termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 206240   rumanita ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> rumanita
     
       
    • romanita, n f
    • es rumanita
    • fr roumanite
    • it rumenite
    • en roumanite
    • de Rum√§nit

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat d'ambre de color groc, verd o blau.

    Nota: La romanita presenta una fluorescència marcada. Es tracta d'un ambre dels períodes cretaci a eocè.

    Nota: La denominació romanita prové del lloc de procedència, Romania.

       
  • 3194616   rumbia ÔĽŅ <M√ļsica> rumbia
     
       
    • r√ļmbia, n f
    • es rumbia, n f
    • fr rumbia, n f
    • en rumbia, n

    <M√ļsica>

    Estil musical de ball que combina elements de la rumba i la c√ļmbia.

    Nota: 1. La denominaci√≥ r√ļmbia √©s un acr√≤nim de rumba i c√ļmbia.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 1516665   run out ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Criquet> run out
     
       
    • atrapat -ada en correguda, adj
    • es run out
    • es sacado de carrera
    • es sacado por run out
    • fr √©limin√© par hors jeu
    • en run out

    <Esports > Esports de pilota > Criquet>

    Dit del batedor eliminat perquè un jugador de camp ha tombat el wicket mentre ell intentava marcar una correguda.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);

    ¬∑totes les propostes catalanes s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic;

    ·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que s'han documentat en altres lleng√ľes, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castell√†), pista (piste en franc√®s), travesser (travesa√Īo en castell√† i traversa en itali√†), l√≠nia de wicket (ligne du guichet en franc√®s), tots eliminats (tous √©limin√©s en franc√®s), llan√ßament nul (nulo en castell√†) o pilota injugable (balle injouable en franc√®s);

    ·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.

    El Consell Supervisor nom√©s ha introdu√Įt petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (l√≠nia de wicket en comptes de l√≠nia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sin√≤nim eliminat -ada per CDW).

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]

       
  • 207662   runner ÔĽŅ <Esports > Ca√ßa. Pesca. Tir > Tir > Tir amb arc> runner
     
       
    • tornafletxes, n m, f
    • es runner
    • fr runner
    • en runner

    <Esports > Caça. Pesca. Tir > Tir > Tir amb arc>

    Auxiliar de l'arquer que s'encarrega de retornar-li les fletxes un cop l'estirafletxes les ha retirades.

       
  • 204401   ruptura de saque ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis> ruptura de saque
     
       
    • trencament de servei, n m
    • es break
    • es ruptura de saque
    • fr break
    • en break
    • en service break

    <Esports > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

    Acció del restador de guanyar un joc.

       
  • 635768   ruptura del aislamiento ÔĽŅ <Geografia > Geografia humana> ruptura del aislamiento
     
       
    • desa√Įllament, n m
    • es desenclavamiento
    • es ruptura del aislamiento
    • fr d√©senclavement
    • it rottura dell'isolamento
    • pt desencravamento
    • pt quebra do isolamento
    • en opening up

    <Geografia > Geografia humana>

    Acci√≥ de trencar l'a√Įllament, f√≠sic, cultural o econ√≤mic, en qu√® es troba una ciutat o una regi√≥, generalment mitjan√ßant la creaci√≥ d'una xarxa de comunicacions o la millora de la xarxa ja existent.

       
  • 207552   rururbanizaci√≥n ÔĽŅ <Construcci√≥ > Urbanisme> rururbanizaci√≥n
     
       
    • rururbanitzaci√≥, n f
    • es rururbanizaci√≥n
    • fr rurbanisation
    • en rurbanization

    <Construcció > Urbanisme>

    Procés d'urbanització, en una àrea rural o a la perifèria d'una ciutat o d'una aglomeració urbana, que combina característiques pròpies del camp i característiques pròpies de la ciutat.

       
  • 207551   rururbano ÔĽŅ <Construcci√≥ > Urbanisme> rururbano
     
       
    • rururb√† -ana, adj
    • es rururbano
    • fr rurbain
    • en rurban

    <Construcció > Urbanisme>

    Dit de l'àrea, l'espai, etc. que combina característiques pròpies del camp i característiques pròpies de la ciutat.

    Formes desestimades
    rurbà -ana, adj

       
  • 294925   rush ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> rush
     
       
    • rush [en], n m
    • es rush
    • fr rush
    • en rush

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Acció en què el jugador atacant en possessió de la pilota corre tan de pressa com pot en línia recta cap a la línia de gol de l'equip contrari, que acaba quan fa una passada, el plaquen o fa un touchdown.

       
  • 206368   ruta a caballo ÔĽŅ <Esports > Esports d'aventura> ruta a caballo
     
       
    • marxa a cavall, n f
    • es horseback
    • es marcha a caballo
    • es ruta a caballo
    • fr randonn√©e √©questre
    • en horseback riding

    <Esports > Esports d'aventura>

    Excursió organitzada que consisteix a seguir a cavall un recorregut determinat prèviament.