termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3561287   e-bike ÔĽŅ <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible> e-bike
     
       
    • bicicleta el√®ctrica, n f
    • es bicicleta el√©ctrica, n f
    • es e-bike, n f
    • fr v√©lo √©lectrique, n m
    • it bicicletta elettrica, n f
    • it e-bike, n f
    • pt bicicleta el√©trica, n f
    • pt bicicleta h√≠brida, n f
    • pt E-bicicleta, n f
    • pt E-bike, n f
    • pt eBike, n f var. ling.
    • en booster bike, n
    • en e-bike, n
    • en electric bicycle, n

    <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

    Bicicleta prove√Įda d'un motor el√®ctric que, segons les especificacions de cada vehicle, pot funcionar com a font d'energia nom√©s auxiliar per al despla√ßament o b√© tamb√© com a font d'energia √ļnica, a fi de disminuir o suplir l'esfor√ß del ciclista.

    Nota: 1. √Čs un tipus de bicicleta el√®ctrica la bicicleta de pedaleig assistit, que √©s l'√ļnica que pot circular legalment per la via p√ļblica sense matriculaci√≥.

    Nota: 2. Per raons d'especialitzaci√≥ de formes, de vegades es reserva bicicleta el√®ctrica per a les bicicletes en qu√® el motor el√®ctric pot ser una font d'energia √ļnica que es connecta a voluntat, per mitj√† d'un dispositiu, i bicicleta de pedaleig assistit, per a les bicicletes en qu√® el motor el√®ctric √©s sempre auxiliar i es connecta per si mateix quan es pedaleja.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bicicleta elèctrica:

    S'aprova la denominaci√≥ bicicleta el√®ctrica pels motius seg√ľents:

    ·és una forma descriptiva i transparent, creada sobre bicicleta com a tipus de vehicle i amb l'adjectiu elèctric que fa referència al tipus d'energia sostenible que utilitza;

    ¬∑la base bicicleta √©s prou √†mplia per a incloure tota mena de bicicletes prove√Įdes d'un motor el√®ctric (bicicletes de passeig, tot terreny, de carretera, etc.) i, alhora, l'adjectiu el√®ctric permet establir un lligam formal amb aparells similars de l'√†mbit (patinet el√®ctric, roda el√®ctrica, etc.);

    ·es documenta àmpliament en àmbits especialitzats i també en àmbits divulgatius;

    ·té l'aval dels especialistes;

    ¬∑es documenten formes an√†logues en les altres lleng√ľes.

    Es descarta l'alternativa e-bike, manlleu de l'anglès que suma el prefix e- (habitualment corresponent a electronic però aquí lligat a electric) al genèric bike, perquè es considera innecessària, tenint en compte que és habitual la traducció de bike per bicicleta (com a bike and ride, mountain bike, snowbike, thriathlon bike) i que la forma aprovada ja té una elevada difusió.

    [Acta 618, 17 de març de 2017]

       
  • 3544586   e-h ÔĽŅ <Medi ambient > Gesti√≥ ambiental> e-h
     
       
    • habitant equivalent, n m
    • HE, n m sigla
    • es equivalente habitante, n m
    • es habitante equivalente, n m
    • es e-h, n m abrev.
    • fr √©quivalent habitant, n m
    • fr √©quivalent-habitant, n m var. ling.
    • fr EH, n m sigla
    • fr √©q.-hab., n m abrev.
    • it abitante equivalente, n m
    • it a. e., n m abrev.
    • pt equivalente de popula√ß√£o, n m
    • pt e. p., n m abrev.
    • en inhabitant equivalent, n
    • en population equivalent, n
    • en unit per capita loading, n
    • en PE, n sigla
    • en inh. eq., n abrev.
    • en p. e., n abrev.
    • de Einwohnergleichwert, n m
    • de Einwohnerwert, n m
    • de EW, n m sigla

    <Medi ambient > Gestió ambiental>

    Unitat de poblaci√≥ equivalent que correspon a la c√†rrega contaminant mitjana de les aig√ľes residuals, establerta en 60 g de mat√®ria org√†nica per habitant i dia.

    Nota: 1. El plural de habitant equivalent és habitants equivalents.

    Nota: 2. La càrrega contaminant es mesura de manera indirecta a través de la demanda biològica d'oxigen en cinc dies (DBO5), és a dir, del volum d'oxigen que els microorganismes consumeixen durant cinc dies de biodegradació de la matèria orgànica present a l'aigua.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació desl termes població equivalent (sigla PE) i habitant equivalent (sigla HE):

    S'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades poblaci√≥ equivalent i habitant equivalent, totes dues calcs literals de l'angl√®s, juntament amb les sigles PE i HE, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes i es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

    ·són formes semànticament adequades i justificables, malgrat que impliquen una reinterpretació del significat de les denominacions angleses de partida, motivada pel canvi d'ordre dels components de les denominacions: així, mentre que les formes angleses remeten al concepte d'equivalència en població o en habitants, les catalanes remeten al volum de població o al nombre d'habitants;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen designacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarten les formes equivalent habitant i equivalent poblaci√≥, malgrat que serien les traduccions que respecten l'ordre dels components de les denominacions angleses de partida, perqu√® no tenen √ļs ni el suport dels especialistes.

    Pel que fa a les formes abreujades, s'ha optat per les sigles (PE i HE) i no per les abreviatures (p. e. i h. e.), que tamb√© es documenten, per motius d'√ļs i de prefer√®ncia dels experts.

    [Acta 613, 9 de novembre de 2016]

       
  • 208889   eagle ÔĽŅ <Esport > Esports de pilota > Golf> eagle
     
       
    • eagle [en], n m
    • dos sota par, n m sin. compl.
    • es eagle
    • fr aigle
    • fr eagle
    • en eagle

    <Esport > Esports de pilota > Golf>

    Resultat de completar un forat amb dos cops per sota del par.

       
  • 3922114   √©bano ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©bano
     
       
    • ban√ļs afric√†, n m
    • ebren afric√†, n m sin. compl.
    • es √©bano, n m
    • es √©bano africano, n m
    • es √©bano de √Āfrica, n m
    • fr √©b√®n d'Afrique, n m
    • fr √©b√®ne, n f
    • fr √©b√©nier d'Afrique, n m
    • pt √©bano, n m
    • en African ebony, n
    • en black ebony, n
    • de afrikanisches Ebenholz, n n
    • de schwarzes Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922114   √©bano africano ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©bano africano
     
       
    • ban√ļs afric√†, n m
    • ebren afric√†, n m sin. compl.
    • es √©bano, n m
    • es √©bano africano, n m
    • es √©bano de √Āfrica, n m
    • fr √©b√®n d'Afrique, n m
    • fr √©b√®ne, n f
    • fr √©b√©nier d'Afrique, n m
    • pt √©bano, n m
    • en African ebony, n
    • en black ebony, n
    • de afrikanisches Ebenholz, n n
    • de schwarzes Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922114   √©bano de √Āfrica ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©bano de √Āfrica
     
       
    • ban√ļs afric√†, n m
    • ebren afric√†, n m sin. compl.
    • es √©bano, n m
    • es √©bano africano, n m
    • es √©bano de √Āfrica, n m
    • fr √©b√®n d'Afrique, n m
    • fr √©b√®ne, n f
    • fr √©b√©nier d'Afrique, n m
    • pt √©bano, n m
    • en African ebony, n
    • en black ebony, n
    • de afrikanisches Ebenholz, n n
    • de schwarzes Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922115   √©bano de Asia ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©bano de Asia
     
       
    • ban√ļs de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano de macassar, n m
    • es √©bano de Macassar, n m
    • es √©bano de Tailandia, n m
    • es √©bano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr √©b√®ne vein√©e d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions ban√ļs de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ban√ļs de Macassar i eben de Macassar,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i, en segon lloc, que l'arbre de proced√®ncia d'aquesta fusta (Diospyros celebica) √©s end√®mic de l'illa de Sulawesi, que t√© com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ¬∑la forma ban√ļs de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ¬∑√©s una reducci√≥ de ban√ļs de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma ban√ļs de les C√®lebes (o eben de les C√®lebes), creada sobre C√®lebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on √©s end√®mic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perqu√® s'allunya de les formes utilitzades en altres lleng√ľes. Cal tenir en compte, a banda d'aix√≤, que C√®lebes √©s un nom antic (per b√© que √©s present en el nom cient√≠fic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de ban√ļs de C√®lebes, at√®s que C√®lebes no √©s un arxip√®lag, com suggereix de les C√®lebes, sin√≥ una sola illa.

    Es descarta la forma ban√ļs asi√†tic, paral¬∑lela a la denominaci√≥ oficial en castell√†, perqu√® √©s imprecisa.

    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptaci√≥ Macassar, ja utilitzada en altres lleng√ľes i documentada tamb√© en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en catal√† al nom com√ļ macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una pe√ßa de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sof√†, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922116   √©bano de Asia ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©bano de Asia
     
       
    • ban√ļs negre asi√†tic, n m
    • ban√ļs ver, n m sin. compl.
    • eben negre asi√†tic, n m sin. compl.
    • eben ver, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de Ceil√°n, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano negro de Asia, n m
    • fr √©b√®ne de Ceylan, n f
    • fr √©b√®ne noire d'Asie, n f
    • fr √©b√©nier d'Asie, n m
    • fr √©b√©nier de Ceylan, n m
    • fr √©b√©nier vrai, n m
    • en Ceylon ebony, n
    • en East Indian ebony, n
    • en Sri Lanka ebony, n
    • de Ceylon Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922116   √©bano de Ceil√°n ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©bano de Ceil√°n
     
       
    • ban√ļs negre asi√†tic, n m
    • ban√ļs ver, n m sin. compl.
    • eben negre asi√†tic, n m sin. compl.
    • eben ver, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de Ceil√°n, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano negro de Asia, n m
    • fr √©b√®ne de Ceylan, n f
    • fr √©b√®ne noire d'Asie, n f
    • fr √©b√©nier d'Asie, n m
    • fr √©b√©nier de Ceylan, n m
    • fr √©b√©nier vrai, n m
    • en Ceylon ebony, n
    • en East Indian ebony, n
    • en Sri Lanka ebony, n
    • de Ceylon Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922115   √©bano de la India ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©bano de la India
     
       
    • ban√ļs de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano de macassar, n m
    • es √©bano de Macassar, n m
    • es √©bano de Tailandia, n m
    • es √©bano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr √©b√®ne vein√©e d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions ban√ļs de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ban√ļs de Macassar i eben de Macassar,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i, en segon lloc, que l'arbre de proced√®ncia d'aquesta fusta (Diospyros celebica) √©s end√®mic de l'illa de Sulawesi, que t√© com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ¬∑la forma ban√ļs de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ¬∑√©s una reducci√≥ de ban√ļs de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma ban√ļs de les C√®lebes (o eben de les C√®lebes), creada sobre C√®lebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on √©s end√®mic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perqu√® s'allunya de les formes utilitzades en altres lleng√ľes. Cal tenir en compte, a banda d'aix√≤, que C√®lebes √©s un nom antic (per b√© que √©s present en el nom cient√≠fic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de ban√ļs de C√®lebes, at√®s que C√®lebes no √©s un arxip√®lag, com suggereix de les C√®lebes, sin√≥ una sola illa.

    Es descarta la forma ban√ļs asi√†tic, paral¬∑lela a la denominaci√≥ oficial en castell√†, perqu√® √©s imprecisa.

    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptaci√≥ Macassar, ja utilitzada en altres lleng√ľes i documentada tamb√© en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en catal√† al nom com√ļ macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una pe√ßa de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sof√†, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]