termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204501   gal√°pago europeo ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> gal√°pago europeo
     
       
    • tortuga d'estany, n f
    • es gal√°pago europeo
    • fr cistude d'Europe
    • it emide europea
    • en European pond terrapin
    • de europ√§ische Sumpfschildkr√∂te
    • nc Emys orbicularis

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels emídids, amb una closca que pot fer fins a 30 cm de llarg, de color fosc, gris, verdós o negre amb línies i punts grocs, amb cinc plaques vertebrals i quatre plaques costals que de vegades poden estar dividides o fragmentades, sense plaques inguinals, i amb la cua llarga.

       
  • 204502   gal√°pago leproso ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> gal√°pago leproso
     
       
    • tortuga de rierol, n f
    • es gal√°pago leproso
    • fr cistude de Mauritanie
    • en stripe-necked terrapin
    • de maurische Wasserschildkr√∂te
    • nc Mauremys leprosa

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels emídids, amb una closca que pot fer fins a 20 cm de llarg, de color bru o ocre, amb taquetes i petites línies grogues al llarg de les sutures de les plaques ventrals, amb cinc plaques vertebrals i quatre plaques costals, i plaques inguinals i axilars ben desenvolupades, amb la cua llarga, un ocel postocular taronja i una carena vertebral més o menys marcada.

       
  • 399105   gallardete ÔĽŅ <Economia > Finances > Mercats financers> gallardete
     
       
    • banderola, n f
    • es banderola
    • es gallardete
    • fr fanion
    • en pennant

    <Economia > Finances > Mercats financers>

    Figura de continuació de tendència formada en un període de temps breu per una successió d'alces i baixes els màxims i mínims de les quals presenten un marge de fluctuació relativament petit i decreixent, i són enllaçables, respectivament, per dues línies convergents que formen un angle de petita obertura i de bisectriu aproximadament horitzontal, la qual s'interpreta com una pausa transitòria en la tendència.

    Nota: La formació d'una banderola va acompanyada d'un descens en el volum de contractació.

    Nota: Les banderoles tenen una durada més curta que els triangles i, a diferència d'aquestes figures, no presenten fluctuacions en ziga-zaga d'una banda a l'altra i solen trencar la banda molt a prop del vèrtex.

       
  • 207384   galleta ÔĽŅ <Inform√†tica> galleta
     
       
    • galeta, n f
    • es galleta
    • fr mouchard
    • fr t√©moin de connexion
    • en cookie

    <Informàtica>

    Fitxer amb informació sobre els hàbits, les preferències i les pautes de navegació d'un internauta que visita una pàgina web, que el servidor envia al disc dur de l'ordinador de l'internauta mitjançant el navegador.

    Formes desestimades
    cuqui, n f

       
  • 990153   gallina campera ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> gallina campera
     
       
    • gallina criada a l'aire lliure, n f
    • gallina de pag√®s, n f sin. compl.
    • es gallina campera
    • fr poule √©lev√©e en plein air
    • it gallina allevata all'aperto
    • pt galinha criada ao ar livre
    • en free-range hen

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria a l'aire lliure.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.

       
  • 990155   gallina criada en bater√≠a ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> gallina criada en bater√≠a
     
       
    • gallina criada en g√†bia, n f
    • gallina criada en bateria, n f sin. compl.
    • es gallina criada en bater√≠a
    • es gallina criada en jaula
    • fr poule √©lev√©e en batterie
    • fr poule √©lev√©e en cage
    • it gallina allevata in batteria
    • it gallina allevata in gabbia
    • pt galinha criada em bateria
    • pt galinha criada em gaiolas
    • en battery hen

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria en gàbia.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.

       
  • 990154   gallina criada en el suelo ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> gallina criada en el suelo
     
       
    • gallina criada a terra, n f
    • es gallina criada en el suelo
    • es gallina criada en suelo
    • fr poule √©lev√©e au sol
    • it gallina allevata a terra
    • pt galinha criada no solo

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria a terra.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.

       
  • 990155   gallina criada en jaula ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> gallina criada en jaula
     
       
    • gallina criada en g√†bia, n f
    • gallina criada en bateria, n f sin. compl.
    • es gallina criada en bater√≠a
    • es gallina criada en jaula
    • fr poule √©lev√©e en batterie
    • fr poule √©lev√©e en cage
    • it gallina allevata in batteria
    • it gallina allevata in gabbia
    • pt galinha criada em bateria
    • pt galinha criada em gaiolas
    • en battery hen

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria en gàbia.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.

       
  • 990154   gallina criada en suelo ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> gallina criada en suelo
     
       
    • gallina criada a terra, n f
    • es gallina criada en el suelo
    • es gallina criada en suelo
    • fr poule √©lev√©e au sol
    • it gallina allevata a terra
    • pt galinha criada no solo

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria a terra.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.

       
  • 990156   gallina de producci√≥n ecol√≥gica ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> gallina de producci√≥n ecol√≥gica
     
       
    • gallina ecol√≤gica, n f
    • es gallina de producci√≥n ecol√≥gica
    • es gallina ecol√≥gica
    • fr poule biologique
    • it gallina biologica
    • pt galinha biol√≥gica
    • pt galinha ecol√≥gica
    • en organic hen

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria ecològica.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.