termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 1534020   macarr√≥n ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Cereals i derivats. Productes de pastisseria> macarr√≥n
     
       
    • macarr√≥, n m
    • es macaron
    • es macarr√≥n
    • fr macaron
    • it macaron
    • it macaron francese
    • pt macaron
    • en macaron
    • en macaroon

    <Alimentació > Cereals i derivats. Productes de pastisseria>

    Galeta doble de forma rodona, cruixent per fora i suau per dins, que s'elabora amb una pasta feta de sucre, ametlles i clara d'ou, i es farceix amb una crema espessa, típica de la pastisseria francesa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macarró:

    S'aprova el terme macarr√≥, manlleu del franc√®s macaron adaptat sobre la base del mot de la llengua general macarr√≥, pels motius seg√ľents:

    ·és la forma que s'ha popularitzat entre els especialistes de l'àmbit de la pastisseria i, per tant, la solució més documentada en català;

    ·en català ja es documenten usos tradicionals de macarró dins l'àmbit de la pastisseria i amb un significat molt afí: segons el DCVB(1), per exemple, a Menorca macarró denomina una "Peça de confiteria, composta de sucre molt concentrat i cuit amb líquids aromàtics i que està emmotllat en forma d'estrella amb les puntes arrodonides", i, segons el DDLC(2), macarró és una "Peça de confiteria feta amb sucre, ametlla i espècies"; aquests significats mostren que els conceptes són molt propers i que es tracta de meres variants del mateix tipus de galeta;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'ha produ√Įt la mateixa adaptaci√≥ (macarr√≥n, en castell√†);

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2010]. <http://dcc.iecat.net/ddlc/>

       
  • 220625   macarroni ÔĽŅ <Hist√≤ria > Arqueologia> , <Art> macarroni
     
       
    • macaroni, n m
    • es macarroni
    • fr macaroni
    • en macaroni

    <Història > Arqueologia> , <Art>

    Marca lineal amb formes diverses, no figurativa, traçada amb els dits sobre l'argila fresca, pròpia de l'art rupestre del paleolític superior.

    Nota: Segons algunes fonts, els macaronis són la forma d'art més antiga que es coneix.

       
  • 3922115   macassar ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> macassar
     
       
    • ban√ļs de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano de macassar, n m
    • es √©bano de Macassar, n m
    • es √©bano de Tailandia, n m
    • es √©bano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr √©b√®ne vein√©e d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions ban√ļs de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ban√ļs de Macassar i eben de Macassar,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i, en segon lloc, que l'arbre de proced√®ncia d'aquesta fusta (Diospyros celebica) √©s end√®mic de l'illa de Sulawesi, que t√© com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ¬∑la forma ban√ļs de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ¬∑√©s una reducci√≥ de ban√ļs de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma ban√ļs de les C√®lebes (o eben de les C√®lebes), creada sobre C√®lebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on √©s end√®mic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perqu√® s'allunya de les formes utilitzades en altres lleng√ľes. Cal tenir en compte, a banda d'aix√≤, que C√®lebes √©s un nom antic (per b√© que √©s present en el nom cient√≠fic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de ban√ļs de C√®lebes, at√®s que C√®lebes no √©s un arxip√®lag, com suggereix de les C√®lebes, sin√≥ una sola illa.

    Es descarta la forma ban√ļs asi√†tic, paral¬∑lela a la denominaci√≥ oficial en castell√†, perqu√® √©s imprecisa.

    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptaci√≥ Macassar, ja utilitzada en altres lleng√ľes i documentada tamb√© en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en catal√† al nom com√ļ macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una pe√ßa de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sof√†, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 208309   macbara ÔĽŅ <Construcci√≥ > Edificis. Espais de construcci√≥ > Equipaments religiosos> , <Hist√≤ria > Arqueologia> macbara
     
       
    • m√†qbara, n f
    • es macbara
    • en maqbara

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments religiosos> , <Història > Arqueologia>

    Cementiri musulmà.

       
  • 208310   macbara ÔĽŅ <Construcci√≥ > Edificis. Espais de construcci√≥ > Equipaments religiosos> , <Hist√≤ria > Arqueologia> macbara
     
       
    • m√†qbara, n f
    • es macbara
    • en maqbara

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments religiosos> , <Història > Arqueologia>

    Làpida sepulcral musulmana.

       
  • 208235   macellum ÔĽŅ <Construcci√≥ > Edificis. Espais de construcci√≥> , <Hist√≤ria > Arqueologia> macellum
     
       
    • macellum [la], n m
    • es macellum
    • en macellum

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció> , <Història > Arqueologia>

    Construcció romana que s'utilitzava com a mercat de productes alimentaris, formada per un pati porticat voltat de locals i amb un tolos central de funció bàsicament decorativa.

       
  • 205530   maceraci√≥n ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> maceraci√≥n
     
       
    • maceraci√≥, n f
    • es maceraci√≥n
    • fr mac√©ration
    • en maceration

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Preparat líquid compost bàsicament de vi o algun licor i de sucre on es deixa reposar fruita a fi que s'estovi i agafi un sabor especial.

       
  • 3172773   maceraci√≥n ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥> maceraci√≥n
     
       
    • maceraci√≥, n f
    • es braceado, n m
    • es maceraci√≥n, n f
    • fr brassage, n m
    • fr emp√Ętage, n m
    • it ammostamento, n m
    • it macerazione, n f
    • en mashing, n
    • de Maischen, n m

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥>

    Segona fase de la cervesificació, posterior al maltatge, que consisteix a barrejar malta triturada i aigua, sotmetre la mescla resultant a diferents temperatures i anar-la remenant de manera regular.

    Nota: 1. En la maceració, les substàncies solubles de la malta es dissolen, el midó es transforma en glucosa i les matèries nitrogenades complexes es degraden.

    Nota: 2. La mescla de malta triturada i aigua de la maceració és la mestura, que esdevé most al final d'aquesta operació.

    Nota: 3. L'equivalent franc√®s emp√Ętage, que significa literalment 'empastament', s'utilitza sovint referit de manera m√©s espec√≠fica a l'etapa de la maceraci√≥ en qu√® es barregen la mescla de malta i l'aigua.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes maceració, macerador, mestura i most:

    S'aprova el terme maceraci√≥, juntament amb els termes relacionats macerador, mestura i most, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació maceració,

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu franc√®s brassage,(1) el qual t√© un cert √ļs en l'√†mbit;

    ·és una denominació apropiada, derivada del verb macerar, que té el significat genèric, segons el diccionari normatiu, de "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius", que és, en definitiva, el que es fa en la fase de maceració del procés d'elaboració de cervesa;

    ·és una designació ja àmpliament coneguda i utilitzada dins el sector;

    ·es recull, amb aquest sentit específic, en obres enciclopèdiques i terminològiques de referència en català;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques, com ara en castell√† i itali√†, s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Pel que fa a la forma macerador,

    ·és un substantiu ben format, derivat del verb macerar (a partir del sufix -dor -dora, del llatí -torium, -toria, que indica 'lloc o objecte d'acció'), i coherent amb el terme relacionat del mateix àmbit maceració;

    ·és anàleg a la denominació d'altres conceptes paral·lels, com ara escalfador o assecador, que també designen llocs on s'esdevenen determinades accions o processos;

    ·es documenta ja en obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit específic;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la denominació mestura,

    ·és una alternativa catalana als manlleus Maische (d'origen alemany), força conegut en l'àmbit i utilitzat també, per exemple, en francès, i mash (de l'anglès), tots dos emparentats amb el concepte genèric de 'mescla';

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, procedent del llat√≠ mixtura 'mescla', i ja recollida als diccionaris catalans com a sin√≤nim de mestall (del llat√≠ mń≠xtus, -a, -um, participi de miscńďre 'mesclar'), amb el sentit de "Mescla de blat i s√®gol o ordi", segons el diccionari normatiu; l'√ļs de mestura en l'√†mbit de l'elaboraci√≥ de cervesa pot considerar-se, doncs, una extensi√≥ del significat que ja t√© aquesta denominaci√≥ als diccionaris catalans;

    ·és una forma motivada que, a més, remet fàcilment al concepte de mixtura;

    ·és una designació poc coneguda i poc usual entre els parlants, fet que permet atorgar-li aquest nou sentit especialitzat sense l'inconvenient que pugui resultar massa genèrica o fàcilment associable a altres conceptes; en aquest sentit, es considera preferible a designacions més conegudes com ara mestall;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Finalment, pel que fa a la denominació most,

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte;

    ¬∑√©s sem√†nticament motivada, utilitzada per extensi√≥ del sentit amb qu√® es recull al diccionari normatiu ("Suc del ra√Įm espremut abans que fermenti i esdevingui vi");

    ·ja es documenta amb aquest significat específic, dins l'àmbit de l'elaboració de cervesa, en obres lexicogràfiques catalanes;(2)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Com a alternatives al manlleu brassage s'han valorat tamb√© les formes seg√ľents, finalment descartades en favor de maceraci√≥:

    -El manlleu francès brassage i l'adaptació brassatge: es documenten en algunes fonts catalanes, sobretot especialitzades, però es consideren innecessaris.

    -Els calcs braceig i bracejat o bracejament, a partir del verb bracejar ("Moure els braços", segons el diccionari normatiu, i, en nàutica, "Maniobrar les braces"): són formes també documentades en algunes fonts i motivades semànticament, tenint en compte que durant aquest procés la pasta d'aigua i malta es remou periòdicament, en origen amb els braços i actualment amb unes pales incorporades al macerador; són formes, de tota manera, sense gaire tradició en català.

    -La forma empastament (an√†loga al franc√®s emp√Ętage), derivada de empastar ("Convertir (una subst√†ncia pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre l√≠quid", segons el diccionari normatiu) no t√© √ļs en catal√† referida a aquest concepte; a m√©s, remet, en tot cas, segons els especialistes, a l'etapa de la maceraci√≥ en qu√® es barregen la malta i l'aigua; aquest √©s el sentit, de fet, amb qu√® s'associa sovint la denominaci√≥ francesa.

    Finalment, com a designacions de la mescla de malta triturada i aigua calenta que se sotmet a diferents temperatures durant la maceraci√≥ s'han valorat tamb√© les denominacions seg√ľents:

    -El manlleu d'origen alemany maische: tot i que es documenta en algunes fonts lexicogràfiques catalanes, es considera innecessari.

    -El manlleu angl√®s mash: es considera innecessari, com maische, i t√© molt poc √ļs en catal√†.

    -El substantiu mescla: es considera massa genèric (podria associar-se també, per exemple, a la mescla un cop macerada, és a dir, al most).

    -El substantiu empastat: podria considerar-se una designaci√≥ motivada, an√†loga a la denominaci√≥ francesa emp√Ętage i a la castellana empaste, per√≤ s'ha preferit mestura, perqu√® √©s una forma m√©s emparentada sem√†nticament amb les denominacions de refer√®ncia en l'√†mbit (tant Maische com mash remeten a 'mescla', com mestura) i, en definitiva, perqu√® es considera una denominaci√≥ m√©s transparent i precisa.

    (1)Segons el diccionari Le petit Robert, brassage √©s un derivat del verb brasser ("brasser la bi√®re: pr√©parer le mo√Ľt en faisant mac√©rer le malt dans l'eau"), "d√®s l'origine, croisement d'un v. d√©riv√© du latin populaire braciare, de braces, ancien fran√ßais brais 'malt', et d'un v. d√©riv√© de bras" (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Petit Robert: Dictionnaire alphab√©tique et analogique de la langue fran√ßaise. Nouvelle √©d. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2012.)

    (2)Per exemple, al diccionari d'Enciclop√®dia Catalana, que en dona la definici√≥ seg√ľent: "Licor ensucrat obtingut tractant, amb aigua bullent, el malt molt." (Diccionari.cat [en l√≠nia]. Barcelona: Enciclop√®dia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)


    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 3172774   maceradora ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥> maceradora
     
       
    • macerador, n m
    • es bombo de maceraci√≥n, n m
    • es maceradora, n f
    • fr cuve d'emp√Ętage, n f
    • fr cuve de brassage, n f
    • fr cuve-mati√®re, n f
    • it tino di ammostamento, n m
    • it tino di macerazione, n m
    • en mash tun, n
    • en masher, n
    • en mashing tun, n
    • de Maischbottich, n m
    • de Maischkessel, n m

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥>

    Recipient met√†l¬∑lic prove√Įt d'un mecanisme d'agitaci√≥ que s'utilitza en la cervesificaci√≥ per a fer la mestura i sotmetre-la a diferents temperatures durant l'operaci√≥ de maceraci√≥.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes maceració, macerador, mestura i most:

    S'aprova el terme maceraci√≥, juntament amb els termes relacionats macerador, mestura i most, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació maceració,

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu franc√®s brassage,(1) el qual t√© un cert √ļs en l'√†mbit;

    ·és una denominació apropiada, derivada del verb macerar, que té el significat genèric, segons el diccionari normatiu, de "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius", que és, en definitiva, el que es fa en la fase de maceració del procés d'elaboració de cervesa;

    ·és una designació ja àmpliament coneguda i utilitzada dins el sector;

    ·es recull, amb aquest sentit específic, en obres enciclopèdiques i terminològiques de referència en català;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques, com ara en castell√† i itali√†, s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Pel que fa a la forma macerador,

    ·és un substantiu ben format, derivat del verb macerar (a partir del sufix -dor -dora, del llatí -torium, -toria, que indica 'lloc o objecte d'acció'), i coherent amb el terme relacionat del mateix àmbit maceració;

    ·és anàleg a la denominació d'altres conceptes paral·lels, com ara escalfador o assecador, que també designen llocs on s'esdevenen determinades accions o processos;

    ·es documenta ja en obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit específic;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la denominació mestura,

    ·és una alternativa catalana als manlleus Maische (d'origen alemany), força conegut en l'àmbit i utilitzat també, per exemple, en francès, i mash (de l'anglès), tots dos emparentats amb el concepte genèric de 'mescla';

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, procedent del llat√≠ mixtura 'mescla', i ja recollida als diccionaris catalans com a sin√≤nim de mestall (del llat√≠ mń≠xtus, -a, -um, participi de miscńďre 'mesclar'), amb el sentit de "Mescla de blat i s√®gol o ordi", segons el diccionari normatiu; l'√ļs de mestura en l'√†mbit de l'elaboraci√≥ de cervesa pot considerar-se, doncs, una extensi√≥ del significat que ja t√© aquesta denominaci√≥ als diccionaris catalans;

    ·és una forma motivada que, a més, remet fàcilment al concepte de mixtura;

    ·és una designació poc coneguda i poc usual entre els parlants, fet que permet atorgar-li aquest nou sentit especialitzat sense l'inconvenient que pugui resultar massa genèrica o fàcilment associable a altres conceptes; en aquest sentit, es considera preferible a designacions més conegudes com ara mestall;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Finalment, pel que fa a la denominació most,

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte;

    ¬∑√©s sem√†nticament motivada, utilitzada per extensi√≥ del sentit amb qu√® es recull al diccionari normatiu ("Suc del ra√Įm espremut abans que fermenti i esdevingui vi");

    ·ja es documenta amb aquest significat específic, dins l'àmbit de l'elaboració de cervesa, en obres lexicogràfiques catalanes;(2)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Com a alternatives al manlleu brassage s'han valorat tamb√© les formes seg√ľents, finalment descartades en favor de maceraci√≥:

    -El manlleu francès brassage i l'adaptació brassatge: es documenten en algunes fonts catalanes, sobretot especialitzades, però es consideren innecessaris.

    -Els calcs braceig i bracejat o bracejament, a partir del verb bracejar ("Moure els braços", segons el diccionari normatiu, i, en nàutica, "Maniobrar les braces"): són formes també documentades en algunes fonts i motivades semànticament, tenint en compte que durant aquest procés la pasta d'aigua i malta es remou periòdicament, en origen amb els braços i actualment amb unes pales incorporades al macerador; són formes, de tota manera, sense gaire tradició en català.

    -La forma empastament (an√†loga al franc√®s emp√Ętage), derivada de empastar ("Convertir (una subst√†ncia pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre l√≠quid", segons el diccionari normatiu) no t√© √ļs en catal√† referida a aquest concepte; a m√©s, remet, en tot cas, segons els especialistes, a l'etapa de la maceraci√≥ en qu√® es barregen la malta i l'aigua; aquest √©s el sentit, de fet, amb qu√® s'associa sovint la denominaci√≥ francesa.

    Finalment, com a designacions de la mescla de malta triturada i aigua calenta que se sotmet a diferents temperatures durant la maceraci√≥ s'han valorat tamb√© les denominacions seg√ľents:

    -El manlleu d'origen alemany maische: tot i que es documenta en algunes fonts lexicogràfiques catalanes, es considera innecessari.

    -El manlleu angl√®s mash: es considera innecessari, com maische, i t√© molt poc √ļs en catal√†.

    -El substantiu mescla: es considera massa genèric (podria associar-se també, per exemple, a la mescla un cop macerada, és a dir, al most).

    -El substantiu empastat: podria considerar-se una designaci√≥ motivada, an√†loga a la denominaci√≥ francesa emp√Ętage i a la castellana empaste, per√≤ s'ha preferit mestura, perqu√® √©s una forma m√©s emparentada sem√†nticament amb les denominacions de refer√®ncia en l'√†mbit (tant Maische com mash remeten a 'mescla', com mestura) i, en definitiva, perqu√® es considera una denominaci√≥ m√©s transparent i precisa.

    (1)Segons el diccionari Le petit Robert, brassage √©s un derivat del verb brasser ("brasser la bi√®re: pr√©parer le mo√Ľt en faisant mac√©rer le malt dans l'eau"), "d√®s l'origine, croisement d'un v. d√©riv√© du latin populaire braciare, de braces, ancien fran√ßais brais 'malt', et d'un v. d√©riv√© de bras" (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Petit Robert: Dictionnaire alphab√©tique et analogique de la langue fran√ßaise. Nouvelle √©d. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2012.)

    (2)Per exemple, al diccionari d'Enciclop√®dia Catalana, que en dona la definici√≥ seg√ľent: "Licor ensucrat obtingut tractant, amb aigua bullent, el malt molt." (Diccionari.cat [en l√≠nia]. Barcelona: Enciclop√®dia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)


    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 205531   macerar ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> macerar
     
       
    • macerar, v tr
    • es macerar
    • fr mac√©rer
    • en macerate, to

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Deixar fruita en una maceració durant un cert temps.