termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3561287   e-bike ÔĽŅ <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible> e-bike
     
       
    • bicicleta el√®ctrica, n f
    • es bicicleta el√©ctrica, n f
    • es e-bike, n f
    • fr v√©lo √©lectrique, n m
    • it bicicletta elettrica, n f
    • it e-bike, n f
    • pt bicicleta el√©trica, n f
    • pt bicicleta h√≠brida, n f
    • pt E-bicicleta, n f
    • pt E-bike, n f
    • pt eBike, n f var. ling.
    • en booster bike, n
    • en e-bike, n
    • en electric bicycle, n

    <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

    Bicicleta prove√Įda d'un motor el√®ctric que, segons les especificacions de cada vehicle, pot funcionar com a font d'energia nom√©s auxiliar per al despla√ßament o b√© tamb√© com a font d'energia √ļnica, a fi de disminuir o suplir l'esfor√ß del ciclista.

    Nota: 1. √Čs un tipus de bicicleta el√®ctrica la bicicleta de pedaleig assistit, que √©s l'√ļnica que pot circular legalment per la via p√ļblica sense matriculaci√≥.

    Nota: 2. Per raons d'especialitzaci√≥ de formes, de vegades es reserva bicicleta el√®ctrica per a les bicicletes en qu√® el motor el√®ctric pot ser una font d'energia √ļnica que es connecta a voluntat, per mitj√† d'un dispositiu, i bicicleta de pedaleig assistit, per a les bicicletes en qu√® el motor el√®ctric √©s sempre auxiliar i es connecta per si mateix quan es pedaleja.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bicicleta elèctrica:

    S'aprova la denominaci√≥ bicicleta el√®ctrica pels motius seg√ľents:

    ·és una forma descriptiva i transparent, creada sobre bicicleta com a tipus de vehicle i amb l'adjectiu elèctric que fa referència al tipus d'energia sostenible que utilitza;

    ¬∑la base bicicleta √©s prou √†mplia per a incloure tota mena de bicicletes prove√Įdes d'un motor el√®ctric (bicicletes de passeig, tot terreny, de carretera, etc.) i, alhora, l'adjectiu el√®ctric permet establir un lligam formal amb aparells similars de l'√†mbit (patinet el√®ctric, roda el√®ctrica, etc.);

    ·es documenta àmpliament en àmbits especialitzats i també en àmbits divulgatius;

    ·té l'aval dels especialistes;

    ¬∑es documenten formes an√†logues en les altres lleng√ľes.

    Es descarta l'alternativa e-bike, manlleu de l'anglès que suma el prefix e- (habitualment corresponent a electronic però aquí lligat a electric) al genèric bike, perquè es considera innecessària, tenint en compte que és habitual la traducció de bike per bicicleta (com a bike and ride, mountain bike, snowbike, thriathlon bike) i que la forma aprovada ja té una elevada difusió.

    [Acta 618, 17 de març de 2017]

       
  • 3544586   e-h ÔĽŅ <Medi ambient > Gesti√≥ ambiental> e-h
     
       
    • habitant equivalent, n m
    • HE, n m sigla
    • es equivalente habitante, n m
    • es habitante equivalente, n m
    • es e-h, n m abrev.
    • fr √©quivalent habitant, n m
    • fr √©quivalent-habitant, n m var. ling.
    • fr EH, n m sigla
    • fr √©q.-hab., n m abrev.
    • it abitante equivalente, n m
    • it a. e., n m abrev.
    • pt equivalente de popula√ß√£o, n m
    • pt e. p., n m abrev.
    • en inhabitant equivalent, n
    • en population equivalent, n
    • en unit per capita loading, n
    • en PE, n sigla
    • en inh. eq., n abrev.
    • en p. e., n abrev.
    • de Einwohnergleichwert, n m
    • de Einwohnerwert, n m
    • de EW, n m sigla

    <Medi ambient > Gestió ambiental>

    Unitat de poblaci√≥ equivalent que correspon a la c√†rrega contaminant mitjana de les aig√ľes residuals, establerta en 60 g de mat√®ria org√†nica per habitant i dia.

    Nota: 1. El plural de habitant equivalent és habitants equivalents.

    Nota: 2. La càrrega contaminant es mesura de manera indirecta a través de la demanda biològica d'oxigen en cinc dies (DBO5), és a dir, del volum d'oxigen que els microorganismes consumeixen durant cinc dies de biodegradació de la matèria orgànica present a l'aigua.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació desl termes població equivalent (sigla PE) i habitant equivalent (sigla HE):

    S'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades poblaci√≥ equivalent i habitant equivalent, totes dues calcs literals de l'angl√®s, juntament amb les sigles PE i HE, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes i es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

    ·són formes semànticament adequades i justificables, malgrat que impliquen una reinterpretació del significat de les denominacions angleses de partida, motivada pel canvi d'ordre dels components de les denominacions: així, mentre que les formes angleses remeten al concepte d'equivalència en població o en habitants, les catalanes remeten al volum de població o al nombre d'habitants;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen designacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarten les formes equivalent habitant i equivalent poblaci√≥, malgrat que serien les traduccions que respecten l'ordre dels components de les denominacions angleses de partida, perqu√® no tenen √ļs ni el suport dels especialistes.

    Pel que fa a les formes abreujades, s'ha optat per les sigles (PE i HE) i no per les abreviatures (p. e. i h. e.), que tamb√© es documenten, per motius d'√ļs i de prefer√®ncia dels experts.

    [Acta 613, 9 de novembre de 2016]

       
  • 208889   eagle ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> eagle
     
       
    • eagle [en], n m
    • dos sota par, n m sin. compl.
    • es eagle
    • fr aigle
    • fr eagle
    • en eagle

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Resultat de completar un forat amb dos cops per sota del par.

       
  • 205039   √©choppe ÔĽŅ <Arts > Gravat> √©choppe
     
       
    • √©choppe [fr], n f
    • es √©choppe
    • es escoplo
    • fr √©choppe
    • en echoppe

    <Arts > Gravat>

    Eina consistent en una punta d'acer tallada en bisell i amb un mànec de fusta, que s'utilitza en el gravat a l'aiguafort per a dibuixar sobre la planxa envernissada tot descobrint-ne el metall.

       
  • 2664052   eco ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> eco
     
       
    • eco, n m
    • retorn, n m sin. compl.
    • es eco
    • es retorno
    • fr √©cho
    • fr retour
    • en echo
    • en return

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Porci√≥ de l'energia de microones captada per l'antena del mateix radar que l'ha emesa com a conseq√ľ√®ncia d'haver estat reflectida per un obstacle.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme eco (sin. compl. retorn):

    El Consell Supervisor aprova la denominaci√≥ retorn com a sin√≤nim complementari de la forma normativa eco ("Repetici√≥ dels senyals rebuts produ√Įda per la reflexi√≥ d'ones radioel√®ctriques"), tal com s'acorda a la sessi√≥ de normalitzaci√≥, perqu√® subsidi√†riament tamb√© t√© un cert √ļs, √©s sem√†nticament adequada i s'utilitza paral¬∑lelament, si b√© tamb√© d'una manera secund√†ria, en castell√† (retorno), en franc√®s (retour) i en angl√®s (return).

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 3063726   eco- ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> , <Medi ambient> eco-
     
       
    • eco-, pfx
    • es eco-, pfx
    • fr √©co-, pfx
    • it eco-, pfx
    • pt eco-, pfx
    • en eco-, pfx

    <Ciències de la vida > Ecologia> , <Medi ambient>

    Forma prefixada amb valor adjectival que indica un impacte poc perjudicial o gens perjudicial de l'element indicat per la base sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

    Nota: 1. El significat de la forma prefixada eco- també es pot expressar per mitjà de la posposició de l'adjectiu ecològic -a (del qual procedeix) a la base nominal.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco- :

    S'aprova la denominaci√≥ ecol√≤gic -a, i tamb√© la denominaci√≥ del terme relacionat eco-, que √©s una reducci√≥ a forma prefixada del terme anterior, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

    ¬∑la distinci√≥ denominativa del catal√† entre ecol√≤gic -a i biol√≤gic -a difereix de la que segueixen el franc√®s i l'angl√®s, ja que en aquestes lleng√ľes predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relaci√≥ amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen nom√©s de manera molt restringida les subst√†ncies qu√≠miques de s√≠ntesi industrial,(1) mentre que en catal√† predomina l'√ļs de ecol√≤gic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biol√≤gic -a nom√©s t√© √ļs com a segona forma de les pr√†ctiques i els productes agr√≠coles i ramaders;

    ·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

    ¬∑el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecol√≤gic -a, per√≤ la definici√≥ que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia (¬ęRelatiu o pertanyent a l'ecologia¬Ľ), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

    Pel que fa a eco-,

    ·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

    ·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

    ·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

    ¬∑dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos √†mbits constru√Įts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucci√≥ i ecoarquitectura).

    (1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]

       
  • 3544576   ecoconducci√≥n ÔĽŅ <Medi ambient> , <Transports> ecoconducci√≥n
     
       
    • conducci√≥ eficient, n f
    • conducci√≥ ecol√≤gica, n f sin. compl.
    • es conducci√≥n eficiente, n f
    • es conducci√≥n sostenible, n f
    • es ecoconducci√≥n, n f
    • fr conduite √©co√©nerg√©tique, n f
    • fr √©coconduite, n f
    • en ecodriving, n
    • en energy-efficient driving, n
    • en fuel-efficient driving, n

    <Medi ambient> , <Transports>

    Conjunt de tècniques utilitzades en la conducció automobilística per a aconseguir reduir el consum d'energia i el desgast del vehicle sense reduir-ne les prestacions.

    Nota: 1. La conducció eficient fa augmentar el confort i la seguretat dels passatgers i redueix l'impacte mediambiental del desplaçament.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme conducció eficient (sin. compl. conducció ecològica):

    S'aproven les denominacions conducci√≥ eficient i conducci√≥ ecol√≤gica (aquesta segona com a sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes dues s√≥n denominacions motivades i ling√ľ√≠sticament adequades:

    -a conducci√≥ eficient, l'adjectiu eficient fa refer√®ncia al fet d'aconseguir el resultat desitjat amb els m√≠nims recursos possibles o, en aquest cas, amb la m√≠nima despesa energ√®tica possible; aquest sentit de eficient est√† plenament implantat, en catal√† i en altres lleng√ľes, malgrat que no apareix encara al diccionari normatiu;(1)

    -a conducci√≥ ecol√≤gica, d'altra banda, es fa √ļs de l'adjectiu ecol√≤gic -a referit a 'que t√© un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi', aprovat a l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 578;

    ·ja es documenten en textos especialitzats;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten denominacions an√†logues;

    ·són les formes amb més suport entre els especialistes.

    S'aprova conducció eficient com a denominació principal perquè és la forma preferida pels experts i la més usada.

    La forma conducci√≥ sostenible, que tamb√© s'ha tingut en compte, t√© menys √ļs que les formes aprovades.

    (1)Segons el diccionari normatiu, eficient és "que produeix realment un efecte" o "que té capacitat i competència per a dur a terme una feina, un treball, etc."

    [Acta 611, 28 de setembre de 2016]

       
  • 3063728   ecol√≥gico -ca ÔĽŅ <Agricultura. Ramaderia. Pesca> , <Alimentaci√≥> ecol√≥gico -ca
     
       
    • ecol√≤gic -a, adj
    • biol√≤gic -a, adj sin. compl.
    • es biol√≥gico -ca, adj
    • es ecol√≥gico -ca, adj
    • es org√°nico -ca, adj
    • fr bio, adj
    • fr biologique, adj
    • fr organique, adj
    • it biologico, adj
    • pt biol√≥gico, adj
    • en organic, adj
    • de bio, adj
    • de biologisch, adj

    <Agricultura. Ramaderia. Pesca> , <Alimentació>

    Dit del menjar o l'aliment que procedeix de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, per a l'elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris.

    Nota: 1. Procedeixen directament de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses ecològiques i la carn ecològica, mentre que en procedeixen a través dels ingredients que els componen aliments elaborats, com ara el pa ecològic i els embotits ecològics.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

    Es ratifica la denominaci√≥ agricultura ecol√≤gica (ja aprovada a l'acta n√ļm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer refer√®ncia a aquest tipus d'agricultura; ara, per√≤, s'hi afegeix el sin√≤nim complementari agricultura biol√≤gica). Tamb√© s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecol√≤gic (amb el sin√≤nim complementari aliment biol√≤gic) i ecol√≤gic -a (amb el sin√≤nim complementari biol√≤gic -a). Els motius de les decisions preses s√≥n els seg√ľents:

    Pel que fa a agricultura ecològica,

    ¬∑va ser aprovada com a forma √ļnica en la reuni√≥ 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

    ¬∑√©s la forma que presenta una extensi√≥ d'√ļs m√©s elevada, especialment entre els documents de l'administraci√≥ p√ļblica, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

    ·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

    ¬∑tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma √ļnica.

    Pel que fa a ramaderia ecològica,

    ·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

    ·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

    ·té l'aval dels especialistes consultats.

    Pel que fa a aliment ecològic,

    ¬∑es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcci√≥ a partir de la base aliment i l'adjectiu ecol√≤gic, perqu√®, per q√ľestions de certificaci√≥, √©s una forma fixada en textos de tipus legal;

    ¬∑t√© una gran extensi√≥ d'√ļs, tant en documents de l'administraci√≥ com en documents de les empreses que en comercialitzen;

    ·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ¬∑tot i que es documenta sovint l'√ļs de producte com a nucli (i de les formes an√†logues en altres lleng√ľes: producto ecol√≥gico en castell√†, produit biologique en franc√®s, organic product en angl√®s, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinon√≠mia contextual menys precisa perqu√® sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte √©s en realitat un superordinat de aliment.(1)

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

    Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

    ¬∑la legislaci√≥ europea (inclosa la versi√≥ no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretaci√≥ derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecol√≤gic -a i biol√≤gic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les lleng√ľes dels pa√Įsos en qu√® √©s vigent amb relaci√≥ a l'alimentaci√≥;

    ¬∑en catal√† es documenten tant en fonts lexicogr√†fiques i enciclop√®diques com en fonts especialitzades, fonts d'informaci√≥ general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freq√ľ√®ncia que les formes agricultura ecol√≤gica, ramaderia ecol√≤gica, aliment ecol√≤gic i ecol√≤gic -a);

    ¬∑es documenten formes an√†logues en totes les lleng√ľes estudiades, sigui com a formes principals (en franc√®s, itali√†, portugu√®s i alemany) o com a formes secund√†ries (en castell√† i angl√®s).

    ¬∑s√≥n formes amb una extensi√≥ d'√ļs creixent, probablement per la pres√®ncia comercial de productes d'altres lleng√ľes que utilitzen formes an√†logues (aliment biologique en franc√®s i alimento biologico en itali√†) i pel nom gen√®ric atribu√Įt sovint als establiments especialitzats (botiga biol√≤gica o biobotiga);

    ¬∑tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biol√≤gic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat dedu√Įble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest √ļs perqu√® l'agricultura ecol√≤gica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, √†cars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i tamb√© perqu√® l'objectiu principal √©s no malmetre l'equilibri del medi;

    ·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

    Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

    Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

    (1)Al diccionari normatiu, producte √©s 'Cosa produ√Įda', mentre que aliment √©s 'Producte natural o elaborat que proporciona als √©ssers vius energia, subst√†ncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos qu√≠mics indispensables per al bon funcionament o la regulaci√≥ dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -√†ria √©s producte alimentari.

    (2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]

       
  • 3063727   ecol√≥gico -ca ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> , <Medi ambient> ecol√≥gico -ca
     
       
    • ecol√≤gic -a, adj
    • es ecol√≥gico -ca, adj
    • fr √©cologique, adj
    • fr vert verte, adj
    • it ecologico, adj
    • pt ecol√≥gico, adj
    • pt verde, adj
    • en earth-friendly, adj
    • en eco-friendly, adj
    • en ecological, adj
    • en environment friendly, adj
    • en environmental, adj
    • en environmentally friendly, adj
    • en green, adj
    • en ecofriendly, adj var. ling.

    <Ciències de la vida > Ecologia> , <Medi ambient>

    Dit del producte, la tècnica o el procés que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

    Nota: 1. El significat de l'adjectiu ecològic -a també es pot expressar per mitjà de la forma prefixada eco-.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco- :

    S'aprova la denominaci√≥ ecol√≤gic -a, i tamb√© la denominaci√≥ del terme relacionat eco-, que √©s una reducci√≥ a forma prefixada del terme anterior, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

    ¬∑la distinci√≥ denominativa del catal√† entre ecol√≤gic -a i biol√≤gic -a difereix de la que segueixen el franc√®s i l'angl√®s, ja que en aquestes lleng√ľes predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relaci√≥ amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen nom√©s de manera molt restringida les subst√†ncies qu√≠miques de s√≠ntesi industrial,(1) mentre que en catal√† predomina l'√ļs de ecol√≤gic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biol√≤gic -a nom√©s t√© √ļs com a segona forma de les pr√†ctiques i els productes agr√≠coles i ramaders;

    ·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

    ¬∑el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecol√≤gic -a, per√≤ la definici√≥ que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia (¬ęRelatiu o pertanyent a l'ecologia¬Ľ), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

    Pel que fa a eco-,

    ·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

    ·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

    ·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

    ¬∑dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos √†mbits constru√Įts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucci√≥ i ecoarquitectura).

    (1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]

       
  • 206228   econom√≠as de alcance ÔĽŅ <Economia> econom√≠as de alcance
     
       
    • economies d'abast, n f pl
    • es econom√≠as de alcance
    • es econom√≠as de diversificaci√≥n
    • en economies of scope
    • en scope economies

    <Economia>

    Augment de productivitat que es deriva de la distribució de determinats costos o actius entre dos o més productes o unitats de negoci.