termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 722976   abatidor de temperatura ÔĽŅ <Ind√ļstria > B√©ns d'equipament> , <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> abatidor de temperatura
     
       
    • abatedor de temperatura, n m
    • es abatidor de temperatura
    • es c√©lula de enfriamiento r√°pido
    • fr abatteur de temp√©rature
    • fr cellule de refroidissement rapide
    • fr refroidisseur √† courant d'air
    • en air-blast chiller
    • en blast chiller

    <Ind√ļstria > B√©ns d'equipament> , <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria>

    Aparell frigorífic que permet abaixar la temperatura dels aliments de manera molt ràpida.

       
  • 4052783   abdorgasmo ÔĽŅ <Antropologia > Sexualitat. Erotisme> abdorgasmo
     
       
    • orgasme esportiu, n m
    • es abdorgasmo, n m
    • fr abdorgasme, n m
    • en coregasm, n
    • en exercise induced orgasm, n
    • en EIO, n sigla

    <Antropologia > Sexualitat. Erotisme>

    Orgasme femení que es produeix mentre es fa exercici físic.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme orgasme esportiu:

    S'aprova la denominaci√≥ orgasme esportiu pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, que descriu amb precisi√≥ el concepte;

    ·és la forma proposada pels especialistes.

    Es descarta el manlleu angl√®s coregasm (de core 'm√ļsculs abdominals' i orgasm 'orgasme') perqu√® es considera innecessari i, a m√©s, t√© poc √ļs. Tamb√© es descarta el calc del castell√† abdorgasme (de abdominal + orgasme), malgrat que tamb√© es documenta en franc√®s, perqu√® els especialistes s'han mostrat partidaris d'una forma m√©s descriptiva i clara.

    Es descarta igualment la forma orgasme gimnàstic perquè el concepte es refereix a l'orgasme que es produeix fent qualsevol esport en general, no tan sols gimnàstica.

    [Acta 639, 4 de juliol de 2018]

       
  • 207822   abebay ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> abebay
     
       
    • sipo, n m
    • abebai, n m sin. compl.
    • es abebay
    • es sipo
    • fr assi√©
    • fr sipo
    • en sipo
    • en utile
    • de Sipo

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté del sipo (Entandrophragma utile, família de les meliàcies), semipesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada i olor suau de cedre, amb el duramen d'un color entre marró rosat, marró vermellós i bru vermellós violaci i l'albeca de color blanc rosaci, emprada en construcció naval, fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades.

       
  • 3922113   abeto de Douglas ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> abeto de Douglas
     
       
    • avet de Douglas, n m
    • douglas, n m sin. compl.
    • oregon, n m sin. compl.
    • pi d'Oregon, n m sin. compl.
    • es abeto de Douglas, n m
    • es abeto Douglas, n m
    • es Douglas, n m
    • es pino de Oreg√≥n, n m
    • es pino Oreg√≥n, n m
    • fr Douglas, n m
    • fr douglas vert, n m
    • fr sapin d'Oregon, n m
    • fr sapin Douglas, n m
    • en British Columbian pine, n
    • en Douglas fir, n
    • en Oregon pine, n
    • de Douglasie, n f

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Am√®rica del Nord, principalment de la Col√ļmbia Brit√†nica i de la costa del Pac√≠fic dels Estats Units, que s'obt√© de l'avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii, fam√≠lia de les pin√†cies), semipesant, semidura, de fibra generalment recta o de vegades ondulada o en espiral, amb el duramen d'un color entre groc i vermell ataronjat o vermell i l'albeca d'un color entre blanc o blanc crema i blanc vermell√≥s, rica en resina i emprada en fusteria de qualitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme avet de Douglas (sin. compl. pi d'Oregon, douglas i oregon):

    S'aproven les denominacions avet de Douglas (com a forma principal) i pi d'Oregon, douglas i oregon (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a avet de Douglas i pi d'Oregon,

    ·són les denominacions recollides al diccionari normatiu, amb el mateix ordre de prioritat amb què s'aproven aquí (avet de Douglas com a forma principal i pi d'Oregon com a sinònim), per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès (Douglas fir) i castellà (pino Oregón), respectivament;

    ¬∑els especialistes confirmen que avet de Douglas √©s una forma √†mpliament acceptada i documentada en catal√†, i que pi d'Oregon tamb√© t√© √ļs.

    Quant a douglas i oregon,

    ·són reduccions de les formes avet de Douglas i pi d'Oregon, respectivament;

    ¬∑tot i que podrien considerar-se formes previsibles, a partir de les denominacions completes corresponents, s'opta per recollir-les a la fitxa del terme (com a sin√≤nims complementaris) per paral¬∑lelisme amb l'√ļs en altres lleng√ľes i, especialment, a fi de deixar const√†ncia de l'escriptura amb min√ļscula inicial malgrat tenir origen en noms propis;

    ¬∑la forma douglas es documenta tamb√© en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ oficial d'aquesta fusta (per exemple, Douglas, en franc√®s, i Douglasie, en alemany, es recullen a la norma UNE EN 13556);

    ¬∑la forma oregon no es documenta en altres lleng√ľes, per√≤ √©s coherent amb la reducci√≥ douglas i es troba en algunes fonts catalanes;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarta la forma pseudotsuga, que algunes fonts recullen com a nom de l'arbre, perquè és poc coneguda i es considera innecessària, tenint en compte que avet de Douglas i pi d'Oregon són formes ja molt consolidades.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922113   abeto Douglas ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> abeto Douglas
     
       
    • avet de Douglas, n m
    • douglas, n m sin. compl.
    • oregon, n m sin. compl.
    • pi d'Oregon, n m sin. compl.
    • es abeto de Douglas, n m
    • es abeto Douglas, n m
    • es Douglas, n m
    • es pino de Oreg√≥n, n m
    • es pino Oreg√≥n, n m
    • fr Douglas, n m
    • fr douglas vert, n m
    • fr sapin d'Oregon, n m
    • fr sapin Douglas, n m
    • en British Columbian pine, n
    • en Douglas fir, n
    • en Oregon pine, n
    • de Douglasie, n f

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Am√®rica del Nord, principalment de la Col√ļmbia Brit√†nica i de la costa del Pac√≠fic dels Estats Units, que s'obt√© de l'avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii, fam√≠lia de les pin√†cies), semipesant, semidura, de fibra generalment recta o de vegades ondulada o en espiral, amb el duramen d'un color entre groc i vermell ataronjat o vermell i l'albeca d'un color entre blanc o blanc crema i blanc vermell√≥s, rica en resina i emprada en fusteria de qualitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme avet de Douglas (sin. compl. pi d'Oregon, douglas i oregon):

    S'aproven les denominacions avet de Douglas (com a forma principal) i pi d'Oregon, douglas i oregon (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a avet de Douglas i pi d'Oregon,

    ·són les denominacions recollides al diccionari normatiu, amb el mateix ordre de prioritat amb què s'aproven aquí (avet de Douglas com a forma principal i pi d'Oregon com a sinònim), per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès (Douglas fir) i castellà (pino Oregón), respectivament;

    ¬∑els especialistes confirmen que avet de Douglas √©s una forma √†mpliament acceptada i documentada en catal√†, i que pi d'Oregon tamb√© t√© √ļs.

    Quant a douglas i oregon,

    ·són reduccions de les formes avet de Douglas i pi d'Oregon, respectivament;

    ¬∑tot i que podrien considerar-se formes previsibles, a partir de les denominacions completes corresponents, s'opta per recollir-les a la fitxa del terme (com a sin√≤nims complementaris) per paral¬∑lelisme amb l'√ļs en altres lleng√ľes i, especialment, a fi de deixar const√†ncia de l'escriptura amb min√ļscula inicial malgrat tenir origen en noms propis;

    ¬∑la forma douglas es documenta tamb√© en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ oficial d'aquesta fusta (per exemple, Douglas, en franc√®s, i Douglasie, en alemany, es recullen a la norma UNE EN 13556);

    ¬∑la forma oregon no es documenta en altres lleng√ľes, per√≤ √©s coherent amb la reducci√≥ douglas i es troba en algunes fonts catalanes;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarta la forma pseudotsuga, que algunes fonts recullen com a nom de l'arbre, perquè és poc coneguda i es considera innecessària, tenint en compte que avet de Douglas i pi d'Oregon són formes ja molt consolidades.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 207502   abierto ÔĽŅ <Esport> abierto
     
       
    • obert -a, adj
    • es abierto
    • es open
    • fr ouvert
    • en open

    <Esport>

    Dit de la competició en què poden participar totes les categories d'esportistes.

       
  • 207501   abierto ÔĽŅ <Esport> abierto
     
       
    • obert, n m
    • es abierto
    • es open
    • fr omnium
    • fr ouvert
    • en open

    <Esport>

    Competició en què poden participar totes les categories d'esportistes.

       
  • 2898100   abigarrada de la ortiga ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> abigarrada de la ortiga
     
       
    • papallona de l'ortiga, n f
    • ortiguera, n f sin. compl.
    • es abigarrada de la ortiga, n f
    • es mariposa de la ortiga, n f
    • es ortiguera, n f
    • fr petite tortue, n f
    • it vanessa dell'ortica, n f
    • en small tortoiseshell, n
    • nc Aglais urticae

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Nimfàlids > Nimfalins > Aglais

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 208713   abono ÔĽŅ <Esport > Esports d'hivern> abono
     
       
    • abonament, n m
    • forfet, n m
    • es abono
    • es forfait
    • fr forfait
    • en ski-pass

    <Esport > Esports d'hivern>

    Bitllet de preu fix que dona dret a utilitzar els remuntadors o les instal·lacions d'una estació d'hivern durant un temps determinat.

       
  • 2698646   abordaje de la cronicidad ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> abordaje de la cronicidad
     
       
    • atenci√≥ a la cronicitat, n f
    • es abordaje de la cronicidad
    • es atenci√≥n a la cronicidad
    • es gesti√≥n de la cronicidad
    • fr gestion de la chronicit√©
    • en chronic care

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica>

    Conjunt d'estratègies destinades a atendre les persones que tenen problemes de salut crònics o en poden tenir.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes cronicitat i atenció a la cronicitat:

    El substantiu cronicitat es recull al diccionari normatiu amb el sentit de "Qualitat de cr√≤nic". El nou significat de cronicitat ("Conjunt dels problemes de salut cr√≤nics i dels efectes que produeixen sobre les persones que els pateixen, el seu entorn, el sistema sanitari i la societat en general") correspon a l'√ļs habitual d'aquest substantiu en l'√†mbit de l'atenci√≥ a les malalties cr√≤niques.

    Des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic, la parella de significats 'qualitat de cr√≤nic' i 'conjunt dels problemes de salut cr√≤nics...' es pot considerar adequada, de la mateixa manera que substantius amb el sufix -itat recollits al diccionari normatiu, com ara gestualitat i intel¬∑lectualitat, tamb√© designen una qualitat i un conjunt d'elements relacionats amb aquesta qualitat.

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]