termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208739   lunette ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> lunette
     
       
    • lluneta, n f
    • es luneta
    • es lunette
    • fr lunette
    • en lunette

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Dipòsit d'origen eòlic de materials molt fins, com ara llim, argila o sorra fina, en forma de mitja lluna asimètrica, que se sol formar a la vora d'una depressió hidroeòlica o d'una sebkha al costat de sotavent.

       
  • 3172772   lunisticio ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> lunisticio
     
       
    • lunistici, n f
    • es detenci√≥n lunar, n f
    • es lunasticio, n m
    • es lunisticio, n m
    • fr lunestice, n m
    • fr lunistice, n m
    • en lunar standstill, n
    • en lunistice, n

    <Ciències de la Terra > Astronomia>

    Cadascuna de les dues posicions de la Lluna en l'esfera celeste en què la seva declinació assoleix un valor màxim o mínim, ja sigui relatiu o absolut.

    Nota: 1. Cada 13,6 dies té lloc un lunistici en què la declinació de la Lluna assoleix un valor màxim o mínim relatiu. Cada 9,3 anys té lloc un lunistici en què la declinació de la Lluna assoleix un valor màxim o mínim absolut.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lunistici:

    S'aprova el substantiu lunistici pels motius seg√ľents:

    ·és una designació motivada, creada per analogia formal i semàntica amb el substantiu solstici,(1) del llatí solstitium, compost de sol i status, participi de stare 'estar dret, aguantar-se';

    ¬∑malgrat que, a difer√®ncia del referent solstici, no t√© un origen llat√≠ directe, pot considerar-se una forma ling√ľ√≠sticament adequada, creada a partir del substantiu lun(a) (forma llatina de lluna) + la vocal d'enlla√ß i, habitual davant de formes sufixades llatines comen√ßades en consonant+ -stici (del llat√≠ status); formalment √©s tamb√© una denominaci√≥ paral¬∑lela a armistici;

    ·pot identificar-se sense problema amb el concepte;

    ·ja es documenta en alguns contextos catalans;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© es documenta la denominaci√≥ an√†loga amb aquest mateix sentit.

    Es descarta la forma llunastici, a partir del substantiu catal√† lluna, perqu√® ling√ľ√≠sticament es considera preferible rec√≥rrer a una soluci√≥ creada amb dos formants d'origen culte. El Consell Supervisor creu, a m√©s, que el fet que en aquest cas el concepte sigui molt especialitzat justifica de manera clara la prefer√®ncia per una soluci√≥ d'aquest tipus, m√©s acostada al llat√≠.

    Per motius similars s'ha desestimat també la forma llunistici, creada també sobre lluna però amb substitució de la vocal final del substantiu per la vocal d'enllaç habitual davant els formants llatins (i).

    També s'ha descartat la forma lunastici (del llatí luna + -stici), perquè en la formació de mots sol ser preferible partir de l'arrel del mot (lun-, en aquest cas) i no del mot complet (luna). El fet, a més, que ja existeixi armistici (del llatí armistitium, a partir de arm(a) + i + -stici) fa pensar que és preferible optar per la denominació paral·lela lunistici.

    S'han valorat igualment les denominacions de tipus descriptiu aturada lunar o aturada de la Lluna (calcs de l'anglès lunar standstill), punt mort lunar, lluna fixa i lluna estacionària, però s'han desestimat perquè no es consideren del tot adequades semànticament i tampoc tenen l'aval dels especialistes.

    (1) "Punt de l'ecl√≠ptica separat 90¬į, sobre el pla d'aquesta, del punt de l'equinocci", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 581, 23 d'octubre de 2014]

       
  • 3172771   lupulizaci√≥n ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥> lupulizaci√≥n
     
       
    • llupolitzaci√≥, n f
    • es adici√≥n de l√ļpulo, n f
    • es lupulizaci√≥n, n f
    • fr aromatisation, n f
    • fr houblonnage, n f
    • it luppolizzazione, n f
    • en hop addition, n
    • en hopping, n
    • de Hopfengabe, n f

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥>

    Afegiment de ll√ļpol al most durant la cocci√≥ en la cervesificaci√≥, a fi d'aromatitzar-lo i frenar els processos enzim√†tics.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cocció i llupolització:

    S'aproven les denominacions cocci√≥ i llupolitzaci√≥ pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a cocció,

    ·és la forma utilitzada habitualment en l'àmbit;

    ¬∑√©s una forma adequada, procedent directament del llat√≠ (de coctio, -Ňćnis), i motivada sem√†nticament, ja que despr√©s de la maceraci√≥ el most se sotmet a l'acci√≥ de la calor, que √©s el sentit que t√© el verb coure ("Sotmetre a l'acci√≥ del foc (alguna cosa) perqu√® adquireixi determinades propietats", segons el diccionari normatiu);

    ·ja es documenta en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes amb aquest sentit específic;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a llupolització,

    ·és una forma ja utilitzada en l'àmbit;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada, creada sincr√≤nicament a partir del substantiu catal√† ll√ļpol (del llat√≠ lupŇ≠lus), amb addici√≥ del sufix -itz(a)r (tamb√© d'origen llat√≠), que t√©, entre d'altres, el sentit de 'afegir' o 'comunicar';

    ·segueix el paral·lelisme formal d'altres designacions de la llengua amb un sentit anàleg, com ara aromatizació ('acció de comunicar aroma', segons el diccionari normatiu) o alcoholització (acció d'"afegir alcohol al vi a fi d'augmentar-ne el grau alcohòlic, o al most per a impedir-ne la fermentació", segons el diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana);

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© s'utilitza la designaci√≥ paral¬∑lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    S'ha preferit la forma llupolitzaci√≥ (creada sobre ll√ļpol) a lupulitzaci√≥ (creada sobre el substantiu llat√≠ lupŇ≠lus, del qual prov√© ll√ļpol), tot i que aquesta segona forma tamb√© √©s perfectament adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, perqu√® t√© molt m√©s √ļs. Cal tenir present que altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© han optat per construir el derivat sobre la denominaci√≥ moderna (l'itali√†, per exemple, que fa luppolizzazione).

    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 207358   lurker ÔĽŅ <Inform√†tica> lurker
     
       
    • observador | observadora, n m, f
    • es fisg√≥n
    • es lurker
    • es mir√≥n
    • fr badaud
    • en lurker

    <Informàtica>

    Internauta que participa en un grup de discussió, una llista de distribució, un xat, etc. sense aportar-hi missatges.

       
  • 206016   luter√≠a ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> luter√≠a
     
       
    • lutieria, n f
    • violeria, n f
    • es luter√≠a
    • es lutherie
    • es violer√≠a
    • fr lutherie
    • it liuteria
    • en violin making

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Art i ofici de lutier.

       
  • 206017   luter√≠a ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> luter√≠a
     
       
    • lutieria, n f
    • violeria, n f
    • es luter√≠a
    • es lutherie
    • es violer√≠a
    • fr lutherie
    • it liuteria

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Obrador i botiga de lutier.

       
  • 206016   lutherie ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> lutherie
     
       
    • lutieria, n f
    • violeria, n f
    • es luter√≠a
    • es lutherie
    • es violer√≠a
    • fr lutherie
    • it liuteria
    • en violin making

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Art i ofici de lutier.

       
  • 206017   lutherie ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> lutherie
     
       
    • lutieria, n f
    • violeria, n f
    • es luter√≠a
    • es lutherie
    • es violer√≠a
    • fr lutherie
    • it liuteria

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Obrador i botiga de lutier.

       
  • 208126   luthier ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> luthier
     
       
    • lutier, n m, f
    • violer | violera, n m, f
    • es luthier
    • es violero
    • fr luthier
    • en luthier
    • en stringed instrument maker

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Artesà que fabrica i repara instruments musicals de corda, especialment violins, violes, violoncels i contrabaixos.

    Nota: Actualment la denominació més utilitzada és lutier.

    Nota: Per a fer referència a la persona que fabrica, repara i restaura instruments musicals en general se solen fer servir les formes fabricant o constructor -a d'instruments musicals.

       
  • 208379   lutr√≥fora ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Hist√≤ria > Arqueologia> lutr√≥fora
     
       
    • lutr√≤foros, n f
    • lutr√≤for, n f sin. compl.
    • es lutr√≥fora
    • en loutrophoros

    <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia>

    Recipient grec de terrissa amb el coll molt llarg i dues nanses verticals des de la vora fins a l'inici de la panxa.