termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 399043   pacto de recompra ÔĽŅ <Economia > Finances > Mercats financers> pacto de recompra
     
       
    • pacte de recompra, n m
    • es pacto de recompra
    • fr contrat de report
    • fr engagement de rachat
    • fr pension sur titres
    • fr repo
    • en buyback
    • en buyback agreement
    • en repo
    • en repo agreement
    • en repurchase agreement

    <Economia > Finances > Mercats financers>

    Pacte pel qual en una operació de compravenda d'actius el venedor es compromet a tornar a comprar els mateixos valors que ha venut, en un termini i a un preu prefixats.

       
  • 2754232   paddle surf ÔĽŅ <Esports > Esports n√†utics > Surf> paddle surf
     
       
    • surf de rem, n m
    • SUP, n m sigla
    • es paddle surf, n m
    • es stand up paddle, n m
    • es stand up paddle surf, n m
    • es SUP paddleboarding, n m
    • es surf con remo, n m
    • es SUP, n m sigla
    • fr planche √† pagaie, n f
    • fr planche √† rame, n f
    • fr surf √† pagaie, n m
    • fr SUP, n m sigla
    • en paddle surf, n
    • en paddle surfing, n
    • en stand up paddle, n
    • en stand up paddle boarding, n
    • en stand up paddle surfing, n
    • en stand up paddling, n
    • en stand-up paddle boarding, n
    • en stand-up paddle surfing, n
    • en SUP, n sigla

    <Esports > Esports nàutics > Surf>

    Esport n√†utic consistent a despla√ßar-se per aig√ľes tranquil¬∑les o sobre les ones dalt d'una planxa de rem, dempeus i mantenint l'equilibri amb l'ajuda d'un rem.

    Nota: La sigla SUP correspon a l'equivalent anglès stand up paddling ('remada dret').

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes surf de rem (sigla SUP) i planxa de rem (sin. planxa de SUP) :

    S'aproven els termes surf de rem, al costat de la sigla d'origen angl√®s SUP, i planxa de rem, al costat del sin√≤nim planxa de SUP, pels motius seg√ľents:

    ·són alternatives catalanes als manlleus anglesos paddle surf(ing) i SUP board, respectivament, que són les formes més esteses en català per a designar els conceptes;

    ·tant surf de rem com planxa de SUP es documenten ja en contextos catalans;

    ·són formes descriptives i s'associen sense dificultat amb els conceptes;

    ·la forma surf de rem és paral·lela a surf de vela o surf d'estel, formes ja normalitzades anteriorment pel Consell Supervisor per a designar esports practicats, com el surf de rem, sobre una planxa; la forma planxa de rem, al seu torn, és paral·lela a planxa de surf (utilitzada en la pràctica del surf), planxa de surf d'estel (utilitzada en la pràctica del surf d'estel) o planxa de vela (utilitzada en la pràctica del surf de vela);

    ¬∑la sigla anglesa SUP (de stand up paddle) est√† molt estesa en catal√† i en altres lleng√ľes per a designar l'esport;

    ·són formes que tenen el suport d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarta d'acceptar el manlleu paddle surf (i igualment l'adaptació pàdel-surf) perquè es creu que és innecessari i que les formes aprovades poden substituir-lo sense problema.

    La forma rem dempeus, que tamb√© s'ha valorat, s'ha descartat perqu√® el surf de rem no √©s una modalitat de rem i aquesta soluci√≥ podria, doncs, crear confusi√≥. Si b√© tampoc √©s una modalitat del surf convencional, perqu√® a difer√®ncia del surf tamb√© es pot practicar en aig√ľes tranquil¬∑les (el surf √©s, segons el diccionari normatiu un "Esport n√†utic que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans onades"), cal tenir en compte que el nucli surf s'ha utilitzat en catal√† amb un sentit m√©s flexible, referit sovint a esports que es practiquen amb una planxa (√©s el cas, per exemple, de surf de neu o surf d'estel).

    [Acta 557, 28 de febrer de 2013]

       
  • 204544   paddock ÔĽŅ <Esports > Esports de motor> paddock
     
       
    • p√†doc, n m
    • es √°rea de preparaci√≥n
    • es paddock
    • fr paddock
    • en paddock

    <Esports > Esports de motor>

    Zona d'un circuit on es concentren els vehicles de transport dels participants i els serveis d'assistència tècnica.

       
  • 207405   p√°del ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Esports de raqueta > P√†del> p√°del
     
       
    • p√†del, n m
    • es p√°del
    • fr padel
    • en padel

    <Esports > Esports de pilota > Esports de raqueta > Pàdel>

    Esport de pilota en què s'enfronten dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular de 10 m d'amplada per 20 m de llargada dividida transversalment per una xarxa i circumdada per parets en els fons i en els extrems dels laterals i una reixa metàl·lica al llarg de tot el perímetre, consistent a colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, de manera que l'adversari no la pugui tornar.

       
  • 206268   padparadscha ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> padparadscha
     
       
    • safir taronja, n m
    • es padparadscha
    • es zafiro naranja
    • fr padparadscha
    • fr saphir orange
    • it padparadscha
    • it zaffiro arancio
    • en orange sapphire
    • en padparadscha
    • de oranger Saphir
    • de Padparadscha

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat de corindó de color taronja.

    Nota: Padparadscha és un nom singalès i probablement una deformació de la paraula padmaragaya, que significa 'color de la flor de lotus'.

       
  • 3930002   padre comitente | madre comitente ÔĽŅ <Dret> padre comitente | madre comitente
     
       
    • pare d'intenci√≥ | mare d'intenci√≥, n m, f
    • es padre comitente | madre comitente, n m, f
    • es padre de intenci√≥n | madre de intenci√≥n, n m, f
    • fr parent d'intention, n m
    • fr parent intentionnel, n m
    • fr p√®re d'intention | m√®re d'intention, n m, f
    • en intended father [m] | intended mother [f], n
    • en intended parent, n

    <Dret>

    Persona que en un procés de gestació per substitució està previst que sigui el pare o la mare legal.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pare d'intenció | mare d'intenció:

    S'aprova la denominaci√≥ pare d'intenci√≥ | mare d'intenci√≥ pels motius seg√ľents.

    ·és la denominació més estesa i la que, en general, prefereixen els especialistes consultats;

    ·es documenta paral·lelament en castellà i en francès;

    ¬∑des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic, es pot considerar adequada en catal√† a partir del significat del substantiu intenci√≥ recollit al diccionari normatiu ("determinaci√≥ de la voluntat amb vista a un fi, a obrar en un cert sentit"), si b√© probablement √©s un calc de l'angl√®s que s'allunya sem√†nticament del sentit que t√© en la llengua d'origen (intended √©s, segons el diccionari Merriam-Webster Online "expected to be such in the future", √©s a dir, 'futur -a' o 'pretendent -a').

    Es descarta la denominació pare comitent | mare comitent, que s'ha documentat en alguns contextos en català i paral·lelament en castellà, creada a partir d'un terme jurídic (comitent és, segons el diccionari normatiu, la "Persona que confia a una altra la cura dels seus interessos") perquè és una denominació semànticament poc transparent i no té el suport dels experts.

    Les denominacions subrogador | subrogadora i pare subrogador | mare subrogadora, que s'han documentat en alguns contextos i tenen el suport d'alguns experts, es desestimen perqu√® s√≥n ling√ľ√≠sticament inadequades per a designar aquest concepte, ja que, d'acord amb la definici√≥ de subrogar del diccionari normatiu, la persona que fa l'acci√≥ (√©s a dir, el subrogador) √©s qui assumeix els drets d'una altra persona, de tal manera que el subrogador o, pr√≤piament, la subrogadora, seria qui dur√† a terme la gestaci√≥ i no la persona que vol ser pare o mare a trav√©s de la gestaci√≥ per substituci√≥.

    [Acta 635, 18 d'abril de 2018]

       
  • 3710929   padre de d√≠a ÔĽŅ <Sociologia > Serveis socials> padre de d√≠a
     
       
    • pare de dia, n m
    • es asistente maternal, n m
    • es padre de d√≠a, n m
    • fr assistant maternel, n m
    • fr papa de jour, n m
    • en childminder, n
    • en chil minder, n var. ling.
    • de Tagesvater, n m

    <Sociologia > Serveis socials>

    Home que fa de mare de dia.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mare de dia i pare de dia:

    S'aproven les denominacions mare de dia i pare de dia, calcs de l'alemany Tagesmutter i Tagesvater, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, creades metaf√≤ricament sobre els nuclis mare i pare, respectivament, a partir de la idea que aquests professionals supleixen les funcions de mare o pare dels nens de qui tenen cura durant el dia (quan els veritables pares no hi s√≥n);

    ·la forma mare de dia és anàloga a la forma normativa mare de llet, que designa la dona que alleta un infant que és d'una altra dona (és a dir, tot i no ser la mare en sentit recte);

    ·són les formes utilitzades habitualment dins el sector i es documenten en nombroses fonts especialitzades i en mitjans de comunicació;

    ¬∑en altres lleng√ľes (per exemple, en el franc√®s de Su√Įssa o en castell√†) s'utilitzen denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'opta per establir la forma femenina (mare de dia) com a denominaci√≥ gen√®rica del concepte, √©s a dir, com a denominaci√≥ que pot referir-se tant a dones com a homes, malgrat que es tracta d'una decisi√≥ que se separa de la metodologia terminogr√†fica habitual, perqu√® es considera √ļtil disposar d'una designaci√≥ gen√®rica i es creu que el femen√≠ -que √©s actualment la forma m√©s utilitzada, at√®s que la gran majoria de professionals que exerceixen aquesta professi√≥ s√≥n dones- pot complir sense problemes aquesta funci√≥.

    Cal tenir en compte, a més, que la diferència entre la forma masculina i la forma femenina no afecta en aquest cas la terminació sinó la base mateixa (pare/mare), cosa que allunyaria especialment la forma doble resultant pare de dia | mare de dia del cas més habitual (mare de dia).

    Finalment, es considera que els homes que també es dediquen a aquesta professió poden recórrer al genèric mare de dia o bé, en cas que calgui fer explícit el sexe, a la forma específica pare de dia.


    Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:

    -assistent maternal (paral¬∑lela al franc√®s assistent maternel | assistente maternelle) i la variant assistent parental: no tenen √ļs;

    -mainader en el domicili propi | mainadera en el domicili propi: √©s una forma massa llarga, que no t√© √ļs i que, a m√©s, no agrada dins el sector, ja que el nucli mainader | mainadera se sol associar a una professi√≥ poc qualificada, mentre que les mares de dia s√≥n professionals de l'educaci√≥ infantil;

    -mainadera professional: √©s una forma poc precisa, que costaria d'identificar amb el concepte, i, a m√©s, sense √ļs;

    -acompanyant de llar de crian√ßa; educador de llar de crian√ßa | educadora de llar de crian√ßa: no tenen √ļs.

    [Acta 627, 18 d'octubre de 2017]

       
  • 3930002   padre de intenci√≥n | madre de intenci√≥n ÔĽŅ <Dret> padre de intenci√≥n | madre de intenci√≥n
     
       
    • pare d'intenci√≥ | mare d'intenci√≥, n m, f
    • es padre comitente | madre comitente, n m, f
    • es padre de intenci√≥n | madre de intenci√≥n, n m, f
    • fr parent d'intention, n m
    • fr parent intentionnel, n m
    • fr p√®re d'intention | m√®re d'intention, n m, f
    • en intended father [m] | intended mother [f], n
    • en intended parent, n

    <Dret>

    Persona que en un procés de gestació per substitució està previst que sigui el pare o la mare legal.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pare d'intenció | mare d'intenció:

    S'aprova la denominaci√≥ pare d'intenci√≥ | mare d'intenci√≥ pels motius seg√ľents.

    ·és la denominació més estesa i la que, en general, prefereixen els especialistes consultats;

    ·es documenta paral·lelament en castellà i en francès;

    ¬∑des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic, es pot considerar adequada en catal√† a partir del significat del substantiu intenci√≥ recollit al diccionari normatiu ("determinaci√≥ de la voluntat amb vista a un fi, a obrar en un cert sentit"), si b√© probablement √©s un calc de l'angl√®s que s'allunya sem√†nticament del sentit que t√© en la llengua d'origen (intended √©s, segons el diccionari Merriam-Webster Online "expected to be such in the future", √©s a dir, 'futur -a' o 'pretendent -a').

    Es descarta la denominació pare comitent | mare comitent, que s'ha documentat en alguns contextos en català i paral·lelament en castellà, creada a partir d'un terme jurídic (comitent és, segons el diccionari normatiu, la "Persona que confia a una altra la cura dels seus interessos") perquè és una denominació semànticament poc transparent i no té el suport dels experts.

    Les denominacions subrogador | subrogadora i pare subrogador | mare subrogadora, que s'han documentat en alguns contextos i tenen el suport d'alguns experts, es desestimen perqu√® s√≥n ling√ľ√≠sticament inadequades per a designar aquest concepte, ja que, d'acord amb la definici√≥ de subrogar del diccionari normatiu, la persona que fa l'acci√≥ (√©s a dir, el subrogador) √©s qui assumeix els drets d'una altra persona, de tal manera que el subrogador o, pr√≤piament, la subrogadora, seria qui dur√† a terme la gestaci√≥ i no la persona que vol ser pare o mare a trav√©s de la gestaci√≥ per substituci√≥.

    [Acta 635, 18 d'abril de 2018]

       
  • 1244156   p√°gina de aterrizaje ÔĽŅ <Inform√†tica > Internet> p√°gina de aterrizaje
     
       
    • p√†gina d'aterratge, n f
    • es p√°gina de aterrizaje
    • es p√°gina de destino
    • fr page de destination
    • fr page de renvoi
    • it landing page
    • en landing page
    • de Landing-Page

    <Informàtica > Internet>

    Pàgina web a la qual remet un enllaç o un bàner.

    Nota: En el cas d'enllaços publicitaris i bàners, la pàgina d'aterratge té com a finalitat reforçar l'interès del consumidor per l'oferta inicial.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pàgina d'aterratge:

    S'aprova el terme p√†gina d'aterratge, calc de l'angl√®s landing page, pels motius seg√ľents:

    ·és la forma utilitzada normalment per a designar el concepte i es documenta ja en nombrosos textos d'especialitat;

    ¬∑sem√†nticament, t√© la mateixa motivaci√≥ que l'angl√®s landing page i s'explica per un √ļs figurat del substantiu aterratge, que √©s l'acci√≥ de prendre terra una aeronau, un aparell volador o un ocell, o, en el cas dels vaixells, l'acci√≥ d'arribar a la vista d'un punt conegut; en aquest sentit, pot considerar-se una forma ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·té l'avantatge, respecte d'altres alternatives, que remet inequívocament al concepte a què fa referència;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Les formes p√†gina de destinaci√≥, p√†gina de reenviament, p√†gina d'arribada i p√†gina de recepci√≥ s'han descartat perqu√® no s√≥n prou precises (no remeten a la idea que s'hi accedeix a partir d'un b√†ner o d'un enlla√ß) i no tenen ni √ļs ni suport entre els especialistes, que veuen dif√≠cil que puguin substituir el calc.

       
  • 1244156   p√°gina de destino ÔĽŅ <Inform√†tica > Internet> p√°gina de destino
     
       
    • p√†gina d'aterratge, n f
    • es p√°gina de aterrizaje
    • es p√°gina de destino
    • fr page de destination
    • fr page de renvoi
    • it landing page
    • en landing page
    • de Landing-Page

    <Informàtica > Internet>

    Pàgina web a la qual remet un enllaç o un bàner.

    Nota: En el cas d'enllaços publicitaris i bàners, la pàgina d'aterratge té com a finalitat reforçar l'interès del consumidor per l'oferta inicial.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pàgina d'aterratge:

    S'aprova el terme p√†gina d'aterratge, calc de l'angl√®s landing page, pels motius seg√ľents:

    ·és la forma utilitzada normalment per a designar el concepte i es documenta ja en nombrosos textos d'especialitat;

    ¬∑sem√†nticament, t√© la mateixa motivaci√≥ que l'angl√®s landing page i s'explica per un √ļs figurat del substantiu aterratge, que √©s l'acci√≥ de prendre terra una aeronau, un aparell volador o un ocell, o, en el cas dels vaixells, l'acci√≥ d'arribar a la vista d'un punt conegut; en aquest sentit, pot considerar-se una forma ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·té l'avantatge, respecte d'altres alternatives, que remet inequívocament al concepte a què fa referència;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Les formes p√†gina de destinaci√≥, p√†gina de reenviament, p√†gina d'arribada i p√†gina de recepci√≥ s'han descartat perqu√® no s√≥n prou precises (no remeten a la idea que s'hi accedeix a partir d'un b√†ner o d'un enlla√ß) i no tenen ni √ļs ni suport entre els especialistes, que veuen dif√≠cil que puguin substituir el calc.