termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 205043   guilloque  <Joieria. Orfebreria. Bijuteria> guilloque
     
       
    • guilloixat, n m
    • es guilloque
    • fr guilloché
    • it godronato
    • en engine-turned

    <Joieria. Orfebreria. Bijuteria>

    Acabat d'una superfície, fet a màquina, en forma de dibuix geomètric que es va repetint.

       
  • 2664068   guiñada  <Telecomunicacions > Teledetecció> guiñada
     
       
    • guinyada, n f
    • es guiñada
    • fr lacet
    • en yaw

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Rotació d'una plataforma, o d'algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix vertical.

    Nota: L'angle de guinyada, que és un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb κ.

    Nota: En les maniobres aeronàutiques la guinyada es combina amb el balanceig.

    Nota: La denominació guinyada també es pot aplicar per extensió a la rotació de la imatge que capta un sensor entorn del seu eix vertical

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes guinyada i deriva:

    La denominació guinyada, que prové de la terminologia nàutica,(1) ja té ús en l'àmbit de l'aeronàutica amb un significat paral·lel i es recull amb aquest sentit a l'Enciclopèdia catalana.

    La denominació deriva és una forma semànticament motivada a partir del significat que té aquest substantiu en nàutica: "Desviació d'una nau que se separa del seu rumb per efecte d'un corrent, mesurada per l'angle que fa la carena amb la direcció del moviment de la nau", segons el diccionari normatiu. (2) El substantiu rem es recull al Diccionari català-valencià-balear, com a deformació dialectal de reng, amb els significats propis de l'àmbit de l'agricultura següents: "Faixa o tira d'herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra" i "Faixa de camp que cada segador ha de segar, assenyalada prèviament pel davanter o majoral".

    (1) Segons el diccionari normatiu, guinyada té únicament el significat següent, de l'àmbit dels transports per aigua: "Alteració momentània de la derrota quan el timoner no manté el rumb."

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 207541   guión de rodaje  <Arts > Cinema> guión de rodaje
     
       
    • guió de rodatge, n m
    • es guión de rodaje
    • es script
    • fr script
    • en script

    <Arts > Cinema>

    Guió que conté detalladament tots els elements que intervenen en cada pla, tant els elements argumentals com els formals i ambientals.

       
  • 205330   güisqui  <Alimentació > Begudes> güisqui
     
       
    • whisky, n m
    • es güisqui
    • es whisky
    • fr whisky
    • en whiskey
    • en whisky

    <Alimentació > Begudes>

    Aiguardent d'origen escocès obtingut per destil·lació de cereals, generalment ordi, civada o sègol.

       
  • 206449   gunitar  <Construcció> gunitar
     
       
    • gunitar, v tr
    • es gunitar
    • fr projeter de la gunite
    • en spray gunite, to

    <Construcció>

    Llançar a raig morter o formigó sobre una superfície amb una mànega que transporta el material i l'empeny mitjançant aire comprimit.

       
  • 295007   guqin  <Música > Instruments musicals> guqin
     
       
    • qin [zh], n m
    • guqin [zh], n m sin. compl.
    • es guqin
    • es qin
    • fr guqin
    • fr qin
    • en guqin
    • en qin

    <Música > Instruments musicals>

    Instrument cordòfon pinçat de la família de les cítares constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma rectangular, d'uns 125 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, amb un extrem més estret que l'altre i amb la taula harmònica lleugerament corbada, generalment amb set cordes de diferent gruix separades de la taula amb dos ponts fixos, que es toca en posició horitzontal.

    Nota: El qin ha representat històricament la imatge de la cultura i la música xineses. Afinat en la gamma pentatònica, l'intèrpret en selecciona els sons per mitjà d'una celleta mòbil que desplaça al llarg de les cordes amb la mà lliure. Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema pinyin són qín i gŭqín, respectivament. Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles són ch'in i ku ch'in, respectivament.

       
  • 207343   gusano  <Informàtica > Programari> gusano
     
       
    • cuc, n m
    • es gusano
    • fr ver
    • en worm

    <Informàtica > Programari>

    Programa maliciós que s'infiltra en una xarxa informàtica, s'hi reprodueix i es propaga als sistemes que hi estan connectats amb l'objectiu d'alterar-los o de destruir-los.

       
  • 208213   guttus  <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia> guttus
     
       
    • guttus, n m
    • es guttus
    • en guttus

    <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia>

    Recipient romà de terrissa, petit, tancat, amb forats a la part superior i un broc generalment en forma de cap d'animal.

       
  • 295008   guzheng  <Música > Instruments musicals> guzheng
     
       
    • zheng [zh], n m
    • guzheng [zh], n m sin. compl.
    • es guzheng
    • es zheng
    • fr guzheng
    • fr zheng
    • en guzheng
    • en zheng

    <Música > Instruments musicals>

    Instrument cordòfon pinçat de la família de les cítares constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma rectangular i corbada, d'uns 120 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures acústiques laterals i amb una vintena de cordes habitualment afinades seguint l'escala pentatònica, que es toca en posició horitzontal, amb l'ajuda de diversos ponts mòbils i amb plectres en forma de didal.

    Nota: És un instrument xinès. Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema pinyin són zhēng i gŭzhēng, respectivament. Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles són cheng i ku cheng, respectivament.