termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2698646   abordaje de la cronicidad ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> abordaje de la cronicidad
     
       
    • atenci√≥ a la cronicitat, n f
    • es abordaje de la cronicidad
    • es atenci√≥n a la cronicidad
    • es gesti√≥n de la cronicidad
    • fr gestion de la chronicit√©
    • en chronic care

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica>

    Conjunt d'estratègies destinades a atendre les persones que tenen problemes de salut crònics o en poden tenir.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes cronicitat i atenció a la cronicitat:

    El substantiu cronicitat es recull al diccionari normatiu amb el sentit de "Qualitat de cr√≤nic". El nou significat de cronicitat ("Conjunt dels problemes de salut cr√≤nics i dels efectes que produeixen sobre les persones que els pateixen, el seu entorn, el sistema sanitari i la societat en general") correspon a l'√ļs habitual d'aquest substantiu en l'√†mbit de l'atenci√≥ a les malalties cr√≤niques.

    Des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic, la parella de significats 'qualitat de cr√≤nic' i 'conjunt dels problemes de salut cr√≤nics...' es pot considerar adequada, de la mateixa manera que substantius amb el sufix -itat recollits al diccionari normatiu, com ara gestualitat i intel¬∑lectualitat, tamb√© designen una qualitat i un conjunt d'elements relacionats amb aquesta qualitat.

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

       
  • 206013   abortamiento ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> abortamiento
     
       
    • gra verd, n m
    • es abortamiento
    • es corrido
    • es corrimiento
    • fr millerandage
    • en hen-and-chickens
    • en millerandage

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura>

    Avortament de les baies que provoca que no es desenvolupin completament.

       
  • 206014   aborto ÔĽŅ <Agricultura > Fitopatologia> aborto
     
       
    • blima, n f
    • es aborto
    • es corrimiento
    • es grano corrido

    <Agricultura > Fitopatologia>

    Avortament de les flors o de les baies acabades de formar que en provoca una caiguda anormal.

    Nota: També és conegut amb les variants formals brima i brimat.

       
  • 205185   aborto ÔĽŅ <Inform√†tica > Estructura de les dades> aborto
     
       
    • avortament, n m
    • es aborto
    • fr abandon
    • fr arr√™t pr√©matur√©
    • en abort
    • en abortion

    <Informàtica > Estructura de les dades>

    Interrupció, de manera controlada per l'usuari, del procés d'un programa abans que finalitzi.

       
  • 2698653   abrazadera ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Odontologia. Estomatologia> abrazadera
     
       
    • br√†quet, n m
    • es abrazadera, n f
    • es aplique dental, n m
    • es aplique ortod√≥ncico, n m
    • es bracket, n m
    • es br√°quet, n m
    • es corchete, n m
    • es corchete dental, n m
    • es corchete ortod√≥ncico, n m
    • es freno, n m
    • es pieza de fijaci√≥n dental, n f
    • es soporte dental, n m
    • es soporte ortod√≥ncico, n m
    • fr bo√ģtier, n m
    • fr bo√ģtier orthodontique, n m
    • fr bracket, n m
    • en bracket, n
    • en orthodontic bracket, n

    <Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

    Cadascun dels dispositius ortodòntics que s'adhereixen a l'esmalt de la superfície vestibular o lingual de les dents com a guia d'un arc de filferro que exerceix força sobre les dents amb la finalitat de provocar-ne el moviment i redreçar-les.

    Nota: Els bràquets poden ser metàl·lics, de ceràmica, de porcellana, de vidre, de plàstic, etc.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bràquet:

    S'aprova el malleu adaptat br√†quet, de l'angl√®s bracket, pels motius seg√ľents:

    ¬∑el manlleu √©s l'√ļnica forma utilitzada en catal√† per a designar aquest concepte;

    ·la forma adaptada ja s'utilitza i s'ha difós des del Termcat i en obres terminològiques del sector;

    ·és un concepte molt popular i conegut, fet que fa preferible també l'adaptació a l'adopció;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova com a forma masculina, malgrat que en algunes fonts es recull com a femen√≠, d'acord amb l'√ļs majorit√†riament documentat. Els experts consultats tamb√© han indicat que s'utilitza com a forma masculina.

    [Acta 556, 31 de gener de 2013]

       
  • 204375   abrazo ÔĽŅ <Esports > Esports de combat > Boxa> abrazo
     
       
    • agafada, n f
    • es abrazo
    • es agarre
    • es clinch
    • fr accrochage
    • fr clinch
    • en clinch
    • en holding

    <Esports > Esports de combat > Boxa>

    Falta que consisteix a subjectar l'adversari amb un braç o amb tots dos per eludir-ne els atacs, o per refer-se després d'haver estat colpejat.

    Formes desestimades
    abraçada, n f

       
  • 204570   abridora axi-flow ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Maquin√†ria> abridora axi-flow
     
       
    • obridora de flux axial, n f
    • es abridora axi-flow
    • fr ouvreuse axi-flow
    • en axial-flow opener
    • de Axi-Flow-√Ėffner

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Maquin√†ria>

    Obridora que s'utilitza per a netejar el cot√≥, constitu√Įda per dos cilindres eri√ßats de puntes que giren r√†pidament batent el cot√≥ i llevant-ne les impureses.

       
  • 206523   abrigo vegetal ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> abrigo vegetal
     
       
    • ja√ß protector, n m
    • es abrigo vegetal
    • es mulch
    • es pajuzo
    • fr mulch
    • fr paillis
    • en mulch

    <Ciències de la vida > Ecologia>

    Coberta de fulles, de palla, etc., creada a fi de protegir el sòl i conservar-ne la humitat.

       
  • 2764157   abrir los dedos[en/sobre] ÔĽŅ <Inform√†tica> abrir los dedos[en/sobre]
     
       
    • despin√ßar, v tr
    • obrir els dits [sobre/damunt/en/a], v prep sin. compl.
    • separar els dits [sobre/damunt/en/a], v prep sin. compl.
    • es abrir los dedos [en/sobre], v prep
    • es separar los dedos [en/sobre], v prep
    • fr √©carter les doigts [sur], v prep
    • en pinch open, to, v tr
    • en splay fingers [on], to, v prep
    • en spread fingers [on], to, v prep
    • en spread fingers apart [on], to, v prep

    <Informàtica>

    Tocar una zona de la pantalla amb la punta de dos dits o més fent el moviment de descloure'ls sense deixar de mantenir el contacte amb la superfície i exercint-hi una certa pressió.

    Nota: Generalment es despinça per engrandir o acostar allò que es visualitza (una fotografia, un text, la mida del navegador, etc.).

    Nota: L'equivalent anglès to spread fingers se sol utilitzar quan l'acció es fa amb dos dits, i to splay fingers, quan es fa amb cinc dits. L'equivalent anglès to pinch open és propi del sistema operatiu d'Apple.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de l'àmbit de la informàtica refertis a gestos tàctils:

    ¬∑les denominacions aprovades coincideixen majorit√†riament amb les formes preferides pels usuaris (fer un toc, fer un doble toc, mantenir pressionat -ada, fregar, etc.); nom√©s s'ha optat per altres solucions en els casos en qu√® s'ha considerat que la forma proposada no responia exactament al concepte definit: per exemple, s'ha preferit pin√ßar en comptes de reduir, perqu√® reduir no fa refer√®ncia a l'acci√≥ que es fa amb els dits (to pinch, en angl√®s), sin√≥ al resultat d'aquesta acci√≥; puntualment, tamb√© s'ha fet alguna petita variaci√≥ respecte de la forma amb m√©s suport per motius estrictament ling√ľ√≠stics: per exemple, s'ha preferit fer girar en comptes de girar per motius de precisi√≥;

    ¬∑en tots els casos, les formes aprovades s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i descriuen amb transpar√®ncia els respectius conceptes;

    ¬∑majorit√†riament segueixen tamb√© el paral¬∑lelisme de la resta de lleng√ľes;

    ¬∑at√®s que els conceptes denominats s√≥n for√ßa generals i d'√†mplia difusi√≥, la sinon√≠mia s'ha considerat pertinent en alguns casos, especialment en aquells en qu√® hi havia clarament dues o m√©s formes possibles i ja amb un cert √ļs.

    El Consell Supervisor fa notar, finalment, que l'aprovaci√≥ d'aquestes denominacions i la recomanaci√≥ que siguin les utilitzades normalment no ha d'impedir que en determinats contextos sigui possible tamb√© l'√ļs de formes alternatives no consignades aqu√≠, sobretot tenint en compte el car√†cter d'√†mplia difusi√≥ dels termes, la relaci√≥ que mantenen amb la llengua general o, fins i tot, el car√†cter canviant o inestable que poden tenir els conceptes.

    [Acta 564, 3 d'octubre de 2013]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme despinçar :

    La forma despin√ßar segueix el paral¬∑lelisme denominatiu del terme sem√†nticament relacionat pin√ßar ('tocar la pantalla amb la punta de dos dits o m√©s fent el moviment de reunir-los') i pot considerar-se sem√†nticament motivada. √Čs, de fet, una forma que ja t√© √ļs en alguns √†mbits amb el sentit de 'deixar de pin√ßar' (en medicina, per exemple, despin√ßar una art√®ria, despin√ßar una v√®rtebra, etc.).

    Com a sin√≤nims complementaris de despin√ßar, per√≤ amb estructura sint√†ctica preposicional, s'aproven tamb√© les formes verbals obrir els dits i separar els dits. Aquestes formes s√≥n an√†logues a les designacions en altres lleng√ľes i paral¬∑leles a les formes tancar els dits i ajuntar els dits, utilitzades per a denominar (al costat de pin√ßar) un concepte molt relacionat.

    Les formes ampliar, augmentar i engrandir, que també s'han tingut en compte, s'han descartat perquè no fan referència a l'acció que es fa amb els dits sobre la pantalla sinó al resultat d'aquesta acció. Estrictament, designen, per tant, un altre concepte.

       
  • 3172785   abrir plaza ÔĽŅ <Arts > Circ> abrir plaza
     
       
    • obrir pla√ßa, v intr
    • es abrir plaza, v intr

    <Arts > Circ>

    Fer les gestions necessàries perquè un circ itinerant s'instal·li en una població durant uns dies per fer-hi diverses funcions.

    Nota: 1. L'acció d'obrir plaça inclou trobar la població que acollirà el circ i dur a terme les tasques organitzatives prèvies, com ara trobar l'espai concret on s'instal·larà, sol·licitar els permisos, etc.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions majorit√†riament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptaci√≥ sem√†ntica (llinyola), l'√ļs metaf√≤ric (torreta, perxa), la sintagmaci√≥ (circ estable), etc.;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (figura, rutina, n√ļmero), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia.

    ¬∑els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a trav√©s del castell√†- s√≥n formes que ja tenen molta tradici√≥ en l'√†mbit del circ (carpa, troupe) o b√© s√≥n compartits amb √†mbits afins, com ara el teatre o la m√ļsica (bolo, c√†sting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

    Nota: 3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme obrir plaça:

    S'aprova el verb obrir pla√ßa perqu√® √©s la forma habitual en l'√ļs oral dels especialistes per a designar aquest concepte.

    Obrir plaça és una expressió que es fa servir també en el món casteller, on significa 'fer, una colla, el primer castell en una diada castellera; encetar les actuacions'.

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]