n f
    • fr zebrano, n m
    • fr zingana, n m
    • en zebrano, n
    • en zingana, n
    • de zebrano, n n
    • de Zingana, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment del Camerun i Gabon, que s'obté dels arbres Microberlinia bisulcata i Microberlinia brazzavillensis (família de les fabàcies), pesant, semidura, de fibra lleument entrellaçada, amb el duramen de color marró grogós clar i l'albeca blanquinosa, amb vetes pronunciades de color marró fosc, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i mànecs d'eines, ebenisteria i fusteria interior.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme zingana (sin. compl. zebrà):

    S'aproven les denominacions zingana (com a forma principal) i zebr√† (com a sin√≤nim complementari), totes dues vehiculades a trav√©s de l'angl√®s(1), pels motius seg√ľents:

    ·són formes ja documentades en obres catalanes per a designar els arbres de què s'obté aquesta fusta: zingana se sol associar a Microberlinia bisulcata i zebrà (catalanització de zebrano), a Microberlinia brazzavillensis, si bé en el cas de la fusta s'utilitzen indistintament;(2)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es dona prioritat a zingana perquè és la forma més estesa.

    (1) Segons el diccionari Merriam-Webster, zingana prové de l'italià (de zingano, zingana 'zíngar', pel color bru) i zebrano és una forma emparentada amb zebra. (Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2018. <http://www.merriam-webster.com/>)

    (2) Actualment la fusta s'extreu sobretot de l'espècie M. brazzavillensis perquè M. bisulcata es troba, segons diverses fonts, en perill d'extinció.


    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 3922124   zebrawood ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> zebrawood
     
       
    • gon√ßalo-alves, n m
    • es gon√ßalo alves, n m
    • es Gonzalo-Alvez, n m
    • fr gon√ßalo alvez, n m
    • pt gon√ßalo-alves, n m
    • pt muiracoatiara, n m
    • en goncalo alves, n
    • en gon√ßalo alvez, n
    • en kingwood, n
    • en tigerwood, n
    • en zebrawood, n
    • de Gon√ßalo alvez, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, sobretot del Brasil, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Astronium (família de les anacardiàcies), principalment de les espècies Astronium fraxinifolium i Astronium graveolens, pesant, dura, de fibra recta i de vegades entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color beix o marró daurat i l'albeca d'un color blanc grisós o rosat, amb vetes fosques, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, i en ebenisteria, fusteria interior i exterior i fusteria grossa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gonçalo-alves:

    S'aprova la denominaci√≥ gon√ßalo-alves, manlleu del portugu√®s, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una de les designacions origin√†ries d'aquesta fusta i de l'arbre de qu√® prov√©, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genu√Įnes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre les formes gonzalo alvez (variant del castellà) i gonçalo-alves (variant del portuguès), s'opta per la segona, que és la denominació d'origen, tenint en compte que les diverses espècies del gènere procedeixen de l'Amèrica Central i del Sud però es comercialitzen sobretot des del Brasil. Cal tenir present, de fet, que gonçalo-alves ja es recull en diccionaris generals brasilers, cosa que no passa amb el castellà gonzalo alvez.

    Malgrat que es tracta d'un manlleu procedent de la lexicalització d'un nom propi compost i, segons la normativa, aquest tipus de compostos s'escriuen sense guionet (com en el cas de sarah bernhardt o pedro ximenes), en aquest cas es manté el guionet de la denominació portuguesa original.

    Es descarten les formes roure tacat, fusta de rei i fusta tigrada, documentades a l'obra Biosfera(1), perquè no semblen gaire consistents: d'una banda, l'arbre productor d'aquesta fusta no és un roure i, de l'altra, fusta de rei i fusta tigrada són calcs, respectivament, de l'anglès kingwood i tigerwood, que no són els noms anglesos oficials o més coneguts. Cal tenir present, a més, que aquestes denominacions pràcticament no es documenten enlloc més.

    També es descarten les altres denominacions documentades, com ara muiracoatiara, guaritá o jobillo, perquè són locals i no tenen gaire difusió.

    (1) Biosfera: els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <<http://www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 2897872   zeiosis ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> zeiosis
     
       
    • embutllofament, n m
    • es blebbing, n m
    • es emburbujamiento, n m
    • fr ph√©nom√®ne de boursoufflure, n m
    • en blebbing, n
    • en zeiosis, n

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Procés de formació de butllofes a la membrana plasmàtica o a la membrana nuclear d'una cèl·lula.

    Nota: L'equivalent anglès zeiosis, d'origen grec, sol aplicar-se de manera específica a l'embutllofament que es produeix en el procés d'apoptosi.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes butllofa i embutllofament:

    S'aproven els termes butllofa i embutllofament, tots dos calcs de l'angl√®s, pels motius seg√ľents:

    ·són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès bleb i blebbing, respectivament, molt utilitzats i coneguts entre els especialistes, sobretot bleb;

    ¬∑s√≥n formes sem√†nticament motivades, que remeten de manera clara als conceptes de refer√®ncia per l'analogia que es pot establir entre aquests conceptes especialitzats i els sentits de butllofa i embutllofament en la llengua general: segons el diccionari normatiu, una butllofa √©s una "Lesi√≥ produ√Įda per un aixecament de l'epidermis com a conseq√ľ√®ncia d'una cremada, del fregad√≠s, etc., que cont√© inicialment un l√≠quid ser√≥s i despr√©s pot contenir sang o pus"; embutllofament √©s, al seu torn, un derivat nominal del verb embutllofar, que el mateix diccionari normatiu recull amb r√®gim transitiu ("Fer una butllofa (en una part del cos)") i pronominal;

    ·són les alternatives amb més suport entre els especialistes consultats, que consideren, majoritàriament, que tenen possibilitats d'implantació.

    Es descarta l'adopci√≥ dels manlleus, tot i que tenen molt d'√ļs, perqu√® es considera que les formes aprovades poden substituir-los sense gaire problema.

    Tamb√© s'ha descartat la forma bombolla (i el derivat bombolleig), malgrat que en una √†mplia zona del domini ling√ľ√≠stic aquesta forma s'utilitza amb el sentit de butllofa (√©s a dir, referida a la lesi√≥ produ√Įda per un aixecament de l'epidermis que cont√© l√≠quid a dins), perqu√® es considera que l'√ļs de butllofa en biologia pot resultar m√©s prec√≠s: d'una banda, en les zones en qu√® butllofa no t√© √ļs en la llengua general, s'introdueix una "nova" forma per a designar un "nou" concepte; en les zones, en canvi, en qu√® es distingeix entre butllofa (la lesi√≥ de la pell, plena de l√≠quid) i bombolla (plena d'aire, o d'un gas, tancada i sovint lliure), l'√ļs de bombolla es veu com una soluci√≥ sem√†nticament poc escaient, mentre que butllofa resulta una denominaci√≥ m√©s natural.

    Es descarten també les formes protuberància i protrusió perquè són massa genèriques i no s'identifiquen necessàriament amb el concepte.

    Finalment, pel que fa al concepte d'embutllofament, la forma zeiosi, procedent etimològicament del grec i documentada en algunes fonts angleses referides a aquest concepte, s'ha descartat perquè la majoria d'especialistes la desconeixen. Cal tenir present, a més, que sovint s'associa a les butllofes que es produeixen específicament durant els processos d'apoptosi.

    [Acta 569, 23 de gener de 2014]