• bicicleta elèctrica, n f
• es bicicleta eléctrica, n f
• es e-bike, n f
• fr vélo électrique, n m
• it bicicletta elettrica, n f
• it e-bike, n f
• pt bicicleta elétrica, n f
• pt bicicleta híbrida, n f
• pt E-bicicleta, n f
• pt E-bike, n f
• pt eBike, n f var. ling.
• en booster bike, n
• en e-bike, n
• en electric bicycle, n

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Bicicleta proveïda d'un motor elèctric que, segons les especificacions de cada vehicle, pot funcionar com a font d'energia només auxiliar per al desplaçament o bé també com a font d'energia única, a fi de disminuir o suplir l'esforç del ciclista.

Nota: 1. És un tipus de bicicleta elèctrica la bicicleta de pedaleig assistit, que és l'única que pot circular legalment per la via pública sense matriculació.

Nota: 2. Per raons d'especialització de formes, de vegades es reserva bicicleta elèctrica per a les bicicletes en què el motor elèctric pot ser una font d'energia única que es connecta a voluntat, per mitjà d'un dispositiu, i bicicleta de pedaleig assistit, per a les bicicletes en què el motor elèctric és sempre auxiliar i es connecta per si mateix quan es pedaleja.

Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bicicleta elèctrica:

S'aprova la denominació bicicleta elèctrica pels motius següents:

·és una forma descriptiva i transparent, creada sobre bicicleta com a tipus de vehicle i amb l'adjectiu elèctric que fa referència al tipus d'energia sostenible que utilitza;

·la base bicicleta és prou àmplia per a incloure tota mena de bicicletes proveïdes d'un motor elèctric (bicicletes de passeig, tot terreny, de carretera, etc.) i, alhora, l'adjectiu elèctric permet establir un lligam formal amb aparells similars de l'àmbit (patinet elèctric, roda elèctrica, etc.);

·es documenta àmpliament en àmbits especialitzats i també en àmbits divulgatius;

·té l'aval dels especialistes;

·es documenten formes anàlogues en les altres llengües.

Es descarta l'alternativa e-bike, manlleu de l'anglès que suma el prefix e- (habitualment corresponent a electronic però aquí lligat a electric) al genèric bike, perquè es considera innecessària, tenint en compte que és habitual la traducció de bike per bicicleta (com a bike and ride, mountain bike, snowbike, thriathlon bike) i que la forma aprovada ja té una elevada difusió.

[Acta 618, 17 de març de 2017]

• habitant equivalent, n m
• HE, n m sigla
• es equivalente habitante, n m
• es habitante equivalente, n m
• es e-h, n m abrev.
• fr équivalent habitant, n m
• fr équivalent-habitant, n m var. ling.
• fr EH, n m sigla
• fr éq.-hab., n m abrev.
• it abitante equivalente, n m
• it a. e., n m abrev.
• pt equivalente de população, n m
• pt e. p., n m abrev.
• en inhabitant equivalent, n
• en population equivalent, n
• en unit per capita loading, n
• en PE, n sigla
• en inh. eq., n abrev.
• en p. e., n abrev.
• de Einwohnergleichwert, n m
• de Einwohnerwert, n m
• de EW, n m sigla

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Unitat de població equivalent que correspon a la càrrega contaminant mitjana de les aigües residuals, establerta en 60 g de matèria orgànica per habitant i dia.

Nota: 1. El plural de habitant equivalent és habitants equivalents.

Nota: 2. La càrrega contaminant es mesura de manera indirecta a través de la demanda biològica d'oxigen en cinc dies (DBO5), és a dir, del volum d'oxigen que els microorganismes consumeixen durant cinc dies de biodegradació de la matèria orgànica present a l'aigua.

Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació desl termes població equivalent (sigla PE) i habitant equivalent (sigla HE):

S'aproven les denominacions semànticament relacionades població equivalent i habitant equivalent, totes dues calcs literals de l'anglès, juntament amb les sigles PE i HE, respectivament, pels motius següents:

·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes i es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

·són formes semànticament adequades i justificables, malgrat que impliquen una reinterpretació del significat de les denominacions angleses de partida, motivada pel canvi d'ordre dels components de les denominacions: així, mentre que les formes angleses remeten al concepte d'equivalència en població o en habitants, les catalanes remeten al volum de població o al nombre d'habitants;

·en altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

Es descarten les formes equivalent habitant i equivalent població, malgrat que serien les traduccions que respecten l'ordre dels components de les denominacions angleses de partida, perquè no tenen ús ni el suport dels especialistes.

Pel que fa a les formes abreujades, s'ha optat per les sigles (PE i HE) i no per les abreviatures (p. e. i h. e.), que també es documenten, per motius d'ús i de preferència dels experts.

[Acta 613, 9 de novembre de 2016]

• eagle [en], n m
• dos sota par, n m sin. compl.
• es eagle
• fr aigle
• fr eagle
• en eagle

<Esport > Esports de pilota > Golf>

Resultat de completar un forat amb dos cops per sota del par.

• banús africà, n m
• ebren africà, n m sin. compl.
• es ébano, n m
• es ébano africano, n m
• es ébano de África, n m
• fr ébèn d'Afrique, n m
• fr ébène, n f
• fr ébénier d'Afrique, n m
• pt ébano, n m
• en African ebony, n
• en black ebony, n
• de afrikanisches Ebenholz, n n
• de schwarzes Ebenholz, n n

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota: 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.

Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

• banús africà, n m
• ebren africà, n m sin. compl.
• es ébano, n m
• es ébano africano, n m
• es ébano de África, n m
• fr ébèn d'Afrique, n m
• fr ébène, n f
• fr ébénier d'Afrique, n m
• pt ébano, n m
• en African ebony, n
• en black ebony, n
• de afrikanisches Ebenholz, n n
• de schwarzes Ebenholz, n n

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota: 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.

Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

• banús africà, n m
• ebren africà, n m sin. compl.
• es ébano, n m
• es ébano africano, n m
• es ébano de África, n m
• fr ébèn d'Afrique, n m
• fr ébène, n f
• fr ébénier d'Afrique, n m
• pt ébano, n m
• en African ebony, n
• en black ebony, n
• de afrikanisches Ebenholz, n n
• de schwarzes Ebenholz, n n

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota: 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.

Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

• banús de Macassar, n m
• eben de Macassar, n m sin. compl.
• macassar, n m sin. compl.
• es ébano de Asia, n m
• es ébano de la India, n m
• es ébano de macassar, n m
• es ébano de Macassar, n m
• es ébano de Tailandia, n m
• es ébano macasar, n m
• es macassar, n m
• fr ébène veinée d'Asie, n f
• fr macassar, n m
• en amara ebony, n
• en coromandel, n
• en macassar, n
• en Macassar ebony, n
• en striped ebony, n
• de gestreiftes Ebenholz, n n
• de Makassar Ebenholz, n n

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Quant a macassar,

·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);

·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.

Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.

Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

• banús negre asiàtic, n m
• banús ver, n m sin. compl.
• eben negre asiàtic, n m sin. compl.
• eben ver, n m sin. compl.
• es ébano de Asia, n m
• es ébano de Ceilán, n m
• es ébano de la India, n m
• es ébano negro de Asia, n m
• fr ébène de Ceylan, n f
• fr ébène noire d'Asie, n f
• fr ébénier d'Asie, n m
• fr ébénier de Ceylan, n m
• fr ébénier vrai, n m
• en Ceylon ebony, n
• en East Indian ebony, n
• en Sri Lanka ebony, n
• de Ceylon Ebenholz, n n

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

• banús negre asiàtic, n m
• banús ver, n m sin. compl.
• eben negre asiàtic, n m sin. compl.
• eben ver, n m sin. compl.
• es ébano de Asia, n m
• es ébano de Ceilán, n m
• es ébano de la India, n m
• es ébano negro de Asia, n m
• fr ébène de Ceylan, n f
• fr ébène noire d'Asie, n f
• fr ébénier d'Asie, n m
• fr ébénier de Ceylan, n m
• fr ébénier vrai, n m
• en Ceylon ebony, n
• en East Indian ebony, n
• en Sri Lanka ebony, n
• de Ceylon Ebenholz, n n

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

• banús de Macassar, n m
• eben de Macassar, n m sin. compl.
• macassar, n m sin. compl.
• es ébano de Asia, n m
• es ébano de la India, n m
• es ébano de macassar, n m
• es ébano de Macassar, n m
• es ébano de Tailandia, n m
• es ébano macasar, n m
• es macassar, n m
• fr ébène veinée d'Asie, n f
• fr macassar, n m
• en amara ebony, n
• en coromandel, n
• en macassar, n
• en Macassar ebony, n
• en striped ebony, n
• de gestreiftes Ebenholz, n n
• de Makassar Ebenholz, n n

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Quant a macassar,

·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);

·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.

Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.

Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]