termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3194580   jazz rock  <Música> jazz rock
     
       
    • jazz fusió, n m
    • es jazz fusión, n m
    • es jazz rock, n m
    • fr jazz fusion, n m
    • fr jazz-rock, n m
    • en jazz fusion, n

    <Música>

    Estil musical originat a finals dels anys seixanta del segle XX als Estats Units, que combina el jazz amb altres estils, especialment la música rock i el funk, i es caracteritza per la barreja de les estructures i les tècniques del jazz amb els instruments musicals propis del rock.

    Nota: 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme jazz fusió:

    D'acord amb l'ús habitual entre els especialistes, s'aprova la forma jazz fusió, traducció literal de l'anglès jazz fusion, amb manteniment de l'estructura sintàctica anglesa però explicable també formalment en català com a compost creat per l'aposició del substantiu fusió al nucli jazz.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 3194582   jazz-funk  <Música> jazz-funk
     
       
    • jazz-funk [en], n m
    • es jazz funk, n m
    • es jazz-funk, n m
    • fr jazz-funk, n m
    • en jazz funk, n

    <Música>

    Estil musical de ball originat als anys setanta del segle XX als Estats Units, que combina elements del jazz i del funk.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 205164   jeep  <Transports > Transport per carretera > Vehicles> jeep
     
       
    • vehicle tot terreny, n m
    • automòbil tot terreny, n m sin. compl.
    • es automóvil todo terreno
    • es jeep
    • fr automobile tout-terrain
    • fr jeep
    • en land rover

    <Transports > Transport per carretera > Vehicles>

    Automòbil apte per a circular per tota mena de terrenys.

       
  • 481416   jefe  <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs> jefe
     
       
    • enemic final, n m
    • es jefe
    • fr patron
    • en boss
    • de Boss
    • de Endgegner

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Enemic dotat d'habilitats especials que apareix al final d'un nivell i resulta més difícil de vèncer que la resta d'enemics.

       
  • 295566   jelutong  <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta> jelutong
     
       
    • jelutong, n m
    • es jelutong
    • fr jelutong
    • en jelutong
    • de Jelutong

    <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dyera, de la família de les apocinàcies, principalment de l'espècie Dyera costulata, tova, amb el duramen de color marró groguenc i l'albeca poc diferenciada.

       
  • 305921   jequitiba  <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta> jequitiba
     
       
    • jequitibà, n m
    • es jequitiba
    • fr jequitiba
    • pt jequitibá
    • en jequitiba
    • de Jequitibá

    <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del Brasil que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Cariniana, de la família de les lecitidàcies, principalment de l'espècie Cariniana legalis, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca poc diferenciada.

       
  • 3559221   jerga de Internet  <Informàtica > Internet> , <Lingüística> jerga de Internet
     
       
    • ciberllenguatge, n m
    • es argot de internet, n m
    • es ciberlengua, n f
    • es ciberlenguaje, n m
    • es jerga de Internet, n f
    • es lenguaje de internet, n m
    • fr argot Internet, n m
    • fr cybérien, n m
    • fr cyberjargon, n m
    • fr cyberlangage, n m
    • fr cyberlangue, n f
    • fr internetais, n m
    • fr jargon Internet, n m
    • it gergo di Internet, n m
    • pt internetês, n m
    • en cyberian, n
    • en cyberlanguage, n
    • en cyberspeak, n
    • en internet slang, n
    • en netspeak, n
    • de Netzjargon, n m

    <Informàtica > Internet> , <Lingüística>

    Modalitat lingüística utilitzada en la comunicació escrita del ciberespai que es caracteritza principalment per la creativitat, l'expressivitat, l'ús flexible de les regles i la incorporació de textismes i d'elements semiòtics poc convencionals.

    Nota: 1. Els elements semiòtics poc convencionals utilitzats en el ciberllenguatge poden ser emoticones, variacions tipogràfiques, repeticions, etc.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ciberllenguatge:

    S'aprova la denominació ciberllenguatge pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, constituïda per la forma prefixada ciber- (forma prefixada del mot cibernètica que indica relació amb els mitjans informàtics o amb internet) i el substantiu llenguatge ("Vocabulari i fraseologia propis d'un art, d'una branca de la ciència, etc." i "Manera com un hom expressa el pensament per mitjà de la paraula", entre altres sentits, segons el diccionari normatiu);

    ·és anàloga a altres denominacions de la llengua, com ara metallenguatge (forma normativa) o protollenguatge, que també designen modalitats lingüístiques;

    ·és una denominació ja força consolidada, i es difon des del TERMCAT des de fa temps (el fet que es construeixi amb la forma prefixada ciber-, actualment associada sobretot a termes relacionats amb la seguretat informàtica, té a veure probablement amb el fet que no és una denominació especialment nova);

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats, que han mostrat preferència majoritàriament per aquesta solució.

    S'han valorat també altres denominacions, documentades en algunes fonts o amb paral·lelisme en altres llengües, però s'han descartat, en general, perquè tenen menys ús i menys suport dels experts: ciberià, ciberargot, ciberllengua, ciberidioma, ciberparla, ciberparlar, internetès, internetià, internètic, argot d'internet, llengua d'internet, llenguatge d'internet, etc.

    [Acta 614, 23 de novembre de 2016]

       
  • 206484   jergafasia  <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental> jergafasia
     
       
    • jargonafàsia, n f
    • es jargonafasia
    • es jergafasia
    • fr jargonaphasie
    • en jargonaphasia

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Afàsia en què el pacient interposa síl·labes i paraules sense sentit en el seu llenguatge i el fa incomprensible.

       
  • 204378   jerk  <Esports > Halterofília> jerk
     
       
    • projecció, n f
    • es envión
    • es jerk
    • fr jeté
    • en jerk

    <Esports > Halterofília>

    Segona fase del moviment de dos temps, consistent a aixecar l'halter per damunt del cap amb els braços completament estirats.

       
  • 255348   jet grouting  <Construcció > Obres públiques> jet grouting
     
       
    • cimentació d'alta pressió, n f
    • es inyección de alta presión
    • es jet grouting
    • fr injection haute pression
    • fr jet grouting
    • it jet grouting
    • pt injecção de alta pressão
    • pt jet grouting
    • en jet grouting
    • de Duesenstrahlinjektionsverfahren
    • de Düsenstrahlverfahren

    <Construcció > Obres públiques>

    Sistema de consolidació i de millora dels terrenys que consisteix a injectar al sòl un fluid a alta pressió, generalment aigua i ciment, de manera que les partícules del sòl es desagreguen i, en barrejar-se amb el fluid, formen columnes profundes de gran resistència i de baixa permeabilitat.

    Nota: En contextos molt especialitzats se sol utilitzar la denominació anglesa jet grouting.