<Pedagogia. Ensenyament>
Aprenentatge basat en la utilització de dispositius electrònics mòbils per a accedir a continguts formatius interactius o personalitzats.
<Zoologia > Insectes>
Taxonomia: Papiliònids > Papilio
Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).
<Zoologia > Insectes>
Taxonomia: Papiliònids > Papilio
Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>
Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Manilkara (família de les sapotàcies), principalment de les espècies Manilkara bidentata i Manilkara huberi, molt pesant, molt dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós fosc i l'albeca de color beix rosat, emprada en construcció naval, obres hidràuliques, fusteria grossa, fusteria interior i en la fabricació de paviments, mobles, talles i peces tornejades.
<Zoologia > Peixos>
Peix teleosti perciforme de la família dels escòmbrids, amb el dors marbrejat amb nombroses línies transversals, negres i sinuoses que no sobrepassen la línia lateral, amb l'aleta caudal amb escotadura i dues aletes dorsals, propi del sud de l'oceà Pacífic, l'oceà Índic i el mar Roig.
<Zoologia > Peixos>
Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que fa fins a 30 cm de llargària, amb el cos fusiforme, de color verdós per sobre i blanquinós per sota, amb una taca negra al marge posterior de l'opercle i amb una sèrie de deu a catorze punts negres sobre la part anterior de la línia lateral, que viu principalment a l'oest i a l'est de l'Atlàntic.
<Zoologia > Peixos>
Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que fa fins a 60 cm de llargària, de cos generalment comprimit i recobert d'escates cicloidals, amb la línia lateral rivetejada d'escudets ossis, i una taca negra en el lòbul anterior de la segona aleta dorsal i una altra en el marge posterior de l'opercle, que viu principalment en les aigües marines i salabroses tropicals i temperades.
<Alimentació > Cereals i derivats. Productes de pastisseria>
Galeta doble de forma rodona, cruixent per fora i suau per dins, que s'elabora amb una pasta feta de sucre, ametlles i clara d'ou, i es farceix amb una crema espessa, típica de la pastisseria francesa.
Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macarró:
S'aprova el terme macarró, manlleu del francès macaron adaptat sobre la base del mot de la llengua general macarró, pels motius següents:
·és la forma que s'ha popularitzat entre els especialistes de l'àmbit de la pastisseria i, per tant, la solució més documentada en català;
·en català ja es documenten usos tradicionals de macarró dins l'àmbit de la pastisseria i amb un significat molt afí: segons el DCVB(1), per exemple, a Menorca macarró denomina una "Peça de confiteria, composta de sucre molt concentrat i cuit amb líquids aromàtics i que està emmotllat en forma d'estrella amb les puntes arrodonides", i, segons el DDLC(2), macarró és una "Peça de confiteria feta amb sucre, ametlla i espècies"; aquests significats mostren que els conceptes són molt propers i que es tracta de meres variants del mateix tipus de galeta;
·en altres llengües també s'ha produït la mateixa adaptació (macarrón, en castellà);
·té el vistiplau d'especialistes del sector.
(1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.
(2)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2010]. <http://dcc.iecat.net/ddlc/>