termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 206138   autoservicio mayorista ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> autoservicio mayorista
     
       
    • autoservei a l'engr√≤s, n m
    • es autoservicio mayorista
    • fr libre-service de gros
    • fr payer-prendre
    • it cash and carry
    • en cash-and-carry

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització>

    Tècnica de venda a l'engròs en autoservei, amb pagament al comptat i sense lliurament de la mercaderia a domicili, reservada en principi als professionals de la distribució, tant majoristes com detallistes.

       
  • 208123   auxiliar de cocina ÔĽŅ <Gastronomia > Restauraci√≥> auxiliar de cocina
     
       
    • auxiliar de cuina, n m, f
    • es auxiliar de cocina
    • es pinche de cocina
    • fr gar√ßon de cuisine
    • en kitchen boy
    • de K√ľchenjunge

    <Gastronomia > Restauració>

    Persona que fa tasques de suport a la cuina d'un restaurant, com ara netejar els estris i la maquinària de la cuina, netejar i tallar verdures i determinats tipus de carn, peix i marisc, ajudar a fer plats senzills, etc.

    Formes desestimades
    pinxo, n m

       
  • 207956   auxiliar de v√≠deo ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So> auxiliar de v√≠deo
     
       
    • auxiliar de v√≠deo, n m, f
    • es auxiliar de v√≠deo
    • fr op√©rateur de vid√©o-assist
    • fr technicien vid√©o
    • en video assist operator
    • en video assistant
    • en videoassist

    <Audiovisuals > Imatge. So>

    Persona que s'ocupa de l'enregistrament simultani en vídeo de les imatges captades per una càmera electrònica incorporada al visor d'una càmera cinematogràfica perquè l'equip de rodatge pugui visionar-les a través d'un monitor.

       
  • 207045   avalanchoso ÔĽŅ <F√≠sica > Meteorologia> avalanchoso
     
       
    • allav√≥s -osa, adj
    • es avalanchoso
    • fr avalancheux
    • en avalanche-prone

    <Física > Meteorologia>

    Favorable al desencadenament d'allaus.

       
  • 207880   avance ÔĽŅ <Lleure > Turisme> avance
     
       
    • avanc√©, n m
    • es avance
    • es avanc√©
    • fr avanc√©e
    • en fly-sheet extension

    <Lleure > Turisme>

    Tendal, generalment d'estructura metàl·lica i tancat amb cremalleres, que, en un alberg mòbil, protegeix de les inclemències del temps.

       
  • 252341   avidez ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Immunologia> avidez
     
       
    • avidesa, n f
    • es avidez
    • fr avidit√©
    • en avidity

    <Ciències de la vida > Immunologia>

    Força d'unió que s'estableix entre un anticòs i un antigen.

    Nota: L'avidesa depèn de l'afinitat entre els determinants antigènics i els llocs de combinació de l'anticòs, i de les valències de l'anticòs i de l'antigen.

       
  • 252285   avi√Īeira ÔĽŅ <Zoologia > Invertebrats no artr√≤podes> avi√Īeira
     
       
    • petxina de pelegr√≠ de l'Atl√†ntic, n f
    • vieira, n f
    • es avi√Īeira
    • es vieira
    • fr coquille Saint Jacques de l'Atlantique
    • gl vieira
    • it cappasanta atlantica
    • it pettine maggiore
    • pt vieira
    • en great Atlantic scallop
    • en king scallop
    • de groő≤e Pilgermuschel
    • nc Pecten maximus

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids, de valves grosses i desiguals, l'una més grossa i bombada, de color blanc o rosa pàl·lid i amb estries, i l'altra més petita i gairebé plana, de color marronós, que viu en fons sorrencs del nord-est de l'Atlàntic.

       
  • 722977   aviofobia ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> aviofobia
     
       
    • aerof√≤bia, n f
    • es aerofobia
    • es aviofobia
    • fr a√©roacrophobie
    • fr a√©rodromophobie
    • fr a√©rophobie
    • fr aviophobie
    • it aerofobia
    • pt aerodromofobia
    • pt aerofobia
    • pt aviatofobia
    • pt aviofobia
    • en aerodromophobia
    • en aerophobia
    • en aviatophobia
    • en aviophobia
    • en pteromerhanophobia

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Fòbia als viatges aeris.

       
  • 204481   avi√≥n cisterna ÔĽŅ <Transports > Transport aeri> avi√≥n cisterna
     
       
    • avi√≥ cisterna, n m
    • es avi√≥n cisterna
    • fr avion citerne
    • en air tanker

    <Transports > Transport aeri>

    Avi√≥ prove√Įt d'un dip√≤sit condicionat per al transport de grans quantitats de l√≠quid.

       
  • 3172731   aviverar ÔĽŅ <Ci√®ncia forestal> aviverar
     
       
    • aviverar, v tr
    • es aviverar, v tr
    • fr enjauger, v tr
    • fr mettre en jauge, v tr
    • en heel in, to, v tr

    <Ciència forestal>

    Plantar provisionalment, durant unes hores o uns dies, un plançó amb l'arrel nua en un terreny humit, obac i arrecerat abans de trasplantar-lo a la seva ubicació definitiva, a fi d'evitar que les arrels es dessequin.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme aviverar:

    S'aprova la denominaci√≥ aviverar, probablement calc del castell√† aviverar, pels motius seg√ľents:

    ·és una denominació utilitzada en l'àmbit i es documenta en textos especialitzats;

    ¬∑pot considerar-se ling√ľ√≠sticament adequada, derivada del substantiu normatiu viver (sin√≤nim de planter, segons el diccionari normatiu: "Lloc on hi ha les plantes nades, on es crien les plantes petites, destinades a √©sser trasplantades") per mitj√† del prefix a-, que dona verbs transitius amb sentits diversos, entre els quals 'posar a/en'; en aquest cas, el que es fa amb els plan√ßons no √©s posar-los exactament en un viver, per√≤ s√≠ en unes condicions de protecci√≥ similars a les que podrien tenir en un viver mentre no s√≥n trasplantats definitivament; la forma aviverar, doncs, pot considerar-se sem√†nticament motivada;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Es descarta la forma aplanterar (derivat de planter, sin√≤nim principal de viver, segons el diccionari normatiu) perqu√® no t√© √ļs.

    Es desestima igualment la forma avivar perquè és semànticament inadequada: quan els plançons s'aviveren no es fan més vius, com suggereix aquest verb (avivar és, segons el diccionari normatiu, "Fer més viu, donar més vida (a alguna cosa)"), sinó que, simplement, es protegeixen perquè no es morin.

    pel que fa a arrecerar, que també s'ha valorat, és un verb massa genèric, segons els especialistes, per bé que està semànticament vinculat amb el concepte.

    També es consideren poc precises les formes preplantar i pretrasplantar.

    Finalment, també s'ha valorat calçar ("Arrambar terra (a certes plantes, al tronc d'un arbre)", segons el diccionari normatiu), però és una designació que estrictament fa referència a un altre concepte i que, segons els experts, s'aplica en el cas de plantes que ja es troben en el seu lloc definitiu.

    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]