termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 206228   econom√≠as de diversificaci√≥n ÔĽŅ <Economia> econom√≠as de diversificaci√≥n
     
       
    • economies d'abast, n f pl
    • es econom√≠as de alcance
    • es econom√≠as de diversificaci√≥n
    • en economies of scope
    • en scope economies

    <Economia>

    Augment de productivitat que es deriva de la distribució de determinats costos o actius entre dos o més productes o unitats de negoci.

       
  • 2664053   ecos espurios ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> ecos espurios
     
       
    • ecos indesitjats, n m pl
    • es ecos espurios
    • es ecos par√°sitos
    • fr brouillage radar
    • fr fouillis d'√©chos
    • en clutter
    • en clutter echoes
    • en radar clutter

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

    Nota: Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme ecos indesitjats:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació ecos indesitjats, alternativa a l'anglicisme clutter, perquè és una forma descriptiva del concepte proposada pels especialistes assistents a la sessió de normalització.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 2664053   ecos par√°sitos ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> ecos par√°sitos
     
       
    • ecos indesitjats, n m pl
    • es ecos espurios
    • es ecos par√°sitos
    • fr brouillage radar
    • fr fouillis d'√©chos
    • en clutter
    • en clutter echoes
    • en radar clutter

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

    Nota: Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme ecos indesitjats:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació ecos indesitjats, alternativa a l'anglicisme clutter, perquè és una forma descriptiva del concepte proposada pels especialistes assistents a la sessió de normalització.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 788798   ectopia del cristalino ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Oftalmologia> ectopia del cristalino
     
       
    • ect√≤pia del cristal¬∑l√≠, n f
    • luxaci√≥ del cristal¬∑l√≠, n f
    • es ectopia del cristalino
    • es ectopia lentis
    • es luxaci√≥n del cristalino
    • fr ectopie du cristallin
    • fr luxation du cristallin
    • en dislocation of the lens
    • en ectopia lentis
    • en lens dislocation
    • en luxation of the lens

    <Ciències de la salut > Oftalmologia>

    Emplaçament anòmal del cristal·lí.

    Nota: Alguns especialistes tendeixen a utilitzar la denominació ectòpia del cristal·lí per a fer referència als casos congènits i la denominació luxació del cristal·lí per a designar els casos adquirits.

       
  • 788798   ectopia lentis ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Oftalmologia> ectopia lentis
     
       
    • ect√≤pia del cristal¬∑l√≠, n f
    • luxaci√≥ del cristal¬∑l√≠, n f
    • es ectopia del cristalino
    • es ectopia lentis
    • es luxaci√≥n del cristalino
    • fr ectopie du cristallin
    • fr luxation du cristallin
    • en dislocation of the lens
    • en ectopia lentis
    • en lens dislocation
    • en luxation of the lens

    <Ciències de la salut > Oftalmologia>

    Emplaçament anòmal del cristal·lí.

    Nota: Alguns especialistes tendeixen a utilitzar la denominació ectòpia del cristal·lí per a fer referència als casos congènits i la denominació luxació del cristal·lí per a designar els casos adquirits.

       
  • 206006   ecuaci√≥n de Debye-H√ľckel ÔĽŅ <Qu√≠mica > Qu√≠mica anal√≠tica> ecuaci√≥n de Debye-H√ľckel
     
       
    • equaci√≥ de Debye-H√ľckel, n f
    • es ecuaci√≥n de Debye-H√ľckel
    • en Debye-H√ľckel equation

    <Química > Química analítica>

    Equació semiempírica que descriu la relació entre el coeficient d'activitat mitjà d'un electròlit fort i la força iònica de la seva solució.

       
  • 220696   ecuaci√≥n de eiconal ÔĽŅ <F√≠sica> ecuaci√≥n de eiconal
     
       
    • equaci√≥ iconal, n f
    • es ecuaci√≥n de eiconal
    • es ecuaci√≥n eikonal
    • es ecuaci√≥n iconal
    • fr √©quation de l'eiconal
    • it equazione dell'iconale
    • en eikonal equation
    • de Eikonal-Gleichung

    <Física>

    Equació que descriu la propagació d'un front d'ona en un medi, generalment inhomogeni, les propietats del qual varien poc en l'escala de la longitud d'ona.

       
  • 206007   ecuaci√≥n de Henderson-Hasselbach ÔĽŅ <Qu√≠mica > Qu√≠mica anal√≠tica> ecuaci√≥n de Henderson-Hasselbach
     
       
    • equaci√≥ de Henderson-Hasselbach, n f
    • es ecuaci√≥n de Henderson-Hasselbach
    • en Henderson-Hasselbach equation

    <Química > Química analítica>

    Equació que es deriva de l'expressió logarítmica de la constant d'acidesa i que expressa la variació del valor del pH en un procés de neutralització en funció d'aquesta constant i de la relació entre les concentracions de les formes àcida i bàsica en equilibri.

       
  • 220696   ecuaci√≥n eikonal ÔĽŅ <F√≠sica> ecuaci√≥n eikonal
     
       
    • equaci√≥ iconal, n f
    • es ecuaci√≥n de eiconal
    • es ecuaci√≥n eikonal
    • es ecuaci√≥n iconal
    • fr √©quation de l'eiconal
    • it equazione dell'iconale
    • en eikonal equation
    • de Eikonal-Gleichung

    <Física>

    Equació que descriu la propagació d'un front d'ona en un medi, generalment inhomogeni, les propietats del qual varien poc en l'escala de la longitud d'ona.

       
  • 220696   ecuaci√≥n iconal ÔĽŅ <F√≠sica> ecuaci√≥n iconal
     
       
    • equaci√≥ iconal, n f
    • es ecuaci√≥n de eiconal
    • es ecuaci√≥n eikonal
    • es ecuaci√≥n iconal
    • fr √©quation de l'eiconal
    • it equazione dell'iconale
    • en eikonal equation
    • de Eikonal-Gleichung

    <Física>

    Equació que descriu la propagació d'un front d'ona en un medi, generalment inhomogeni, les propietats del qual varien poc en l'escala de la longitud d'ona.