termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204261   jurel ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> jurel
     
       
    • sorella del sud, n f
    • es cojin√ļa negra
    • es jurel
    • fr carangue coubali
    • en blue runner
    • en runner
    • en yellow mackerel
    • de Makrelenbarsch
    • nc Caranx crysos

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels perciformes, de la fam√≠lia dels car√†ngids, que fa fins a 70 cm de llarg√†ria, de cos generalment comprimit i recobert d'escates cicloidals, amb la l√≠nia lateral rivetejada d'escudets ossis i la parpella adiposa poc desenvolupada, que viu principalment en les aig√ľes marines i salabroses tropicals i temperades.

       
  • 204221   jurel real ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> jurel real
     
       
    • sorella roncaire, n f
    • es jurel real
    • es macarela real
    • fr com√®te coussut
    • fr saurel
    • it carango ronco
    • en false scad
    • en ten-finned horse mackerel
    • de gestreifte Schildmakrele
    • nc Caranx rhonchus

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels perciformes, de la fam√≠lia dels car√†ngids, que fa fins a 60 cm de llarg√†ria, de cos generalment comprimit i recobert d'escates cicloidals, amb la l√≠nia lateral rivetejada d'escudets ossis, i una taca negra en el l√≤bul anterior de la segona aleta dorsal i una altra en el marge posterior de l'opercle, que viu principalment en les aig√ľes marines i salabroses tropicals i temperades.

       
  • 204259   jurela ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> jurela
     
       
    • dec√†pter, n m
    • es jurela
    • es macarela chuparaco
    • fr com√®te quiaquia
    • en round scad
    • nc Decapterus punctatus

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que fa fins a 30 cm de llargària, amb el cos fusiforme, de color verdós per sobre i blanquinós per sota, amb una taca negra al marge posterior de l'opercle i amb una sèrie de deu a catorze punts negres sobre la part anterior de la línia lateral, que viu principalment a l'oest i a l'est de l'Atlàntic.

       
  • 3701479   justicia reparadora ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> justicia reparadora
     
       
    • just√≠cia restaurativa, n f
    • just√≠cia reparadora, n f sin. compl.
    • es justicia reparadora, n f
    • es justicia restaurativa, n f
    • fr justice r√©paratrice, n f
    • fr justice restauratrice, n f
    • it giustizia riparativa, n f
    • en restorative justice, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Paradigma de justícia centrat a millorar la relació entre les parts en conflicte per mitjà del reforç dels vincles afectius, la compensació del dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, la restitució de les relacions personals malmeses.

    Nota: 1. La justícia restaurativa proposa una concepció del delicte i una manera de respondre-hi diferents de la justícia tradicional, centrada en la vulneració de la llei.

    Nota: 2. Formen part de la justícia restaurativa els processos restauratius i les pràctiques restauratives.

    Nota: 3. La forma justícia restaurativa és la denominació més utilitzada actualment en català. La forma justícia reparadora és la denominació utilitzada tradicionalment.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades just√≠cia restaurativa (amb el sin√≤nim complementari just√≠cia reparadora), pr√†ctica restaurativa, cercle restauratiu, proc√©s restauratiu i acord restauratiu, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influ√®ncia de l'angl√®s (en angl√®s l'√ļnica forma utilitzada √©s restorative),

    ¬∑pot considerar-se una forma ling√ľ√≠sticament adequada, tenint en compte el sentit amb qu√® apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, per√≤ tamb√© en pol√≠tica i en dret) √©s "Tornar a posar (alg√ļ o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© es documenta l'adjectiu an√†leg, sovint en conviv√®ncia amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ¬∑√©s la forma recollida al diccionari normatiu per a fer refer√®ncia a aquest concepte i posa l'√®mfasi en la compensaci√≥ o la desaparici√≥ del dany causat (reparador -a √©s, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar √©s, dins l'√†mbit del dret, "Fer desapar√®ixer o compensar (el dany causat per alg√ļ o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injust√≠cia. Reparar un oblit. Reparar una p√®rdua. Reparar l'honor of√®s. Reparar el temps perdut");

    ¬∑t√© √ļs, per b√© que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagm√†tiques, per√≤, m√©s noves, es descarta de fer-hi constar com a sin√≤nims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisi√≥ es pren d'acord amb l'opini√≥ dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc √ļs i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinon√≠mia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien tamb√© solucions possibles i ling√ľ√≠sticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]

       
  • 3701479   justicia restaurativa ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> justicia restaurativa
     
       
    • just√≠cia restaurativa, n f
    • just√≠cia reparadora, n f sin. compl.
    • es justicia reparadora, n f
    • es justicia restaurativa, n f
    • fr justice r√©paratrice, n f
    • fr justice restauratrice, n f
    • it giustizia riparativa, n f
    • en restorative justice, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Paradigma de justícia centrat a millorar la relació entre les parts en conflicte per mitjà del reforç dels vincles afectius, la compensació del dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, la restitució de les relacions personals malmeses.

    Nota: 1. La justícia restaurativa proposa una concepció del delicte i una manera de respondre-hi diferents de la justícia tradicional, centrada en la vulneració de la llei.

    Nota: 2. Formen part de la justícia restaurativa els processos restauratius i les pràctiques restauratives.

    Nota: 3. La forma justícia restaurativa és la denominació més utilitzada actualment en català. La forma justícia reparadora és la denominació utilitzada tradicionalment.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades just√≠cia restaurativa (amb el sin√≤nim complementari just√≠cia reparadora), pr√†ctica restaurativa, cercle restauratiu, proc√©s restauratiu i acord restauratiu, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influ√®ncia de l'angl√®s (en angl√®s l'√ļnica forma utilitzada √©s restorative),

    ¬∑pot considerar-se una forma ling√ľ√≠sticament adequada, tenint en compte el sentit amb qu√® apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, per√≤ tamb√© en pol√≠tica i en dret) √©s "Tornar a posar (alg√ļ o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© es documenta l'adjectiu an√†leg, sovint en conviv√®ncia amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ¬∑√©s la forma recollida al diccionari normatiu per a fer refer√®ncia a aquest concepte i posa l'√®mfasi en la compensaci√≥ o la desaparici√≥ del dany causat (reparador -a √©s, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar √©s, dins l'√†mbit del dret, "Fer desapar√®ixer o compensar (el dany causat per alg√ļ o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injust√≠cia. Reparar un oblit. Reparar una p√®rdua. Reparar l'honor of√®s. Reparar el temps perdut");

    ¬∑t√© √ļs, per b√© que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagm√†tiques, per√≤, m√©s noves, es descarta de fer-hi constar com a sin√≤nims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisi√≥ es pren d'acord amb l'opini√≥ dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc √ļs i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinon√≠mia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien tamb√© solucions possibles i ling√ľ√≠sticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]

       
  • 204461   justificacionismo ÔĽŅ <Filosofia> justificacionismo
     
       
    • justificacionisme, n m
    • es justificacionismo
    • fr justificationisme
    • en justificationalism
    • en justificationism

    <Filosofia>

    Tendència que exclou l'estudi de tot context diferent de la justificació o validació dels enunciats científics, perquè considera que el context mai no pot explicar una teoria científica.

    Formes desestimades
    justificacionalisme, n m

       
  • 206296   justipreciar ÔĽŅ <Dret. Administraci√≥ p√ļblica> justipreciar
     
       
    • fixar el preu just, v prep
    • estimar, v tr sin. compl.
    • es justipreciar
    • fr estimer au juste prix
    • fr √©valuer
    • fr fixer le prix
    • en appraise, to
    • en value, to

    <Dret. Administraci√≥ p√ļblica>

    Determinar el valor d'un bé, d'acord amb diverses dades que es prenen com a referència.

    Nota: El verb fixar el preu just regeix habitualment la preposició de.

       
  • 206298   justiprecio ÔĽŅ <Dret. Administraci√≥ p√ļblica> justiprecio
     
       
    • preu just, n m
    • estim, n m sin. compl.
    • es justiprecio
    • es justo precio
    • fr cours
    • fr juste prix
    • en appraisal
    • en appraisement
    • en valuation

    <Dret. Administraci√≥ p√ļblica>

    Valor fixat a un bé que correspon al seu valor real.

       
  • 206298   justo precio ÔĽŅ <Dret. Administraci√≥ p√ļblica> justo precio
     
       
    • preu just, n m
    • estim, n m sin. compl.
    • es justiprecio
    • es justo precio
    • fr cours
    • fr juste prix
    • en appraisal
    • en appraisement
    • en valuation

    <Dret. Administraci√≥ p√ļblica>

    Valor fixat a un bé que correspon al seu valor real.

       
  • 206027   juvenalizaci√≥n ÔĽŅ <Sociologia> juvenalizaci√≥n
     
       
    • juvenitzaci√≥, n f
    • es juvenalizaci√≥n

    <Sociologia>

    Procés pel qual un fenomen social, com ara la pobresa o l'atur, afecta un sector de població cada cop més jove.

    Formes desestimades
    juvenalització, n f