termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3286092   őĪ-Cent√°uridas ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> őĪ-Cent√°uridas
     
       
    • őĪ-Cent√†urids, n m pl
    • alfa-Cent√†urids, n m pl sin. compl.
    • es őĪ-Cent√°uridas, n f pl
    • es Alfa Cent√°uridas, n f pl
    • fr őĪ-Centaurides, n f pl
    • fr Alpha Centaurides, n f pl
    • en őĪ-Centaurids, n pl
    • en alpha Centaurids, n pl

    <Ciències de la Terra > Astronomia>

    Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de Centaure, que té lloc anualment la primera quinzena de febrer, amb el pic d'activitat al voltant del 8 de febrer.

    Nota: Vegeu el document Criteri sobre la denominaci√≥ catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 594 (23 de juliol de 2015).

       
  • 3286093   őĪ-Esc√≥rpidas ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> őĪ-Esc√≥rpidas
     
       
    • őĪ-Esc√≤rpids, n m pl
    • alfa-Esc√≤rpids, n m pl sin. compl.
    • es őĪ-Esc√≥rpidas, n f pl
    • es Alfa Esc√≥rpidas, n f pl
    • fr őĪ-Scorpiides, n f pl
    • fr Alpha Scorpiides, n f pl
    • en őĪ-Scorpiids, n pl
    • en alpha Scorpiids, n pl

    <Ciències de la Terra > Astronomia>

    Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de l'Escorpió, que té lloc anualment des de finals d'abril fins a finals de maig, amb el pic d'activitat al voltant del 16 de maig.

    Nota: 1. El cos progenitor dels őĪ-Esc√≤rpids √©s probablement l'asteroide 2004 BZ74.

    Nota: 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominaci√≥ catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 594 (23 de juliol de 2015).

       
  • 205860   ABA ÔĽŅ <Protecci√≥ civil > Bombers> ABA
     
       
    • autobra√ß articulat, n m
    • ABA, n m sigla
    • es autobrazo articulado
    • es ABA sigla

    <Protecció civil > Bombers>

    Vehicle automòbil dotat d'un braç articulat amb cistella de salvament incorporada, que s'utilitza en incendis urbans i salvament.

       
  • 204250   abadejo ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> abadejo
     
       
    • abadejo, n m
    • es abadejo
    • fr lieu jaune
    • en pollack
    • de Pollack
    • nc Pollachius pollachius

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels gadiformes, molt semblant al bacallà, però més petit.

    Formes desestimades
    abadeig, n m

       
  • 3922131   abaku ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> abaku
     
       
    • macor√©, n m
    • douca, n f sin. compl.
    • es abaku, n m
    • es babu, n m
    • es baku, n m
    • es caoba cerezo, n f
    • es cerezo africano, n m
    • es douka, n f
    • es makore, n m
    • es makor√©, n m
    • es ukola, n f
    • fr douka, n m
    • fr makor√©, n m
    • en makora, n
    • en makor√©, n
    • en makori, n
    • de Douka, n
    • de Makor√©, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

    Nota: 1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

    Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

    Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macoré (sin. compl. douka):

    S'aproven les denominacions macor√© (com a forma principal) i douka (com a sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a macoré, manlleu d'origen africà vehiculat probablement a través del francès,

    ·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes referida específicament a l'espècie botànica Tieghemella heckelii i a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

    ·és una forma àmpliament utilitzada i documentada en català, tant per a fer referència a la fusta de Tieghemella heckelii com de Tieghemella africana, segons els especialistes, si bé l'obtinguda de Tieghemella africana també es denomina, específicament, douca;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i anglès;
    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a douca, manlleu igualment d'origen africà,

    ·és una denominació també recollida en fonts catalanes per a designar l'espècie botànica Tieghemella africana;(1)

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenta la forma an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes aut√≤ctones, com ara abaku, ukola o babu, s'han descartat perqu√® tenen poc √ļs.

    També s'han descartat les formes cirerer africà i caoba cirerer (en castellà es documenten les formes paral·leles) perquè els arbres productors d'aquesta fusta no són cirerers (de la família de les rosàcies) ni caobes (de la família de les meliàcies).

    (1) Apareix, per exemple, a MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Pa√Įsos Catalans. Granollers: Montblanc-Mart√≠n; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Bot√†nica; 24).

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 208015   abandono ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Farmacologia> abandono
     
       
    • abandonament, n m
    • es abandono
    • fr abandon
    • en drop out

    <Ciències de la salut > Farmacologia>

    Fet que un participant deixi de formar part de manera voluntària d'un estudi clínic abans que finalitzi, ja sigui perquè se sent incapaç de continuar el tractament, per cansament a l'hora de complir les condicions de l'estudi, per canvi de domicili, per revocació del consentiment o per qualsevol altre motiu.

    Nota: Des del punt de vista de l'investigador, tant un abandonament com una retirada es consideren pèrdues.

       
  • 1506087   abandono ÔĽŅ <Inform√†tica > Internet> abandono
     
       
    • rebot, n m
    • es abandono
    • es rebote
    • fr rebond
    • it rimbalzo
    • pt rejei√ß√£o
    • en bounce

    <Informàtica > Internet>

    Acció d'abandonar, un internauta, un lloc web havent-ne vist només una pàgina i, generalment, al cap de pocs segons d'haver-hi entrat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes percentatge de rebot i rebot:

    S'aproven els termes percentatge de rebot i rebot, calcs de l'angl√®s bounce rate i bounce, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·ja es documenten en català en nombrosos textos d'especialitat;

    ¬∑des del punt de vista ling√ľ√≠stic, s√≥n formes motivades, explicables per √ļs figurat de la forma rebot, que designa, segons el diccionari normatiu, l'acci√≥ de rebotre (√©s a dir, de "Botre contra una cosa despr√©s d'haver botut contra una altra" o de "Llan√ßar, repel¬∑lir (una cosa) de manera que vagi a botre, a pegar contra una altra") i en l'√†mbit espec√≠fic dels esports, el "Moviment de la pilota despr√©s d'haver estat colpejada i d'haver botat en alguna superf√≠cie"; en aquest cas, s'associa amb un rebot el fet que l'usuari nom√©s visiti una p√†gina del web en q√ľesti√≥ i immediatament despr√©s vagi a parar a una altra p√†gina d'un altre web;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles.

    Es descarten les formes percentatge d'abandonament(s) i percentatge de visites redireccionades perqu√® no tenen gaire √ļs ni s'identifiquen clarament amb el concepte.

    La forma percentatge de rebots, que tamb√© es documenta, s'ha descartat en favor de percentatge de rebot, que t√© m√©s √ļs i segueix el paral¬∑lelisme de la resta de lleng√ľes. A percentatge de rebot, el substantiu rebot s'eleva sem√†nticament a la categoria de "fet" o "fenomen" (igual que passa, per exemple, a percentatge d'error) i adquireix la categoria d'incomptable.

    Quant al nucli del terme, es prefereix percentatge (percentatge de rebot), en comptes de taxa o índex, perquè és una forma més precisa.

       
  • 788774   abandono ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> abandono
     
       
    • abandonament, n m
    • es abandono
    • fr abandon
    • fr d√©crocheur
    • en dropout

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica>

    Participant que deixa de formar part d'un estudi clínic per voluntat pròpia.

       
  • 481362   abandonware ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> abandonware
     
       
    • programari descatalogat, n m
    • es abandonware
    • es software abandonado
    • fr abandogiciel
    • fr abandongiciel
    • fr logiciel abandonn√©
    • fr logiciel orphelin
    • en abandonware
    • en discontinued software
    • de Abandonware

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Programari antic, generalment un videojoc, que ha deixat de comercialitzar-se des de fa anys, però que pot descarregar-se per Internet i executar-se per mitjà d'un emulador.

       
  • 307960   abanico de entrada ÔĽŅ <Electr√≤nica> abanico de entrada
     
       
    • connectivitat d'entrada, n f
    • es abanico de entrada
    • es capacidad de entrada
    • fr entrance
    • en fan-in

    <Electrònica>

    Nombre enter que representa la càrrega que implica connectar cadascuna de les entrades d'una porta lògica a la sortida d'una altra porta.