termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2897947   fabiola ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> fabiola
     
       
    • blaveta de l'astr√†gal, n f
    • es fabiola, n f
    • fr azur√© du plantain, n m
    • en Escher's blue, n
    • nc Polyommatus escheri

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Licènids > Polyommatus

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 207426   fabricaci√≥n asistida por ordenador ÔĽŅ <Enginyeria industrial. Ind√ļstria> fabricaci√≥n asistida por ordenador
     
       
    • producci√≥ assistida per ordinador, n f
    • CAM, n f sigla
    • PAO, n f sigla
    • es fabricaci√≥n asistida por ordenador
    • es producci√≥n asistida por ordenador
    • es CAM sigla
    • es FAO sigla
    • fr fabrication assist√©e par ordinateur
    • fr production assist√©e par ordinateur
    • fr FAO sigla
    • fr PAO sigla
    • en computer-aided manufacturing
    • en computer-assisted manufacturing
    • en CAM sigla

    <Enginyeria industrial. Ind√ļstria>

    Conjunt de tècniques electròniques i informàtiques que permeten l'automatització d'un procés productiu.

    Nota: La sigla CAM correspon a la denominació anglesa computer-assisted manufacturing.

       
  • 3172742   fabricaci√≥n de cerveza ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥> fabricaci√≥n de cerveza
     
       
    • cervesificaci√≥, n f
    • es elaboraci√≥n de cerveza, n f
    • es fabricaci√≥n de cerveza, n f
    • fr brassage, n m
    • it birrificazione, n f
    • en brewing, n
    • en brewing process, n
    • de Bierbrauen, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥>

    Conjunt de les operacions i els processos propis de l'elaboració de la cervesa.

    Nota: 1. La cervesificació té quatre fases bàsiques: el maltatge, la maceració, la cocció i la fermentació.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cervesificació:

    S'aprova la denominaci√≥ cervesificaci√≥ pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès brewing;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ sint√®tica, ben formada ling√ľ√≠sticament (del substantiu cervesa, del llat√≠ cervesia, i el sufix tamb√© d'origen llat√≠ -ific(ar) 'convertir en') i motivada des del punt de vista sem√†ntic;

    ·és anàloga a altres substantius ja normatius, com ara vinificació o panificació, que denominen també el conjunt d'operacions i processos destinats a obtenir un producte determinat (vi, en el cas de vinificació; pa, en el cas de panificació);

    ·en italià es documenta la designació anàloga birrificazione;

    ·té l'aval d'especialistes del sector.

    El Consell Supervisor fa notar que tot i que cervesificaci√≥ √©s una designaci√≥ neol√≤gica, sense √ļs entre els especialistes, pot resultar √ļtil en contextos en qu√® calgui referir-se de manera t√®cnica al conjunt de les operacions del proc√©s d'elaboraci√≥ de cervesa, sens perjudici d'√ļs de denominacions descriptives com ara elaboraci√≥ de cervesa o fabricaci√≥ de cervesa.

    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 252380   fabricaci√≥n de noyos ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria metal¬∑l√ļrgica> fabricaci√≥n de noyos
     
       
    • fabricaci√≥ de noios, n f
    • es fabricaci√≥n de noyos
    • fr fabrication des noyaux
    • fr noyautage
    • en core making

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria metal¬∑l√ļrgica>

    Branca de la foneria especialitzada a fer noios.

       
  • 207425   fabricaci√≥n integrada por ordenador ÔĽŅ <Enginyeria industrial. Ind√ļstria> fabricaci√≥n integrada por ordenador
     
       
    • producci√≥ integrada per ordinador, n f
    • CIM, n f sigla
    • PIO, n f sigla
    • es fabricaci√≥n integrada por ordenador
    • es producci√≥n integrada por ordenador
    • es CIM sigla
    • fr production int√©gr√©e par ordinateur
    • fr productique
    • fr PIO sigla
    • en computer-integrated manufacturing
    • en CIM sigla

    <Enginyeria industrial. Ind√ļstria>

    Conjunt de tècniques electròniques i informàtiques connectades i interrelacionades en el procés de producció industrial que tenen com a objectiu millorar-ne la productivitat.

    Nota: La sigla CIM correspon a la denominació anglesa computer-integrated manufacturing.

       
  • 206663   fabulita ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> fabulita
     
       
    • fabulita, n f
    • es fabulita
    • fr fabulite
    • it fabulite
    • en fabulite
    • de Fabulit

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Titanat d'estronci.

    Nota: La denominaci√≥ fabulita (i la resta de variants en les altres lleng√ľes) prov√© de la marca comercial Fabulite.

       
  • 4034285   facebooker ÔĽŅ <Telecomunicacions > Telem√†tica > Xarxes de dades> facebooker
     
       
    • facebooker | facebookera, n m, f
    • es facebooker, n m, f
    • es facebookero | facebookera, n m, f
    • fr facebooker | facebookeuse, n m, f
    • en facebooker, n
    • en Facebooker, n

    <Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

    Persona que produeix i difon regularment continguts a la plataforma Facebook.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme facebooker | facebookera:

    S'aprova la denominaci√≥ facebooker | facebookera pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès facebooker (pronunciat a l'anglesa i utilitzat tant en masculí com en femení), que està força estès;

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, constru√Įda sobre el nucli Facebook (1), nom propi d'una plataforma d'internet, amb adjunci√≥ del sufix catal√† -er, -era (del llat√≠
    -arius, -aria), que forma noms a partir d'altres noms amb el sentit de 'professional de' o 'aficionat a';

    ·quant al sufix, és una forma anàloga, per exemple, a bloguer | bloguera ("Persona que crea i gestiona un blog"), denominació del mateix àmbit (derivada de blog) ja incorporada al diccionari normatiu, o a denominacions més tradicionals, com ara fuster | fustera,
    flequer | flequera, cotoner | cotonera, financer | financera, vinater | vinatera, etc.;

    ·pel que fa a l'arrel, la derivació sobre noms propis és un procediment habitual de creació de nous mots, tal com mostren formes consolidades, com ara fabrià (de Fabra) o barcelonisme (de Futbol Club Barcelona);

    ·segueix exactament el patró de formació de les formes youtuber | youtubera i instagramer | instagramera, del mateix àmbit, aprovades també pel Consell Supervisor;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ¬∑t√© √ļs i ja es documenta en alguns textos del sector;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© s'han documentat solucions an√†logues, creades amb sufixaci√≥ pr√≤pia a partir de l'arrel origin√†ria.

    Es descarta la forma facebookaire, malgrat que √©s adequada ling√ľ√≠sticament, perqu√® el sufix
    -aire és més propi de professions tradicionals i es considera menys escaient en aquest cas. De vegades, també aporta un matís d'informalitat o ironia que no sempre s'adequa als contextos en què s'utilitza facebooker.

    Se'n descarta tant la semiadaptació com l'adaptació al català (faceboker, facebuker, faceboquer, facebuquer, feisboquer, feisbuquer, etc.) perquè les formes resultants s'allunyen excessivament de la forma d'origen (especialment les adaptacions completes), no es documenten i, en general, es creu que tindrien poques possibilitats d'èxit. Més endavant, en tot cas, si el terme arribés a consolidar-se també en la llengua general se'n podria plantejar la semiadaptació.

    (1) El nom propi Facebook (literalment, 'llibre de cares') remet, segons diverses fonts, als directoris fotogràfics de les universitats nord-americanes.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]

       
  • 4034285   facebookero | facebookera ÔĽŅ <Telecomunicacions > Telem√†tica > Xarxes de dades> facebookero | facebookera
     
       
    • facebooker | facebookera, n m, f
    • es facebooker, n m, f
    • es facebookero | facebookera, n m, f
    • fr facebooker | facebookeuse, n m, f
    • en facebooker, n
    • en Facebooker, n

    <Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

    Persona que produeix i difon regularment continguts a la plataforma Facebook.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme facebooker | facebookera:

    S'aprova la denominaci√≥ facebooker | facebookera pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès facebooker (pronunciat a l'anglesa i utilitzat tant en masculí com en femení), que està força estès;

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, constru√Įda sobre el nucli Facebook (1), nom propi d'una plataforma d'internet, amb adjunci√≥ del sufix catal√† -er, -era (del llat√≠
    -arius, -aria), que forma noms a partir d'altres noms amb el sentit de 'professional de' o 'aficionat a';

    ·quant al sufix, és una forma anàloga, per exemple, a bloguer | bloguera ("Persona que crea i gestiona un blog"), denominació del mateix àmbit (derivada de blog) ja incorporada al diccionari normatiu, o a denominacions més tradicionals, com ara fuster | fustera,
    flequer | flequera, cotoner | cotonera, financer | financera, vinater | vinatera, etc.;

    ·pel que fa a l'arrel, la derivació sobre noms propis és un procediment habitual de creació de nous mots, tal com mostren formes consolidades, com ara fabrià (de Fabra) o barcelonisme (de Futbol Club Barcelona);

    ·segueix exactament el patró de formació de les formes youtuber | youtubera i instagramer | instagramera, del mateix àmbit, aprovades també pel Consell Supervisor;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ¬∑t√© √ļs i ja es documenta en alguns textos del sector;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© s'han documentat solucions an√†logues, creades amb sufixaci√≥ pr√≤pia a partir de l'arrel origin√†ria.

    Es descarta la forma facebookaire, malgrat que √©s adequada ling√ľ√≠sticament, perqu√® el sufix
    -aire és més propi de professions tradicionals i es considera menys escaient en aquest cas. De vegades, també aporta un matís d'informalitat o ironia que no sempre s'adequa als contextos en què s'utilitza facebooker.

    Se'n descarta tant la semiadaptació com l'adaptació al català (faceboker, facebuker, faceboquer, facebuquer, feisboquer, feisbuquer, etc.) perquè les formes resultants s'allunyen excessivament de la forma d'origen (especialment les adaptacions completes), no es documenten i, en general, es creu que tindrien poques possibilitats d'èxit. Més endavant, en tot cas, si el terme arribés a consolidar-se també en la llengua general se'n podria plantejar la semiadaptació.

    (1) El nom propi Facebook (literalment, 'llibre de cares') remet, segons diverses fonts, als directoris fotogràfics de les universitats nord-americanes.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]

       
  • 4052770   facesitting ÔĽŅ <Antropologia > Sexualitat. Erotisme> facesitting
     
       
    • asseguda a la cara, n f
    • es facesitting, n m
    • es sentarse en la cara, n m
    • fr facesitting, n m
    • en facesitting, n

    <Antropologia > Sexualitat. Erotisme>

    Pràctica sexual en què un dels membres de la parella s'asseu, frega o acosta repetidament la zona genital sobre la cara de l'altre.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme asseguda a la cara:

    S'aprova la denominaci√≥ asseguda a la cara, calc de l'angl√®s facesitting, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès facesitting, que té una certa difusió en català;

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, que descriu amb precisi√≥ el concepte;

    ·els especialistes hi donen el vistiplau.

    [Acta 639, 4 de juliol de 2018]

       
  • 206081   facetar ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> facetar
     
       
    • facetar, v tr
    • es facetar
    • es facetear
    • fr facetter
    • it faccettare
    • it sfaccettare
    • en facet, to

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Tallar en facetes una gemma.