termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3063728   ecol√≥gico -ca ÔĽŅ <Agricultura. Ramaderia. Pesca> , <Alimentaci√≥> ecol√≥gico -ca
     
       
    • ecol√≤gic -a, adj
    • biol√≤gic -a, adj sin. compl.
    • es biol√≥gico -ca, adj
    • es ecol√≥gico -ca, adj
    • es org√°nico -ca, adj
    • fr bio, adj
    • fr biologique, adj
    • fr organique, adj
    • it biologico, adj
    • pt biol√≥gico, adj
    • en organic, adj
    • de bio, adj
    • de biologisch, adj

    <Agricultura. Ramaderia. Pesca> , <Alimentació>

    Dit del menjar o l'aliment que procedeix de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, per a l'elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris.

    Nota: 1. Procedeixen directament de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses ecològiques i la carn ecològica, mentre que en procedeixen a través dels ingredients que els componen aliments elaborats, com ara el pa ecològic i els embotits ecològics.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

    Es ratifica la denominaci√≥ agricultura ecol√≤gica (ja aprovada a l'acta n√ļm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer refer√®ncia a aquest tipus d'agricultura; ara, per√≤, s'hi afegeix el sin√≤nim complementari agricultura biol√≤gica). Tamb√© s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecol√≤gic (amb el sin√≤nim complementari aliment biol√≤gic) i ecol√≤gic -a (amb el sin√≤nim complementari biol√≤gic -a). Els motius de les decisions preses s√≥n els seg√ľents:

    Pel que fa a agricultura ecològica,

    ¬∑va ser aprovada com a forma √ļnica en la reuni√≥ 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

    ¬∑√©s la forma que presenta una extensi√≥ d'√ļs m√©s elevada, especialment entre els documents de l'administraci√≥ p√ļblica, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

    ·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

    ¬∑tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma √ļnica.

    Pel que fa a ramaderia ecològica,

    ·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

    ·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

    ·té l'aval dels especialistes consultats.

    Pel que fa a aliment ecològic,

    ¬∑es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcci√≥ a partir de la base aliment i l'adjectiu ecol√≤gic, perqu√®, per q√ľestions de certificaci√≥, √©s una forma fixada en textos de tipus legal;

    ¬∑t√© una gran extensi√≥ d'√ļs, tant en documents de l'administraci√≥ com en documents de les empreses que en comercialitzen;

    ·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ¬∑tot i que es documenta sovint l'√ļs de producte com a nucli (i de les formes an√†logues en altres lleng√ľes: producto ecol√≥gico en castell√†, produit biologique en franc√®s, organic product en angl√®s, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinon√≠mia contextual menys precisa perqu√® sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte √©s en realitat un superordinat de aliment.(1)

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

    Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

    ¬∑la legislaci√≥ europea (inclosa la versi√≥ no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretaci√≥ derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecol√≤gic -a i biol√≤gic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les lleng√ľes dels pa√Įsos en qu√® √©s vigent amb relaci√≥ a l'alimentaci√≥;

    ¬∑en catal√† es documenten tant en fonts lexicogr√†fiques i enciclop√®diques com en fonts especialitzades, fonts d'informaci√≥ general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freq√ľ√®ncia que les formes agricultura ecol√≤gica, ramaderia ecol√≤gica, aliment ecol√≤gic i ecol√≤gic -a);

    ¬∑es documenten formes an√†logues en totes les lleng√ľes estudiades, sigui com a formes principals (en franc√®s, itali√†, portugu√®s i alemany) o com a formes secund√†ries (en castell√† i angl√®s).

    ¬∑s√≥n formes amb una extensi√≥ d'√ļs creixent, probablement per la pres√®ncia comercial de productes d'altres lleng√ľes que utilitzen formes an√†logues (aliment biologique en franc√®s i alimento biologico en itali√†) i pel nom gen√®ric atribu√Įt sovint als establiments especialitzats (botiga biol√≤gica o biobotiga);

    ¬∑tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biol√≤gic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat dedu√Įble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest √ļs perqu√® l'agricultura ecol√≤gica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, √†cars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i tamb√© perqu√® l'objectiu principal √©s no malmetre l'equilibri del medi;

    ·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

    Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

    Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

    (1)Al diccionari normatiu, producte √©s 'Cosa produ√Įda', mentre que aliment √©s 'Producte natural o elaborat que proporciona als √©ssers vius energia, subst√†ncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos qu√≠mics indispensables per al bon funcionament o la regulaci√≥ dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -√†ria √©s producte alimentari.

    (2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]

       
  • 206228   econom√≠as de alcance ÔĽŅ <Economia> econom√≠as de alcance
     
       
    • economies d'abast, n f pl
    • es econom√≠as de alcance
    • es econom√≠as de diversificaci√≥n
    • en economies of scope
    • en scope economies

    <Economia>

    Augment de productivitat que es deriva de la distribució de determinats costos o actius entre dos o més productes o unitats de negoci.

       
  • 206228   econom√≠as de diversificaci√≥n ÔĽŅ <Economia> econom√≠as de diversificaci√≥n
     
       
    • economies d'abast, n f pl
    • es econom√≠as de alcance
    • es econom√≠as de diversificaci√≥n
    • en economies of scope
    • en scope economies

    <Economia>

    Augment de productivitat que es deriva de la distribució de determinats costos o actius entre dos o més productes o unitats de negoci.

       
  • 2664053   ecos espurios ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> ecos espurios
     
       
    • ecos indesitjats, n m pl
    • es ecos espurios
    • es ecos par√°sitos
    • fr brouillage radar
    • fr fouillis d'√©chos
    • en clutter
    • en clutter echoes
    • en radar clutter

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

    Nota: Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme ecos indesitjats:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació ecos indesitjats, alternativa a l'anglicisme clutter, perquè és una forma descriptiva del concepte proposada pels especialistes assistents a la sessió de normalització.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 2664053   ecos par√°sitos ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> ecos par√°sitos
     
       
    • ecos indesitjats, n m pl
    • es ecos espurios
    • es ecos par√°sitos
    • fr brouillage radar
    • fr fouillis d'√©chos
    • en clutter
    • en clutter echoes
    • en radar clutter

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

    Nota: Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme ecos indesitjats:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació ecos indesitjats, alternativa a l'anglicisme clutter, perquè és una forma descriptiva del concepte proposada pels especialistes assistents a la sessió de normalització.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 788798   ectopia del cristalino ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Oftalmologia> ectopia del cristalino
     
       
    • ect√≤pia del cristal¬∑l√≠, n f
    • luxaci√≥ del cristal¬∑l√≠, n f
    • es ectopia del cristalino
    • es ectopia lentis
    • es luxaci√≥n del cristalino
    • fr ectopie du cristallin
    • fr luxation du cristallin
    • en dislocation of the lens
    • en ectopia lentis
    • en lens dislocation
    • en luxation of the lens

    <Ciències de la salut > Oftalmologia>

    Emplaçament anòmal del cristal·lí.

    Nota: Alguns especialistes tendeixen a utilitzar la denominació ectòpia del cristal·lí per a fer referència als casos congènits i la denominació luxació del cristal·lí per a designar els casos adquirits.

       
  • 788798   ectopia lentis ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Oftalmologia> ectopia lentis
     
       
    • ect√≤pia del cristal¬∑l√≠, n f
    • luxaci√≥ del cristal¬∑l√≠, n f
    • es ectopia del cristalino
    • es ectopia lentis
    • es luxaci√≥n del cristalino
    • fr ectopie du cristallin
    • fr luxation du cristallin
    • en dislocation of the lens
    • en ectopia lentis
    • en lens dislocation
    • en luxation of the lens

    <Ciències de la salut > Oftalmologia>

    Emplaçament anòmal del cristal·lí.

    Nota: Alguns especialistes tendeixen a utilitzar la denominació ectòpia del cristal·lí per a fer referència als casos congènits i la denominació luxació del cristal·lí per a designar els casos adquirits.

       
  • 206006   ecuaci√≥n de Debye-H√ľckel ÔĽŅ <Qu√≠mica > Qu√≠mica anal√≠tica> ecuaci√≥n de Debye-H√ľckel
     
       
    • equaci√≥ de Debye-H√ľckel, n f
    • es ecuaci√≥n de Debye-H√ľckel
    • en Debye-H√ľckel equation

    <Química > Química analítica>

    Equació semiempírica que descriu la relació entre el coeficient d'activitat mitjà d'un electròlit fort i la força iònica de la seva solució.

       
  • 220696   ecuaci√≥n de eiconal ÔĽŅ <F√≠sica> ecuaci√≥n de eiconal
     
       
    • equaci√≥ iconal, n f
    • es ecuaci√≥n de eiconal
    • es ecuaci√≥n eikonal
    • es ecuaci√≥n iconal
    • fr √©quation de l'eiconal
    • it equazione dell'iconale
    • en eikonal equation
    • de Eikonal-Gleichung

    <Física>

    Equació que descriu la propagació d'un front d'ona en un medi, generalment inhomogeni, les propietats del qual varien poc en l'escala de la longitud d'ona.

       
  • 206007   ecuaci√≥n de Henderson-Hasselbach ÔĽŅ <Qu√≠mica > Qu√≠mica anal√≠tica> ecuaci√≥n de Henderson-Hasselbach
     
       
    • equaci√≥ de Henderson-Hasselbach, n f
    • es ecuaci√≥n de Henderson-Hasselbach
    • en Henderson-Hasselbach equation

    <Química > Química analítica>

    Equació que es deriva de l'expressió logarítmica de la constant d'acidesa i que expressa la variació del valor del pH en un procés de neutralització en funció d'aquesta constant i de la relació entre les concentracions de les formes àcida i bàsica en equilibri.