termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3922127   iroko ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> iroko
     
       
    • iroc, n m
    • es iroco, n m
    • es iroko, n m
    • es teca africana, n f
    • es teca americana, n f
    • fr iroko, n m
    • en African teak, n
    • en iroko, n
    • en kambala, n
    • de Iroko, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Milicia excelsa i Milicia regia (família de les moràcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró grogós i l'albeca de color groc pàl·lid, emprada principalment en ebenisteria, construcció naval i fusteria grossa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme iroc:

    S'aprova la denominaci√≥ iroc, adaptaci√≥ de la forma d'origen ioruba iroko, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma amb una notable implantació en català, tant referida a l'espècie botànica Milicia excelsa com a la fusta obtinguda d'aquest arbre i de Milicia regia;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    La denominació tec americà, basada en l'equivalent teca americana (castellà) es descarta perquè l'iroc no pertany a la mateixa família que el tec (és una lamiàcia), i perquè no prové d'Amèrica, sinó d'Àfrica. Igualment es descarta tec africà, per la primera de les raons acabades d'exposar. L'iroc s'anomena tec en alguns contextos perquè de vegades es fa servir com a substitutiu d'aquesta fusta.

    Finalment, la forma kambala, documentada en angl√®s, t√© molt poc √ļs en catal√†.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 327649   ironman ÔĽŅ <Esports > Esports aqu√†tics > Salvament aqu√†tic> ironman
     
       
    • socorrista de ferro, n m
    • es ironman
    • es ironwoman
    • fr combin√© de sauvetage c√ītier
    • fr iron man
    • fr iron woman
    • en ironman
    • en ironwoman

    <Esports > Esports aquàtics > Salvament aquàtic>

    Competició individual de platja que inclou una cursa de natació, una cursa amb planxa de salvament, una cursa amb caiac de salvament i un esprint final per l'arena.

    Nota: En competicions internacionals √©s habitual l'√ļs de les formes angleses.

    Nota: L'equivalent ironman (o iron man) fa referència a les competicions masculines i l'equivalent ironwoman (o iron woman), a les femenines.

       
  • 327649   ironwoman ÔĽŅ <Esports > Esports aqu√†tics > Salvament aqu√†tic> ironwoman
     
       
    • socorrista de ferro, n m
    • es ironman
    • es ironwoman
    • fr combin√© de sauvetage c√ītier
    • fr iron man
    • fr iron woman
    • en ironman
    • en ironwoman

    <Esports > Esports aquàtics > Salvament aquàtic>

    Competició individual de platja que inclou una cursa de natació, una cursa amb planxa de salvament, una cursa amb caiac de salvament i un esprint final per l'arena.

    Nota: En competicions internacionals √©s habitual l'√ļs de les formes angleses.

    Nota: L'equivalent ironman (o iron man) fa referència a les competicions masculines i l'equivalent ironwoman (o iron woman), a les femenines.

       
  • 320597   irradiaci√≥n ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> irradiaci√≥n
     
       
    • irradiaci√≥, n f
    • es irradiaci√≥n
    • fr ionisation
    • fr irradiation
    • it irradiazione
    • pt irradia√ß√£o
    • en irradiation
    • de Bestrahlung

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria>

    Tècnica de conservació dels aliments que consisteix a sotmetre'ls a l'acció de radiacions ionitzants.

       
  • 320598   irradiar ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> irradiar
     
       
    • irradiar, v tr
    • es irradiar
    • fr ioniser
    • fr irradier
    • it irradiare
    • pt irradiar
    • en irradiate, to

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria>

    Sotmetre un aliment a irradiació.

       
  • 3451485   irregularidad sobrevenida ÔĽŅ <Dret internacional> irregularidad sobrevenida
     
       
    • irregularitat sobrevinguda, n f
    • es irregularidad sobrevenida, n f

    <Dret internacional>

    Situació irregular a què ha arribat un migrant perquè ha deixat de complir els requisits que anteriorment complia per a l'estada o la residència en un país.

    Nota: 1. La irregularitat sobrevinguda té lloc, per exemple, quan un migrant en situació regular es queda sense feina i, per aquest motiu, no pot renovar el permís de residència o el permís de treball al país, o quan una persona es queda en un país més enllà del període de validesa del visat amb què hi ha entrat.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme irregularitat sobrevinguda:

    S'aprova la denominaci√≥ irregularitat sobrevinguda pels motius seg√ľents:

    ·és una forma apropiada des d'un punt de vista semàntic, que designa amb claredat la situació d'irregularitat que té lloc de cop i volta (sobrevinguda és el participi del verb sobrevenir, que significa "Esdevenir-se d'improvís" segons el diccionari normatiu).

    ·és la denominació utilitzada pels especialistes.

    [Acta 608, 6 de juliol de 2016]

       
  • 3568202   isabelina ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> isabelina
     
       
    • gra√®llsia, n f
    • es graelsia, n f
    • es isabelina, n f
    • es mariposa isabelina, n f
    • fr isabelle, n m/f
    • fr isabelle de France, n m/f
    • fr papillon vitrail, n m
    • en Spanish moon moth, n
    • nc Graellsia isabelae
    • nc Actias isabelae alt. sin.
    • nc Actias isabellae alt. sin.
    • nc Graellsia isabellae alt. sin.

    <Zoologia > Insectes>

    Insecte lepid√≤pter de la fam√≠lia dels sat√ļrnids de 90 a 100 mm d'obertura alar i ales d'un verd groguenc, amb nervis bruns i un ocel envoltat de negre a cada ala, end√®mic de la pen√≠nsula Ib√®rica i d'algunes zones de Fran√ßa i amb les fulles de pinassa i de pi roig com a aliment en fase d'eruga, que vola durant la primavera.

    Nota: 1. La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual: el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta.

    Nota: 2. La denominació catalana (graèllsia) és una adaptació del nom del gènere, Graellsia, procedent del cognom del naturalista que va descobrir aquesta espècie l'any 1849, Marià de la Pau Graells.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme graèllsia:

    S'aprova la denominaci√≥ gra√®llsia pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, adaptaci√≥ del nom del g√®nere d'aquesta esp√®cie, Graellsia, procedent del cognom del naturalista que va descobrir-la, Mari√† de la Pau Graells;

    ·és una forma ja documentada en nombroses obres catalanes, tant especialitzades com lexicogràfiques, i ha tingut, doncs, una gran difusió;

    ·s'identifica inequívocament amb aquesta espècie;

    ·té el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és la forma més utilitzada dins el sector.

    Entre gra√®llsia (amb accent obert) i gra√©llsia (amb accent tancat), s'ha optat per la forma amb accent obert -malgrat que el cognom de proced√®ncia (Graells) se sol pronunciar amb e tancada (la sonant palatal posterior a la vocal t√≤nica t√© hist√≤ricament una tend√®ncia tancadora)- perqu√®, a banda que √©s la forma m√©s documentada, √©s un mot esdr√ļixol, i les paraules esdr√ļixoles tendeixen a l'accentuaci√≥ oberta (an√®cdota, b√®stia, acad√®mia, etc.). Igualment, la e va seguida d'una s√≠l¬∑laba amb i, i en aquests casos hi ha tend√®ncia a l'obertura de la e i la o t√≤niques (com en √®xit, d√®bil, bacteri, etc.). Finalment, gra√®llsia podria considerar-se un derivat creat per adjunci√≥ del sufix nominalitzador preaccentuat -i, -ia (graells > graellsi, gra√®llsia), que tindria tamb√© un efecte obridor sobre la vocal mitjana precedent (com en carb√≥ > carboni, divisor > divisori o modest > mod√®stia).(1)

    Es descarta la forma gra√®lsia, que es podria justificar com a adaptaci√≥ del nom del g√®nere segons la pron√ļncia llatina, perqu√® es documenta poc i perqu√®, si b√© diversos especialistes han confirmat que pronuncien el mot amb alveolar ([l]), no es pot afirmar que aquesta sigui la pron√ļncia m√©s generalitzada.

    Tamb√© s'han desestimat, d'altra banda, solucions com isabelina, papallona isabelina, papallona isabel¬∑la o reina isabel, perqu√®, a difer√®ncia de la forma aprovada, tenen molt poc √ļs.

    (1) Vegeu, per a més dades sobre l'obertura de les vocals mitjanes tòniques, l'apartat 3.3.2 de la gramàtica normativa (Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2016.)

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 3544587   isodora ÔĽŅ <Medi ambient > Gesti√≥ ambiental> isodora
     
       
    • isodora, n f
    • es isodora, n f
    • en odour contour, n

    <Medi ambient > Gestió ambiental>

    Isolínia que uneix sobre un mapa els punts que tenen una mateixa concentració d'unitats d'olor.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme isodora:

    S'aprova la denominaci√≥ isodora pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, substantivaci√≥ de l'adjectiu neol√≤gic isodor -a, creat a partir de la forma prefixada del grec is(o)-, que significa 'igual', i odorus, adjectiu llat√≠ que fa refer√®ncia a l'olor i que √©s tamb√© a la base de l'adjectiu normatiu inodor.

    ·és una denominació creada per analogia amb formes ja normatives que designen conceptes semànticament afins, com ara isòbara, isòbata, isoclina o isòcrona (procedents directament del grec), o isoglossa i isoterma (formacions més modernes creades amb elements cultes);

    ¬∑t√© √ļs i es documenta en textos especialitzats;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma is√≤dora, esdr√ļixola, perqu√® √©s ling√ľ√≠sticament inadequada, tenint en compte que √©s una denominaci√≥ creada sobre l'adjectiu isodor -a, a partir del llat√≠ odorus, que √©s una forma plana (es distingeix, en aquest sentit, de is√≤bara, is√≤bata o is√≤crona, denominacions procedents directament del grec, creades sobre formes sufixades √†tones).

    [CS611, 28 de setembre de 2016]

       
  • 255317   isofota ÔĽŅ <F√≠sica > √íptica> isofota
     
       
    • isofota, n f
    • isolux, n f
    • es curva isolux
    • es isofota
    • fr courbe isolux
    • fr isophote
    • en isofootcandle
    • en isolux
    • en isophote
    • de Isophote

    <Física > Òptica>

    Línia que uneix els punts d'una superfície que emeten o reben una mateixa intensitat lluminosa.

    Nota: La denominació isofota s'utilitza especialment en els àmbits de l'astronomia i l'òptica, mentre que isolux és la denominació habitual en luminotècnia.

       
  • 1244081   isologo ÔĽŅ <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> , <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> , <Empresa > Comunicaci√≥ empresarial> , <Comunicaci√≥ > Publicitat> isologo
     
       
    • logos√≠mbol, n m
    • es isologo
    • es logos√≠mbolo
    • fr logo
    • fr logotype
    • fr symbole social
    • en corporate signature
    • en logo
    • en logotype
    • en trademark

    <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> , <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> , <Empresa > Comunicaci√≥ empresarial> , <Comunicaci√≥ > Publicitat>

    Element gràfic que representa una marca, una empresa o una institució, format pel nom o lletres del nom i un símbol.

    Nota: La forma logos√≠mbol t√© un √ļs redu√Įt; aquest concepte es designa sovint amb el gen√®ric logotip.

    Nota: Segons la norma UNE 54100, la forma castellana isologo és una denominació pròpia de l'Amèrica Llatina.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes logotip, simbol i logosímbol:

    S'aproven els termes logotip, s√≠mbol i logos√≠mbol com a subordinats del terme normatiu m√©s gen√®ric logotip(1), pels motius seg√ľents:

    ·responen a distincions conceptuals necessàries en determinats contextos especialitzats dels àmbits de les arts gràfiques, el disseny i el màrqueting;

    ·són formes ja utilitzades i reconegudes per nombrosos especialistes;

    ·ja es documenten en català en obres especialitzades i en algunes obres terminològiques;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic: logotip (del formant grec logo- 'paraula' o 'discurs' + -tip 'tipus') respon perfectament al seu sentit etimol√≤gic primer(2); s√≠mbol √©s, gen√®ricament, qualsevol "Element sensible que es pren com a signe figuratiu d'un altre per ra√≥ d'una analogia que l'enteniment percep entre ells o d'una convenci√≥", accepci√≥ que pot adequar-se al sentit del terme recollit aqu√≠; logos√≠mbol, finalment, s'ha format a partir de la uni√≥ de les dues designacions anteriors: logo (reducci√≥ de logotip ja habitual entre els parlants, que coincideix alhora amb el formant logo-) + s√≠mbol), recurs l√≤gic tenint en compte que el concepte fa refer√®ncia justament a la combinaci√≥ d'un logotip i un s√≠mbol;

    ¬∑en altres lleng√ľes es recull tamb√© la mateixa distinci√≥ conceptual i designacions an√†logues.(3)

    Com a alternatives a logotip (en sentit restrictiu) s'han descartat les formes nom (perquè es considera massa imprecisa) i monograma (perquè podria referir-se també, per exemple, a un nom de persona, sense intencions comercials; segons el diccionari normatiu un monograma és un "Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d'ell").

    La forma imagotip, que es documenta de vegades amb el sentit de s√≠mbol, s'ha descartat perqu√®, en general, els experts s'han mostrat m√©s partidaris de s√≠mbol. Cal tenir present, a m√©s, que aquesta forma tamb√© s'associa de vegades al concepte de logos√≠mbol (especialment quan les lletres i el s√≠mbol es poden separar), i que podria resultar, per tant, una denominaci√≥ ambigua. D'altra banda, en catal√† no es documenten precedents de mots constru√Įts amb el formant imago-.

    Pel que fa a isologo, que es documenta de vegades amb el sentit de logosímbol, s'ha desestimat perquè és una forma utilitzada bàsicament en castellà (especialment a l'Amèrica del Sud, segons la norma UNE 54100, i segons algunes fonts referida sovint a un logosímbol en què el símbol i les lletres no es poden separar).

    Com a alternativa a logosímbol també s'ha plantejat la forma marca, però té poc suport entre els especialistes, que consideren que és una designació molt ambigua.

    (1)Logotip, segons el diccionari normatiu, és un "Distintiu gràfic que identifica una marca, un producte, una empresa, etc., format sovint pel seu nom o per lletres del seu nom".

    (2)√Čs probable que l'√ļs de logotip com a gen√®ric de qualsevol element gr√†fic, amb un disseny caracter√≠stic, que representa una marca, una empresa o una instituci√≥, sigui, de fet, una extensi√≥ sem√†ntica del sentit m√©s restrictiu, referit espec√≠ficament a un element gr√†fic verbal (la definici√≥ normativa de logotip, de fet, ja deixa const√†ncia que aquesta forma s'aplica sovint a un nom o a lletres d'un nom).

    (3)En castell√†, per exemple, les formes logotipo, s√≠mbolo gr√°fico (amb el sin√≤nim imagotipo) i logos√≠mbolo es documenten a la norma UNE 54100-10:2008, Industrias gr√°ficas. Vocabulario. Parte 10: Termas fundamentales de dise√Īo gr√°fico.