<Ciències de la salut > Neurologia> , <Psicologia>
Recipient circular ple d'aigua tintada, amb una plataforma submergida just per sota la superfÃcie de l'aigua, utilitzat per a estudiar l'aprenentatge i la memòria espacial en animals d'experimentació.
Nota: En el laberint aquà tic de Morris es deixa anar un animal, generalment una rata o un ratolÃ, que ha de trobar la plataforma i pujar-hi per evitar ofegar-se. S'ha observat que en intents successius l'animal triga cada vegada menys a trobar la plataforma.
<Ciències de la salut > Neurologia> , <Psicologia>
Recipient circular ple d'aigua tintada, amb una plataforma submergida just per sota la superfÃcie de l'aigua, utilitzat per a estudiar l'aprenentatge i la memòria espacial en animals d'experimentació.
Nota: En el laberint aquà tic de Morris es deixa anar un animal, generalment una rata o un ratolÃ, que ha de trobar la plataforma i pujar-hi per evitar ofegar-se. S'ha observat que en intents successius l'animal triga cada vegada menys a trobar la plataforma.
<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>
Propensió a canviar de manera repetida, rà pida i brusca els signes d'expressió emocional, independentment dels esdeveniments o dels estÃmuls externs.
<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>
Laboratori especialitzat en la realització d'anà lisis clÃniques.
Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ciències de laboratori clÃnic (sin. compl. anà lisis clÃniques ) i laboratori clÃnic :
S'aproven els termes ciències de laboratori clÃnic (amb anà lisis clÃniques com a sinònim complementari) i laboratori clÃnic, pels motius següents:
Pel que fa a ciències de laboratori clÃnic,
·és una alternativa a la forma *patologia clÃnica, calc de l'anglès (de clinical pathology) utilitzat de vegades per a denominar aquest concepte però desestimat explÃcitament pels especialistes, que asseguren que no té tradició en català ; comenten que les ciències de laboratori clÃnic no es consideren, de fet, una branca de la patologia (com sà que passa en anglès(1)) i que *patologia clÃnica és un cas similar a la forma, també d'influència anglesa, *patologia anatòmica (de anatomic pathology), que en català s'anomena habitualment anatomia patològica i es considera una branca de l'anatomia, no de la patologia;
·és una forma descriptiva del concepte i lingüÃsticament adequada: el nucli ciències, en plural, és pertinent d'acord amb el fet que aquesta disciplina està integrada, en realitat, per un conjunt de tècniques de diferents branques cientÃfiques;
·és una forma ja coneguda i usada pels especialistes, que fins i tot dona nom a l'associació que, des dels anys noranta del segle xx, aplega els professionals catalans d'aquest à mbit, l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori ClÃnic;
·és una forma paral·lela a altres denominacions de branques cientÃfiques multidisciplinà ries, com ara ciències de la terra i ciències naturals, ja recollides al diccionari normatiu;
·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.
Quant al sinònim complementari anà lisis clÃniques,
·és una forma també molt utilitzada pels especialistes per a designar aquesta disciplina, especialment en contextos informals;
·pot considerar-se també lingüÃsticament adequada, explicable per metonÃmia a partir del sentit recte de la forma normativa anà lisi clÃnica ("Anà lisi de sang, d'orina, etc., humanes feta amb finalitats orientadores amb vista al diagnòstic"); les anà lisis clÃniques són, de fet, una part essencial de les ciències de laboratori clÃnic;
·té també el vistiplau d'especialistes de l'à mbit.
Pel que fa, finalment, a laboratori clÃnic,
·és la forma utilitzada normalment en català per a designar el concepte;
·es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques;
·és una forma descriptiva i lingüÃsticament adequada;
·té el vistiplau dels especialistes consultats.
Com a designació de la disciplina cientÃfica s'han valorat també altres formes, que el Consell Supervisor ha acabat, però, desestimant:
-La forma patologia clÃnica: és un calc de l'anglès bandejat explÃcitament pels especialistes.
-La forma bioclÃnica: aquesta solució es documenta al diccionari normatiu i també en altres fonts catalanes de referència (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, a la Gran enciclopèdia catalana o al Diccionari enciclopèdic de medicina) referida a aquest concepte.(2) Els especialistes consultats, malgrat tot, desconeixen aquesta forma, que probablement té origen en el francès biologie clinique, i asseguren que no té cap ús actualment entre els professionals. Creuen que probablement va ser un intent inicial de batejar la disciplina que finalment no va prosperar. Segons fonts d'Enciclopèdia Catalana, la forma bioclÃnica es remunta a l'any 1970, quan va ser aprovada per a formar part del corpus de la primera edició de la Gran enciclopèdia catalana (volum 3, publicat el 1971), a petició del doctor Joan Colomines i Puig, que aleshores era responsable dels articles de medicina i que posteriorment va ser el primer president de l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori ClÃnic. Va ser des de la Gran enciclopèdia catalana que més endavant devia passar a la resta d'obres.
S'acorda que el president del Consell Supervisor adreçarà una carta al president de la Secció Filològica per informar-lo de la decisió presa i per demanar-li que valori la possibilitat de plantejar una modificació del diccionari normatiu.
-Les formes biologia clÃnica, biologia mèdica i medicina de laboratori: prà cticament no tenen ús i no tenen el suport dels especialistes, que consideren que són designacions semà nticament poc adequades, perquè estrictament les ciències de laboratori clÃnic no són ni una part de la biologia ni una part de la medicina, sinó una activitat multidisciplinà ria que abasta aspectes de la biologia, aspectes de la quÃmica i aspectes de la medicina.
(1) En anglès, de fet, la forma simple pathology ja s'associa de vegades al concepte de ciències de laboratori clÃnic, per bé que, estrictament, és una designació més genèrica. Segons el diccionari Oxford, per exemple, pathology és "The science of the causes and effects of diseases, especially the branch of medicine that deals with the laboratory examination of samples of body tissue for diagnostic or forensic purposes" (Oxford dictionnaries [en lÃnia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012. <http://oxforddictionaries.com>).
(2) El diccionari normatiu en fa la definició següent: "Branca de la medicina que, mitjançant les anà lisis clÃniques, estableix l'estat general del pacient i diagnostica les malalties que el poden afectar."
[Acta 558, 21 de març de 2013]
<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>
Laboratori especialitzat en la realització d'anà lisis clÃniques.
Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ciències de laboratori clÃnic (sin. compl. anà lisis clÃniques ) i laboratori clÃnic :
S'aproven els termes ciències de laboratori clÃnic (amb anà lisis clÃniques com a sinònim complementari) i laboratori clÃnic, pels motius següents:
Pel que fa a ciències de laboratori clÃnic,
·és una alternativa a la forma *patologia clÃnica, calc de l'anglès (de clinical pathology) utilitzat de vegades per a denominar aquest concepte però desestimat explÃcitament pels especialistes, que asseguren que no té tradició en català ; comenten que les ciències de laboratori clÃnic no es consideren, de fet, una branca de la patologia (com sà que passa en anglès(1)) i que *patologia clÃnica és un cas similar a la forma, també d'influència anglesa, *patologia anatòmica (de anatomic pathology), que en català s'anomena habitualment anatomia patològica i es considera una branca de l'anatomia, no de la patologia;
·és una forma descriptiva del concepte i lingüÃsticament adequada: el nucli ciències, en plural, és pertinent d'acord amb el fet que aquesta disciplina està integrada, en realitat, per un conjunt de tècniques de diferents branques cientÃfiques;
·és una forma ja coneguda i usada pels especialistes, que fins i tot dona nom a l'associació que, des dels anys noranta del segle xx, aplega els professionals catalans d'aquest à mbit, l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori ClÃnic;
·és una forma paral·lela a altres denominacions de branques cientÃfiques multidisciplinà ries, com ara ciències de la terra i ciències naturals, ja recollides al diccionari normatiu;
·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.
Quant al sinònim complementari anà lisis clÃniques,
·és una forma també molt utilitzada pels especialistes per a designar aquesta disciplina, especialment en contextos informals;
·pot considerar-se també lingüÃsticament adequada, explicable per metonÃmia a partir del sentit recte de la forma normativa anà lisi clÃnica ("Anà lisi de sang, d'orina, etc., humanes feta amb finalitats orientadores amb vista al diagnòstic"); les anà lisis clÃniques són, de fet, una part essencial de les ciències de laboratori clÃnic;
·té també el vistiplau d'especialistes de l'à mbit.
Pel que fa, finalment, a laboratori clÃnic,
·és la forma utilitzada normalment en català per a designar el concepte;
·es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques;
·és una forma descriptiva i lingüÃsticament adequada;
·té el vistiplau dels especialistes consultats.
Com a designació de la disciplina cientÃfica s'han valorat també altres formes, que el Consell Supervisor ha acabat, però, desestimant:
-La forma patologia clÃnica: és un calc de l'anglès bandejat explÃcitament pels especialistes.
-La forma bioclÃnica: aquesta solució es documenta al diccionari normatiu i també en altres fonts catalanes de referència (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, a la Gran enciclopèdia catalana o al Diccionari enciclopèdic de medicina) referida a aquest concepte.(2) Els especialistes consultats, malgrat tot, desconeixen aquesta forma, que probablement té origen en el francès biologie clinique, i asseguren que no té cap ús actualment entre els professionals. Creuen que probablement va ser un intent inicial de batejar la disciplina que finalment no va prosperar. Segons fonts d'Enciclopèdia Catalana, la forma bioclÃnica es remunta a l'any 1970, quan va ser aprovada per a formar part del corpus de la primera edició de la Gran enciclopèdia catalana (volum 3, publicat el 1971), a petició del doctor Joan Colomines i Puig, que aleshores era responsable dels articles de medicina i que posteriorment va ser el primer president de l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori ClÃnic. Va ser des de la Gran enciclopèdia catalana que més endavant devia passar a la resta d'obres.
S'acorda que el president del Consell Supervisor adreçarà una carta al president de la Secció Filològica per informar-lo de la decisió presa i per demanar-li que valori la possibilitat de plantejar una modificació del diccionari normatiu.
-Les formes biologia clÃnica, biologia mèdica i medicina de laboratori: prà cticament no tenen ús i no tenen el suport dels especialistes, que consideren que són designacions semà nticament poc adequades, perquè estrictament les ciències de laboratori clÃnic no són ni una part de la biologia ni una part de la medicina, sinó una activitat multidisciplinà ria que abasta aspectes de la biologia, aspectes de la quÃmica i aspectes de la medicina.
(1) En anglès, de fet, la forma simple pathology ja s'associa de vegades al concepte de ciències de laboratori clÃnic, per bé que, estrictament, és una designació més genèrica. Segons el diccionari Oxford, per exemple, pathology és "The science of the causes and effects of diseases, especially the branch of medicine that deals with the laboratory examination of samples of body tissue for diagnostic or forensic purposes" (Oxford dictionnaries [en lÃnia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012. <http://oxforddictionaries.com>).
(2) El diccionari normatiu en fa la definició següent: "Branca de la medicina que, mitjançant les anà lisis clÃniques, estableix l'estat general del pacient i diagnostica les malalties que el poden afectar."
[Acta 558, 21 de març de 2013]