termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 990156   gallina ecol√≥gica ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> gallina ecol√≥gica
     
       
    • gallina ecol√≤gica, n f
    • es gallina de producci√≥n ecol√≥gica
    • es gallina ecol√≥gica
    • fr poule biologique
    • it gallina biologica
    • pt galinha biol√≥gica
    • pt galinha ecol√≥gica
    • en organic hen

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria ecològica.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.

       
  • 220642   gallineta ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> gallineta
     
       
    • sebastes, n m
    • es gallineta
    • fr s√©bastes
    • pt cantarilho do norte
    • en ocean perch
    • en redfish
    • en rose fish
    • de Rotbarsch
    • nc Sebastes sp.

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de la fam√≠lia dels escorp√®nids, de color vermell√≥s, que viu a les aig√ľes del nord de l'Atl√†ntic fins a 400 m de fond√†ria.

       
  • 3561874   gallinita roquera ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> gallinita roquera
     
       
    • perdiu del Sahel, n f
    • es gallinita roquera, n f
    • fr poulette de roches, n f
    • en stone partridge, n
    • de Felsenwachtel, n f
    • nc Ptilopachus petrosus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Ptilopachus

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme perdiu del Sahel:

    S'aprova la denominaci√≥ perdiu del Sahel per a fer refer√®ncia a l'esp√®cie monot√≠pica Ptilopachus petrosus (de la fam√≠lia dels odontof√≤rids, de l'ordre dels gal¬∑liformes), pr√≤pia de les zones rocalloses del Sahel(1), pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, constitu√Įda pel nucli perdiu, que designa nombroses esp√®cies d'ocells de l'ordre dels gal¬∑liformes, i el sintagma del Sahel, relatiu a la distribuci√≥ geogr√†fica d'aquesta esp√®cie;

    ·és una forma precisa, que s'identifica de manera inequívoca amb aquesta espècie;

    ·és la denominació proposada pels especialistes consultats.

    Es descarta la denominaci√≥ perdiu roquera -malgrat que √©s una forma motivada, perqu√® aquesta esp√®cie viu en zones rocalloses, i convergeix plenament amb el nom cient√≠fic i amb les solucions adoptades en altres lleng√ľes-, perqu√® √©s massa propera a perdiu de roca, que √©s una forma ja molt estesa i consolidada en catal√† per a designar l'esp√®cie Alectoris graeca, de la fam√≠lia dels fasi√†nids. Malgrat que Alectoris graeca tamb√© es coneix amb el nom de perdiu grega (totes dues denominacions es recullen al diccionari normatiu), els especialistes asseguren que perdiu de roca √©s la denominaci√≥ m√©s estesa. Pels mateixos motius s'ha desestimat tamb√© la variant perdiu de les roques.

    Es descarta la possibilitat d'assignar a Alectoris graeca √ļnicament la forma perdiu grega i reservar perdiu roquera per a Ptilopachus petrosus, perqu√® els especialistes creuen que aquesta decisi√≥ pot generar confusi√≥, tenint en compte l'√ļs consolidat de perdiu de roca per a Alectoris graeca.


    (1)El Sahel és una regió àrida de l'Àfrica intertropical que s'estén al sud del desert del Sàhara, des de les costes de l'Atlàntic fins a la mar Roja. Comprèn zones territorials del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia. (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <<http://www.enciclopedia.cat/>>)

    [Acta 615, 21 de desembre de 2016]

       
  • 204488   gallipato ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> gallipato
     
       
    • ofegabous, n m
    • peixmar√≠, n m sin. compl.
    • es gallipato
    • fr pleurod√®le de Watl
    • fr triton d'Espagne
    • en sharp-ribbed salamander
    • de spanischer Rippenmolch
    • nc Pleurodeles waltl

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Amfibi de l'ordre dels urodels, de la família dels salamàndrids, que pot fer fins a 300 mm de llarg, robust, amb el cap deprimit i més ample que llarg, amb la cua musculosa, llarga, utilitzada activament per a la natació i amb una carena dorsal ventral, i amb el dors de color bru o verd oliva, del qual destaca una filera de tubercles a cada costat de color ataronjat.

       
  • 3568146   gallo bankiva ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> gallo bankiva
     
       
    • gall bankiva, n m
    • es gallo bankiva, n m
    • es gallo de Bankiva, n m
    • es pollo feral, n m
    • fr coq bankhiva, n m
    • fr coq bankiva, n m
    • fr coq sauvage, n m
    • en domestic fowl, n
    • en feral chicken, n
    • en junglefowl, n
    • en red junglefowl, n
    • en wild junglefowl, n
    • de Bankivahuhn, n m
    • de Haushuhn, n m
    • nc Gallus gallus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Gallus

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gall bankiva:

    S'aprova la denominaci√≥ gall bankiva per a fer refer√®ncia a l'esp√®cie Gallus gallus (de la fam√≠lia dels fasi√†nids, de l'ordre dels gal¬∑liformes), pr√≤pia de zones selv√†tiques de l'√ćndia, la Xina, Mal√†isia, les Filipines i Indon√®sia, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada: est√† formada pel nucli gall (del llat√≠ gallus), que tot i que al diccionari normatiu es recull referit espec√≠ficament a aquesta esp√®cie, actua tamb√© de nom gen√®ric d'altres esp√®cies emparentades (apareix, concretament, a gall de Sri Lanka (Gallus Lafayetii), gall gris (Gallus sonneratii) i gall de Java (Gallus varius)), i per l'espec√≠fic bankiva, alteraci√≥, segons algunes fonts, de bengkiwo, nom javan√®s d'aquesta esp√®cie;

    ·ja és documenta en diverses fonts terminològiques;

    ¬∑√©s an√†loga a les formes utilitzades en altres lleng√ľes;

    ·és la forma proposada pels especialistes consultats.


    Es descarta la forma gall salvatge perqu√® s'allunya de la soluci√≥ adoptada en la resta de lleng√ľes i, a m√©s, pot resultar equ√≠voca, ja que sovint s'associa amb l'esp√®cie Tetrao urogallus (el diccionari normatiu, de fet, fa aquesta associaci√≥ i recull gall salvatge com a sin√≤nim complementari de gall fer (Tetrao urogallus)).

    [Acta 616, 27 de gener de 2017]

       
  • 3568146   gallo de Bankiva ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> gallo de Bankiva
     
       
    • gall bankiva, n m
    • es gallo bankiva, n m
    • es gallo de Bankiva, n m
    • es pollo feral, n m
    • fr coq bankhiva, n m
    • fr coq bankiva, n m
    • fr coq sauvage, n m
    • en domestic fowl, n
    • en feral chicken, n
    • en junglefowl, n
    • en red junglefowl, n
    • en wild junglefowl, n
    • de Bankivahuhn, n m
    • de Haushuhn, n m
    • nc Gallus gallus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Gallus

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gall bankiva:

    S'aprova la denominaci√≥ gall bankiva per a fer refer√®ncia a l'esp√®cie Gallus gallus (de la fam√≠lia dels fasi√†nids, de l'ordre dels gal¬∑liformes), pr√≤pia de zones selv√†tiques de l'√ćndia, la Xina, Mal√†isia, les Filipines i Indon√®sia, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada: est√† formada pel nucli gall (del llat√≠ gallus), que tot i que al diccionari normatiu es recull referit espec√≠ficament a aquesta esp√®cie, actua tamb√© de nom gen√®ric d'altres esp√®cies emparentades (apareix, concretament, a gall de Sri Lanka (Gallus Lafayetii), gall gris (Gallus sonneratii) i gall de Java (Gallus varius)), i per l'espec√≠fic bankiva, alteraci√≥, segons algunes fonts, de bengkiwo, nom javan√®s d'aquesta esp√®cie;

    ·ja és documenta en diverses fonts terminològiques;

    ¬∑√©s an√†loga a les formes utilitzades en altres lleng√ľes;

    ·és la forma proposada pels especialistes consultats.


    Es descarta la forma gall salvatge perqu√® s'allunya de la soluci√≥ adoptada en la resta de lleng√ľes i, a m√©s, pot resultar equ√≠voca, ja que sovint s'associa amb l'esp√®cie Tetrao urogallus (el diccionari normatiu, de fet, fa aquesta associaci√≥ i recull gall salvatge com a sin√≤nim complementari de gall fer (Tetrao urogallus)).

    [Acta 616, 27 de gener de 2017]

       
  • 204705   galope en trocado ÔĽŅ <Esports > H√≠pica> galope en trocado
     
       
    • contragalop, n m
    • galop fals, n m sin. compl.
    • es galope en trocado
    • es galope falso
    • fr contre-galop
    • fr galop √† faux
    • en counter-canter
    • en false canter

    <Esports > Hípica>

    Aire artificial en el qual el cavall galopa sobre el peu esquerre quan gira a mà esquerra i sobre el peu dret quan gira a mà dreta.

       
  • 204705   galope falso ÔĽŅ <Esports > H√≠pica> galope falso
     
       
    • contragalop, n m
    • galop fals, n m sin. compl.
    • es galope en trocado
    • es galope falso
    • fr contre-galop
    • fr galop √† faux
    • en counter-canter
    • en false canter

    <Esports > Hípica>

    Aire artificial en el qual el cavall galopa sobre el peu esquerre quan gira a mà esquerra i sobre el peu dret quan gira a mà dreta.

       
  • 295017   gamel√°n ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> gamel√°n
     
       
    • gamelan, n m
    • es gamel√°n
    • es gamelang
    • fr gamelan
    • fr gamelang
    • en gamelan

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Conjunt instrumental propi d'Indon√®sia, especialment de Java i Bali, constitu√Įt essencialment per instruments idi√≤fons i membran√≤fons, que sol acompanyar les danses tradicionals, la m√ļsica ritual i el teatre.

       
  • 295017   gamelang ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> gamelang
     
       
    • gamelan, n m
    • es gamel√°n
    • es gamelang
    • fr gamelan
    • fr gamelang
    • en gamelan

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Conjunt instrumental propi d'Indon√®sia, especialment de Java i Bali, constitu√Įt essencialment per instruments idi√≤fons i membran√≤fons, que sol acompanyar les danses tradicionals, la m√ļsica ritual i el teatre.