termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207329   P+F ÔĽŅ <Inform√†tica> P+F
     
       
    • preguntes m√©s freq√ľents, n f pl
    • PMF, n f pl sigla
    • es preguntas m√°s frecuentes
    • es P+F sigla
    • es PMF sigla
    • fr fichier de questions r√©p√©titives
    • fr foire aux questions
    • fr FAQ sigla
    • en frequently asked questions
    • en FAQ sigla

    <Informàtica>

    Conjunt de dubtes sobre un tema específic que els internautes es plantegen repetidament, aplegats en una pàgina web amb les solucions corresponents.

       
  • 3286106   ŌÄ-P√ļpidas ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> ŌÄ-P√ļpidas
     
       
    • ŌÄ-P√ļpids, n m pl
    • pi-P√ļpids, n m pl sin. compl.
    • es ŌÄ-P√ļpidas, n f pl
    • es Pi P√ļpidas, n f pl
    • fr ŌÄ-Puppides, n f pl
    • fr Pi Puppides, n f pl
    • en ŌÄ-Puppids, n pl
    • en pi Puppids, n pl

    <Ciències de la Terra > Astronomia>

    Pluja de meteors amb radiant a la constel¬∑laci√≥ de la Popa, que t√© lloc, √ļnicament els anys que el cometa progenitor √©s a prop del periheli, la segona quinzena d'abril, amb el pic d'activitat al voltant del 22 d'abril.

    Nota: 1. El cos progenitor dels ŌÄ-P√ļpids √©s el cometa 26P/Grigg-Skjellerup.

    Nota: 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominaci√≥ catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 594 (23 de juliol de 2015).

       
  • 314341   pace car ÔĽŅ <Esports > Esports de motor> pace car
     
       
    • cotxe de seguretat, n m
    • es coche de seguridad
    • es pace car
    • es safety car
    • fr voiture de s√©curit√©
    • fr voiture pilote
    • en pace car
    • en pilot car
    • en safety car
    • en SC

    <Esports > Esports de motor>

    Cotxe amb què es comprova l'estat de la pista abans de la sortida dels pilots i que, durant la cursa, es posa en circulació quan es produeix un accident greu o quan les condicions meteorològiques són molt adverses, amb l'objectiu de fer reduir la velocitat als participants fins que es resol la incidència.

    Nota: En circumstàncies excepcionals, el cotxe de seguretat també pot precedir els vehicles que prenen part a la cursa quan es fa la sortida. Mentre el cotxe de seguretat és a la pista no s'admeten avançaments.

       
  • 204975   pachar√°n ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> pachar√°n
     
       
    • patxaran, n m
    • es pachar√°n
    • eu patxaran
    • eu paxaran

    <Alimentació > Begudes>

    Licor d'aranyons que s'elabora sobretot a Navarra.

       
  • 990170   pachisca ÔĽŅ <Arts > Circ> pachisca
     
       
    • patxisca, n f
    • es ascenso a manos-manos
    • es pachisca
    • fr group√© √† √©quilibre sur les mains
    • en tuck through to handstand

    <Arts > Circ>

    Element d'equilibrisme acrobàtic en què l'àgil, situat davant del portador i d'esquena a ell, s'impulsa agafant-se de les mans del portador, bascula els malucs i aixeca les cames fins a arribar a fer un mans-mans.

    Nota: 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominaci√≥ catalana acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris seg√ľents:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominaci√≥ catalana acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (√ļnicament, com a punt de diverg√®ncia, planteja d'afegir en algun cas puntual una relaci√≥ de sinon√≠mia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris seg√ľents:

    ·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;

    ¬∑la majoria de denominacions aprovades s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades en catal√† i transparents des d'un punt de vista sem√†ntic: al√ßada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil¬∑lant, portador -a, √†gil, etc.;

    ¬∑en alguns casos s√≥n alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres lleng√ľes: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrob√†tic o equilibris acrob√†tics (per port√©s acrob√†tics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;

    ¬∑√ļnicament s'ha recorregut a la incorporaci√≥ de manlleus en termes ja molt implantats, en qu√® l'estrangerisme seria dif√≠cil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptaci√≥ ortogr√†fica (banquina, de l'itali√† banchina; polpiruet, del rus –Ņ–ĺ–Ľ–Ņ–ł—Ä—É—ć—ā, etc.); en un parell de casos, a m√©s, s'ha afegit al manlleu un sin√≤nim considerat m√©s transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptaci√≥ (es tracta, concretament, de cadireta com a sin√≤nim complementari de banquina, i de estrep com a sin√≤nim complementari de estafa).

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme patxisca:

    El Consell Supervisor ratifica la decisi√≥ acordada a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ i aprova la forma patxisca, probablement procedent del rus, perqu√® √©s la denominaci√≥ que t√© √ļs entre els especialistes. La forma patxisca, que es documenta tamb√© en castell√† amb la grafia pachisca, podria ser una deformaci√≥ del rus –Ņ–ĺ—ā–Ķ—Ā–ļ–į, poteska ('diversi√≥, entreteniment') o –Ņ–ĺ–ī–ī–Ķ—Ä–∂–ļ–į, poddderjka ('subjecci√≥'), si b√© els especialistes en rus consultats no han pogut confirmar aquest possible origen.

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]

       
  • 2698693   paciente cr√≥nico ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> paciente cr√≥nico
     
       
    • pacient cr√≤nic | pacient cr√≤nica, n m, f
    • es enfermo cr√≥nico
    • es paciente cr√≥nico
    • fr malade chronique
    • en chronic care patient
    • en chronic patient

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Persona que presenta un problema de salut crònic o més d'un.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

       
  • 2698694   paciente cr√≥nico complejo ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> paciente cr√≥nico complejo
     
       
    • pacient cr√≤nic complex | pacient cr√≤nica complexa, n m, f
    • es paciente cr√≥nico complejo
    • fr malade chronique complexe
    • en chronic complex patient
    • en complex chronic patient
    • en multimorbid chronic patient

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Pacient crònic amb una situació clínica de difícil gestió.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

       
  • 233352   paciente naive ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Farmacologia> paciente naive
     
       
    • pacient na√Įf, n m, f
    • es paciente naive
    • es paciente virgen
    • fr patient na√Įf
    • en naive patient

    <Ciències de la salut > Farmacologia>

    Pacient que no ha estat sotmès a cap tractament, especialment a cap tractament antiretroviral en la infecció per VIH.

       
  • 2698697   paciente subagudo ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> paciente subagudo
     
       
    • pacient subagut | pacient subaguda, n m, f
    • es enfermo subagudo
    • es paciente subagudo
    • en subacute care patient
    • en subacute patient

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Pacient crònic descompensat que durant uns dies rep atenció intermèdia en règim d'internament, amb l'objectiu de compensar-lo i que torni al seu estat de salut basal.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

       
  • 233352   paciente virgen ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Farmacologia> paciente virgen
     
       
    • pacient na√Įf, n m, f
    • es paciente naive
    • es paciente virgen
    • fr patient na√Įf
    • en naive patient

    <Ciències de la salut > Farmacologia>

    Pacient que no ha estat sotmès a cap tractament, especialment a cap tractament antiretroviral en la infecció per VIH.