termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3194580   jazz rock ÔĽŅ <M√ļsica> jazz rock
     
       
    • jazz fusi√≥, n m
    • es jazz fusi√≥n, n m
    • es jazz rock, n m
    • fr jazz fusion, n m
    • fr jazz-rock, n m
    • en jazz fusion, n

    <M√ļsica>

    Estil musical originat a finals dels anys seixanta del segle XX als Estats Units, que combina el jazz amb altres estils, especialment la m√ļsica rock i el funk, i es caracteritza per la barreja de les estructures i les t√®cniques del jazz amb els instruments musicals propis del rock.

    Nota: 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme jazz fusió:

    D'acord amb l'√ļs habitual entre els especialistes, s'aprova la forma jazz fusi√≥, traducci√≥ literal de l'angl√®s jazz fusion, amb manteniment de l'estructura sint√†ctica anglesa per√≤ explicable tamb√© formalment en catal√† com a compost creat per l'aposici√≥ del substantiu fusi√≥ al nucli jazz.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 3194582   jazz-funk ÔĽŅ <M√ļsica> jazz-funk
     
       
    • jazz-funk [en], n m
    • es jazz funk, n m
    • es jazz-funk, n m
    • fr jazz-funk, n m
    • en jazz funk, n

    <M√ļsica>

    Estil musical de ball originat als anys setanta del segle XX als Estats Units, que combina elements del jazz i del funk.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 205164   jeep ÔĽŅ <Transports > Transport per carretera > Vehicles> jeep
     
       
    • vehicle tot terreny, n m
    • autom√≤bil tot terreny, n m sin. compl.
    • es autom√≥vil todo terreno
    • es jeep
    • fr automobile tout-terrain
    • fr jeep
    • en land rover

    <Transports > Transport per carretera > Vehicles>

    Automòbil apte per a circular per tota mena de terrenys.

       
  • 481416   jefe ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> jefe
     
       
    • enemic final, n m
    • es jefe
    • fr patron
    • en boss
    • de Boss
    • de Endgegner

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Enemic dotat d'habilitats especials que apareix al final d'un nivell i resulta més difícil de vèncer que la resta d'enemics.

       
  • 295566   jelutong ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> jelutong
     
       
    • jelutong, n m
    • es jelutong
    • fr jelutong
    • en jelutong
    • de Jelutong

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dyera, de la família de les apocinàcies, principalment de l'espècie Dyera costulata, tova, amb el duramen de color marró groguenc i l'albeca poc diferenciada.

       
  • 305921   jequitiba ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> jequitiba
     
       
    • jequitib√†, n m
    • es jequitiba
    • fr jequitiba
    • pt jequitib√°
    • en jequitiba
    • de Jequitib√°

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del Brasil que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Cariniana, de la família de les lecitidàcies, principalment de l'espècie Cariniana legalis, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca poc diferenciada.

       
  • 3559221   jerga de Internet ÔĽŅ <Inform√†tica > Internet> , <Ling√ľ√≠stica> jerga de Internet
     
       
    • ciberllenguatge, n m
    • es argot de internet, n m
    • es ciberlengua, n f
    • es ciberlenguaje, n m
    • es jerga de Internet, n f
    • es lenguaje de internet, n m
    • fr argot Internet, n m
    • fr cyb√©rien, n m
    • fr cyberjargon, n m
    • fr cyberlangage, n m
    • fr cyberlangue, n f
    • fr internetais, n m
    • fr jargon Internet, n m
    • it gergo di Internet, n m
    • pt internet√™s, n m
    • en cyberian, n
    • en cyberlanguage, n
    • en cyberspeak, n
    • en internet slang, n
    • en netspeak, n
    • de Netzjargon, n m

    <Inform√†tica > Internet> , <Ling√ľ√≠stica>

    Modalitat ling√ľ√≠stica utilitzada en la comunicaci√≥ escrita del ciberespai que es caracteritza principalment per la creativitat, l'expressivitat, l'√ļs flexible de les regles i la incorporaci√≥ de textismes i d'elements semi√≤tics poc convencionals.

    Nota: 1. Els elements semiòtics poc convencionals utilitzats en el ciberllenguatge poden ser emoticones, variacions tipogràfiques, repeticions, etc.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ciberllenguatge:

    S'aprova la denominaci√≥ ciberllenguatge pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, constitu√Įda per la forma prefixada ciber- (forma prefixada del mot cibern√®tica que indica relaci√≥ amb els mitjans inform√†tics o amb internet) i el substantiu llenguatge ("Vocabulari i fraseologia propis d'un art, d'una branca de la ci√®ncia, etc." i "Manera com un hom expressa el pensament per mitj√† de la paraula", entre altres sentits, segons el diccionari normatiu);

    ¬∑√©s an√†loga a altres denominacions de la llengua, com ara metallenguatge (forma normativa) o protollenguatge, que tamb√© designen modalitats ling√ľ√≠stiques;

    ·és una denominació ja força consolidada, i es difon des del TERMCAT des de fa temps (el fet que es construeixi amb la forma prefixada ciber-, actualment associada sobretot a termes relacionats amb la seguretat informàtica, té a veure probablement amb el fet que no és una denominació especialment nova);

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats, que han mostrat preferència majoritàriament per aquesta solució.

    S'han valorat tamb√© altres denominacions, documentades en algunes fonts o amb paral¬∑lelisme en altres lleng√ľes, per√≤ s'han descartat, en general, perqu√® tenen menys √ļs i menys suport dels experts: ciberi√†, ciberargot, ciberllengua, ciberidioma, ciberparla, ciberparlar, internet√®s, interneti√†, intern√®tic, argot d'internet, llengua d'internet, llenguatge d'internet, etc.

    [Acta 614, 23 de novembre de 2016]

       
  • 206484   jergafasia ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> jergafasia
     
       
    • jargonaf√†sia, n f
    • es jargonafasia
    • es jergafasia
    • fr jargonaphasie
    • en jargonaphasia

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Afàsia en què el pacient interposa síl·labes i paraules sense sentit en el seu llenguatge i el fa incomprensible.

       
  • 204378   jerk ÔĽŅ <Esports > Halterof√≠lia> jerk
     
       
    • projecci√≥, n f
    • es envi√≥n
    • es jerk
    • fr jet√©
    • en jerk

    <Esports > Halterofília>

    Segona fase del moviment de dos temps, consistent a aixecar l'halter per damunt del cap amb els braços completament estirats.

       
  • 255348   jet grouting ÔĽŅ <Construcci√≥ > Obres p√ļbliques> jet grouting
     
       
    • cimentaci√≥ d'alta pressi√≥, n f
    • es inyecci√≥n de alta presi√≥n
    • es jet grouting
    • fr injection haute pression
    • fr jet grouting
    • it jet grouting
    • pt injec√ß√£o de alta press√£o
    • pt jet grouting
    • en jet grouting
    • de Duesenstrahlinjektionsverfahren
    • de D√ľsenstrahlverfahren

    <Construcci√≥ > Obres p√ļbliques>

    Sistema de consolidació i de millora dels terrenys que consisteix a injectar al sòl un fluid a alta pressió, generalment aigua i ciment, de manera que les partícules del sòl es desagreguen i, en barrejar-se amb el fluid, formen columnes profundes de gran resistència i de baixa permeabilitat.

    Nota: En contextos molt especialitzats se sol utilitzar la denominació anglesa jet grouting.