termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2631049   I-CASE ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> I-CASE
     
       
    • CASE integrat, n m
    • I-CASE, n m sigla
    • es CASE integrado
    • es I-CASE sigla
    • fr AGL int√©gr√©
    • fr CASE int√©gr√©
    • fr I-CASE
    • en integrated CASE
    • en integrated computer-aided software engineering
    • en integrated computer-assisted software engineering
    • en I-CASE sigla

    <Informàtica > Programari>

    Enginyeria del programari assistida per ordinador en qu√® l'√ļs d'eines inform√†tiques s'aplica en totes les fases del cicle de vida del programari.

    Nota: La sigla I-CASE correspon a l'equivalent anglès integrated computer-assisted software engineering.

    Nota: Sovint també es denomina CASE integrat o I-CASE, per extensió, el conjunt d'eines que permeten l'automatització de totes les fases del cicle de vida del programari.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en la reconsideració dels termes enginyeria de sistemes per ordinador i enginyeria de sistemes integrats per ordinador, i en l'aprovació de les formes alternatives enginyeria del programari assistida per ordinador (sigla CASE) i CASE integrat (sigla I-CASE):

    El Consell Supervisor, d'acord amb diverses peticions, reconsidera la forma enginyeria de sistemes per ordinador, aprovada a l'acta n√ļm. 300 com a designaci√≥ catalana equivalent al terme angl√®s computer-aided software engineering, i aprova en el seu lloc la forma enginyeria del programari assistida per ordinador (al costat de la sigla anglesa CASE, molt estesa i ja aprovada a l'acta
    n√ļm. 300), pels motius seg√ľents:

    ·la forma enginyeria de sistemes per ordinador no s'utilitza i és, a més, segons els especialistes, inadequada semànticament per a designar aquest concepte històric(1) de l'àmbit de la informàtica;

    ·el nucli de la designació anglesa, software engineering, no equival en català a enginyeria de sistemes, com suggereix la forma inicialment aprovada pel Consell Supervisor, sinó a enginyeria del programari, forma ja reconeguda entre els especialistes i utilitzada; en informàtica, l'enginyeria de sistemes i l'enginyeria del programari són, de fet, dues branques diferents(2), motiu pel qual enginyeria de sistemes per ordinador és una forma equívoca per a designar aquest concepte;

    ¬∑tots els especialistes consultats s√≥n partidaris de la forma enginyeria del programari assistida per ordinador, que ja es documenta diverses fonts, √©s an√†loga a altres termes ja consolidats (animaci√≥ assistida per ordinador, disseny assistit per ordinador o traducci√≥ assistida per ordinador) i, a m√©s, segueix el paral¬∑lelisme denominatiu d'altres lleng√ľes.

    Pel que fa a la sigla (CASE), s'aprova en mascul√≠, d'acord amb l'√ļs documentat arreu.


    Pels mateixos motius de manca d'√ļs i d'inadequaci√≥ sem√†ntica, el Consell Supervisor reconsidera tamb√© la forma enginyeria de sistemes integrats per ordinador, aprovada a la mateixa acta n√ļm. 300 com a designaci√≥ catalana del concepte conegut en angl√®s amb la forma integrated computer-assisted software engineering. El Consell Supervisor fa notar, a m√©s, que en aquest cas la inadequaci√≥ sem√†ntica √©s doble: d'una banda, perqu√® I-CASE (com CASE) fa refer√®ncia a l'enginyeria del programari, no a l'enginyeria de sistemes, i de l'altra, perqu√® el que √©s integrat no s√≥n els sistemes, com es dedueix de la forma inicialment aprovada, sin√≥ l'enginyeria assistida per ordinador (o les eines utilitzades en aquesta enginyeria), en el sentit que s'integra en totes les fases de vida del programari.

    Es descarta, doncs, enginyeria de sistemes integrats per ordinador i es mantenen com a designacions d'aquest concepte la forma CASE integrat i la sigla anglesa I-CASE, totes dues aprovades ja a l'acta n√ļm. 300.

    Es desestima l'aprovaci√≥ de formes m√©s explicatives com ara enginyeria del programari integralment assistida per ordinador, enginyeria del programari assistida per ordinador integrada o enginyeria del programari assistida per ordinador integral, perqu√® no tenen cap √ļs i es consideren innecess√†ries, ja que la forma utilitzada habitualment √©s la sigla I-CASE.

    (1)El concepte de CASE es va popularitzar als anys vuitanta del segle xx i malgrat que actualment pot considerar-se ja superat, perqu√® l'√ļs de les eines CASE √©s absolutament generalitzat, els experts consideren que √©s un concepte emblem√†tic i que √©s important revisar-ne el nom.

    (2)L'enginyeria del programari s'ocupa, com el seu nom indica, del programari, mentre que l'enginyeria de sistemes informàtics té per objecte trobar solucions informàtiques globals a determinats problemes, ja sigui per mitjà de programari, de maquinari, de sistemes de xarxes, etc.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]

       
  • 576633   I+D ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca> , <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > Recerca, desenvolupament i innovaci√≥> I+D
     
       
    • recerca i desenvolupament, n f
    • R+D, n f sigla
    • es investigaci√≥n y desarrollo
    • es I+D sigla
    • fr recherche et d√©veloppement
    • fr recherche-d√©veloppement
    • fr R & D sigla
    • fr R. et D. sigla
    • fr R-D sigla
    • en research and development
    • en research and experimental development
    • en R & D sigla

    <Tecnologia. Recerca> , <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Recerca, desenvolupament i innovació>

    Conjunt d'activitats intel¬∑lectuals i materials adre√ßades a la creaci√≥ de coneixement i a l'√ļs d'aquest coneixement per a dissenyar noves aplicacions.

    Formes desestimades
    investigació i desenvolupament, n f

       
  • 576575   I+D+I ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca> , <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > Recerca, desenvolupament i innovaci√≥> I+D+I
     
       
    • recerca, desenvolupament i innovaci√≥, n f
    • R+D+I, n f sigla
    • es investigaci√≥n, desarrollo e innovaci√≥n
    • es I+D+I sigla
    • es I+D+i¬∑ sigla
    • fr recherche, d√©veloppement et innovation
    • fr RDI sigla
    • en R & D and innovation
    • en research, development and innovation

    <Tecnologia. Recerca> , <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Recerca, desenvolupament i innovació>

    Conjunt d'activitats intel¬∑lectuals i materials adre√ßades a la creaci√≥ de coneixement, a l'√ļs d'aquest coneixement per a dissenyar noves aplicacions i a la implementaci√≥ de nous productes o serveis en el mercat o en els sistemes de producci√≥.

    Formes desestimades
    investigació, desenvolupament i innovació, n f

       
  • 576575   I+D+i¬∑ ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca> , <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > Recerca, desenvolupament i innovaci√≥> I+D+i¬∑
     
       
    • recerca, desenvolupament i innovaci√≥, n f
    • R+D+I, n f sigla
    • es investigaci√≥n, desarrollo e innovaci√≥n
    • es I+D+I sigla
    • es I+D+i¬∑ sigla
    • fr recherche, d√©veloppement et innovation
    • fr RDI sigla
    • en R & D and innovation
    • en research, development and innovation

    <Tecnologia. Recerca> , <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Recerca, desenvolupament i innovació>

    Conjunt d'activitats intel¬∑lectuals i materials adre√ßades a la creaci√≥ de coneixement, a l'√ļs d'aquest coneixement per a dissenyar noves aplicacions i a la implementaci√≥ de nous productes o serveis en el mercat o en els sistemes de producci√≥.

    Formes desestimades
    investigació, desenvolupament i innovació, n f

       
  • 576614   icestock ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern> icestock
     
       
    • icestock [en], n m
    • es curling alem√°n
    • es icestock
    • fr curling allemand
    • fr eisstock
    • fr p√©tanque sur glace
    • en Bavarian curling
    • en German curling
    • en icestocksport
    • de Eisschie√üen
    • de Eisstock
    • de Eisstockschie√üen
    • de Eisstocksport

    <Esports > Esports d'hivern>

    Esport d'hivern que consisteix a fer lliscar damunt del gel diversos icestocks, amb l'objectiu de cobrir la màxima distància o bé d'aproximar-los al màxim al daube.

    Nota: La grafia icestock, adaptació anglesa de l'alemany Eisstock, és la forma més habitual internacionalment i la que utilitza la federació catalana d'aquest esport (Associació Icestock Catalunya).

       
  • 320226   icing ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel> icing
     
       
    • ref√ļs prohibit, n m
    • es despeje prohibido
    • es icing
    • fr d√©gagement interdit
    • fr d√©gagement refus√©
    • en icing

    <Esports > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel>

    Acció consistent a fer que el disc travessi la línia de fons contrària amb un llançament efectuat des de darrere de la línia vermella, sense que cap altre jugador hi intervingui.

    Nota: Un ref√ļs prohibit es considera falta.

       
  • 856208   icono de favoritos ÔĽŅ <Inform√†tica > Internet> icono de favoritos
     
       
    • icona de web, n f
    • es favicon
    • es favicono
    • es icono de favoritos
    • fr favicon
    • fr favic√īne
    • fr ic√īne de favoris
    • fr ic√īne de signet
    • fr ic√īne de site
    • en bookmark icon
    • en favicon
    • en favorites icon
    • en shortcut icon
    • en URL icon
    • en website icon

    <Informàtica > Internet>

    Petita icona identificadora d'un lloc web que apareix en alguns navegadors a l'esquerra de l'adre√ßa i en diversos men√ļs i pestanyes.

    Nota: Les icones de web s√≥n caracter√≠stiques dels men√ļs d'adreces d'inter√®s.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme icona de web:

    S'aprova el terme icona de web, reducci√≥ de icona de lloc web, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu angl√®s favicon, constru√Įt per acron√≠mia a partir favourite (preferit o adre√ßa d'inter√®s en catal√†, segons va normalitzar el Consell Supervisor a l'acta n√ļm. 294)(1) , pel fet que s√≥n icones que solen apar√®ixer vinculades als preferits, i icon (icona, en catal√†);

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte, ling√ľ√≠sticament adequada i transparent, formada a partir de icona ("Signe que representa una realitat, amb qu√® t√© una relaci√≥ de semblan√ßa" o "En inform., s√≠mbol que apareix en pantalla per a presentar les funcions que ofereix el programa i serveix per a seleccionar-ne una mitjan√ßant el ratol√≠ o el cursor", segons el diccionari normatiu) i web, reducci√≥ de lloc web ("Conjunt de p√†gines web que una organitzaci√≥, una empresa o una persona p√ļblica posa a disposici√≥ dels usuaris", segons el mateix diccionari);

    ·ja es documenta en alguns contextos en català referit a aquest concepte;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© es documenta la designaci√≥ an√†loga;

    ·és l'alternativa que té més suport entre els especialistes consultats.

    Es descarta l'acceptaci√≥ del manlleu (favicon), malgrat que t√© √ļs, perqu√® es creu que la forma aprovada t√© possibilitats d'implantaci√≥. Pels mateixos motius, i perqu√® no t√© √ļs, s'ha desestimat el calc favicona, paral¬∑lel a la forma normalitzada emoticona.

    Es descarta igualment la forma icona de preferit, malgrat que tamb√© √©s una designaci√≥ motivada, perqu√® la forma aprovada es considera m√©s precisa, tenint en compte que aquest tipus d'icones no apareixen nom√©s al men√ļ dels preferits, sin√≥ tamb√© a l'espai del navegador destinat a l'adre√ßa del lloc que es visita i en altres men√ļs i pestanyes.

    També s'ha desestimat la forma icona web, perquè es creu que podria associar-se amb qualsevol icona que aparegui en un lloc web (a icona de web, en canvi, la preposició remarca més la idea que és la icona que identifica un lloc web concret).

    Tamb√© s'ha valorat la forma mosca web, proposada per algun especialista a partir de l'analogia que es podria fer entre aquest tipus d'icona i el logotip que identifica una cadena televisiva concreta, que sol apar√®ixer a l'extrem superior dret de la pantalla del televisor quan se sintonitza la cadena en q√ľesti√≥ i que es coneix en aquest √†mbit amb la forma mosca. S'ha desestimat, per√≤, malgrat la possible motivaci√≥ sem√†ntica, perqu√® la majoria d'especialistes s'hi han mostrat contraris: argumenten, d'una banda, que √©s una denominaci√≥ massa informal i, d'altra banda, que no √©s del tot motivada, ja que la mosca televisiva queda sobreimpresa a l'√†rea √ļtil de la pantalla i acostuma a tapar una part de la superf√≠cie informativa (per aix√≤, justament, s'anomena mosca, perqu√® fa una certa nosa), mentre que la icona de web no apareix a l'√†rea de treball de la finestra del navegador, no tapa cap altre element i, per tant, la met√†fora de la mosca no hi tindria gaire sentit.

    (1)L'adre√ßa d'inter√®s o preferit (en angl√®s bookmark o favourite) √©s l'"Adre√ßa d'una p√†gina web que un internauta visita i desa en la mem√≤ria del navegador a fi de poder accedir-hi f√†cilment en ocasions posteriors"; el conjunt d'aquestes adreces √©s la llista d'adreces d'inter√®s o llista de preferits. (Acta del Consell Supervisor n√ļm. 294, de 16 de setembre de 1999.)

       
  • 208537   icosaedro triakis ÔĽŅ <Matem√†tiques > Geometria> icosaedro triakis
     
       
    • triaquisicosaedre, n m
    • es icosaedro triakis
    • es triaquisicosaedro
    • fr icosa√®dre triakis
    • en triakisicosahedron

    <Matemàtiques > Geometria>

    Poliedre dual del dodecaedre truncat, de seixanta cares, noranta arestes i trenta-dos vèrtexs.

    Nota: També és correcta la variant triaquisicosàedre.

       
  • 204294   icositetraedro deltoideo ÔĽŅ <Matem√†tiques > Geometria> icositetraedro deltoideo
     
       
    • icositetraedre deltoidal, n m
    • es icositetraedro deltoideo
    • fr t√©tragonocta√®dre
    • en trapezohedron

    <Matemàtiques > Geometria>

    Poliedre de vint-i-quatre cares deltoidals.

    Nota: També és correcta la variant ortogràfica icositetràedre deltoidal.

       
  • 204295   icositetraedro pentagonal ÔĽŅ <Matem√†tiques > Geometria> icositetraedro pentagonal
     
       
    • giroedre, n m
    • icositetraedre pentagonal, n m
    • es giroide
    • es icositetraedro pentagonal
    • fr pentagonotriocta√®dre
    • en gyroid
    • en pentagonal gyroid

    <Matemàtiques > Geometria>

    Poliedre de vint-i-quatre cares pentagonals i costats desiguals.

    Nota: També són correctes les variants giròedre i icositetràedre pentagonal.