• bicicleta elèctrica, n f
• es bicicleta eléctrica, n f
• es e-bike, n f
• fr vélo électrique, n m
• it bicicletta elettrica, n f
• it e-bike, n f
• pt bicicleta elétrica, n f
• pt bicicleta híbrida, n f
• pt E-bicicleta, n f
• pt E-bike, n f
• pt eBike, n f var. ling.
• en booster bike, n
• en e-bike, n
• en electric bicycle, n

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Bicicleta proveïda d'un motor elèctric que, segons les especificacions de cada vehicle, pot funcionar com a font d'energia només auxiliar per al desplaçament o bé també com a font d'energia única, a fi de disminuir o suplir l'esforç del ciclista.

Nota: 1. És un tipus de bicicleta elèctrica la bicicleta de pedaleig assistit, que és l'única que pot circular legalment per la via pública sense matriculació.

Nota: 2. Per raons d'especialització de formes, de vegades es reserva bicicleta elèctrica per a les bicicletes en què el motor elèctric pot ser una font d'energia única que es connecta a voluntat, per mitjà d'un dispositiu, i bicicleta de pedaleig assistit, per a les bicicletes en què el motor elèctric és sempre auxiliar i es connecta per si mateix quan es pedaleja.

Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bicicleta elèctrica:

S'aprova la denominació bicicleta elèctrica pels motius següents:

·és una forma descriptiva i transparent, creada sobre bicicleta com a tipus de vehicle i amb l'adjectiu elèctric que fa referència al tipus d'energia sostenible que utilitza;

·la base bicicleta és prou àmplia per a incloure tota mena de bicicletes proveïdes d'un motor elèctric (bicicletes de passeig, tot terreny, de carretera, etc.) i, alhora, l'adjectiu elèctric permet establir un lligam formal amb aparells similars de l'àmbit (patinet elèctric, roda elèctrica, etc.);

·es documenta àmpliament en àmbits especialitzats i també en àmbits divulgatius;

·té l'aval dels especialistes;

·es documenten formes anàlogues en les altres llengües.

Es descarta l'alternativa e-bike, manlleu de l'anglès que suma el prefix e- (habitualment corresponent a electronic però aquí lligat a electric) al genèric bike, perquè es considera innecessària, tenint en compte que és habitual la traducció de bike per bicicleta (com a bike and ride, mountain bike, snowbike, thriathlon bike) i que la forma aprovada ja té una elevada difusió.

[Acta 618, 17 de març de 2017]

• habitant equivalent, n m
• HE, n m sigla
• es equivalente habitante, n m
• es habitante equivalente, n m
• es e-h, n m abrev.
• fr équivalent habitant, n m
• fr équivalent-habitant, n m var. ling.
• fr EH, n m sigla
• fr éq.-hab., n m abrev.
• it abitante equivalente, n m
• it a. e., n m abrev.
• pt equivalente de população, n m
• pt e. p., n m abrev.
• en inhabitant equivalent, n
• en population equivalent, n
• en unit per capita loading, n
• en PE, n sigla
• en inh. eq., n abrev.
• en p. e., n abrev.
• de Einwohnergleichwert, n m
• de Einwohnerwert, n m
• de EW, n m sigla

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Unitat de població equivalent que correspon a la càrrega contaminant mitjana de les aigües residuals, establerta en 60 g de matèria orgànica per habitant i dia.

Nota: 1. El plural de habitant equivalent és habitants equivalents.

Nota: 2. La càrrega contaminant es mesura de manera indirecta a través de la demanda biològica d'oxigen en cinc dies (DBO5), és a dir, del volum d'oxigen que els microorganismes consumeixen durant cinc dies de biodegradació de la matèria orgànica present a l'aigua.

Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació desl termes població equivalent (sigla PE) i habitant equivalent (sigla HE):

S'aproven les denominacions semànticament relacionades població equivalent i habitant equivalent, totes dues calcs literals de l'anglès, juntament amb les sigles PE i HE, respectivament, pels motius següents:

·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes i es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

·són formes semànticament adequades i justificables, malgrat que impliquen una reinterpretació del significat de les denominacions angleses de partida, motivada pel canvi d'ordre dels components de les denominacions: així, mentre que les formes angleses remeten al concepte d'equivalència en població o en habitants, les catalanes remeten al volum de població o al nombre d'habitants;

·en altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

Es descarten les formes equivalent habitant i equivalent població, malgrat que serien les traduccions que respecten l'ordre dels components de les denominacions angleses de partida, perquè no tenen ús ni el suport dels especialistes.

Pel que fa a les formes abreujades, s'ha optat per les sigles (PE i HE) i no per les abreviatures (p. e. i h. e.), que també es documenten, per motius d'ús i de preferència dels experts.

[Acta 613, 9 de novembre de 2016]

• eagle [en], n m
• dos sota par, n m sin. compl.
• es eagle
• fr aigle
• fr eagle
• en eagle

<Esports > Esports de pilota > Golf>

Resultat de completar un forat amb dos cops per sota del par.

• échoppe [fr], n f
• es échoppe
• es escoplo
• fr échoppe
• en echoppe

<Arts > Gravat>

Eina consistent en una punta d'acer tallada en bisell i amb un mànec de fusta, que s'utilitza en el gravat a l'aiguafort per a dibuixar sobre la planxa envernissada tot descobrint-ne el metall.

• eco, n m
• retorn, n m sin. compl.
• es eco
• es retorno
• fr écho
• fr retour
• en echo
• en return

<Telecomunicacions > Teledetecció>

Porció de l'energia de microones captada per l'antena del mateix radar que l'ha emesa com a conseqüència d'haver estat reflectida per un obstacle.

Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

[Acta 550, 6 de setembre de 2012]

Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme eco (sin. compl. retorn):

El Consell Supervisor aprova la denominació retorn com a sinònim complementari de la forma normativa eco ("Repetició dels senyals rebuts produïda per la reflexió d'ones radioelèctriques"), tal com s'acorda a la sessió de normalització, perquè subsidiàriament també té un cert ús, és semànticament adequada i s'utilitza paral·lelament, si bé també d'una manera secundària, en castellà (retorno), en francès (retour) i en anglès (return).

[Acta 550, 6 de setembre de 2012]

• eco-, pfx
• es eco-, pfx
• fr éco-, pfx
• it eco-, pfx
• pt eco-, pfx
• en eco-, pfx

<Ciències de la vida > Ecologia> , <Medi ambient>

Forma prefixada amb valor adjectival que indica un impacte poc perjudicial o gens perjudicial de l'element indicat per la base sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

Nota: 1. El significat de la forma prefixada eco- també es pot expressar per mitjà de la posposició de l'adjectiu ecològic -a (del qual procedeix) a la base nominal.

Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco- :

S'aprova la denominació ecològic -a, i també la denominació del terme relacionat eco-, que és una reducció a forma prefixada del terme anterior, pels motius següents:

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

·la distinció denominativa del català entre ecològic -a i biològic -a difereix de la que segueixen el francès i l'anglès, ja que en aquestes llengües predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relació amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen només de manera molt restringida les substàncies químiques de síntesi industrial,(1) mentre que en català predomina l'ús de ecològic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biològic -a només té ús com a segona forma de les pràctiques i els productes agrícoles i ramaders;

·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

·el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecològic -a, però la definició que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia («Relatiu o pertanyent a l'ecologia»), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

Pel que fa a eco-,

·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

·dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos àmbits construïts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucció i ecoarquitectura).

(1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

• conducció eficient, n f
• conducció ecològica, n f sin. compl.
• es conducción eficiente, n f
• es conducción sostenible, n f
• es ecoconducción, n f
• fr conduite écoénergétique, n f
• fr écoconduite, n f
• en ecodriving, n
• en energy-efficient driving, n
• en fuel-efficient driving, n

<Medi ambient> , <Transports>

Conjunt de tècniques utilitzades en la conducció automobilística per a aconseguir reduir el consum d'energia i el desgast del vehicle sense reduir-ne les prestacions.

Nota: 1. La conducció eficient fa augmentar el confort i la seguretat dels passatgers i redueix l'impacte mediambiental del desplaçament.

Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme conducció eficient (sin. compl. conducció ecològica):

S'aproven les denominacions conducció eficient i conducció ecològica (aquesta segona com a sinònim complementari) pels motius següents:

·totes dues són denominacions motivades i lingüísticament adequades:

-a conducció eficient, l'adjectiu eficient fa referència al fet d'aconseguir el resultat desitjat amb els mínims recursos possibles o, en aquest cas, amb la mínima despesa energètica possible; aquest sentit de eficient està plenament implantat, en català i en altres llengües, malgrat que no apareix encara al diccionari normatiu;(1)

-a conducció ecològica, d'altra banda, es fa ús de l'adjectiu ecològic -a referit a 'que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi', aprovat a l'acta del Consell Supervisor núm. 578;

·ja es documenten en textos especialitzats;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·són les formes amb més suport entre els especialistes.

S'aprova conducció eficient com a denominació principal perquè és la forma preferida pels experts i la més usada.

La forma conducció sostenible, que també s'ha tingut en compte, té menys ús que les formes aprovades.

(1)Segons el diccionari normatiu, eficient és "que produeix realment un efecte" o "que té capacitat i competència per a dur a terme una feina, un treball, etc."

[Acta 611, 28 de setembre de 2016]

• ecològic -a, adj
• biològic -a, adj sin. compl.
• es biológico -ca, adj
• es ecológico -ca, adj
• es orgánico -ca, adj
• fr bio, adj
• fr biologique, adj
• fr organique, adj
• it biologico, adj
• pt biológico, adj
• en organic, adj
• de bio, adj
• de biologisch, adj

<Agricultura. Ramaderia. Pesca> , <Alimentació>

Dit del menjar o l'aliment que procedeix de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, per a l'elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris.

Nota: 1. Procedeixen directament de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses ecològiques i la carn ecològica, mentre que en procedeixen a través dels ingredients que els componen aliments elaborats, com ara el pa ecològic i els embotits ecològics.

Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

Pel que fa a agricultura ecològica,

·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

Pel que fa a ramaderia ecològica,

·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

·té l'aval dels especialistes consultats.

Pel que fa a aliment ecològic,

·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

(1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

(2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

• ecològic -a, adj
• es ecológico -ca, adj
• fr écologique, adj
• fr vert verte, adj
• it ecologico, adj
• pt ecológico, adj
• pt verde, adj
• en earth-friendly, adj
• en eco-friendly, adj
• en ecological, adj
• en environment friendly, adj
• en environmental, adj
• en environmentally friendly, adj
• en green, adj
• en ecofriendly, adj var. ling.

<Ciències de la vida > Ecologia> , <Medi ambient>

Dit del producte, la tècnica o el procés que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

Nota: 1. El significat de l'adjectiu ecològic -a també es pot expressar per mitjà de la forma prefixada eco-.

Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco- :

S'aprova la denominació ecològic -a, i també la denominació del terme relacionat eco-, que és una reducció a forma prefixada del terme anterior, pels motius següents:

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

·la distinció denominativa del català entre ecològic -a i biològic -a difereix de la que segueixen el francès i l'anglès, ja que en aquestes llengües predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relació amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen només de manera molt restringida les substàncies químiques de síntesi industrial,(1) mentre que en català predomina l'ús de ecològic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biològic -a només té ús com a segona forma de les pràctiques i els productes agrícoles i ramaders;

·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

·el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecològic -a, però la definició que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia («Relatiu o pertanyent a l'ecologia»), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

Pel que fa a eco-,

·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

·dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos àmbits construïts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucció i ecoarquitectura).

(1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

• economies d'abast, n f pl
• es economías de alcance
• es economías de diversificación
• en economies of scope
• en scope economies

<Economia>

Augment de productivitat que es deriva de la distribució de determinats costos o actius entre dos o més productes o unitats de negoci.