termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 399132   O-BM ÔĽŅ <Esports > Cursa d'orientaci√≥> O-BM
     
       
    • cursa d'orientaci√≥ amb bicicleta tot terreny, n f
    • O-BTT, n f sigla
    • es orientaci√≥n en bicicleta de monta√Īa
    • es O-BM sigla
    • fr course d'orientation √† VTT
    • fr VTT-O sigla
    • en mountain bike orienteering
    • en bike-O sigla
    • en MTB-O sigla

    <Esports > Cursa d'orientació>

    Modalitat de cursa d'orientació practicada amb una bicicleta tot terreny que el corredor no pot abandonar en cap moment.

    Nota: Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions carrera d'orientació amb bicicleta tot terreny i correguda d'orientació amb bicicleta tot terreny.

       
  • 2764182   OAV ÔĽŅ <Arts > Dibuix > Dibuixos animats. C√≤mics> OAV
     
       
    • OVA, n m
    • OAV, n m sin. compl.
    • es OAV, n m
    • es OVA, n m
    • fr OAV, n m
    • fr OVA, n m
    • en OAV, n
    • en OVA, n

    <Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics>

    Sèrie d'anime, generalment de gran qualitat de producció, creada per al mercat de vídeo.

    Nota: La denominació OVA correspon a la sigla de la forma anglesa original video animation (literalment, 'animació original de vídeo'), mentre que la denominació OAV, menys utilitzada, correspon a la sigla de la forma anglesa original animation video (literalment, 'vídeo original d'animació').

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

    -S'opta en tots els casos per l'acceptaci√≥ dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominaci√≥ catalanes pels motius seg√ľents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les lleng√ľes; 2) per l'especificitat de l'√†mbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

    -Pel que fa, espec√≠ficament, a les formes d'origen japon√®s, s'opta sempre per l'adopci√≥ directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanitzaci√≥ Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripci√≥ Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, per√≤ √©s el m√©s conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japon√®s i √©s tamb√© el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en qu√® ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japon√®s √©s m√©s gen√®ric que el sentit que han adoptat en catal√† i en les altres lleng√ľes occidentals, que han manllevat els termes vinculats √ļnicament amb el m√≥n del manga (per exemple, shŇćjo significa en japon√®s 'noia', mentre que en les lleng√ľes occidentals denomina un tipus espec√≠fic de c√≤mic destinat a noies adolescents).

    -Es descarta l'adaptaci√≥ de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons seg√ľents: 1) perqu√® els termes aprovats no s√≥n encara d'√ļs general i, per tant, no es considera necess√†ria l'adaptaci√≥ plena (la transcripci√≥ √©s, de fet, una mesura de prud√®ncia abans de l'adaptaci√≥); 2) perqu√® es creu que √©s important en aquest √†mbit mantenir d'alguna manera la vinculaci√≥ de la denominaci√≥ amb la llengua de proced√®ncia, at√®s que s√≥n termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculaci√≥ es perdria amb l'adaptaci√≥; 3) perqu√® l'adaptaci√≥ s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres lleng√ľes, i 4) perqu√® sovint les adaptacions comporten canvis ortogr√†fics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

    -Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

    -Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten b√†sicament el diacr√≠tic (un m√†cron) que indica que determinades vocals s√≥n llargues en japon√®s. At√®s que en catal√† no hi ha distinci√≥, com en japon√®s, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificaci√≥ d'aquest tret, que sovint, a m√©s, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificaci√≥, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opci√≥ pr√®viament, en altres termes incorporats al catal√† procedents del japon√®s (per exemple a shoyu, que en transcripci√≥ estricta √©s shŇćyu).

    En la versi√≥ tradicional del sistema Hepburn, el m√†cron se substitueix de vegades per una duplicaci√≥ de la vocal llarga (Ňć> oo), si b√© sembla que actualment aquesta soluci√≥ no √©s gaire freq√ľent. S'ha descartat tamb√©, doncs, aquesta opci√≥ en les denominacions catalanes, i igualment les variants de Ňć amb ou, recollides en algunes fonts.

    -Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

    -Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'√ļs (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

    [Acta 565, 24 d'octubre de 2013]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme OVA :

    OVA √©s una sigla anglesa equivalent a original video animation ('animaci√≥ de v√≠deo original'). √Čs una sigla consolidada en l'√†mbit de l'anime; es llegeix de manera sil¬∑l√†bica (√©s, per tant, un acr√≤nim), per√≤ l'escriptura se sol mantenir sempre encara, en totes les lleng√ľes, en maj√ļscules. Tamb√© es documenta la variant OAV (de original animation video, 'v√≠deo d'animaci√≥ original'), per√≤ segons algunes fonts aquesta forma de vegades es confonia amb l'expressi√≥ original adult video i per aquest motiu es va tendir a donar prefer√®ncia a la forma OVA, que actualment √©s la m√©s consolidada.

       
  • 207821   obeche ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> obeche
     
       
    • ai√ļs, n m
    • samba, n f sin. compl.
    • es ayus
    • es obeche
    • es samba
    • fr ayous
    • fr obeche
    • fr ob√©ch√©
    • fr samba
    • en obeche
    • en samba
    • en wawa
    • de Abachi

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de l'arbre del mateix nom, lleugera, tova, amb el duramen d'un color entre groc, blanc i gris, i l'albeca poc diferenciada.

       
  • 252271   objetivo ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses> objetivo
     
       
    • objectiu espec√≠fic, n m
    • objectiu operatiu, n m
    • es objetivo
    • fr objectif
    • en objective

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses>

    Qualsevol de les finalitats concretes, precises i quantificables que es marca una organització per a un període de temps predeterminat amb la intenció d'assolir una meta.

       
  • 2631057   objeto cl√°sico del cintur√≥n de Kuiper ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> , <Ci√®ncies de la Terra > Astrof√≠sica> objeto cl√°sico del cintur√≥n de Kuiper
     
       
    • objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, n m
    • cubewano, n m sin. compl.
    • es cubewano
    • es objeto cl√°sico del cintur√≥n de Kuiper
    • fr cubewano
    • fr objet classique de la ceinture de Kuiper
    • it cubewano
    • it oggetto classico della fascia di Kuiper
    • pt cubewano
    • pt objeto cl√°ssico do cintur√£o de Kuiper
    • en classical Kuiper belt object
    • en cubewano
    • de Cubewano
    • de klassisches Kuiperg√ľrtel-Objekt

    <Ciències de la Terra > Astronomia> , <Ciències de la Terra > Astrofísica>

    Objecte transneptuni√† del cintur√≥ de Kuiper, amb una √≤rbita de baixa excentricitat, que no presenta resson√†ncia amb Nept√ļ.

    Nota: La denominació cubewano prové de la lectura lletrejada en anglès de la sigla QB1, nom del primer objecte d'aquest tipus que es va descobrir, generalitzat posteriorment en plural per a referir-se en conjunt a la resta d'objectes anàlegs (QB1-os> cubewanos); és una forma pròpia de contextos informals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes objecte clàssic del cinturó de Kuiper (sin. cubewano), objecte transneptunià i cinturó de Kuiper:

    S'aprova el terme objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, juntament amb el sin√≤nim complementari cubewano, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a objecte clàssic del cinturó de Kuiper,

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes en contextos científics;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada: el nucli objecte cl√†ssic respon al fet que les √≤rbites d'aquests objectes s√≥n similars a les dels planetes, √©s a dir, a les dels objectes astron√≤mics cl√†ssics per excel¬∑l√®ncia; cintur√≥ de Kuiper, d'altra banda, fa refer√®ncia al nom de la regi√≥ del sistema solar on s√≥n;

    ·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·és, segons diverses fonts, la designació recomanada per la Unió Astronòmica Internacional;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a cubewano (manlleu de l'anglès creat a partir de la lectura lletrejada de la sigla QB1, nom del primer objecte d'aquest tipus que es va descobrir, generalitzat posteriorment en plural per a referir-se al conjunt d'objectes anàlegs: QB1-os> cubewanos),

    ·és una forma també molt coneguda i popular entre els experts, si bé s'utilitza sobretot en contextos informals;

    ¬∑encara que la terminaci√≥ -ano √©s molt poc freq√ľent en catal√†, el diccionari normatiu ja recull formes, com ara gitano, soprano o xicano (igualment manlleus), que tamb√© contenen aquesta terminaci√≥; tamb√© inclou formes amb w, com ara kiwi o web;

    ·es documenta en nombroses obres, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© es documenta i s'utilitza profusament;

    ·la majoria d'especialistes consultats són partidaris de l'acceptació d'aquesta forma, al costat de objecte clàssic del cinturó de Kuiper, que consideren prioritària.


    Com a termes sem√†nticament relacionats amb objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, s'aproven tamb√© les formes cintur√≥ de Kuiper i objecte transneptuni√†, pels motius seg√ľents:

    ·són les denominacions habituals d'aquests conceptes i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·cinturó de Kuiper és una forma creada per paral·lelisme amb cinturó d'asteroides (designació ja recollida al diccionari normatiu) i en honor a l'astrònom nord-americà Gerard Kuiper, que va predir l'existència d'aquesta regió del sistema solar als anys seixanta del segle xx;

    ¬∑objecte transneptuni√† √©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada, constru√Įda sobre el gen√®ric objecte ("Cosa material en tant que s'ofereix als nostres sentits", segons el diccionari normatiu) i l'adjectiu transneptuni√† -ana (del prefix del llat√≠ trans-, que significa 'dell√†' + l'adjectiu normatiu neptuni√† -ana, "Relatiu o pertanyent al planeta Nept√ļ o al d√©u Nept√ļ");

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitzen les designacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]

       
  • 1534038   objeto de seguimiento especial ÔĽŅ <Jocs> , <Lleure> objeto de seguimiento especial
     
       
    • tra√ßable, n m
    • es objeto de seguimiento especial
    • es objeto rastreable
    • es objeto viajero
    • fr objet tra√ßable
    • fr objet voyageur
    • fr tra√ßable
    • fr trackable
    • pt trackable
    • en hitchhiker
    • en trackable
    • de Trackable

    <Jocs> , <Lleure>

    Objecte que els geocercadors traslladen d'un geoamagatall a un altre i que duu un codi d'identificaci√≥ √ļnic que, per mitj√† del registre a Internet, permet seguir-ne el rastre i saber en tot moment on es troba.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme traçable:

    S'aprova el terme tra√ßable -calc de l'angl√®s trackable creat a partir del substantiu tra√ßa ("Senyal que deixa alg√ļ o alguna cosa per all√† on ha passat. Seguir la tra√ßa d'un senglar", segons el diccionari normatiu), que √©s un dels sentits del substantiu angl√®s track (nucli de derivaci√≥ de trackable)- pels motius seg√ľents:

    ·és la forma més utilitzada en català per a designar aquest tipus d'objectes i la preferida majoritàriament entre els aficionats a la geocerca a qui s'ha pogut demanar opinió;

    ¬∑si b√© no es justifica per derivaci√≥ del verb de la llengua general tra√ßar(1), s√≠ que s'explica per similitud formal i per proximitat sem√†ntica amb la forma ja normalitzada en l'√†mbit de la gesti√≥ de la qualitat tra√ßabilitat ("Capacitat de reproduir l'historial d'un producte, a fi de localitzar r√†pidament l'origen dels problemes que puguin sorgir en la seva elaboraci√≥ o distribuci√≥ i evitar-los en el futur", segons l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 212), substantiu que pressuposa l'exist√®ncia d'un adjectiu tra√ßable referit a 'all√≤ a qu√® es pot seguir l'historial (o les diferents etapes de creaci√≥ o fabricaci√≥)', √©s a dir, gen√®ricament, 'all√≤ a qu√® es pot seguir la tra√ßa';(2)

    ·traçable, de fet, ja ha donat lloc també en geocerca al substantiu traçabilitat referit a la qualitat de traçable d'un objecte amagat.


    Es descarta la forma rastrejable, malgrat que seria adequada ling√ľ√≠sticament (rastrejar √©s, segons el diccionari normatiu, "Seguir el rastre (d'alg√ļ o d'alguna cosa)"), perqu√® t√© poc √ļs entre els aficionats a la geocerca.

    La forma objecte viatger, que també s'ha valorat i s'ha difós provisionalment des del Termcat, s'ha desestimat finalment perquè els aficionats al joc consideren important que el nom faci referència a la característica fonamental d'aquest tipus d'objectes, que és el fet que estan identificats i se'n pot seguir el rastre.

    (1)Segons el diccionari normatiu, tra√ßar t√© tan sols els sentits seg√ľents: 1 v. tr. [LC] [MT] [AR] Senyalar sobre una superf√≠cie (una l√≠nia). Tra√ßar una recta servint-se d'un regle. Tra√ßar un solc ben dret. 2 v. tr. [LC] [MT] [AR] Dibuixar les l√≠nies (d'una figura). Tra√ßar una circumfer√®ncia servint-se d'un comp√†s, d'un cordill. 3 v. tr. [LC] per ext. Tra√ßar un cam√≠, una carretera. Tra√ßar a alg√ļ la l√≠nia de conducta que ha de seguir. En aquella com√®dia hi ha car√†cters que han estat molt ben tra√ßats.

    (2)L'adjectiu tra√ßable ja es documenta, de fet, en nombroses fonts en franc√®s (tra√ßable) i en angl√®s (traceable) amb aquest sentit de l'√†mbit de la gesti√≥ de la qualitat ("Se dit de tout ce dont on peut identifier les √©tapes de fabrication, d'√©laboration ou de conception" (QU√ČBEC. OFFICE QU√ČB√ČCOIS DE LA LANGUE FRAN√áAISE. Le grand dictionnaire terminologique [en l√≠nia]. Qu√©b√©c: Gouvernement du Qu√©b√©c. Office qu√©b√©cois de la langue fran√ßaise, 2010. <http://www.granddictionnaire.com/btml/fra/r_motclef/index1024_1.asp/>)).

       
  • 481374   objeto m√≥vil ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> objeto m√≥vil
     
       
    • sprite [en], n m
    • es imagen con movimiento
    • es objeto m√≥vil
    • es sprite
    • fr lutin
    • fr sprite
    • en object image
    • en sprite
    • de Sprite

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Mapa de bits que s'utilitza habitualment com a personatge d'un videojoc en 2D i que es pot moure i manipular com una sola unitat.

    Nota: El jugador pot modificar alguns dels atributs de l'sprite, per exemple el color, la forma, la mida o la velocitat de desplaçament.

       
  • 1534038   objeto rastreable ÔĽŅ <Jocs> , <Lleure> objeto rastreable
     
       
    • tra√ßable, n m
    • es objeto de seguimiento especial
    • es objeto rastreable
    • es objeto viajero
    • fr objet tra√ßable
    • fr objet voyageur
    • fr tra√ßable
    • fr trackable
    • pt trackable
    • en hitchhiker
    • en trackable
    • de Trackable

    <Jocs> , <Lleure>

    Objecte que els geocercadors traslladen d'un geoamagatall a un altre i que duu un codi d'identificaci√≥ √ļnic que, per mitj√† del registre a Internet, permet seguir-ne el rastre i saber en tot moment on es troba.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme traçable:

    S'aprova el terme tra√ßable -calc de l'angl√®s trackable creat a partir del substantiu tra√ßa ("Senyal que deixa alg√ļ o alguna cosa per all√† on ha passat. Seguir la tra√ßa d'un senglar", segons el diccionari normatiu), que √©s un dels sentits del substantiu angl√®s track (nucli de derivaci√≥ de trackable)- pels motius seg√ľents:

    ·és la forma més utilitzada en català per a designar aquest tipus d'objectes i la preferida majoritàriament entre els aficionats a la geocerca a qui s'ha pogut demanar opinió;

    ¬∑si b√© no es justifica per derivaci√≥ del verb de la llengua general tra√ßar(1), s√≠ que s'explica per similitud formal i per proximitat sem√†ntica amb la forma ja normalitzada en l'√†mbit de la gesti√≥ de la qualitat tra√ßabilitat ("Capacitat de reproduir l'historial d'un producte, a fi de localitzar r√†pidament l'origen dels problemes que puguin sorgir en la seva elaboraci√≥ o distribuci√≥ i evitar-los en el futur", segons l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 212), substantiu que pressuposa l'exist√®ncia d'un adjectiu tra√ßable referit a 'all√≤ a qu√® es pot seguir l'historial (o les diferents etapes de creaci√≥ o fabricaci√≥)', √©s a dir, gen√®ricament, 'all√≤ a qu√® es pot seguir la tra√ßa';(2)

    ·traçable, de fet, ja ha donat lloc també en geocerca al substantiu traçabilitat referit a la qualitat de traçable d'un objecte amagat.


    Es descarta la forma rastrejable, malgrat que seria adequada ling√ľ√≠sticament (rastrejar √©s, segons el diccionari normatiu, "Seguir el rastre (d'alg√ļ o d'alguna cosa)"), perqu√® t√© poc √ļs entre els aficionats a la geocerca.

    La forma objecte viatger, que també s'ha valorat i s'ha difós provisionalment des del Termcat, s'ha desestimat finalment perquè els aficionats al joc consideren important que el nom faci referència a la característica fonamental d'aquest tipus d'objectes, que és el fet que estan identificats i se'n pot seguir el rastre.

    (1)Segons el diccionari normatiu, tra√ßar t√© tan sols els sentits seg√ľents: 1 v. tr. [LC] [MT] [AR] Senyalar sobre una superf√≠cie (una l√≠nia). Tra√ßar una recta servint-se d'un regle. Tra√ßar un solc ben dret. 2 v. tr. [LC] [MT] [AR] Dibuixar les l√≠nies (d'una figura). Tra√ßar una circumfer√®ncia servint-se d'un comp√†s, d'un cordill. 3 v. tr. [LC] per ext. Tra√ßar un cam√≠, una carretera. Tra√ßar a alg√ļ la l√≠nia de conducta que ha de seguir. En aquella com√®dia hi ha car√†cters que han estat molt ben tra√ßats.

    (2)L'adjectiu tra√ßable ja es documenta, de fet, en nombroses fonts en franc√®s (tra√ßable) i en angl√®s (traceable) amb aquest sentit de l'√†mbit de la gesti√≥ de la qualitat ("Se dit de tout ce dont on peut identifier les √©tapes de fabrication, d'√©laboration ou de conception" (QU√ČBEC. OFFICE QU√ČB√ČCOIS DE LA LANGUE FRAN√áAISE. Le grand dictionnaire terminologique [en l√≠nia]. Qu√©b√©c: Gouvernement du Qu√©b√©c. Office qu√©b√©cois de la langue fran√ßaise, 2010. <http://www.granddictionnaire.com/btml/fra/r_motclef/index1024_1.asp/>)).

       
  • 2631036   objeto transneptuniano ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> , <Ci√®ncies de la Terra > Astrof√≠sica> objeto transneptuniano
     
       
    • objecte transneptuni√†, n m
    • es objeto transneptuniano
    • fr objet transneptunien
    • it ogetto trans-nettuniano
    • pt objeto transneptuniano
    • pt objeto transnetuniano
    • en trans-Neptunian object
    • en transneptunian object
    • de Transneptun
    • de transneptunisches Objekt

    <Ciències de la Terra > Astronomia> , <Ciències de la Terra > Astrofísica>

    Objecte del sistema solar que orbita al voltant del Sol a una dist√†ncia mitjana superior a 30 unitats astron√≤miques, m√©s enll√† de Nept√ļ.

    Nota: S√≥n objectes transneptunians els objectes del cintur√≥ de Kuiper, els del n√ļvol d'Oort i els del disc dispers.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes objecte clàssic del cinturó de Kuiper (sin. cubewano), objecte transneptunià i cinturó de Kuiper:

    S'aprova el terme objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, juntament amb el sin√≤nim complementari cubewano, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a objecte clàssic del cinturó de Kuiper,

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes en contextos científics;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada: el nucli objecte cl√†ssic respon al fet que les √≤rbites d'aquests objectes s√≥n similars a les dels planetes, √©s a dir, a les dels objectes astron√≤mics cl√†ssics per excel¬∑l√®ncia; cintur√≥ de Kuiper, d'altra banda, fa refer√®ncia al nom de la regi√≥ del sistema solar on s√≥n;

    ·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·és, segons diverses fonts, la designació recomanada per la Unió Astronòmica Internacional;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a cubewano (manlleu de l'anglès creat a partir de la lectura lletrejada de la sigla QB1, nom del primer objecte d'aquest tipus que es va descobrir, generalitzat posteriorment en plural per a referir-se al conjunt d'objectes anàlegs: QB1-os> cubewanos),

    ·és una forma també molt coneguda i popular entre els experts, si bé s'utilitza sobretot en contextos informals;

    ¬∑encara que la terminaci√≥ -ano √©s molt poc freq√ľent en catal√†, el diccionari normatiu ja recull formes, com ara gitano, soprano o xicano (igualment manlleus), que tamb√© contenen aquesta terminaci√≥; tamb√© inclou formes amb w, com ara kiwi o web;

    ·es documenta en nombroses obres, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© es documenta i s'utilitza profusament;

    ·la majoria d'especialistes consultats són partidaris de l'acceptació d'aquesta forma, al costat de objecte clàssic del cinturó de Kuiper, que consideren prioritària.


    Com a termes sem√†nticament relacionats amb objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, s'aproven tamb√© les formes cintur√≥ de Kuiper i objecte transneptuni√†, pels motius seg√ľents:

    ·són les denominacions habituals d'aquests conceptes i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·cinturó de Kuiper és una forma creada per paral·lelisme amb cinturó d'asteroides (designació ja recollida al diccionari normatiu) i en honor a l'astrònom nord-americà Gerard Kuiper, que va predir l'existència d'aquesta regió del sistema solar als anys seixanta del segle xx;

    ¬∑objecte transneptuni√† √©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada, constru√Įda sobre el gen√®ric objecte ("Cosa material en tant que s'ofereix als nostres sentits", segons el diccionari normatiu) i l'adjectiu transneptuni√† -ana (del prefix del llat√≠ trans-, que significa 'dell√†' + l'adjectiu normatiu neptuni√† -ana, "Relatiu o pertanyent al planeta Nept√ļ o al d√©u Nept√ļ");

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitzen les designacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]

       
  • 1534038   objeto viajero ÔĽŅ <Jocs> , <Lleure> objeto viajero
     
       
    • tra√ßable, n m
    • es objeto de seguimiento especial
    • es objeto rastreable
    • es objeto viajero
    • fr objet tra√ßable
    • fr objet voyageur
    • fr tra√ßable
    • fr trackable
    • pt trackable
    • en hitchhiker
    • en trackable
    • de Trackable

    <Jocs> , <Lleure>

    Objecte que els geocercadors traslladen d'un geoamagatall a un altre i que duu un codi d'identificaci√≥ √ļnic que, per mitj√† del registre a Internet, permet seguir-ne el rastre i saber en tot moment on es troba.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme traçable:

    S'aprova el terme tra√ßable -calc de l'angl√®s trackable creat a partir del substantiu tra√ßa ("Senyal que deixa alg√ļ o alguna cosa per all√† on ha passat. Seguir la tra√ßa d'un senglar", segons el diccionari normatiu), que √©s un dels sentits del substantiu angl√®s track (nucli de derivaci√≥ de trackable)- pels motius seg√ľents:

    ·és la forma més utilitzada en català per a designar aquest tipus d'objectes i la preferida majoritàriament entre els aficionats a la geocerca a qui s'ha pogut demanar opinió;

    ¬∑si b√© no es justifica per derivaci√≥ del verb de la llengua general tra√ßar(1), s√≠ que s'explica per similitud formal i per proximitat sem√†ntica amb la forma ja normalitzada en l'√†mbit de la gesti√≥ de la qualitat tra√ßabilitat ("Capacitat de reproduir l'historial d'un producte, a fi de localitzar r√†pidament l'origen dels problemes que puguin sorgir en la seva elaboraci√≥ o distribuci√≥ i evitar-los en el futur", segons l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 212), substantiu que pressuposa l'exist√®ncia d'un adjectiu tra√ßable referit a 'all√≤ a qu√® es pot seguir l'historial (o les diferents etapes de creaci√≥ o fabricaci√≥)', √©s a dir, gen√®ricament, 'all√≤ a qu√® es pot seguir la tra√ßa';(2)

    ·traçable, de fet, ja ha donat lloc també en geocerca al substantiu traçabilitat referit a la qualitat de traçable d'un objecte amagat.


    Es descarta la forma rastrejable, malgrat que seria adequada ling√ľ√≠sticament (rastrejar √©s, segons el diccionari normatiu, "Seguir el rastre (d'alg√ļ o d'alguna cosa)"), perqu√® t√© poc √ļs entre els aficionats a la geocerca.

    La forma objecte viatger, que també s'ha valorat i s'ha difós provisionalment des del Termcat, s'ha desestimat finalment perquè els aficionats al joc consideren important que el nom faci referència a la característica fonamental d'aquest tipus d'objectes, que és el fet que estan identificats i se'n pot seguir el rastre.

    (1)Segons el diccionari normatiu, tra√ßar t√© tan sols els sentits seg√ľents: 1 v. tr. [LC] [MT] [AR] Senyalar sobre una superf√≠cie (una l√≠nia). Tra√ßar una recta servint-se d'un regle. Tra√ßar un solc ben dret. 2 v. tr. [LC] [MT] [AR] Dibuixar les l√≠nies (d'una figura). Tra√ßar una circumfer√®ncia servint-se d'un comp√†s, d'un cordill. 3 v. tr. [LC] per ext. Tra√ßar un cam√≠, una carretera. Tra√ßar a alg√ļ la l√≠nia de conducta que ha de seguir. En aquella com√®dia hi ha car√†cters que han estat molt ben tra√ßats.

    (2)L'adjectiu tra√ßable ja es documenta, de fet, en nombroses fonts en franc√®s (tra√ßable) i en angl√®s (traceable) amb aquest sentit de l'√†mbit de la gesti√≥ de la qualitat ("Se dit de tout ce dont on peut identifier les √©tapes de fabrication, d'√©laboration ou de conception" (QU√ČBEC. OFFICE QU√ČB√ČCOIS DE LA LANGUE FRAN√áAISE. Le grand dictionnaire terminologique [en l√≠nia]. Qu√©b√©c: Gouvernement du Qu√©b√©c. Office qu√©b√©cois de la langue fran√ßaise, 2010. <http://www.granddictionnaire.com/btml/fra/r_motclef/index1024_1.asp/>)).