termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3204839   punto de caramelo ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> punto de caramelo
     
       
    • sucre cremat, n m
    • es az√ļcar quemado, n m
    • es punto de caramelo, n m
    • fr caramel brun, n m
    • fr caramel fonc√©, n m
    • en burnt sugar, n
    • en dark caramel, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de cocci√≥ d'un xarop entre 170 i 190¬ļC, en qu√® el xarop fa escuma a la superf√≠cie i el sucre perd el poder edulcorant.

    Nota: 1. El sucre cremat √©s l'√ļltim estadi de la cocci√≥ del sucre, previ a la carbonitzaci√≥.

    Nota: 2. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenten com a equivalents castellans d'aquest punt de cocció les formes punto de caramelo oscuro o punto de crocante oscuro.

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

       
  • 3204830   punto de caramelo ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> punto de caramelo
     
       
    • punt de caramel, n m
    • es punto de caramelo, n m
    • fr caramel, n m
    • en liquid stage, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de cocci√≥ d'un xarop entre 150 i 170¬ļC, en qu√® ha tingut lloc la caramel¬∑litzaci√≥.

    Nota: 1. La caramel·lització és una reacció química que fa que a partir d'aquest punt el xarop agafi color.

    Nota: 2. Segons el color més o menys fosc del xarop, el punt de caramel es divideix en punt de caramel fluix i punt de caramel fort.

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

       
  • 3204831   punto de caramelo flojo ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> punto de caramelo flojo
     
       
    • punt de caramel fluix, n m
    • es punto de caramelo flojo, n m
    • es punto de escarchado, n m
    • es punto de l√°mina, n m sin. compl.
    • fr grand cass√©, n m
    • en clear-liquid stage, n
    • en hard crack, n
    • en large crack, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de caramel en què el xarop agafa un color entre groc clar i groc fosc.

    Nota: 1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenta com a equivalent castellà d'aquest punt de cocció la forma punto de caramelo fuerte.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

       
  • 3204832   punto de caramelo fuerte ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> punto de caramelo fuerte
     
       
    • punt de caramel fort, n m
    • es punto de caramelo fuerte, n m
    • es punto de quebradizo, n m
    • fr caramel, n m
    • fr caramel clair, n m
    • en brown-liquid stage, n
    • en light caramel, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de caramel en què el xarop agafa un color entre groc fosc i marró.

    Nota: 1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenten com a equivalents castellans d'aquest punt de cocció les formes punto de caramelo claro o punto de crocante claro.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

       
  • 204386   punto de empale ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Pilota> punto de empale
     
       
    • punt d'impacte, n m
    • es punto de empale
    • es punto de impacto
    • es yema
    • fr centre de percussion
    • fr point de frappe
    • en sweet spot
    • eu jogune
    • eu jotzeko puntu

    <Esports > Esports de pilota > Pilota>

    Punt del cap de la pala, la paleta o la raqueta on es considera que la pilota ha de rebotar per a aconseguir un bon cop, situat al centre del cap de la pala i la paleta i amb una situació variable en la raqueta segons la mida i el disseny del cap i segons la tensió i el gruix de les cordes.

       
  • 207652   punto de enfleche ÔĽŅ <Esports > Ca√ßa. Pesca. Tir > Tir > Tir amb arc> punto de enfleche
     
       
    • punt d'encaix, n m
    • es punto de enfleche
    • fr point d'encoche
    • en nocking point

    <Esports > Caça. Pesca. Tir > Tir > Tir amb arc>

    Punt on s'encaixa el culatí de la fletxa a la corda, fixat amb els localitzadors.

       
  • 208070   punto de entrada ÔĽŅ <Lleure > Turisme> punto de entrada
     
       
    • porta d'entrada, n f
    • es puerto de entrada
    • es punto de entrada
    • en gateway
    • de Flugsteig

    <Lleure > Turisme>

    Punt, generalment un port, un aeroport o una ciutat, a partir del qual se sol accedir a una regió o un país.

    Nota: Per exemple, en determinats contextos Nova York √©s considerada una porta d'entrada als Estats Units d'Am√®rica; Bombai, una porta d'entrada a l'√ćndia, i Barcelona, una porta d'entrada a Catalunya.

       
  • 3204831   punto de escarchado ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> punto de escarchado
     
       
    • punt de caramel fluix, n m
    • es punto de caramelo flojo, n m
    • es punto de escarchado, n m
    • es punto de l√°mina, n m sin. compl.
    • fr grand cass√©, n m
    • en clear-liquid stage, n
    • en hard crack, n
    • en large crack, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de caramel en què el xarop agafa un color entre groc clar i groc fosc.

    Nota: 1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenta com a equivalent castellà d'aquest punt de cocció la forma punto de caramelo fuerte.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

       
  • 3204836   punto de florecilla ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> punto de florecilla
     
       
    • punt volant, n m
    • punt de floreta, n m sin. compl.
    • es punto de florecilla, n m
    • es punto de soplo, n m
    • es punto volante, n m
    • fr grand perl√©, n m
    • fr grand souffl√©, n m
    • fr petit boul√©, n m
    • fr souffl√©, n m

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de cocci√≥ d'un xarop a 115¬ļC, en qu√® el xarop forma bombolles quan, bufant, es fa passar a trav√©s dels forats d'una escumadora.

    Nota: 1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenta com a equivalent castellà d'aquest punt de cocció la forma punto de gran perla.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

       
  • 3204833   punto de hebra ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> punto de hebra
     
       
    • punt de fil, n m
    • es punto de hebra, n m
    • es punto de hilo, n m
    • fr fil√©, n m
    • fr filet, n m
    • en thread stage, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de cocci√≥ d'un xarop entre 105 i 110¬ļC, en qu√® el xarop agafa forma de fil quan s'estira entre els dits polze i √≠ndex, que han estat submergits just abans en aigua freda.

    Nota: 1. Segons la llargada i la resistència del fil, el punt de fil es divideix en punt de fil fluix i punt de fil fort. Algunes fonts estableixen també un estadi intermedi, el punt de fil mitjà (en castellà, punto de hebra gruesa, segons la classificació tradicional francesa, i en francès, grand filé, grand filet o lissé).

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]