termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2231245   az√ļcar lustre ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Cereals i derivats. Productes de pastisseria> az√ļcar lustre
     
       
    • sucre de llustre, n m
    • sucre llustre, n m sin. compl.
    • es az√ļcar de lustre
    • es az√ļcar glas
    • es az√ļcar glas√©
    • es az√ļcar glaseada
    • es az√ļcar glaseado
    • es az√ļcar impalpable
    • es az√ļcar lustre
    • fr sucre √† glacer
    • fr sucre farine
    • fr sucre glace
    • fr sucre impalpable
    • it zucchero a velo
    • it zucchero velo
    • en confectioner's sugar
    • en icing sugar
    • en powdered sugar

    <Alimentació > Cereals i derivats. Productes de pastisseria>

    Sucre en pols format per cristalls d'un di√†metre inferior als 0,15 mm que s'obt√© de la molta de sucre com√ļ, utilitzat principalment per a empolvorar dol√ßos i per a elaborar glaces i determinades masses.

    Nota: El sucre de llustre conté de vegades una petita proporció de midó per a evitar que es compacti.

    Nota: A Menorca, aquest tipus de sucre es coneix amb la forma floreti.

    Nota: L'equivalent castell√† az√ļcar impalpable √©s una forma pr√≤pia de l'Am√®rica del Sud.

    Nota: Els equivalents francesos sucre impalpable i sucre farine són formes pròpies de Bèlgica.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en la desestimació del terme sucre glace (i altres variants) i l'aprovació del terme sucre llustre:

    El Consell Supervisor descarta l'aprovaci√≥ en catal√† del manlleu del franc√®s sucre glace i de qualsevol de les adaptacions o variants documentades d'aquest manlleu (sucre gla√ß, sucre gla√ßa, sucre glas, sucre glac√©), pels motius seg√ľents:

    ·ja existeix en català una forma normativa per a designar aquest tipus de sucre: sucre de llustre, documentada en nombroses fonts lexicogràfiques, terminològiques i especialitzades; els especialistes consultats asseguren, d'altra banda, que les dues denominacions (sucre de llustre i sucre glace) responen exactament al mateix concepte i que la incorporació o no de midó no és un tret especialment rellevant del concepte ni marca cap distinció entre els sucres, com sembla que suggereixen algunes fonts;(1)

    ¬∑la forma normativa i especialment la variant redu√Įda sucre llustre (o tamb√©, de vegades, llustre) s√≥n justament les utilitzades normalment entre els especialistes per a designar aquest tipus de sucre;

    ¬∑la forma sucre glace (o sucre glac√© o sucre glas) es coneix, per√≤ sembla m√©s usual en contextos poc especialitzats que no pas en l'√†mbit professional de la pastisseria i no sembla, en tot cas, que sigui un manlleu que calgui incorporar a la llengua, malgrat que es documenti en algunes fonts catalanes rellevants i tamb√© en altres lleng√ľes.

    S'aprova la variant sucre llustre com a sinònim complementari de sucre de llustre perquè és una forma molt viva, amb suport entre els experts i ja recollida en algunes obres lexicogràfiques catalanes (per exemple, al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(2)).

    El Consell Supervisor acorda també de fer constar en nota que a Menorca la denominació habitual d'aquest tipus de sucre és floreti, forma originària probablement d'algun dialecte italià.

    (1)La majoria d'especialistes consultats tampoc fan distinció conceptual entre sucre de llustre i sucre en pols, però en algunes fonts, en canvi, es defineix clarament sucre en pols com a superordinat de sucre de llustre, que és un sucre en pols molt fi.

    (2)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2012]. <http://dcc.iecat.net/ddlc/>

       
  • 3204839   az√ļcar quemado ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> az√ļcar quemado
     
       
    • sucre cremat, n m
    • es az√ļcar quemado, n m
    • es punto de caramelo, n m
    • fr caramel brun, n m
    • fr caramel fonc√©, n m
    • en burnt sugar, n
    • en dark caramel, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de cocci√≥ d'un xarop entre 170 i 190¬ļC, en qu√® el xarop fa escuma a la superf√≠cie i el sucre perd el poder edulcorant.

    Nota: 1. El sucre cremat √©s l'√ļltim estadi de la cocci√≥ del sucre, previ a la carbonitzaci√≥.

    Nota: 2. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenten com a equivalents castellans d'aquest punt de cocció les formes punto de caramelo oscuro o punto de crocante oscuro.

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

       
  • 208690   azucarado en seco ÔĽŅ <Vinificaci√≥. Enologia> azucarado en seco
     
       
    • xaptalitzaci√≥, n f
    • es azucarado en seco
    • es chaptalizaci√≥n
    • fr chaptalisation
    • fr sucrage
    • it zuccheraggio
    • en chaptalization
    • en sugar addition
    • de Chaptalisieren
    • de Zuckerung

    <Vinificació. Enologia>

    Operació que consisteix a afegir sucre o determinats substituts del sucre al most, abans de la fermentació alcohòlica o durant aquest procés, amb la finalitat d'augmentar el grau del vi.

       
  • 208426   azucena anaranjada ÔĽŅ <Bot√†nica> azucena anaranjada
     
       
    • lliri safranat, n m
    • es azucena anaranjada
    • es azucena roja
    • fr lis safran√©
    • it giglio cr√≥ceo
    • it giglio di Sant Giovanni
    • it giglio rosso
    • en orange lily
    • de Feuerlilie
    • de gelbe Feuerlilie
    • de orangerote Feuerlilie
    • de safranfarbene Feuerlilie
    • nc Lilium bulbiferum subsp. croceum

    <Botànica>

    Planta herbàcia perenne, bulbosa, de la família de les liliàcies, amb nombroses fulles linears i lanceolades i flors solitàries o en grups de dues a tres, de color safrà amb taques més fosques.

       
  • 208426   azucena roja ÔĽŅ <Bot√†nica> azucena roja
     
       
    • lliri safranat, n m
    • es azucena anaranjada
    • es azucena roja
    • fr lis safran√©
    • it giglio cr√≥ceo
    • it giglio di Sant Giovanni
    • it giglio rosso
    • en orange lily
    • de Feuerlilie
    • de gelbe Feuerlilie
    • de orangerote Feuerlilie
    • de safranfarbene Feuerlilie
    • nc Lilium bulbiferum subsp. croceum

    <Botànica>

    Planta herbàcia perenne, bulbosa, de la família de les liliàcies, amb nombroses fulles linears i lanceolades i flors solitàries o en grups de dues a tres, de color safrà amb taques més fosques.

       
  • 2897959   azul bipuntada ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> azul bipuntada
     
       
    • blaveta fistonada, n f
    • es azul bipuntada, n f
    • fr azur√© de l'orobe, n m
    • it dafne azzurra, n f
    • en Meleager's blue, n
    • nc Polyommatus daphnis

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Licènids > Polyommatus

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 2897954   azul cintada ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> azul cintada
     
       
    • blaveta de ratlla blanca, n f
    • es azul cintada, n f
    • fr sabl√© du sainfoin, n m
    • it milleocchi di Damone
    • en Damon blue, n
    • nc Polyommatus damon

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Licènids > Polyommatus

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 206250   azurmalaquita ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> azurmalaquita
     
       
    • atzurmalaquita, n f
    • es azurmalaquita
    • fr azurite-malachite
    • fr azuritmalachite
    • it azzurrite-malachite
    • en azurite-malachite
    • en azurmalachite
    • de Azurmalachit

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat de malaquita que es troba associada amb l'atzurita i que té franges alternes blaves i verdes.

    Nota: L'atzurmalaquita s'utilitza com a roca ornamental o tallada en caboix√≥. √Čs una gemma molt escassa.

    Nota: La denominació atzurmalaquita prové de la coexistència dels dos materials: l'atzurita i la malaquita.

    Formes desestimades
    atzuritamalaquita, n f