termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 206673   jard√≠n ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> jard√≠n
     
       
    • jard√≠, n m
    • es jard√≠n
    • fr jardin
    • it giardino
    • en garden
    • de Garten

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Conjunt d'inclusions que es poden observar en una maragda.

    Nota: Terme obsolet.

       
  • 208098   jardinera ÔĽŅ <Transports > Transport aeri> jardinera
     
       
    • autob√ļs de pista, n m
    • jardinera, n f
    • es autob√ļs de pista
    • es jardinera
    • fr autocar de piste
    • fr v√©hicule de liaison
    • en airport passenger bus
    • en apron bus
    • en apron passenger vehicle

    <Transports > Transport aeri>

    Autob√ļs destinat al transport de passatgers entre la terminal d'un aeroport i l'avi√≥.

       
  • 206484   jargonafasia ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> jargonafasia
     
       
    • jargonaf√†sia, n f
    • es jargonafasia
    • es jergafasia
    • fr jargonaphasie
    • en jargonaphasia

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Afàsia en què el pacient interposa síl·labes i paraules sense sentit en el seu llenguatge i el fa incomprensible.

       
  • 208636   jarlsberg ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Llet i derivats> jarlsberg
     
       
    • jarlsberg, n m
    • es jarlsberg
    • fr jarlsberg
    • en Jarlsberg

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada molt ferma, de color daurat i amb forats de dimensions irregulars, que té un gust suau i dolç de nous, originari de la ciutat noruega de Jarlsberg.

       
  • 206020   jaspeado ÔĽŅ <Agricultura > Fitopatologia> jaspeado
     
       
    • jaspiat, n m
    • GFD, n m sigla
    • es jaspeado
    • fr marbrure
    • en grapevine fleck disease
    • en leaf mottle
    • en marbring

    <Agricultura > Fitopatologia>

    Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics com ara l'aparició de clapes foliars.

       
  • 207820   jatoba ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> jatoba
     
       
    • jatoba, n f
    • curbaril, n m sin. compl.
    • es curbaril
    • es jatoba
    • es jatob√°
    • fr courbaril
    • fr jatoba
    • en courbaril
    • en jatoba
    • de Courbaril

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica Central, l'Amèrica del Sud i les Antilles que s'obté de l'arbre del mateix nom, molt pesant, dura i nervada, amb el duramen d'un color entre beix rosat i bru rogenc, i l'albeca de color blanc rosat.

       
  • 207146   javelin ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Esqu√≠ > Esqu√≠ art√≠stic i acrob√†tic> javelin
     
       
    • javelina, n f
    • es javelin
    • fr javelin
    • en javelin

    <Esports > Esports d'hivern > Esquí > Esquí artístic i acrobàtic>

    Figura d'acroesquí que consisteix a girar sobre un esquí amb l'altra cama encreuada per davant i l'espàtula cap a fora.

       
  • 3194582   jazz funk ÔĽŅ <M√ļsica> jazz funk
     
       
    • jazz-funk [en], n m
    • es jazz funk, n m
    • es jazz-funk, n m
    • fr jazz-funk, n m
    • en jazz funk, n

    <M√ļsica>

    Estil musical de ball originat als anys setanta del segle XX als Estats Units, que combina elements del jazz i del funk.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 3194580   jazz fusi√≥n ÔĽŅ <M√ļsica> jazz fusi√≥n
     
       
    • jazz fusi√≥, n m
    • es jazz fusi√≥n, n m
    • es jazz rock, n m
    • fr jazz fusion, n m
    • fr jazz-rock, n m
    • en jazz fusion, n

    <M√ļsica>

    Estil musical originat a finals dels anys seixanta del segle XX als Estats Units, que combina el jazz amb altres estils, especialment la m√ļsica rock i el funk, i es caracteritza per la barreja de les estructures i les t√®cniques del jazz amb els instruments musicals propis del rock.

    Nota: 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme jazz fusió:

    D'acord amb l'√ļs habitual entre els especialistes, s'aprova la forma jazz fusi√≥, traducci√≥ literal de l'angl√®s jazz fusion, amb manteniment de l'estructura sint√†ctica anglesa per√≤ explicable tamb√© formalment en catal√† com a compost creat per l'aposici√≥ del substantiu fusi√≥ al nucli jazz.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 3194581   jazz latino ÔĽŅ <M√ļsica> jazz latino
     
       
    • jazz llat√≠, n m
    • es jazz latino, n m
    • fr latin jazz, n m
    • en latin jazz, n

    <M√ļsica>

    Estil musical que combina ritmes i formes origin√†ries de la m√ļsica llatinoamericana, sobretot de la m√ļsica caribenya, i especialment de la cubana, amb elements propis del jazz.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]