termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2754224   n-pla ÔĽŅ <Matem√†tiques> n-pla
     
       
    • n-tupla, n f
    • n-pla, n f sin. compl.
    • es n-pla, n f
    • es n-tupla, n f
    • es n-tuplo, n m
    • es tupla, n f
    • fr n-uple, n m
    • fr n-uplet, n m
    • it n-pla, n f
    • it n-upla, n f
    • it tupla, n f
    • en n-tuple, n
    • en tuple, n

    <Matemàtiques>

    Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:

    S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu angl√®s tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan refer√®ncia a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'√†mbit de les matem√†tiques i la inform√†tica, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© es documenta i s'utilitza la forma en femen√≠ i amb a final, si b√© √©s una q√ľesti√≥ for√ßa vacil¬∑lant; en itali√†, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castell√† tupla √©s la forma m√©s usada;

    ·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.

    S'aprova tamb√©, com a sin√≤nim complementari de n-tupla, en matem√†tiques, la forma n-pla, reducci√≥ de n-tupla, pels motius seg√ľents:

    ·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;

    ¬∑es documenta tamb√© en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    El fet que en matem√†tiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en inform√†tica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'√ļs habitual que es fa dels termes en aquestes dues √†rees.

    Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien m√©s justificades des del punt de vista etimol√≤gic, perqu√® tenen menys √ļs. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pron√ļncia habitual d'aquestes formes √©s amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final t√≤nica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'√ļs majoritari de les formes amb a no respon a una q√ľesti√≥ purament fon√®tica (el fet que tupla es pronunci√Į tamb√© amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tend√®ncia a pronunciar la e √†tona final en a).

    Tamb√© s'han valorat -ja sigui perqu√® s'han documentat en algunes fonts, perqu√® han estat suggerides per especialistes o perqu√® en altres lleng√ľes es documenten solucions an√†logues- les formes seg√ľents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminaci√≥ compartida de duple, qu√≠ntuple, s√®xtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el franc√®s), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o √®nupla (i √®nuple). S'han desestimat, per√≤, perqu√® no tenen √ļs.

    (1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]

       
  • 2754224   n-tupla ÔĽŅ <Matem√†tiques> n-tupla
     
       
    • n-tupla, n f
    • n-pla, n f sin. compl.
    • es n-pla, n f
    • es n-tupla, n f
    • es n-tuplo, n m
    • es tupla, n f
    • fr n-uple, n m
    • fr n-uplet, n m
    • it n-pla, n f
    • it n-upla, n f
    • it tupla, n f
    • en n-tuple, n
    • en tuple, n

    <Matemàtiques>

    Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:

    S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu angl√®s tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan refer√®ncia a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'√†mbit de les matem√†tiques i la inform√†tica, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© es documenta i s'utilitza la forma en femen√≠ i amb a final, si b√© √©s una q√ľesti√≥ for√ßa vacil¬∑lant; en itali√†, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castell√† tupla √©s la forma m√©s usada;

    ·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.

    S'aprova tamb√©, com a sin√≤nim complementari de n-tupla, en matem√†tiques, la forma n-pla, reducci√≥ de n-tupla, pels motius seg√ľents:

    ·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;

    ¬∑es documenta tamb√© en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    El fet que en matem√†tiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en inform√†tica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'√ļs habitual que es fa dels termes en aquestes dues √†rees.

    Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien m√©s justificades des del punt de vista etimol√≤gic, perqu√® tenen menys √ļs. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pron√ļncia habitual d'aquestes formes √©s amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final t√≤nica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'√ļs majoritari de les formes amb a no respon a una q√ľesti√≥ purament fon√®tica (el fet que tupla es pronunci√Į tamb√© amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tend√®ncia a pronunciar la e √†tona final en a).

    Tamb√© s'han valorat -ja sigui perqu√® s'han documentat en algunes fonts, perqu√® han estat suggerides per especialistes o perqu√® en altres lleng√ľes es documenten solucions an√†logues- les formes seg√ľents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminaci√≥ compartida de duple, qu√≠ntuple, s√®xtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el franc√®s), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o √®nupla (i √®nuple). S'han desestimat, per√≤, perqu√® no tenen √ļs.

    (1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]

       
  • 2754224   n-tuplo ÔĽŅ <Matem√†tiques> n-tuplo
     
       
    • n-tupla, n f
    • n-pla, n f sin. compl.
    • es n-pla, n f
    • es n-tupla, n f
    • es n-tuplo, n m
    • es tupla, n f
    • fr n-uple, n m
    • fr n-uplet, n m
    • it n-pla, n f
    • it n-upla, n f
    • it tupla, n f
    • en n-tuple, n
    • en tuple, n

    <Matemàtiques>

    Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:

    S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu angl√®s tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan refer√®ncia a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'√†mbit de les matem√†tiques i la inform√†tica, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© es documenta i s'utilitza la forma en femen√≠ i amb a final, si b√© √©s una q√ľesti√≥ for√ßa vacil¬∑lant; en itali√†, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castell√† tupla √©s la forma m√©s usada;

    ·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.

    S'aprova tamb√©, com a sin√≤nim complementari de n-tupla, en matem√†tiques, la forma n-pla, reducci√≥ de n-tupla, pels motius seg√ľents:

    ·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;

    ¬∑es documenta tamb√© en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    El fet que en matem√†tiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en inform√†tica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'√ļs habitual que es fa dels termes en aquestes dues √†rees.

    Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien m√©s justificades des del punt de vista etimol√≤gic, perqu√® tenen menys √ļs. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pron√ļncia habitual d'aquestes formes √©s amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final t√≤nica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'√ļs majoritari de les formes amb a no respon a una q√ľesti√≥ purament fon√®tica (el fet que tupla es pronunci√Į tamb√© amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tend√®ncia a pronunciar la e √†tona final en a).

    Tamb√© s'han valorat -ja sigui perqu√® s'han documentat en algunes fonts, perqu√® han estat suggerides per especialistes o perqu√® en altres lleng√ľes es documenten solucions an√†logues- les formes seg√ľents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminaci√≥ compartida de duple, qu√≠ntuple, s√®xtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el franc√®s), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o √®nupla (i √®nuple). S'han desestimat, per√≤, perqu√® no tenen √ļs.

    (1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]

       
  • 2897925   nacarada ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> nacarada
     
       
    • argentada comuna, n f
    • es nacarada, n f
    • fr tabac d'Espagne, n m
    • it pafia, n f
    • it tabacco di Spagna, n m
    • en silver-washed fritillary, n
    • nc Argynnis paphia

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Nimfàlids > Nimfalins > Argynnis

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 204403   nada ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis> , <Esports > Esports de pilota > Esports de raqueta > B√†dminton> nada
     
       
    • zero, n m
    • es cero
    • es nada
    • fr rien
    • fr z√©ro
    • en love

    <Esports > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis> , <Esports > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

    Resultat que obté un jugador o una parella quan no ha aconseguit cap punt.

       
  • 206376   nadador de braza ÔĽŅ <Esports > Esports aqu√†tics > Nataci√≥> nadador de braza
     
       
    • bracista, n m, f
    • nedador de bra√ßa | nedadora de bra√ßa, n m, f
    • es bracista
    • es nadador de braza
    • fr brasseur
    • fr nageur de brasse
    • en breaststroke swimmer
    • en breaststroker

    <Esports > Esports aquàtics > Natació>

    Nedador especialitzat en proves de braça.

       
  • 206378   nadador de crol ÔĽŅ <Esports > Esports aqu√†tics > Nataci√≥> nadador de crol
     
       
    • crolista, n m, f
    • nedador de crol | nedadora de crol, n m, f
    • es crolista
    • es nadador de crol
    • fr crawleur
    • fr nageur de crawl
    • en crawl swimmer

    <Esports > Esports aquàtics > Natació>

    Nedador especialitzat en proves de crol.

       
  • 206382   nadador de espalda ÔĽŅ <Esports > Esports aqu√†tics > Nataci√≥> nadador de espalda
     
       
    • nedador d'esquena | nedadora d'esquena, n m, f
    • es espaldista
    • es nadador de espalda
    • fr dosiste
    • fr nageur de dos
    • en backstroke swimmer
    • en backstroker

    <Esports > Esports aquàtics > Natació>

    Nedador especialitzat en proves d'esquena.

       
  • 206383   nadador de estilo libre ÔĽŅ <Esports > Esports aqu√†tics > Nataci√≥> nadador de estilo libre
     
       
    • nedador d'estil lliure | nedadora d'estil lliure, n m, f
    • es nadador de estilo libre
    • fr nageur de nage libre
    • en freestyle swimmer

    <Esports > Esports aquàtics > Natació>

    Nedador especialitzat en proves d'estil lliure.

       
  • 206380   nadador de fondo ÔĽŅ <Esports > Esports aqu√†tics > Nataci√≥> nadador de fondo
     
       
    • fondista, n m, f
    • nedador de fons | nedadora de fons, n m, f
    • es fondista
    • es nadador de fondo
    • fr nageur de fond
    • en long-distance swimmer

    <Esports > Esports aquàtics > Natació>

    Nedador especialitzat en proves de 800 i 1.500 m.