termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2231227   experticia ÔĽŅ <Art> experticia
     
       
    • expertitzaci√≥, n f
    • es experticia
    • es expertizaci√≥n
    • es expertizaje
    • fr expertise
    • it expertise
    • pt expertise
    • en appraisal
    • en expertise

    <Art>

    Acció d'expertitzar una obra d'art.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes expertització i expertitzar:

    S'aprova el terme expertitzaci√≥, i el terme relacionat expertitzar, pels motius seg√ľents:

    ¬∑tot i que probablement el verb expertitzar, del qual deriva la forma substantiva expertitzaci√≥, √©s un calc del franc√®s expertiser, i que el sufix -itzar sol tenir el significat de 'convertir en' (adonitzar, canalitzar, capitalitzar, desertitzar, fossilitzar, islamitzar, pronominalitzar, vaporitzar, etc.), aquest sufix verbal tamb√© pot vehicular altres significats relacionats d'alguna manera amb la base a la qual s'adjunta (agonitzar, autoritzar, balcanitzar, burocratitzar, climatitzar, hospitalitzar, obstaculitzar, psicoanalitzar, salaritzar, tiranitzar, terroritzar, etc.); per aquest motiu, el verb expertitzar no es pot considerar ling√ľ√≠sticament inadequat per a fer refer√®ncia a l'acci√≥ de sotmetre una obra d'art a l'examen d'un expert;

    ·les formes expertització i expertitzar estan molt esteses en l'àmbit de l'art, especialment entre els galeristes i els marxants, i diversos especialistes s'han mostrat partidaris de fixar-les en català;

    ·es documenten designacions paral·leles, probablement també calcades o manllevades del francès, en obres lexicogràfiques del castellà i de l'italià.

    Es desestimen les formes autenticació i autenticar perquè tenen un sentit més restrictiu, referit fonamentalment a la certificació d'autoria o de període històric.

    i fan refer√®ncia tan sols a la certificaci√≥ de l'que expertitzal'expertitzaci√≥ no consisteix √ļnicament a provar l'autenticitat d'una obra d'art, sin√≥ que designa un concepte m√©s ampli.

    També es descarten les formes peritatge i peritar, si bé es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic(1), perquè no tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit, que en alguns casos les relacionen amb l'acció de taxar una obra d'art.

    (1) Peritatge es defineix al diccionari normatiu com l'"Exercici de perit o expert".

    [Acta 543, 8 de març de 2012]

       
  • 2231227   expertizaci√≥n ÔĽŅ <Art> expertizaci√≥n
     
       
    • expertitzaci√≥, n f
    • es experticia
    • es expertizaci√≥n
    • es expertizaje
    • fr expertise
    • it expertise
    • pt expertise
    • en appraisal
    • en expertise

    <Art>

    Acció d'expertitzar una obra d'art.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes expertització i expertitzar:

    S'aprova el terme expertitzaci√≥, i el terme relacionat expertitzar, pels motius seg√ľents:

    ¬∑tot i que probablement el verb expertitzar, del qual deriva la forma substantiva expertitzaci√≥, √©s un calc del franc√®s expertiser, i que el sufix -itzar sol tenir el significat de 'convertir en' (adonitzar, canalitzar, capitalitzar, desertitzar, fossilitzar, islamitzar, pronominalitzar, vaporitzar, etc.), aquest sufix verbal tamb√© pot vehicular altres significats relacionats d'alguna manera amb la base a la qual s'adjunta (agonitzar, autoritzar, balcanitzar, burocratitzar, climatitzar, hospitalitzar, obstaculitzar, psicoanalitzar, salaritzar, tiranitzar, terroritzar, etc.); per aquest motiu, el verb expertitzar no es pot considerar ling√ľ√≠sticament inadequat per a fer refer√®ncia a l'acci√≥ de sotmetre una obra d'art a l'examen d'un expert;

    ·les formes expertització i expertitzar estan molt esteses en l'àmbit de l'art, especialment entre els galeristes i els marxants, i diversos especialistes s'han mostrat partidaris de fixar-les en català;

    ·es documenten designacions paral·leles, probablement també calcades o manllevades del francès, en obres lexicogràfiques del castellà i de l'italià.

    Es desestimen les formes autenticació i autenticar perquè tenen un sentit més restrictiu, referit fonamentalment a la certificació d'autoria o de període històric.

    i fan refer√®ncia tan sols a la certificaci√≥ de l'que expertitzal'expertitzaci√≥ no consisteix √ļnicament a provar l'autenticitat d'una obra d'art, sin√≥ que designa un concepte m√©s ampli.

    També es descarten les formes peritatge i peritar, si bé es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic(1), perquè no tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit, que en alguns casos les relacionen amb l'acció de taxar una obra d'art.

    (1) Peritatge es defineix al diccionari normatiu com l'"Exercici de perit o expert".

    [Acta 543, 8 de març de 2012]

       
  • 2231227   expertizaje ÔĽŅ <Art> expertizaje
     
       
    • expertitzaci√≥, n f
    • es experticia
    • es expertizaci√≥n
    • es expertizaje
    • fr expertise
    • it expertise
    • pt expertise
    • en appraisal
    • en expertise

    <Art>

    Acció d'expertitzar una obra d'art.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes expertització i expertitzar:

    S'aprova el terme expertitzaci√≥, i el terme relacionat expertitzar, pels motius seg√ľents:

    ¬∑tot i que probablement el verb expertitzar, del qual deriva la forma substantiva expertitzaci√≥, √©s un calc del franc√®s expertiser, i que el sufix -itzar sol tenir el significat de 'convertir en' (adonitzar, canalitzar, capitalitzar, desertitzar, fossilitzar, islamitzar, pronominalitzar, vaporitzar, etc.), aquest sufix verbal tamb√© pot vehicular altres significats relacionats d'alguna manera amb la base a la qual s'adjunta (agonitzar, autoritzar, balcanitzar, burocratitzar, climatitzar, hospitalitzar, obstaculitzar, psicoanalitzar, salaritzar, tiranitzar, terroritzar, etc.); per aquest motiu, el verb expertitzar no es pot considerar ling√ľ√≠sticament inadequat per a fer refer√®ncia a l'acci√≥ de sotmetre una obra d'art a l'examen d'un expert;

    ·les formes expertització i expertitzar estan molt esteses en l'àmbit de l'art, especialment entre els galeristes i els marxants, i diversos especialistes s'han mostrat partidaris de fixar-les en català;

    ·es documenten designacions paral·leles, probablement també calcades o manllevades del francès, en obres lexicogràfiques del castellà i de l'italià.

    Es desestimen les formes autenticació i autenticar perquè tenen un sentit més restrictiu, referit fonamentalment a la certificació d'autoria o de període històric.

    i fan refer√®ncia tan sols a la certificaci√≥ de l'que expertitzal'expertitzaci√≥ no consisteix √ļnicament a provar l'autenticitat d'una obra d'art, sin√≥ que designa un concepte m√©s ampli.

    També es descarten les formes peritatge i peritar, si bé es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic(1), perquè no tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit, que en alguns casos les relacionen amb l'acció de taxar una obra d'art.

    (1) Peritatge es defineix al diccionari normatiu com l'"Exercici de perit o expert".

    [Acta 543, 8 de març de 2012]

       
  • 2231228   expertizar ÔĽŅ <Art> expertizar
     
       
    • expertitzar, v tr
    • es expertizar
    • fr expertiser
    • en appraise, to
    • en expertize, to

    <Art>

    Examinar, un expert, una obra d'art amb l'objectiu de determinar-ne les característiques tècniques i estilístiques essencials i certificar-ne l'autoria o la classificació històrica.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes expertització i expertitzar:

    S'aprova el terme expertitzaci√≥, i el terme relacionat expertitzar, pels motius seg√ľents:

    ¬∑tot i que probablement el verb expertitzar, del qual deriva la forma substantiva expertitzaci√≥, √©s un calc del franc√®s expertiser, i que el sufix -itzar sol tenir el significat de 'convertir en' (adonitzar, canalitzar, capitalitzar, desertitzar, fossilitzar, islamitzar, pronominalitzar, vaporitzar, etc.), aquest sufix verbal tamb√© pot vehicular altres significats relacionats d'alguna manera amb la base a la qual s'adjunta (agonitzar, autoritzar, balcanitzar, burocratitzar, climatitzar, hospitalitzar, obstaculitzar, psicoanalitzar, salaritzar, tiranitzar, terroritzar, etc.); per aquest motiu, el verb expertitzar no es pot considerar ling√ľ√≠sticament inadequat per a fer refer√®ncia a l'acci√≥ de sotmetre una obra d'art a l'examen d'un expert;

    ·les formes expertització i expertitzar estan molt esteses en l'àmbit de l'art, especialment entre els galeristes i els marxants, i diversos especialistes s'han mostrat partidaris de fixar-les en català;

    ·es documenten designacions paral·leles, probablement també calcades o manllevades del francès, en obres lexicogràfiques del castellà i de l'italià.

    Es desestimen les formes autenticació i autenticar perquè tenen un sentit més restrictiu, referit fonamentalment a la certificació d'autoria o de període històric.

    i fan refer√®ncia tan sols a la certificaci√≥ de l'que expertitzal'expertitzaci√≥ no consisteix √ļnicament a provar l'autenticitat d'una obra d'art, sin√≥ que designa un concepte m√©s ampli.

    També es descarten les formes peritatge i peritar, si bé es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, perquè no tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit, que en alguns casos les relacionen amb l'acció de taxar una obra d'art.

    [Acta 543, 8 de març de 2012]

       
  • 208754   experto inform√°tico ÔĽŅ <Inform√†tica> experto inform√°tico
     
       
    • furoner | furonera, n m, f
    • hacker [en], n m, f
    • es experto inform√°tico
    • es hacker
    • fr bidouilleur
    • fr fouineur
    • fr mordu de l'informatique
    • en computer hacker
    • en hacker
    • en white hat hacker
    • de Hacker

    <Informàtica>

    Persona apassionada per la informàtica, que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per a explorar-ne les característiques i per a posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.

    Formes desestimades
    intr√ļs | intrusa, n m, f

       
  • 3922204   exploit ÔĽŅ <Inform√†tica > Estructura de les dades > Seguretat> exploit
     
       
    • explotador, n m
    • es exploit, n m
    • fr exploit, n m
    • en exploit, n

    <Informàtica > Estructura de les dades > Seguretat>

    Programari que aprofita la vulnerabilitat d'un dispositiu o sistema per a introduir-hi programari maliciós.

       
  • 3922205   exploit de d√≠a cero ÔĽŅ <Inform√†tica > Estructura de les dades > Seguretat> exploit de d√≠a cero
     
       
    • explotador de dia zero, n m
    • es exploit de d√≠a cero, n m
    • fr exploit jour z√©ro, n m
    • en 0-day exploit, n
    • en zero-day exploit, n

    <Informàtica > Estructura de les dades > Seguretat>

    Explotador que aprofita una vulnerabilitat del dispositiu o sistema que encara √©s desconeguda pel fabricant, o que es coneix des de fa poc temps, i encara no t√© protecci√≥ ni s'ha fet p√ļblica als usuaris.

       
  • 205463   exploraci√≥n ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> , <Inform√†tica> , <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> exploraci√≥n
     
       
    • escaneig, n m
    • es barrido
    • es exploraci√≥n
    • fr balayage
    • fr scannage
    • en scanning

    <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> , <Inform√†tica> , <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥>

    Exploraci√≥ seq√ľencial d'un objecte o una regi√≥ mitjan√ßant un esc√†ner.

       
  • 2664057   exploraci√≥n ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> exploraci√≥n
     
       
    • escaneig, n m
    • escombratge, n m sin. compl.
    • es barrido
    • es escaneado
    • es exploraci√≥n
    • fr balayage
    • fr exploration
    • fr scannage
    • en scanning

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Exploració d'un espai per mitjans electrònics.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme escaneig (sin. compl. escombratge):

    El Consell Supervisor aprova els substantius escaneig i escombratge com a sin√≤nims, el primer com a forma principal i el segon com a sin√≤nim complementari, en l'√†mbit concret de la teledetecci√≥, si b√© en el diccionari normatiu escaneig i escombratge no es recullen amb aquesta remissi√≥ de sinon√≠mia(1), perqu√® aix√≠ es reflecteix l'√ļs que fan d'aquestes formes els especialistes de l'√†mbit, que habitualment utilitzen escaneig, amb un sentit gen√®ric, i no estableixen cap mat√≠s de significat entre els dos substantius.

    En relació amb la denominació escombratge, el Consell Supervisor adverteix que, si bé en algunes zones del territori el verb agranar equival a escombrar amb el sentit de 'netejar el sòl amb una escombra (allò que l'embruta, la neu, etc.)' o de 'netejar (alguna cosa) amb una escombra', el verb agranar no té el significat primer de escombrar, del llatí excomborare 'treure noses, destorbs' (recollit al diccionari normatiu com a sentit per extensió: "El vent ha escombrat la nuvolada. La metralla escombrà materialment els enemics"), que és el sentit en què es basa el substantiu escombratge en l'àmbit de l'electrònica. Per tant, no seria adequat com a sinònim de escaneig i escombratge un substantiu derivat del verb agranar.

    (1) Segons el diccionari normatiu, escombrar equival a explorar ("Recon√®ixer d'una manera sistem√†tica i seq√ľencial la superf√≠cie (d'un objecte) amb un raig llumin√≥s, un feix de part√≠cules o un tren d'ones per tal de generar un senyal el√®ctric variable que √©s tradu√Įt en imatges per mitjans inform√†tics); en canvi, escanejar √©s "Fer una exploraci√≥ mitjan√ßant un esc√†ner", √©s a dir, amb un "Aparell que explora una zona d'una manera seq√ľencial, per escombratge, i en dona una imatge digitalitzada". Per tant, d'acord amb aquestes definicions, escombrar designa un concepte m√©s gen√®ric que escanejar.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 207265   explorador ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> explorador
     
       
    • navegador, n m
    • explorador, n m sin. compl.
    • es explorador
    • es navegador
    • fr navigateur
    • en browser
    • en explorer
    • en navigator

    <Informàtica > Programari>

    Programa informàtic que serveix per a navegar.