termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 835106   extracto ÔĽŅ <Biblioteconomia. Documentaci√≥> extracto
     
       
    • c√≤pia emmascarada, n f
    • es extracto
    • fr extrait
    • en disclosure-free extract
    • en extract
    • en public use file
    • en redaction

    <Biblioteconomia. Documentació>

    Còpia d'un document en què s'han ocultat o suprimit certes dades amb la finalitat de garantir-ne la privacitat o la confidencialitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes emmascarament, emmascarar i còpia emmascarada:

    S'aprova el terme emmascarament, aix√≠ com els termes relacionats emmascarar i c√≤pia emmascarada, pels motius seg√ľents:

    ·són formes metafòriques motivades des d'un punt de vista semàntic, tenint en compte que emmascarar és, segons el DIEC2-E, "Cobrir amb una màscara";

    ·ja es documenten altres usos metafòrics d'emmascarament en diferents àmbits d'especialitat, com per exemple en otorrinolaringologia, en què emmascarament designa la tècnica consistent a emetre un soroll en l'orella no explorada perquè la còclea no pugui sentir el so de prova que s'emet en l'orella explorada, o en recerca clínica, en què aquest substantiu fa referència a la tècnica que consisteix a ocultar a un individu o un grup d'individus que intervenen en un estudi algun fet o alguna observació que els podria condicionar;

    ·les formes emmascarament i emmascarar són paral·leles a les que es fan servir en francès (masquage i masquer, respectivament) per a fer referència a aquests conceptes;

    ·totes tres denominacions són formalment paral·leles, la qual cosa facilita la identificació dels conceptes a què fan referència;

    ·alguns dels especialistes consultats donen suport a aquestes denominacions.

    Per a fer referència al procés i a l'acció d'ocultar o suprimir dades d'un document, es desestimen les formes dissipació de dades i dissipar dades perquè són pròpies de l'àmbit de la protecció de dades, i els especialistes en documentació i arxivística no les identifiquen amb aquests conceptes.

    Es descarten les denominacions ocultació de dades i ocultar dades, si bé tenen el vistiplau d'alguns dels especialistes consultats, perquè es podrien confondre amb conceptes de connotacions fraudulentes, propis per exemple de l'àmbit judicial.

    Les formes expurgació i expurgar, que també s'han tingut en compte, s'han desestimat perquè en l'àmbit de l'arxivística i la documentació ja designen el procés i l'acció, respectivament, de tria i eliminació de documents que no tenen valor administratiu, fiscal, legal, informatiu o històric.

    Per a designar la còpia d'un document que conté dades ocultes o suprimides, es descarta la forma extracte perquè els especialistes consideren que podria associar-se a un resum del contingut d'un document.

       
  • 207089   extranet ÔĽŅ <Inform√†tica > Maquinari> , <Inform√†tica > Internet> extranet
     
       
    • extranet, n f
    • es extranet
    • fr extranet
    • en extranet

    <Informàtica > Maquinari> , <Informàtica > Internet>

    Xarxa informàtica integrada per diverses intranets connectades a Internet per mitjà d'un servidor web d'accés restringit.

       
  • 3194553   extra√Īito ÔĽŅ <F√≠sica> extra√Īito
     
       
    • estranyeta, n f
    • es extra√Īito, n m
    • es strangelet, n m
    • fr √©trangelet, n m
    • fr strangelet, n m
    • it strangelet, n m
    • en strangelet, n

    <Física>

    Partícula d'existència hipotètica formada per l'agrupació d'un nombre similar de quarks d, quarks u i quarks s.

    Nota: 1. La unió de diverses estranyetes podria constituir una estructura estable i formar la matèria estranya.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes estranyeta i matèria estranya:

    S'aprova la denominaci√≥ estranyeta, juntament amb la forma relacionada mat√®ria estranya, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a estranyeta, calc de l'anglès strangelet,

    ·és una alternativa catalana a la designació anglesa strangelet, habitual entre els especialistes;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, substantivaci√≥ de l'adjectiu femen√≠ estranyeta (a partir d'un hipot√®tic part√≠cula estranyeta), diminutiu de estrany -a;

    ·és una designació justificada des del punt de vista semàntic, atès que fa referència a una partícula (i per això el diminutiu, perquè una partícula és un element molt petit) d'existència hipotètica (i per això el nucli de partida és l'adjectiu estrany, que en l'àmbit de la física, a més, qualifica determinades partícules amb el nombre quàntic anomenat estranyesa, característic del quark s i dels hadrons que el contenen);

    ·és anàloga a la solució adoptada pel Consell Supervisor en altres ocasions, concretament en la normalització dels termes de matemàtiques ondeta (en anglès, wavelet) i corbeta (en anglès, curvelet);

    ·s'identifica sense dificultats amb el concepte;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Quant a matèria estranya,

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte, precisa i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·és la designació habitualment utilitzada pels experts;

    ·ja es documenta en nombrosos textos d'especialitat en català;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es desestima l'acceptaci√≥ del manlleu strangelet, malgrat que √©s la forma m√©s usada entre els especialistes, perqu√® es considera que la forma aprovada (estranyeta) t√© possibilitats d'implantaci√≥, especialment tenint en compte l'√ļs habitual en l'√†mbit de les formes emparentades estrany i estranyesa.

    S'opta per estranyeta i no per estranyet, malgrat que aquesta segona soluci√≥ tamb√© podria ser defensable tenint en compte l'√ļs en altres lleng√ľes, perqu√® el femen√≠ remet m√©s clarament al concepte de part√≠cula, que √©s el superordinat immediat de estranyeta.

    [Acta 586: 19 de febrer de 2015]

       
  • 205432   extraplomo ÔĽŅ <Esports > Muntanyisme> extraplomo
     
       
    • desplom, n m
    • es extraplomo
    • fr surplomb
    • it strapiombo
    • en overhang

    <Esports > Muntanyisme>

    Ressalt pronunciat que sobresurt de la vertical d'una paret rocosa.

    Formes desestimades
    extraplom, n m

       
  • 207211   EXW ÔĽŅ <Economia > Comer√ß > Comer√ß internacional> EXW
     
       
    • a peu de f√†brica
    • EXW sigla
    • es en f√°brica
    • es ex f√°brica
    • es EXW sigla
    • fr √† l'usine
    • fr en usine
    • fr ENU sigla
    • fr EXW sigla
    • it franco fabbrica
    • it EXW sigla
    • en ex works
    • en EXW sigla

    <Economia > Comerç > Comerç internacional>

    Incoterm que obliga el venedor a lliurar la mercaderia especificada en la seva fàbrica o en el seu magatzem, i que estableix que, una vegada lliurada, queda feta la transmissió dels riscos i la posada a disposició.

       
  • 3172753   eyecci√≥n ÔĽŅ <Esports > Twirling> eyecci√≥n
     
       
    • ejecci√≥, n f
    • es eyecci√≥n, n f
    • fr √©jection, n f

    <Esports > Twirling>

    Acció de projectar el bastó cap amunt amb una part del cos diferent de la mà de manera que descrigui un sol gir en l'aire.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ¬∑la majoria de denominacions referides a elements o posicions s√≥n o b√© descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posici√≥ de descans, recepci√≥ cega, llan√ßament de rev√©s, simple horitzontal, simple vertical) o metaf√≤rica (br√®tzel o lla√ß, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o b√©, tal com passa en altres esports, provenen d'antrop√≤nims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑nom√©s s'ha recorregut a manlleus o a calcs ling√ľ√≠sticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'√†mbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfact√≤ria per substituir-los (√©s el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, en la majoria de casos avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]