termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 206960   normar ÔĽŅ <Dret. Administraci√≥ p√ļblica> normar
     
       
    • normar, v intr
    • es normar

    <Dret. Administraci√≥ p√ļblica>

    Establir normes jurídiques.

       
  • 3286104   ő≥-N√≥rmidas ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> ő≥-N√≥rmidas
     
       
    • ő≥-N√≤rmids, n m pl
    • gamma-N√≤rmids, n m pl sin. compl.
    • es Gamma N√≥rmidas, n f pl
    • es ő≥-N√≥rmidas, n f pl
    • fr Gamma Normides, n f pl
    • fr ő≥-Normides, n f pl
    • en gamma Normids, n pl
    • en ő≥-Normids, n pl

    <Ciències de la Terra > Astronomia>

    Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació d'Escaire, que té lloc anualment des de finals de febrer fins a finals de març, amb el pic d'activitat al voltant del 13 de març.

    Nota: Vegeu el document Criteri sobre la denominaci√≥ catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 594 (23 de juliol de 2015).

       
  • 207070   nose ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu> nose
     
       
    • esp√†tula, n f
    • es nose
    • fr nez
    • fr nose
    • fr spatule
    • en nose

    <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu>

    Extrem anterior d'una planxa de neu.

       
  • 207117   nose grab ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu> nose grab
     
       
    • grapada d'esp√†tula, n f
    • es nose grab
    • fr nose grab
    • fr prise de spatule
    • en nose grab

    <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu>

    Acció d'agafar l'espàtula d'una planxa de neu, generalment mentre s'executa un salt o un truc.

       
  • 208652   nosode ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ter√†pies alternatives > Homeopatia> nosode
     
       
    • nosode, n m
    • es bioter√°pico
    • es nosode
    • fr bioth√©rapique
    • fr nosode
    • it nosode
    • en nosode
    • de Nosode

    <Ciències de la salut > Teràpies alternatives > Homeopatia>

    Remei obtingut a partir de la dinamització de cultius microbians, de secrecions i excrecions patològiques i de teixits malalts.

    Nota: Aquest concepte es coneix sovint amb la denominació bioteràpic, procedent de la marca comercial d'origen francès Biothérapique.

       
  • 1338155   nota ÔĽŅ <Imatge personal > Est√®tica. Cosm√®tica. Perfumeria> nota
     
       
    • nota, n f
    • es nota
    • fr note
    • it nota
    • pt nota
    • en note
    • de Duftnote
    • de Note

    <Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

    Constituent bàsic que es pot percebre en la fragància d'un perfum.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nota, nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cors (sin. nota mitjana) i nota de base (sin. nota de fons):

    S'aproven els termes nota de cap (amb el sin√≤nim nota de sortida), nota de cor (amb el sin√≤nim nota mitjana) i nota de base (amb el sin√≤nim nota de fons), juntament amb el terme de base nota, pels motius seg√ľents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de la perfumeria;

    ·es documenten ja en nombroses fonts especialitzades en català;

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    La doble denominaci√≥ aprovada per a cadascuna de les notes, que tamb√© s'aplica en les altres lleng√ľes, respon -especialment en el cas de nota de cap i nota de cor- a dues descripcions diferents dels conceptes: una descripci√≥ m√©s po√®tica, referida a les sensacions (nota de cap i nota de cor) i una descripci√≥ m√©s t√®cnica i objectiva, relacionada amb el moment d'aparici√≥ de cada nota (nota de sortida, nota mitjana, nota de base).

    Com a sin√≤nim de nota de cor i nota mitjana, es descarta la forma nota de cos, malgrat que es documenta en algunes fonts catalanes (i tamb√© la forma paral¬∑lela en altres lleng√ľes), perqu√® segons la majoria d'especialistes √©s una designaci√≥ poc utilitzada.

    Pel que fa espec√≠ficament al nucli nota, pot considerar-se tamb√© una forma adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, a partir dels sentits gen√®rics amb qu√® el diccionari normatiu documenta aquest substantiu: "Senyal amb qu√® es distingeix alguna cosa. Aix√≤ √©s una nota de neglig√®ncia per a ell. Una bona, una mala, nota per a alg√ļ" o "Qualitat caracter√≠stica. Una nota infamant." Cal tenir en compte, de fet, que nota ja √©s una forma molt utilitzada tamb√© en l'√†mbit de l'enologia amb un sentit af√≠. El Diccionari del vi(1) de Xavier Rull, per exemple, recull el terme notes definit com les "Reminisc√®ncies de caire olfactiu de fruita, esp√®cies, fusta o d'altres elements que presenta un vi".

    (1)RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi).

       
  • 207633   nota adhesiva ÔĽŅ <Treball > Treball d'oficina > Material d'oficina> nota adhesiva
     
       
    • nota adhesiva, n f
    • es nota adhesiva
    • es nota de quita y pon
    • es p√≥sit
    • fr feuille mobile
    • fr feuillet mobile
    • fr papillon adh√©sif repositionnable
    • en loose-leaf paper
    • en removable self-stick note

    <Treball > Treball d'oficina > Material d'oficina>

    Full petit, generalment de color, amb una banda adhesiva que permet d'enganxar-lo i desenganxar-lo diverses vegades, utilitzat per a deixar notes.

    Nota: Aquest concepte es coneix sovint amb la forma Post-it, que és una marca comercial.

       
  • 1244090   nota alta ÔĽŅ <Imatge personal > Est√®tica. Cosm√®tica. Perfumeria> nota alta
     
       
    • nota de cap, n f
    • nota de sortida, n f
    • es nota alta
    • es nota de cabeza
    • es nota de salida
    • fr note de t√™te
    • fr note de t√™te
    • it nota capitale
    • it nota di testa
    • pt nota de cabe√ßa
    • pt nota de sa√≠da
    • en head note
    • en top note
    • de Ausgangsnote
    • de Kopfnote

    <Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

    Cadascuna de les notes que desprenen els components més volàtils d'un perfum, que es perceben en el moment que s'aplica i es fan imperceptibles al cap d'uns minuts.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nota, nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cors (sin. nota mitjana) i nota de base (sin. nota de fons):

    S'aproven els termes nota de cap (amb el sin√≤nim nota de sortida), nota de cor (amb el sin√≤nim nota mitjana) i nota de base (amb el sin√≤nim nota de fons), juntament amb el terme de base nota, pels motius seg√ľents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de la perfumeria;

    ·es documenten ja en nombroses fonts especialitzades en català;

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    La doble denominaci√≥ aprovada per a cadascuna de les notes, que tamb√© s'aplica en les altres lleng√ľes, respon -especialment en el cas de nota de cap i nota de cor- a dues descripcions diferents dels conceptes: una descripci√≥ m√©s po√®tica, referida a les sensacions (nota de cap i nota de cor) i una descripci√≥ m√©s t√®cnica i objectiva, relacionada amb el moment d'aparici√≥ de cada nota (nota de sortida, nota mitjana, nota de base).

    Com a sin√≤nim de nota de cor i nota mitjana, es descarta la forma nota de cos, malgrat que es documenta en algunes fonts catalanes (i tamb√© la forma paral¬∑lela en altres lleng√ľes), perqu√® segons la majoria d'especialistes √©s una designaci√≥ poc utilitzada.

    Pel que fa espec√≠ficament al nucli nota, pot considerar-se tamb√© una forma adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, a partir dels sentits gen√®rics amb qu√® el diccionari normatiu documenta aquest substantiu: "Senyal amb qu√® es distingeix alguna cosa. Aix√≤ √©s una nota de neglig√®ncia per a ell. Una bona, una mala, nota per a alg√ļ" o "Qualitat caracter√≠stica. Una nota infamant." Cal tenir en compte, de fet, que nota ja √©s una forma molt utilitzada tamb√© en l'√†mbit de l'enologia amb un sentit af√≠. El Diccionari del vi(1) de Xavier Rull, per exemple, recull el terme notes definit com les "Reminisc√®ncies de caire olfactiu de fruita, esp√®cies, fusta o d'altres elements que presenta un vi".

    (1)RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi).

       
  • 1244089   nota baja ÔĽŅ <Imatge personal > Est√®tica. Cosm√®tica. Perfumeria> nota baja
     
       
    • nota de base, n f
    • nota de fons, n f
    • es nota baja
    • es nota de base
    • es nota de fondo
    • fr note de base
    • fr note de fond
    • it nota di base
    • it nota di fondo
    • pt nota de base
    • pt nota de fundo
    • en back note
    • en background note
    • en base note
    • en bottom note
    • de Basisnote
    • de Grundnote

    <Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

    Cadascuna de les notes que desprenen els components menys volàtils d'un perfum, que es comencen a percebre a mesura que les notes de cor deixen de fer-ho i que s'evaporen lentament.

    Nota: Les notes de base fixen el perfum i li donen profunditat i solidesa. Són les notes menys lleugeres i poden persistir, segons el perfum, durant hores o dies. Solen ser notes afustades, especiades i animals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nota, nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cors (sin. nota mitjana) i nota de base (sin. nota de fons):

    S'aproven els termes nota de cap (amb el sin√≤nim nota de sortida), nota de cor (amb el sin√≤nim nota mitjana) i nota de base (amb el sin√≤nim nota de fons), juntament amb el terme de base nota, pels motius seg√ľents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de la perfumeria;

    ·es documenten ja en nombroses fonts especialitzades en català;

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    La doble denominaci√≥ aprovada per a cadascuna de les notes, que tamb√© s'aplica en les altres lleng√ľes, respon -especialment en el cas de nota de cap i nota de cor- a dues descripcions diferents dels conceptes: una descripci√≥ m√©s po√®tica, referida a les sensacions (nota de cap i nota de cor) i una descripci√≥ m√©s t√®cnica i objectiva, relacionada amb el moment d'aparici√≥ de cada nota (nota de sortida, nota mitjana, nota de base).

    Com a sin√≤nim de nota de cor i nota mitjana, es descarta la forma nota de cos, malgrat que es documenta en algunes fonts catalanes (i tamb√© la forma paral¬∑lela en altres lleng√ľes), perqu√® segons la majoria d'especialistes √©s una designaci√≥ poc utilitzada.

    Pel que fa espec√≠ficament al nucli nota, pot considerar-se tamb√© una forma adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, a partir dels sentits gen√®rics amb qu√® el diccionari normatiu documenta aquest substantiu: "Senyal amb qu√® es distingeix alguna cosa. Aix√≤ √©s una nota de neglig√®ncia per a ell. Una bona, una mala, nota per a alg√ļ" o "Qualitat caracter√≠stica. Una nota infamant." Cal tenir en compte, de fet, que nota ja √©s una forma molt utilitzada tamb√© en l'√†mbit de l'enologia amb un sentit af√≠. El Diccionari del vi(1) de Xavier Rull, per exemple, recull el terme notes definit com les "Reminisc√®ncies de caire olfactiu de fruita, esp√®cies, fusta o d'altres elements que presenta un vi".

    (1)RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi).

       
  • 1244089   nota de base ÔĽŅ <Imatge personal > Est√®tica. Cosm√®tica. Perfumeria> nota de base
     
       
    • nota de base, n f
    • nota de fons, n f
    • es nota baja
    • es nota de base
    • es nota de fondo
    • fr note de base
    • fr note de fond
    • it nota di base
    • it nota di fondo
    • pt nota de base
    • pt nota de fundo
    • en back note
    • en background note
    • en base note
    • en bottom note
    • de Basisnote
    • de Grundnote

    <Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

    Cadascuna de les notes que desprenen els components menys volàtils d'un perfum, que es comencen a percebre a mesura que les notes de cor deixen de fer-ho i que s'evaporen lentament.

    Nota: Les notes de base fixen el perfum i li donen profunditat i solidesa. Són les notes menys lleugeres i poden persistir, segons el perfum, durant hores o dies. Solen ser notes afustades, especiades i animals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nota, nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cors (sin. nota mitjana) i nota de base (sin. nota de fons):

    S'aproven els termes nota de cap (amb el sin√≤nim nota de sortida), nota de cor (amb el sin√≤nim nota mitjana) i nota de base (amb el sin√≤nim nota de fons), juntament amb el terme de base nota, pels motius seg√ľents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de la perfumeria;

    ·es documenten ja en nombroses fonts especialitzades en català;

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    La doble denominaci√≥ aprovada per a cadascuna de les notes, que tamb√© s'aplica en les altres lleng√ľes, respon -especialment en el cas de nota de cap i nota de cor- a dues descripcions diferents dels conceptes: una descripci√≥ m√©s po√®tica, referida a les sensacions (nota de cap i nota de cor) i una descripci√≥ m√©s t√®cnica i objectiva, relacionada amb el moment d'aparici√≥ de cada nota (nota de sortida, nota mitjana, nota de base).

    Com a sin√≤nim de nota de cor i nota mitjana, es descarta la forma nota de cos, malgrat que es documenta en algunes fonts catalanes (i tamb√© la forma paral¬∑lela en altres lleng√ľes), perqu√® segons la majoria d'especialistes √©s una designaci√≥ poc utilitzada.

    Pel que fa espec√≠ficament al nucli nota, pot considerar-se tamb√© una forma adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, a partir dels sentits gen√®rics amb qu√® el diccionari normatiu documenta aquest substantiu: "Senyal amb qu√® es distingeix alguna cosa. Aix√≤ √©s una nota de neglig√®ncia per a ell. Una bona, una mala, nota per a alg√ļ" o "Qualitat caracter√≠stica. Una nota infamant." Cal tenir en compte, de fet, que nota ja √©s una forma molt utilitzada tamb√© en l'√†mbit de l'enologia amb un sentit af√≠. El Diccionari del vi(1) de Xavier Rull, per exemple, recull el terme notes definit com les "Reminisc√®ncies de caire olfactiu de fruita, esp√®cies, fusta o d'altres elements que presenta un vi".

    (1)RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi).