termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2664081   quark s ÔĽŅ <F√≠sica > F√≠sica de la radiaci√≥. F√≠sica d'altes energies > Part√≠cules elementals> quark s
     
       
    • quark s, n m
    • es quark extra√Īo
    • es quark s
    • fr quark √©trange
    • fr quark s
    • fr quark strange
    • en s quark
    • en strange quark
    • sbl s

    <Física > Física de la radiació. Física d'altes energies > Partícules elementals>

    Quark de la segona generació, amb càrrega elèctrica -1/3 del valor absolut de la càrrega de l'electró i estranyesa -1.

    Nota: El símbol s prové de la inicial de l'equivalent anglès strange quark ('quark estrany').

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes quark u, quark d, quark s, quark c, quark b i quark t:

    S'acorda de designar els diferents tipus de quarks seguint el patr√≥ sintagm√†tic "quark + s√≠mbol(1) del quark corresponent" i s'aproven, en conseq√ľ√®ncia, els termes quark u, quark d, quark s, quark c, quark b i quark t, pels motius seg√ľents:

    ·les formes resultants tenen ja tradició entre els especialistes i es documenten en nombrosos textos d'especialitat i fins i tot en obres lexicogràfiques catalanes;

    ·el patró denominatiu utilitzat dona lloc a formes inequívoques, que s'identifiquen sense problema amb cadascun dels diferents quarks;

    ¬∑aquest patr√≥ √©s un dels que se segueixen tamb√© en les altres lleng√ľes, tant en altres lleng√ľes rom√†niques com en angl√®s;

    ·la solució té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    El Consell Supervisor fa notar que les lletres que constitueixen la segona part dels sintagmes aprovats aquí, corresponents al símbol dels quarks, són part indissociable de la denominació i, per tant, no s'han de compondre en lletra cursiva. En aquest sentit, poden considerar-se paral·lels a altres denominacions en la formació de les quals intervé algun tipus d'abreviació, com ara norma ISO o amplificador TWT.

    Es descarta l'adopció dels manlleus híbrids quark up, quark down, quark strange, quark charm, etc., perquè es considera innecessària.

    Es desestimen igualment els calcs de les designacions angleses completes (quark amunt, quark avall, quark estrany, quark encant, etc.), perquè tenen poca tradició i, en general, han estat bandejats per la majoria d'experts, que consideren que són solucions poc científiques i fins i tot confusionàries, tenint en compte que la inicial del nom català del quark no coincidiria amb la lletra del símbol corresponent.

    (1)El s√≠mbol de cada quark correspon a la inicial del nom angl√®s complet del quark en q√ľesti√≥: up (s√≠mbol u), down (s√≠mbol d), strange (s√≠mbol s), charm (s√≠mbol c), top o truth (s√≠mbol t) i bottom o beauty (s√≠mbol b).

    [Acta 549, 5 de juliol de 2012]

       
  • 2664082   quark t ÔĽŅ <F√≠sica > F√≠sica de la radiaci√≥. F√≠sica d'altes energies > Part√≠cules elementals> quark t
     
       
    • quark t, n m
    • es quark cima
    • es quark t
    • fr quark t
    • fr quark top
    • fr quark vrai
    • en t quark
    • en top quark
    • en truth quark
    • sbl t

    <Física > Física de la radiació. Física d'altes energies > Partícules elementals>

    Quark pesant de la tercera generació, amb càrrega elèctrica +2/3 del valor absolut de la càrrega de l'electró i veritat +1.

    Nota: El símbol t prové de la inicial dels equivalents anglesos truth quark ('quark veritat') o top quark ('quark cim').

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes quark u, quark d, quark s, quark c, quark b i quark t:

    S'acorda de designar els diferents tipus de quarks seguint el patr√≥ sintagm√†tic "quark + s√≠mbol(1) del quark corresponent" i s'aproven, en conseq√ľ√®ncia, els termes quark u, quark d, quark s, quark c, quark b i quark t, pels motius seg√ľents:

    ·les formes resultants tenen ja tradició entre els especialistes i es documenten en nombrosos textos d'especialitat i fins i tot en obres lexicogràfiques catalanes;

    ·el patró denominatiu utilitzat dona lloc a formes inequívoques, que s'identifiquen sense problema amb cadascun dels diferents quarks;

    ¬∑aquest patr√≥ √©s un dels que se segueixen tamb√© en les altres lleng√ľes, tant en altres lleng√ľes rom√†niques com en angl√®s;

    ·la solució té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    El Consell Supervisor fa notar que les lletres que constitueixen la segona part dels sintagmes aprovats aquí, corresponents al símbol dels quarks, són part indissociable de la denominació i, per tant, no s'han de compondre en lletra cursiva. En aquest sentit, poden considerar-se paral·lels a altres denominacions en la formació de les quals intervé algun tipus d'abreviació, com ara norma ISO o amplificador TWT.

    Es descarta l'adopció dels manlleus híbrids quark up, quark down, quark strange, quark charm, etc., perquè es considera innecessària.

    Es desestimen igualment els calcs de les designacions angleses completes (quark amunt, quark avall, quark estrany, quark encant, etc.), perquè tenen poca tradició i, en general, han estat bandejats per la majoria d'experts, que consideren que són solucions poc científiques i fins i tot confusionàries, tenint en compte que la inicial del nom català del quark no coincidiria amb la lletra del símbol corresponent.

    (1)El s√≠mbol de cada quark correspon a la inicial del nom angl√®s complet del quark en q√ľesti√≥: up (s√≠mbol u), down (s√≠mbol d), strange (s√≠mbol s), charm (s√≠mbol c), top o truth (s√≠mbol t) i bottom o beauty (s√≠mbol b).

    [Acta 549, 5 de juliol de 2012]

       
  • 2664083   quark u ÔĽŅ <F√≠sica > F√≠sica de la radiaci√≥. F√≠sica d'altes energies > Part√≠cules elementals> quark u
     
       
    • quark u, n m
    • es quark arriba
    • es quark u
    • fr quark u
    • fr quark up
    • en u quark
    • en up quark
    • sbl u

    <Física > Física de la radiació. Física d'altes energies > Partícules elementals>

    Quark de la primera generació, amb càrrega elèctrica +2/3 del valor absolut de la càrrega de l'electró, que juntament amb el quark d forma el doblet d'isospín de quarks lleugers.

    Nota: El símbol u prové de la inicial de l'equivalent anglès up quark ('quark amunt' o 'quark dalt').

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes quark u, quark d, quark s, quark c, quark b i quark t:

    S'acorda de designar els diferents tipus de quarks seguint el patr√≥ sintagm√†tic "quark + s√≠mbol(1) del quark corresponent" i s'aproven, en conseq√ľ√®ncia, els termes quark u, quark d, quark s, quark c, quark b i quark t, pels motius seg√ľents:

    ·les formes resultants tenen ja tradició entre els especialistes i es documenten en nombrosos textos d'especialitat i fins i tot en obres lexicogràfiques catalanes;

    ·el patró denominatiu utilitzat dona lloc a formes inequívoques, que s'identifiquen sense problema amb cadascun dels diferents quarks;

    ¬∑aquest patr√≥ √©s un dels que se segueixen tamb√© en les altres lleng√ľes, tant en altres lleng√ľes rom√†niques com en angl√®s;

    ·la solució té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    El Consell Supervisor fa notar que les lletres que constitueixen la segona part dels sintagmes aprovats aquí, corresponents al símbol dels quarks, són part indissociable de la denominació i, per tant, no s'han de compondre en lletra cursiva. En aquest sentit, poden considerar-se paral·lels a altres denominacions en la formació de les quals intervé algun tipus d'abreviació, com ara norma ISO o amplificador TWT.

    Es descarta l'adopció dels manlleus híbrids quark up, quark down, quark strange, quark charm, etc., perquè es considera innecessària.

    Es desestimen igualment els calcs de les designacions angleses completes (quark amunt, quark avall, quark estrany, quark encant, etc.), perquè tenen poca tradició i, en general, han estat bandejats per la majoria d'experts, que consideren que són solucions poc científiques i fins i tot confusionàries, tenint en compte que la inicial del nom català del quark no coincidiria amb la lletra del símbol corresponent.

    (1)El s√≠mbol de cada quark correspon a la inicial del nom angl√®s complet del quark en q√ľesti√≥: up (s√≠mbol u), down (s√≠mbol d), strange (s√≠mbol s), charm (s√≠mbol c), top o truth (s√≠mbol t) i bottom o beauty (s√≠mbol b).

    [Acta 549, 5 de juliol de 2012]

       
  • 207062   quarter pipe ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu> quarter pipe
     
       
    • quart de tub, n m
    • es medio pipe
    • es quarter pipe
    • fr piste de quart de lune
    • fr quart de lune
    • en quarter pipe

    <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu>

    Migtub amb una sola paret.

       
  • 294910   quarterback ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> quarterback
     
       
    • quarterback, n m, f
    • rerequart | rerequarta, n m, f sin. compl.
    • es mariscal de campo
    • es quarterback
    • fr quart-arri√®re
    • fr quarterback
    • en QB
    • en quarterback

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Jugador atacant situat al darrere de la línia ofensiva, a continuació del central, que transmet als companys les instruccions de l'entrenador, rep la pilota procedent de l'esnap i inicia la jugada d'atac.

       
  • 208316   qubba ÔĽŅ <Construcci√≥ > Edificis. Espais de construcci√≥ > Equipaments religiosos> , <Hist√≤ria > Arqueologia> qubba
     
       
    • qubba, n f
    • es qubba

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments religiosos> , <Història > Arqueologia>

    Edifici generalment a√Įllat de planta quadrangular i coronat per una c√ļpula, constru√Įt per a indicar la tomba d'un sant√≥ de l'Islam.

       
  • 2631009   qubit ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> qubit
     
       
    • bit qu√†ntic, n m
    • qbit, n m sin. compl.
    • es bit cu√°ntico
    • es cubit
    • es qbit
    • es qubit
    • fr bit quantique
    • fr qbit
    • fr qubit
    • en qbit
    • en quantum bit
    • en qubit

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Unitat mínima d'informació quàntica, que té més de dos estats quàntics possibles.

    Nota: El bit quàntic pot existir en l'estat 0, en l'estat 1 o en una superposició d'aquests dos estats.

    Nota: El bit quàntic és la unitat mínima de la computació quàntica.

    Nota: La denominació qbit és un acrònim format a partir de l'equivalent anglès quantum bit.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme bit quàntic (sin. compl. qbit):

    El Consell Supervisor avala la fixació de la denominació principal bit quàntic i del sinònim complementari qbit, acrònim format a partir de la denominació anglesa quantum bit, tal com acorden els especialistes assistents a la sessió de normalització. La denominació qbit, si bé no s'adequa al sistema ortogràfic de la llengua catalana, s'accepta perquè és una forma molt estesa internacionalment, que els especialistes veuen inviable de substituir per una forma abreujada creada a partir de la denominació catalana bit quàntic.

    El Consell Supervisor descarta la forma qubit perquè no s'adequa a l'ortografia catalana (el dígraf qu en català sempre va seguit de vocal o, en tot cas, se sol abreujar en q) i no aporta cap avantatge considerable respecte a la forma qbit.

    També es desestima la variant gràfica q-bit, que facilitaria la lectura de la denominació als no-especialistes, perquè es considera que té poques possibilitats d'implantació.

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

       
  • 307921   quefrency ÔĽŅ <Telecomunicacions> quefrency
     
       
    • q√ľefr√®ncia, n f
    • es cuefrencia
    • es quefrency
    • fr quefrency
    • it quefrency
    • it quefrenza
    • en quefrency

    <Telecomunicacions>

    Variable independent en un gràfic cepstral.

    Nota: La forma q√ľefr√®ncia √©s una deformaci√≥ de freq√ľ√®ncia, paral¬∑lelament al terme angl√®s quefrency, en qu√® una part de la segona s√≠l¬∑laba de frequency passa a ocupar la primera s√≠l¬∑laba de la nova denominaci√≥.

       
  • 207683   queirema ÔĽŅ <Neuroling√ľ√≠stica> queirema
     
       
    • quirema, n m
    • es queirema
    • es quirema
    • fr quir√®me
    • en chereme

    <Neuroling√ľ√≠stica>

    Configuració de les mans en la definició d'un signe gestual.

       
  • 208768   quemador de CD ÔĽŅ <Inform√†tica > Maquinari> quemador de CD
     
       
    • enregistrador de CD, n m
    • gravadora de CD, n f
    • es grabador de CD
    • es grabadora de CD
    • es quemador de CD
    • fr br√Ľleur de CD
    • fr enregistreur de CD
    • fr graveur de CD
    • it bruciatore di CD
    • it registratore di CD
    • en CD burner
    • en CD recorder
    • en CD writer
    • de CD-Brenner
    • de CD-Rekorder

    <Informàtica > Maquinari>

    Aparell que, per mitjà d'un làser, permet emmagatzemar dades en discos compactes per a conservar-les i poder-les reproduir posteriorment.