termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 305954   guatamb√ļ ÔĽŅ <Bot√†nica> guatamb√ļ
     
       
    • guatamb√ļ, n m
    • es guatamb√ļ
    • es palo marfim
    • fr guatambu
    • fr pau marfim
    • en guatambu
    • en pau marfim
    • nc Balfourodendron riedelianum

    <Botànica>

    Arbre de la família de les rutàcies, originari de l'Amèrica del Sud, que fa fins a 25 m d'alçària, amb el tronc llarg, recte i cilíndric, i les fulles trifoliades de color verd fosc.

       
  • 3922126   guayab√≠ blanco ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> guayab√≠ blanco
     
       
    • guajaiv√≠ blanc, n m
    • es guajayvi, n m
    • es guayab√≠ blanco, n m
    • es guayaib√≠, n m
    • es guayubira, n f
    • es lanza blanca, n f
    • pt guaiuvira, n f
    • en guajayvi, n
    • en guajuvira, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Cordia americana (família de les cordiàcies), semipesant, semidura, molt flexible, de fibra recta, amb el duramen de color de cafè i l'albeca diferenciada, amb vetes pronunciades, emprada principalment en la fabricació de mànecs d'eines, bats de beisbol, petges de mobles i instruments musicals de corda.

    Nota:
    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme guajaiví blanc:

    S'aprova la denominaci√≥ guajaiv√≠ blanc pels motius seg√ľents:

    ¬∑el nucli, guajaiv√≠, √©s l'adaptaci√≥ catalana de la forma d'origen guaran√≠ guajayvi (vehiculada a trav√©s del castell√† guayaib√≠), que √©s la denominaci√≥ origin√†ria d'aquesta fusta, per a la qual no s'ha trobat cap designaci√≥ catalana genu√Įna;(1)

    ·l'especificador blanc, al seu torn, precisa la denominació, ja que hi ha altres espècies de guajaivís (per exemple, Terminalia triflora, coneguda en castellà amb la forma guayaibí amarillo);

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma guajuvira (i la variant guaiuvira) perqu√® t√© menys √ļs.

    (1) L'adaptació respon al fet que en guaraní la j sona com en català, la y és una vocal tancada central no arrodonida que s'oposa a i i u, la v és labiodental i tots els mots són aguts.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 3922126   guayaib√≠ ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> guayaib√≠
     
       
    • guajaiv√≠ blanc, n m
    • es guajayvi, n m
    • es guayab√≠ blanco, n m
    • es guayaib√≠, n m
    • es guayubira, n f
    • es lanza blanca, n f
    • pt guaiuvira, n f
    • en guajayvi, n
    • en guajuvira, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Cordia americana (família de les cordiàcies), semipesant, semidura, molt flexible, de fibra recta, amb el duramen de color de cafè i l'albeca diferenciada, amb vetes pronunciades, emprada principalment en la fabricació de mànecs d'eines, bats de beisbol, petges de mobles i instruments musicals de corda.

    Nota:
    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme guajaiví blanc:

    S'aprova la denominaci√≥ guajaiv√≠ blanc pels motius seg√ľents:

    ¬∑el nucli, guajaiv√≠, √©s l'adaptaci√≥ catalana de la forma d'origen guaran√≠ guajayvi (vehiculada a trav√©s del castell√† guayaib√≠), que √©s la denominaci√≥ origin√†ria d'aquesta fusta, per a la qual no s'ha trobat cap designaci√≥ catalana genu√Įna;(1)

    ·l'especificador blanc, al seu torn, precisa la denominació, ja que hi ha altres espècies de guajaivís (per exemple, Terminalia triflora, coneguda en castellà amb la forma guayaibí amarillo);

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma guajuvira (i la variant guaiuvira) perqu√® t√© menys √ļs.

    (1) L'adaptació respon al fet que en guaraní la j sona com en català, la y és una vocal tancada central no arrodonida que s'oposa a i i u, la v és labiodental i tots els mots són aguts.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 3922126   guayubira ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> guayubira
     
       
    • guajaiv√≠ blanc, n m
    • es guajayvi, n m
    • es guayab√≠ blanco, n m
    • es guayaib√≠, n m
    • es guayubira, n f
    • es lanza blanca, n f
    • pt guaiuvira, n f
    • en guajayvi, n
    • en guajuvira, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Cordia americana (família de les cordiàcies), semipesant, semidura, molt flexible, de fibra recta, amb el duramen de color de cafè i l'albeca diferenciada, amb vetes pronunciades, emprada principalment en la fabricació de mànecs d'eines, bats de beisbol, petges de mobles i instruments musicals de corda.

    Nota:
    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme guajaiví blanc:

    S'aprova la denominaci√≥ guajaiv√≠ blanc pels motius seg√ľents:

    ¬∑el nucli, guajaiv√≠, √©s l'adaptaci√≥ catalana de la forma d'origen guaran√≠ guajayvi (vehiculada a trav√©s del castell√† guayaib√≠), que √©s la denominaci√≥ origin√†ria d'aquesta fusta, per a la qual no s'ha trobat cap designaci√≥ catalana genu√Įna;(1)

    ·l'especificador blanc, al seu torn, precisa la denominació, ja que hi ha altres espècies de guajaivís (per exemple, Terminalia triflora, coneguda en castellà amb la forma guayaibí amarillo);

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma guajuvira (i la variant guaiuvira) perqu√® t√© menys √ļs.

    (1) L'adaptació respon al fet que en guaraní la j sona com en català, la y és una vocal tancada central no arrodonida que s'oposa a i i u, la v és labiodental i tots els mots són aguts.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 207865   gu√©ridon ÔĽŅ <Gastronomia > Restauraci√≥> gu√©ridon
     
       
    • taula auxiliar, n f
    • es gu√©ridon
    • es mesa auxiliar
    • fr gu√©ridon
    • fr table de service
    • en gu√©ridon
    • en service table

    <Gastronomia > Restauració>

    Taula situada a la vora dels comensals en un restaurant, on es posen els accessoris de servei i on el cambrer pot acabar de preparar els plats.

       
  • 207354   guerra de injurias ÔĽŅ <Inform√†tica> guerra de injurias
     
       
    • baralla, n f
    • es guerra de injurias
    • fr bataille
    • fr fusillade
    • en flamewar

    <Informàtica>

    Intercanvi de provocacions i respostes irades entre internautes.

       
  • 208726   guerra de pintura ÔĽŅ <Jocs> guerra de pintura
     
       
    • guerra de pintura, n f
    • es batalla de pintura
    • es guerra de pintura
    • es paintball
    • fr paintball
    • pt paintball
    • en paintball
    • en paintball war game
    • de Paintball

    <Jocs>

    Joc que es practica a l'aire lliure i que consisteix a dividir els participants en dos equips, els jugadors dels quals es disparen boles de pintura els uns als altres mitjançant unes escopetes especials d'aire comprimit.

       
  • 635774   guetificaci√≥n ÔĽŅ <Sociologia> guetificaci√≥n
     
       
    • guetitzaci√≥, n f
    • es guetificaci√≥n
    • es guetizaci√≥n
    • fr ghetto√Įsation
    • en ghettoization
    • de Ghettoisierung

    <Sociologia>

    Procés pel qual una comunitat esdevé un gueto.

       
  • 635775   guetificar ÔĽŅ <Sociologia> guetificar
     
       
    • guetitzar, v tr
    • es guetificar
    • es guetizar
    • fr ghetto√Įser
    • en ghettoize, to

    <Sociologia>

    Fer que una comunitat esdevingui un gueto.

       
  • 635774   guetizaci√≥n ÔĽŅ <Sociologia> guetizaci√≥n
     
       
    • guetitzaci√≥, n f
    • es guetificaci√≥n
    • es guetizaci√≥n
    • fr ghetto√Įsation
    • en ghettoization
    • de Ghettoisierung

    <Sociologia>

    Procés pel qual una comunitat esdevé un gueto.