termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 307961   abanico de salida ÔĽŅ <Electr√≤nica> abanico de salida
     
       
    • connectivitat de sortida, n f
    • es abanico de salida
    • es capacidad de salida
    • fr sortance
    • en fan-out

    <Electrònica>

    Nombre enter que representa la càrrega màxima que és possible connectar a la sortida d'una porta lògica sense que es degradin les prestacions del conjunt.

    Nota: El conjunt funcionarà correctament sempre que la suma de les connectivitats d'entrada no superi la connectivitat de sortida.

       
  • 207278   abaniqueo ÔĽŅ <Enginyeria industrial > Enginyeria mec√†nica> abaniqueo
     
       
    • balanceig, n m
    • es abaniqueo
    • es bailoteo
    • es shimmy
    • fr dandinement
    • fr flottement
    • fr shimmy
    • it shimmy
    • en shimmy

    <Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

    Anomalia de la direcci√≥ d'un vehicle consistent en moviments laterals r√†pids de les rodes de l'eix anterior pel fet d'estar mal equilibrades o com a conseq√ľ√®ncia d'una suspensi√≥ defectuosa.

       
  • 722976   abatidor de temperatura ÔĽŅ <Ind√ļstria > B√©ns d'equipament> , <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> abatidor de temperatura
     
       
    • abatedor de temperatura, n m
    • es abatidor de temperatura
    • es c√©lula de enfriamiento r√°pido
    • fr abatteur de temp√©rature
    • fr cellule de refroidissement rapide
    • fr refroidisseur √† courant d'air
    • en air-blast chiller
    • en blast chiller

    <Ind√ļstria > B√©ns d'equipament> , <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria>

    Aparell frigorífic que permet abaixar la temperatura dels aliments de manera molt ràpida.

       
  • 207822   abebay ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> abebay
     
       
    • sipo, n m
    • abebai, n m sin. compl.
    • es abebay
    • es sipo
    • fr assi√©
    • fr sipo
    • en sipo
    • en utile
    • de Sipo

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, semidura, amb el duramen d'un color entre marró rosat, marró vermellós i bru vermellós violaci, i l'albeca de color blanc rosaci.

       
  • 3922113   abeto de Douglas ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> abeto de Douglas
     
       
    • avet de Douglas, n m
    • douglas, n m sin. compl.
    • oregon, n m sin. compl.
    • pi d'Oregon, n m sin. compl.
    • es abeto de Douglas, n m
    • es abeto Douglas, n m
    • es Douglas, n m
    • es pino de Oreg√≥n, n m
    • es pino Oreg√≥n, n m
    • fr Douglas, n m
    • fr douglas vert, n m
    • fr sapin d'Oregon, n m
    • fr sapin Douglas, n m
    • en British Columbian pine, n
    • en Douglas fir, n
    • en Oregon pine, n
    • de Douglasie, n f

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Am√®rica del Nord, principalment de la Col√ļmbia Brit√†nica i de la costa del Pac√≠fic dels Estats Units, que s'obt√© de l'avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii, fam√≠lia de les pin√†cies), semipesant, semidura, de fibra generalment recta o de vegades ondulada o en espiral, amb el duramen d'un color entre groc i vermell ataronjat o vermell i l'albeca d'un color entre blanc o blanc crema i blanc vermell√≥s, rica en resina i emprada en fusteria de qualitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme avet de Douglas (sin. compl. pi d'Oregon, douglas i oregon):

    S'aproven les denominacions avet de Douglas (com a forma principal) i pi d'Oregon, douglas i oregon (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a avet de Douglas i pi d'Oregon,

    ·són les denominacions recollides al diccionari normatiu, amb el mateix ordre de prioritat amb què s'aproven aquí (avet de Douglas com a forma principal i pi d'Oregon com a sinònim), per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès (Douglas fir) i castellà (pino Oregón), respectivament;

    ¬∑els especialistes confirmen que avet de Douglas √©s una forma √†mpliament acceptada i documentada en catal√†, i que pi d'Oregon tamb√© t√© √ļs.

    Quant a douglas i oregon,

    ·són reduccions de les formes avet de Douglas i pi d'Oregon, respectivament;

    ¬∑tot i que podrien considerar-se formes previsibles, a partir de les denominacions completes corresponents, s'opta per recollir-les a la fitxa del terme (com a sin√≤nims complementaris) per paral¬∑lelisme amb l'√ļs en altres lleng√ľes i, especialment, a fi de deixar const√†ncia de l'escriptura amb min√ļscula inicial malgrat tenir origen en noms propis;

    ¬∑la forma douglas es documenta tamb√© en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ oficial d'aquesta fusta (per exemple, Douglas, en franc√®s, i Douglasie, en alemany, es recullen a la norma UNE EN 13556);

    ¬∑la forma oregon no es documenta en altres lleng√ľes, per√≤ √©s coherent amb la reducci√≥ douglas i es troba en algunes fonts catalanes;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarta la forma pseudotsuga, que algunes fonts recullen com a nom de l'arbre, perquè és poc coneguda i es considera innecessària, tenint en compte que avet de Douglas i pi d'Oregon són formes ja molt consolidades.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922113   abeto Douglas ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> abeto Douglas
     
       
    • avet de Douglas, n m
    • douglas, n m sin. compl.
    • oregon, n m sin. compl.
    • pi d'Oregon, n m sin. compl.
    • es abeto de Douglas, n m
    • es abeto Douglas, n m
    • es Douglas, n m
    • es pino de Oreg√≥n, n m
    • es pino Oreg√≥n, n m
    • fr Douglas, n m
    • fr douglas vert, n m
    • fr sapin d'Oregon, n m
    • fr sapin Douglas, n m
    • en British Columbian pine, n
    • en Douglas fir, n
    • en Oregon pine, n
    • de Douglasie, n f

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Am√®rica del Nord, principalment de la Col√ļmbia Brit√†nica i de la costa del Pac√≠fic dels Estats Units, que s'obt√© de l'avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii, fam√≠lia de les pin√†cies), semipesant, semidura, de fibra generalment recta o de vegades ondulada o en espiral, amb el duramen d'un color entre groc i vermell ataronjat o vermell i l'albeca d'un color entre blanc o blanc crema i blanc vermell√≥s, rica en resina i emprada en fusteria de qualitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme avet de Douglas (sin. compl. pi d'Oregon, douglas i oregon):

    S'aproven les denominacions avet de Douglas (com a forma principal) i pi d'Oregon, douglas i oregon (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a avet de Douglas i pi d'Oregon,

    ·són les denominacions recollides al diccionari normatiu, amb el mateix ordre de prioritat amb què s'aproven aquí (avet de Douglas com a forma principal i pi d'Oregon com a sinònim), per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès (Douglas fir) i castellà (pino Oregón), respectivament;

    ¬∑els especialistes confirmen que avet de Douglas √©s una forma √†mpliament acceptada i documentada en catal√†, i que pi d'Oregon tamb√© t√© √ļs.

    Quant a douglas i oregon,

    ·són reduccions de les formes avet de Douglas i pi d'Oregon, respectivament;

    ¬∑tot i que podrien considerar-se formes previsibles, a partir de les denominacions completes corresponents, s'opta per recollir-les a la fitxa del terme (com a sin√≤nims complementaris) per paral¬∑lelisme amb l'√ļs en altres lleng√ľes i, especialment, a fi de deixar const√†ncia de l'escriptura amb min√ļscula inicial malgrat tenir origen en noms propis;

    ¬∑la forma douglas es documenta tamb√© en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ oficial d'aquesta fusta (per exemple, Douglas, en franc√®s, i Douglasie, en alemany, es recullen a la norma UNE EN 13556);

    ¬∑la forma oregon no es documenta en altres lleng√ľes, per√≤ √©s coherent amb la reducci√≥ douglas i es troba en algunes fonts catalanes;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarta la forma pseudotsuga, que algunes fonts recullen com a nom de l'arbre, perquè és poc coneguda i es considera innecessària, tenint en compte que avet de Douglas i pi d'Oregon són formes ja molt consolidades.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 207502   abierto ÔĽŅ <Esports> abierto
     
       
    • obert -a, adj
    • es abierto
    • es open
    • fr ouvert
    • en open

    <Esports>

    Dit de la competició en què poden participar totes les categories d'esportistes.

       
  • 207501   abierto ÔĽŅ <Esports> abierto
     
       
    • obert, n m
    • es abierto
    • es open
    • fr omnium
    • fr ouvert
    • en open

    <Esports>

    Competició en què poden participar totes les categories d'esportistes.

       
  • 2898100   abigarrada de la ortiga ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> abigarrada de la ortiga
     
       
    • papallona de l'ortiga, n f
    • ortiguera, n f sin. compl.
    • es abigarrada de la ortiga, n f
    • es mariposa de la ortiga, n f
    • es ortiguera, n f
    • fr petite tortue, n f
    • it vanessa dell'ortica, n f
    • en small tortoiseshell, n
    • nc Aglais urticae

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Nimfàlids > Nimfalins > Aglais

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 208713   abono ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern> abono
     
       
    • abonament, n m
    • forfet, n m
    • es abono
    • es forfait
    • fr forfait
    • en ski-pass

    <Esports > Esports d'hivern>

    Bitllet de preu fix que dona dret a utilitzar els remuntadors o les instal·lacions d'una estació d'hivern durant un temps determinat.