termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2754219   laboratorio diagn√≥stico ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> laboratorio diagn√≥stico
     
       
    • laboratori cl√≠nic, n m
    • es laboratorio cl√≠nico, n m
    • es laboratorio de an√°lisis cl√≠nicos, n m
    • es laboratorio diagn√≥stico, n m
    • es laboratorio m√©dico, n m
    • fr laboratoire d'analyses de biologie m√©dicale, n m
    • fr laboratoire de diagnostic, n m
    • fr laboratoire diagnostique, n m
    • en clinical laboratory, n
    • en diagnostic laboratory, n
    • en medical laboratory, n

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Laboratori especialitzat en la realització d'anàlisis clíniques.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ciències de laboratori clínic (sin. compl. anàlisis clíniques ) i laboratori clínic :

    S'aproven els termes ci√®ncies de laboratori cl√≠nic (amb an√†lisis cl√≠niques com a sin√≤nim complementari) i laboratori cl√≠nic, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ciències de laboratori clínic,

    ·és una alternativa a la forma *patologia clínica, calc de l'anglès (de clinical pathology) utilitzat de vegades per a denominar aquest concepte però desestimat explícitament pels especialistes, que asseguren que no té tradició en català; comenten que les ciències de laboratori clínic no es consideren, de fet, una branca de la patologia (com sí que passa en anglès(1)) i que *patologia clínica és un cas similar a la forma, també d'influència anglesa, *patologia anatòmica (de anatomic pathology), que en català s'anomena habitualment anatomia patològica i es considera una branca de l'anatomia, no de la patologia;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada: el nucli ci√®ncies, en plural, √©s pertinent d'acord amb el fet que aquesta disciplina est√† integrada, en realitat, per un conjunt de t√®cniques de diferents branques cient√≠fiques;

    ·és una forma ja coneguda i usada pels especialistes, que fins i tot dona nom a l'associació que, des dels anys noranta del segle xx, aplega els professionals catalans d'aquest àmbit, l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic;

    ·és una forma paral·lela a altres denominacions de branques científiques multidisciplinàries, com ara ciències de la terra i ciències naturals, ja recollides al diccionari normatiu;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Quant al sinònim complementari anàlisis clíniques,

    ·és una forma també molt utilitzada pels especialistes per a designar aquesta disciplina, especialment en contextos informals;

    ¬∑pot considerar-se tamb√© ling√ľ√≠sticament adequada, explicable per meton√≠mia a partir del sentit recte de la forma normativa an√†lisi cl√≠nica ("An√†lisi de sang, d'orina, etc., humanes feta amb finalitats orientadores amb vista al diagn√≤stic"); les an√†lisis cl√≠niques s√≥n, de fet, una part essencial de les ci√®ncies de laboratori cl√≠nic;

    ·té també el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Pel que fa, finalment, a laboratori clínic,

    ·és la forma utilitzada normalment en català per a designar el concepte;

    ·es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques;

    ¬∑√©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.


    Com a designació de la disciplina científica s'han valorat també altres formes, que el Consell Supervisor ha acabat, però, desestimant:

    -La forma patologia clínica: és un calc de l'anglès bandejat explícitament pels especialistes.

    -La forma biocl√≠nica: aquesta soluci√≥ es documenta al diccionari normatiu i tamb√© en altres fonts catalanes de refer√®ncia (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, a la Gran enciclop√®dia catalana o al Diccionari enciclop√®dic de medicina) referida a aquest concepte.(2) Els especialistes consultats, malgrat tot, desconeixen aquesta forma, que probablement t√© origen en el franc√®s biologie clinique, i asseguren que no t√© cap √ļs actualment entre els professionals. Creuen que probablement va ser un intent inicial de batejar la disciplina que finalment no va prosperar. Segons fonts d'Enciclop√®dia Catalana, la forma biocl√≠nica es remunta a l'any 1970, quan va ser aprovada per a formar part del corpus de la primera edici√≥ de la Gran enciclop√®dia catalana (volum 3, publicat el 1971), a petici√≥ del doctor Joan Colomines i Puig, que aleshores era responsable dels articles de medicina i que posteriorment va ser el primer president de l'Associaci√≥ Catalana de Ci√®ncies de Laboratori Cl√≠nic. Va ser des de la Gran enciclop√®dia catalana que m√©s endavant devia passar a la resta d'obres.

    S'acorda que el president del Consell Supervisor adreçarà una carta al president de la Secció Filològica per informar-lo de la decisió presa i per demanar-li que valori la possibilitat de plantejar una modificació del diccionari normatiu.

    -Les formes biologia cl√≠nica, biologia m√®dica i medicina de laboratori: pr√†cticament no tenen √ļs i no tenen el suport dels especialistes, que consideren que s√≥n designacions sem√†nticament poc adequades, perqu√® estrictament les ci√®ncies de laboratori cl√≠nic no s√≥n ni una part de la biologia ni una part de la medicina, sin√≥ una activitat multidisciplin√†ria que abasta aspectes de la biologia, aspectes de la qu√≠mica i aspectes de la medicina.

    (1) En anglès, de fet, la forma simple pathology ja s'associa de vegades al concepte de ciències de laboratori clínic, per bé que, estrictament, és una designació més genèrica. Segons el diccionari Oxford, per exemple, pathology és "The science of the causes and effects of diseases, especially the branch of medicine that deals with the laboratory examination of samples of body tissue for diagnostic or forensic purposes" (Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012. <http://oxforddictionaries.com>).

    (2) El diccionari normatiu en fa la definici√≥ seg√ľent: "Branca de la medicina que, mitjan√ßant les an√†lisis cl√≠niques, estableix l'estat general del pacient i diagnostica les malalties que el poden afectar."

    [Acta 558, 21 de març de 2013]

       
  • 2754219   laboratorio m√©dico ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> laboratorio m√©dico
     
       
    • laboratori cl√≠nic, n m
    • es laboratorio cl√≠nico, n m
    • es laboratorio de an√°lisis cl√≠nicos, n m
    • es laboratorio diagn√≥stico, n m
    • es laboratorio m√©dico, n m
    • fr laboratoire d'analyses de biologie m√©dicale, n m
    • fr laboratoire de diagnostic, n m
    • fr laboratoire diagnostique, n m
    • en clinical laboratory, n
    • en diagnostic laboratory, n
    • en medical laboratory, n

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Laboratori especialitzat en la realització d'anàlisis clíniques.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ciències de laboratori clínic (sin. compl. anàlisis clíniques ) i laboratori clínic :

    S'aproven els termes ci√®ncies de laboratori cl√≠nic (amb an√†lisis cl√≠niques com a sin√≤nim complementari) i laboratori cl√≠nic, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ciències de laboratori clínic,

    ·és una alternativa a la forma *patologia clínica, calc de l'anglès (de clinical pathology) utilitzat de vegades per a denominar aquest concepte però desestimat explícitament pels especialistes, que asseguren que no té tradició en català; comenten que les ciències de laboratori clínic no es consideren, de fet, una branca de la patologia (com sí que passa en anglès(1)) i que *patologia clínica és un cas similar a la forma, també d'influència anglesa, *patologia anatòmica (de anatomic pathology), que en català s'anomena habitualment anatomia patològica i es considera una branca de l'anatomia, no de la patologia;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada: el nucli ci√®ncies, en plural, √©s pertinent d'acord amb el fet que aquesta disciplina est√† integrada, en realitat, per un conjunt de t√®cniques de diferents branques cient√≠fiques;

    ·és una forma ja coneguda i usada pels especialistes, que fins i tot dona nom a l'associació que, des dels anys noranta del segle xx, aplega els professionals catalans d'aquest àmbit, l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic;

    ·és una forma paral·lela a altres denominacions de branques científiques multidisciplinàries, com ara ciències de la terra i ciències naturals, ja recollides al diccionari normatiu;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Quant al sinònim complementari anàlisis clíniques,

    ·és una forma també molt utilitzada pels especialistes per a designar aquesta disciplina, especialment en contextos informals;

    ¬∑pot considerar-se tamb√© ling√ľ√≠sticament adequada, explicable per meton√≠mia a partir del sentit recte de la forma normativa an√†lisi cl√≠nica ("An√†lisi de sang, d'orina, etc., humanes feta amb finalitats orientadores amb vista al diagn√≤stic"); les an√†lisis cl√≠niques s√≥n, de fet, una part essencial de les ci√®ncies de laboratori cl√≠nic;

    ·té també el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Pel que fa, finalment, a laboratori clínic,

    ·és la forma utilitzada normalment en català per a designar el concepte;

    ·es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques;

    ¬∑√©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.


    Com a designació de la disciplina científica s'han valorat també altres formes, que el Consell Supervisor ha acabat, però, desestimant:

    -La forma patologia clínica: és un calc de l'anglès bandejat explícitament pels especialistes.

    -La forma biocl√≠nica: aquesta soluci√≥ es documenta al diccionari normatiu i tamb√© en altres fonts catalanes de refer√®ncia (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, a la Gran enciclop√®dia catalana o al Diccionari enciclop√®dic de medicina) referida a aquest concepte.(2) Els especialistes consultats, malgrat tot, desconeixen aquesta forma, que probablement t√© origen en el franc√®s biologie clinique, i asseguren que no t√© cap √ļs actualment entre els professionals. Creuen que probablement va ser un intent inicial de batejar la disciplina que finalment no va prosperar. Segons fonts d'Enciclop√®dia Catalana, la forma biocl√≠nica es remunta a l'any 1970, quan va ser aprovada per a formar part del corpus de la primera edici√≥ de la Gran enciclop√®dia catalana (volum 3, publicat el 1971), a petici√≥ del doctor Joan Colomines i Puig, que aleshores era responsable dels articles de medicina i que posteriorment va ser el primer president de l'Associaci√≥ Catalana de Ci√®ncies de Laboratori Cl√≠nic. Va ser des de la Gran enciclop√®dia catalana que m√©s endavant devia passar a la resta d'obres.

    S'acorda que el president del Consell Supervisor adreçarà una carta al president de la Secció Filològica per informar-lo de la decisió presa i per demanar-li que valori la possibilitat de plantejar una modificació del diccionari normatiu.

    -Les formes biologia cl√≠nica, biologia m√®dica i medicina de laboratori: pr√†cticament no tenen √ļs i no tenen el suport dels especialistes, que consideren que s√≥n designacions sem√†nticament poc adequades, perqu√® estrictament les ci√®ncies de laboratori cl√≠nic no s√≥n ni una part de la biologia ni una part de la medicina, sin√≥ una activitat multidisciplin√†ria que abasta aspectes de la biologia, aspectes de la qu√≠mica i aspectes de la medicina.

    (1) En anglès, de fet, la forma simple pathology ja s'associa de vegades al concepte de ciències de laboratori clínic, per bé que, estrictament, és una designació més genèrica. Segons el diccionari Oxford, per exemple, pathology és "The science of the causes and effects of diseases, especially the branch of medicine that deals with the laboratory examination of samples of body tissue for diagnostic or forensic purposes" (Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012. <http://oxforddictionaries.com>).

    (2) El diccionari normatiu en fa la definici√≥ seg√ľent: "Branca de la medicina que, mitjan√ßant les an√†lisis cl√≠niques, estableix l'estat general del pacient i diagnostica les malalties que el poden afectar."

    [Acta 558, 21 de març de 2013]

       
  • 206657   labradorescencia ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> labradorescencia
     
       
    • labradoresc√®ncia, n f
    • es labradorescencia
    • fr labradorescence
    • it labradorescenza
    • en labradorescence
    • de Labradorisieren

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Iridescència que presenta la labradorita i que canvia segons la incidència de la llum.

    Nota: La labradorescència és provocada per la interferència de la llum en les fines làmines del feldespat a causa de les macles polisintètiques.

       
  • 856220   labranza cero ÔĽŅ <Agricultura > Conreus> labranza cero
     
       
    • sembra directa, n f
    • es labranza cero
    • es no laboreo
    • es siembra directa
    • es siembra sin laboreo
    • fr culture sans labour
    • fr non-labour
    • fr semis direct
    • it semina diretta
    • it semina senza aratura
    • pt sementeira directa
    • en direct seeding
    • en no-till
    • en no-tillage
    • en zero tillage

    <Agricultura > Conreus>

    Sistema de conreu herbaci de conservació que consisteix a sembrar sobre el rostoll del conreu anterior, sense remoure la terra, amb l'objectiu principal d'evitar l'erosió del sòl.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sembra directa:

    S'aprova el terme sembra directa pels motius seg√ľents:

    ·és la denominació que té més suport entre els especialistes consultats;

    ¬∑es documenta paral¬∑lelament en totes les lleng√ľes de refer√®ncia: siembra directa en castell√†, semis direct en franc√®s, semina diretta en itali√†, sementeira directa en portugu√®s i direct seeding en angl√®s;

    ¬∑es pot considerar una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada i motivada des d'un punt de vista sem√†ntic, a partir de la idea que en aquest tipus de conreu les llavors se sembren directament sobre el rostoll del conreu anterior, sense que pr√®viament es llauri la terra.

    Es desestimen les alternatives no-llaurada, llaurada zero i sembra sense llaurar, si b√© es poden considerar sem√†nticament motivades, perqu√® no tenen √ļs. A m√©s, el Consell Supervisor tamb√© descarta aquestes formes i prioritza la forma aprovada perqu√® descriu el concepte amb una f√≥rmula positiva, sense rec√≥rrer a la negaci√≥.

    Les formes no-laboreig* i laboreig zero*, que tenen un cert √ļs entre els especialistes, es bandegen perqu√® el substantiu laboreig* √©s un calc del castell√† laboreo, que en catal√† equival a conreu o cultiu.

    També es descarten les denominacions no-conreu (o no-cultiu) i no-treball del sòl perquè no són semànticament adequades.

       
  • 208861   lacha tirana ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> lacha tirana
     
       
    • menhaden de l'Atl√†ntic [menhaden: en], n m
    • es lacha tirana
    • es menhaden
    • fr alose tyran
    • fr menhaden tyran
    • it alaccia americana
    • en Atlantic menhaden
    • en menhaden
    • de Menhaden
    • de nordwestatlantischer Menhaden
    • nc Brevoortia tyrannus

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels clupe√Įformes, de la fam√≠lia dels clupeids, de forma oval i amb una longitud m√†xima de 50 cm, de color blav√≥s amb taques negres, una a l'opercle i la resta repartides pel dors, que habita a poca profunditat en aig√ľes del nord-oest de l'Atl√†ntic.

       
  • 218799   lacito ÔĽŅ <Alimentaci√≥> lacito
     
       
    • llacet, n m
    • es lacito
    • es lazo
    • fr farfallina
    • it farfallina
    • it tripolino
    • en farfallina

    <Alimentació>

    Cadascuna de les peces de pasta de sopa en forma de llaç petit i amb les vores arrodonides.

       
  • 208290   laconicum ÔĽŅ <Construcci√≥ > Edificis. Espais de construcci√≥> , <Hist√≤ria > Arqueologia> laconicum
     
       
    • sudatori, n m
    • laconicum [la], n m sin. compl.
    • sudat√≤rium, n m sin. compl.
    • es laconicum
    • es sudatorio
    • es sudatorium
    • en laconicum
    • en sudatorium
    • en sudatory

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció> , <Història > Arqueologia>

    Sala d'unes termes destinada a prendre banys de vapor.

       
  • 327634   lacrosse ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota> lacrosse
     
       
    • lacrosse [fr], n m
    • es lacrosse
    • fr crosse
    • fr lacrosse
    • it lacrosse
    • pt lacrosse
    • en lacrosse
    • de Lacrosse

    <Esports > Esports de pilota>

    Esport practicat entre dos equips, de deu o dotze jugadors, consistent a introduir una pilota a la porteria defensada per l'equip adversari impulsant-la amb un bast√≥ prove√Įt d'una bossa de xarxa en un extrem.

       
  • 204767   lacunosus ÔĽŅ <F√≠sica > Meteorologia> lacunosus
     
       
    • lacunosus, adj
    • es lacunosus
    • fr lacunosus
    • en lacunosus

    <Física > Meteorologia>

    Dit de la varietat de n√ļvol del g√®nere cirroc√ļmulus, altoc√ļmulus o estratoc√ļmulus que forma una capa prima de n√ļvols, de vegades en forma de retalls, amb forats distribu√Įts regularment, de manera semblant a un rusc.

       
  • 208226   lacus ÔĽŅ <Construcci√≥ > Edificis. Espais de construcci√≥> , <Hist√≤ria > Arqueologia> lacus
     
       
    • lacus, n m
    • es lacus
    • en lacus

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció> , <Història > Arqueologia>

    Dipòsit d'època romana destinat a guardar-hi líquids.