termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3922116   √©bano de la India ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©bano de la India
     
       
    • ban√ļs negre asi√†tic, n m
    • ban√ļs ver, n m sin. compl.
    • eben negre asi√†tic, n m sin. compl.
    • eben ver, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de Ceil√°n, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano negro de Asia, n m
    • fr √©b√®ne de Ceylan, n f
    • fr √©b√®ne noire d'Asie, n f
    • fr √©b√©nier d'Asie, n m
    • fr √©b√©nier de Ceylan, n m
    • fr √©b√©nier vrai, n m
    • en Ceylon ebony, n
    • en East Indian ebony, n
    • en Sri Lanka ebony, n
    • de Ceylon Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922115   √©bano de macassar ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©bano de macassar
     
       
    • ban√ļs de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano de macassar, n m
    • es √©bano de Macassar, n m
    • es √©bano de Tailandia, n m
    • es √©bano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr √©b√®ne vein√©e d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions ban√ļs de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ban√ļs de Macassar i eben de Macassar,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i, en segon lloc, que l'arbre de proced√®ncia d'aquesta fusta (Diospyros celebica) √©s end√®mic de l'illa de Sulawesi, que t√© com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ¬∑la forma ban√ļs de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ¬∑√©s una reducci√≥ de ban√ļs de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma ban√ļs de les C√®lebes (o eben de les C√®lebes), creada sobre C√®lebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on √©s end√®mic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perqu√® s'allunya de les formes utilitzades en altres lleng√ľes. Cal tenir en compte, a banda d'aix√≤, que C√®lebes √©s un nom antic (per b√© que √©s present en el nom cient√≠fic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de ban√ļs de C√®lebes, at√®s que C√®lebes no √©s un arxip√®lag, com suggereix de les C√®lebes, sin√≥ una sola illa.

    Es descarta la forma ban√ļs asi√†tic, paral¬∑lela a la denominaci√≥ oficial en castell√†, perqu√® √©s imprecisa.

    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptaci√≥ Macassar, ja utilitzada en altres lleng√ľes i documentada tamb√© en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en catal√† al nom com√ļ macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una pe√ßa de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sof√†, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922115   √©bano de Tailandia ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©bano de Tailandia
     
       
    • ban√ļs de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano de macassar, n m
    • es √©bano de Macassar, n m
    • es √©bano de Tailandia, n m
    • es √©bano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr √©b√®ne vein√©e d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions ban√ļs de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ban√ļs de Macassar i eben de Macassar,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i, en segon lloc, que l'arbre de proced√®ncia d'aquesta fusta (Diospyros celebica) √©s end√®mic de l'illa de Sulawesi, que t√© com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ¬∑la forma ban√ļs de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ¬∑√©s una reducci√≥ de ban√ļs de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma ban√ļs de les C√®lebes (o eben de les C√®lebes), creada sobre C√®lebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on √©s end√®mic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perqu√® s'allunya de les formes utilitzades en altres lleng√ľes. Cal tenir en compte, a banda d'aix√≤, que C√®lebes √©s un nom antic (per b√© que √©s present en el nom cient√≠fic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de ban√ļs de C√®lebes, at√®s que C√®lebes no √©s un arxip√®lag, com suggereix de les C√®lebes, sin√≥ una sola illa.

    Es descarta la forma ban√ļs asi√†tic, paral¬∑lela a la denominaci√≥ oficial en castell√†, perqu√® √©s imprecisa.

    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptaci√≥ Macassar, ja utilitzada en altres lleng√ľes i documentada tamb√© en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en catal√† al nom com√ļ macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una pe√ßa de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sof√†, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922115   √©bano macasar ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©bano macasar
     
       
    • ban√ļs de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano de macassar, n m
    • es √©bano de Macassar, n m
    • es √©bano de Tailandia, n m
    • es √©bano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr √©b√®ne vein√©e d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions ban√ļs de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ban√ļs de Macassar i eben de Macassar,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i, en segon lloc, que l'arbre de proced√®ncia d'aquesta fusta (Diospyros celebica) √©s end√®mic de l'illa de Sulawesi, que t√© com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ¬∑la forma ban√ļs de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ¬∑√©s una reducci√≥ de ban√ļs de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma ban√ļs de les C√®lebes (o eben de les C√®lebes), creada sobre C√®lebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on √©s end√®mic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perqu√® s'allunya de les formes utilitzades en altres lleng√ľes. Cal tenir en compte, a banda d'aix√≤, que C√®lebes √©s un nom antic (per b√© que √©s present en el nom cient√≠fic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de ban√ļs de C√®lebes, at√®s que C√®lebes no √©s un arxip√®lag, com suggereix de les C√®lebes, sin√≥ una sola illa.

    Es descarta la forma ban√ļs asi√†tic, paral¬∑lela a la denominaci√≥ oficial en castell√†, perqu√® √©s imprecisa.

    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptaci√≥ Macassar, ja utilitzada en altres lleng√ľes i documentada tamb√© en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en catal√† al nom com√ļ macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una pe√ßa de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sof√†, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922116   √©bano negro de Asia ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©bano negro de Asia
     
       
    • ban√ļs negre asi√†tic, n m
    • ban√ļs ver, n m sin. compl.
    • eben negre asi√†tic, n m sin. compl.
    • eben ver, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de Ceil√°n, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano negro de Asia, n m
    • fr √©b√®ne de Ceylan, n f
    • fr √©b√®ne noire d'Asie, n f
    • fr √©b√©nier d'Asie, n m
    • fr √©b√©nier de Ceylan, n m
    • fr √©b√©nier vrai, n m
    • en Ceylon ebony, n
    • en East Indian ebony, n
    • en Sri Lanka ebony, n
    • de Ceylon Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 205039   √©choppe ÔĽŅ <Arts > Gravat> √©choppe
     
       
    • √©choppe [fr], n f
    • es √©choppe
    • es escoplo
    • fr √©choppe
    • en echoppe

    <Arts > Gravat>

    Eina consistent en una punta d'acer tallada en bisell i amb un mànec de fusta, que s'utilitza en el gravat a l'aiguafort per a dibuixar sobre la planxa envernissada tot descobrint-ne el metall.

       
  • 2664052   eco ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> eco
     
       
    • eco, n m
    • retorn, n m sin. compl.
    • es eco
    • es retorno
    • fr √©cho
    • fr retour
    • en echo
    • en return

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Porci√≥ de l'energia de microones captada per l'antena del mateix radar que l'ha emesa com a conseq√ľ√®ncia d'haver estat reflectida per un obstacle.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme eco (sin. compl. retorn):

    El Consell Supervisor aprova la denominaci√≥ retorn com a sin√≤nim complementari de la forma normativa eco ("Repetici√≥ dels senyals rebuts produ√Įda per la reflexi√≥ d'ones radioel√®ctriques"), tal com s'acorda a la sessi√≥ de normalitzaci√≥, perqu√® subsidi√†riament tamb√© t√© un cert √ļs, √©s sem√†nticament adequada i s'utilitza paral¬∑lelament, si b√© tamb√© d'una manera secund√†ria, en castell√† (retorno), en franc√®s (retour) i en angl√®s (return).

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 3063726   eco- ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> , <Medi ambient> eco-
     
       
    • eco-, pfx
    • es eco-, pfx
    • fr √©co-, pfx
    • it eco-, pfx
    • pt eco-, pfx
    • en eco-, pfx

    <Ciències de la vida > Ecologia> , <Medi ambient>

    Forma prefixada amb valor adjectival que indica un impacte poc perjudicial o gens perjudicial de l'element indicat per la base sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

    Nota: 1. El significat de la forma prefixada eco- també es pot expressar per mitjà de la posposició de l'adjectiu ecològic -a (del qual procedeix) a la base nominal.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco- :

    S'aprova la denominaci√≥ ecol√≤gic -a, i tamb√© la denominaci√≥ del terme relacionat eco-, que √©s una reducci√≥ a forma prefixada del terme anterior, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

    ¬∑la distinci√≥ denominativa del catal√† entre ecol√≤gic -a i biol√≤gic -a difereix de la que segueixen el franc√®s i l'angl√®s, ja que en aquestes lleng√ľes predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relaci√≥ amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen nom√©s de manera molt restringida les subst√†ncies qu√≠miques de s√≠ntesi industrial,(1) mentre que en catal√† predomina l'√ļs de ecol√≤gic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biol√≤gic -a nom√©s t√© √ļs com a segona forma de les pr√†ctiques i els productes agr√≠coles i ramaders;

    ·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

    ¬∑el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecol√≤gic -a, per√≤ la definici√≥ que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia (¬ęRelatiu o pertanyent a l'ecologia¬Ľ), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

    Pel que fa a eco-,

    ·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

    ·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

    ·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

    ¬∑dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos √†mbits constru√Įts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucci√≥ i ecoarquitectura).

    (1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]

       
  • 3544576   ecoconducci√≥n ÔĽŅ <Medi ambient> , <Transports> ecoconducci√≥n
     
       
    • conducci√≥ eficient, n f
    • conducci√≥ ecol√≤gica, n f sin. compl.
    • es conducci√≥n eficiente, n f
    • es conducci√≥n sostenible, n f
    • es ecoconducci√≥n, n f
    • fr conduite √©co√©nerg√©tique, n f
    • fr √©coconduite, n f
    • en ecodriving, n
    • en energy-efficient driving, n
    • en fuel-efficient driving, n

    <Medi ambient> , <Transports>

    Conjunt de tècniques utilitzades en la conducció automobilística per a aconseguir reduir el consum d'energia i el desgast del vehicle sense reduir-ne les prestacions.

    Nota: 1. La conducció eficient fa augmentar el confort i la seguretat dels passatgers i redueix l'impacte mediambiental del desplaçament.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme conducció eficient (sin. compl. conducció ecològica):

    S'aproven les denominacions conducci√≥ eficient i conducci√≥ ecol√≤gica (aquesta segona com a sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes dues s√≥n denominacions motivades i ling√ľ√≠sticament adequades:

    -a conducci√≥ eficient, l'adjectiu eficient fa refer√®ncia al fet d'aconseguir el resultat desitjat amb els m√≠nims recursos possibles o, en aquest cas, amb la m√≠nima despesa energ√®tica possible; aquest sentit de eficient est√† plenament implantat, en catal√† i en altres lleng√ľes, malgrat que no apareix encara al diccionari normatiu;(1)

    -a conducci√≥ ecol√≤gica, d'altra banda, es fa √ļs de l'adjectiu ecol√≤gic -a referit a 'que t√© un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi', aprovat a l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 578;

    ·ja es documenten en textos especialitzats;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten denominacions an√†logues;

    ·són les formes amb més suport entre els especialistes.

    S'aprova conducció eficient com a denominació principal perquè és la forma preferida pels experts i la més usada.

    La forma conducci√≥ sostenible, que tamb√© s'ha tingut en compte, t√© menys √ļs que les formes aprovades.

    (1)Segons el diccionari normatiu, eficient és "que produeix realment un efecte" o "que té capacitat i competència per a dur a terme una feina, un treball, etc."

    [Acta 611, 28 de setembre de 2016]

       
  • 3063727   ecol√≥gico -ca ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> , <Medi ambient> ecol√≥gico -ca
     
       
    • ecol√≤gic -a, adj
    • es ecol√≥gico -ca, adj
    • fr √©cologique, adj
    • fr vert verte, adj
    • it ecologico, adj
    • pt ecol√≥gico, adj
    • pt verde, adj
    • en earth-friendly, adj
    • en eco-friendly, adj
    • en ecological, adj
    • en environment friendly, adj
    • en environmental, adj
    • en environmentally friendly, adj
    • en green, adj
    • en ecofriendly, adj var. ling.

    <Ciències de la vida > Ecologia> , <Medi ambient>

    Dit del producte, la tècnica o el procés que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

    Nota: 1. El significat de l'adjectiu ecològic -a també es pot expressar per mitjà de la forma prefixada eco-.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco- :

    S'aprova la denominaci√≥ ecol√≤gic -a, i tamb√© la denominaci√≥ del terme relacionat eco-, que √©s una reducci√≥ a forma prefixada del terme anterior, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

    ¬∑la distinci√≥ denominativa del catal√† entre ecol√≤gic -a i biol√≤gic -a difereix de la que segueixen el franc√®s i l'angl√®s, ja que en aquestes lleng√ľes predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relaci√≥ amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen nom√©s de manera molt restringida les subst√†ncies qu√≠miques de s√≠ntesi industrial,(1) mentre que en catal√† predomina l'√ļs de ecol√≤gic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biol√≤gic -a nom√©s t√© √ļs com a segona forma de les pr√†ctiques i els productes agr√≠coles i ramaders;

    ·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

    ¬∑el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecol√≤gic -a, per√≤ la definici√≥ que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia (¬ęRelatiu o pertanyent a l'ecologia¬Ľ), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

    Pel que fa a eco-,

    ·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

    ·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

    ·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

    ¬∑dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos √†mbits constru√Įts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucci√≥ i ecoarquitectura).

    (1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]