termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2698647   cuidados intermedios ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> cuidados intermedios
     
       
    • atenci√≥ interm√®dia, n f
    • es atenci√≥n intermedia
    • es cuidados intermedios
    • fr soins interm√©diaires
    • en intermediate care

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica>

    Atenció especialitzada, adreçada especialment a persones grans o a malalts crònics, que presten equips interdisciplinaris amb protocols, registres i un marc d'avaluació comuns, amb la finalitat d'aconseguir el màxim nivell d'autonomia de la persona atesa o una estabilitat clínica que li permeti retornar al seu domicili habitual o continuar-hi vivint.

    Nota: 1. L'atenció intermèdia és limitada en el temps i s'acostuma a prestar immediatament després d'una alta hospitalària o en una situació de risc d'ingrés hospitalari.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

       
  • 204530   culebra de cogulla ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> culebra de cogulla
     
       
    • serp de caputx√≥, n f
    • es culebra de cogulla
    • fr couleuvre √† capuchon
    • it colubro del capuccio
    • en false smooth snake
    • de Kapuzennatter
    • nc Macroprotodon cucullatus

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    R√®ptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la fam√≠lia dels col√ļbrids, que pot fer fins a 65 cm de llarg, amb el cap pla de color gris fosc o quasi negre, i un cos esvelt de color uniforme gris clar, marron√≥s o vermell√≥s, generalment amb petites taques disposades en fileres longitudinals.

       
  • 204531   culebra de collar ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> culebra de collar
     
       
    • serp de collaret, n f
    • es culebra de collar
    • fr couleuvre √† collier
    • it biscia dal collare
    • en grass snake
    • de Ringelnatter
    • nc Natrix natrix

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    R√®ptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la fam√≠lia dels col√ļbrids, que pot fer fins a 120 cm de llarg, amb el musell arrodonit, els ulls de color taronja i cos molt robust de color gris, bru, verd√≥s, oliva o negre, amb taques fosques quadrangulars que de vegades estan disposades en dues fileres longitudinals dorsals i dues de laterals.

    Nota: Els exemplars joves presenten un collaret blanc-groc vorejat de negre molt característic.

       
  • 204529   culebra de Esculapio ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> culebra de Esculapio
     
       
    • serp d'Esculapi, n f
    • es culebra de Esculapio
    • fr couleuvre d'Esculape
    • it colubro di Esculapio
    • it saettone
    • en Aesculapian snake
    • de √Ąskulapnatter
    • nc Elaphe longissima

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    R√®ptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la fam√≠lia dels col√ļbrids, que pot fer fins a 2 m de llarg, amb el cap petit i ben definit, el musell rom, la cua llarga i el dors d'un color uniforme, gris lluent o bru oliva, que s'enfosqueix cap a la cua i amb petites taques clares a les vores de les escates.

       
  • 204532   culebra de herradura ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> culebra de herradura
     
       
    • serp de ferradura, n f
    • colobra de ferradura, n f sin. compl.
    • es culebra de herradura
    • fr couleuvre fer-√†-cheval
    • it colubro ferro di cavallo
    • en horseshoe whip snake
    • de Hufeisennatter
    • nc Coluber hippocrepis

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    R√®ptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la fam√≠lia dels col√ļbrids, que pot fer fins a 180 cm de llarg, amb el cap ben diferenciat, els ulls grans i les pupil¬∑les rodones, una filera d'escates que separa l'ull de les escates supralabials, la cua llarga i el dors d'un color que va del blanc brut al verd fosc, amb taques romboidals grosses de color negre i disposades en filera, i amb una taca en forma de V o de ferradura al cap.

       
  • 204534   culebra lisa europea ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> culebra lisa europea
     
       
    • serp llisa septentrional, n f
    • colobra llisa, n f sin. compl.
    • es culebra lisa europea
    • fr couleuvre lisse
    • it colubro liscio
    • en smooth snake
    • de Glattnatter
    • nc Coronella austriaca

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    R√®ptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la fam√≠lia dels col√ļbrids, que pot fer fins a 75 cm de llarg, amb el cap petit, el musell arrodonit, la tercera i la quarta escates supralabials en contacte amb els ulls, la cua llarga, el dors de color gris, bru o vermell√≥s i amb taques irregulars, taques fosques al cap que sovint es transformen en dues l√≠nies fosques curtes dirigides cap enrere, una brida que travessa els dos ulls i que va des de la comissura labial fins a l'orifici nasal, i el ventre d'un color uniforme, gris o negre.

       
  • 204533   culebra lisa meridional ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> culebra lisa meridional
     
       
    • serp llisa meridional, n f
    • colobra bordelesa, n f sin. compl.
    • es culebra lisa meridional
    • fr couleuvre bordelaise
    • it coubro di riccioli
    • en southern smooth snake
    • de girondische Glattnatter
    • nc Coronella girondica

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    R√®ptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la fam√≠lia dels col√ļbrids, que pot fer fins a 90 cm de llarg, amb el cap petit, el musell arrodonit, la quarta i la cinquena escates supralabials en contacte amb els ulls, cos llarg i prim, escates llises, la cua fina i llarga, el dors de color gris o castany i amb barres fosques obliq√ľes, una taca grossa al cap, una taca en forma de U invertida al coll, una brida que va des de la comissura bucal fins als ulls i taques quadrades de color negre al ventre.

       
  • 204535   culebra verdiamarilla ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> culebra verdiamarilla
     
       
    • serp verd-i-groga, n f
    • es culebra verdiamarilla
    • fr couleuvre verte et jaune
    • it biacco maggiore
    • en western whip snake
    • de gelbgr√ľne Zornnatter
    • nc Coluber viridiflavus

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    R√®ptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la fam√≠lia dels col√ļbrids, que pot fer fins a 150 cm de llarg, amb el cap ben diferenciat, petit i amb taques grogues, els ulls grossos i amb una petita cresta supraocular, la cua llarga, les escates dorsals llises, i el dors negre o verd fosc amb taques grogues grans a la part nucal del cos que esdevenen l√≠nies groguenques discont√≠nues fins a convertir-se en un ratllat a la cua.

       
  • 204528   culebra viperina ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> culebra viperina
     
       
    • serp d'aigua, n f
    • colobra escur√ßonera, n f sin. compl.
    • es culebra viperina
    • fr couleuvre vip√©rine
    • it biscia viperina
    • en viperine snake
    • de Vipernatter
    • nc Natrix maura

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    R√®ptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la fam√≠lia dels col√ļbrids, que pot fer fins a 70 cm de llarg, amb el cap ben diferenciat i ample, el musell allargat, els ulls grossos amb la pupil¬∑la rodona i l'iris groc, escates dorsals fortament carenades, i el dors de color bru, verd√≥s, groguenc, grisenc o vermell√≥s, amb dues fileres de taques alternades en forma de ziga-zaga o amb taques disposades uniformement.

    Nota: La serp d'aigua és una espècie pròpia d'àmbits aquàtics.

       
  • 207764   culebr√≥n ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Audiovisuals >Televisi√≥> culebr√≥n
     
       
    • fullet√≥, n m
    • es culebr√≥n
    • fr feuilleton
    • fr radio-roman
    • en serial
    • en soap opera

    <Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

    Telesèrie molt llarga i d'un to marcadament melodramàtic.