termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3194616   rumbia ÔĽŅ <M√ļsica> rumbia
     
       
    • r√ļmbia, n f
    • es rumbia, n f
    • fr rumbia, n f
    • en rumbia, n

    <M√ļsica>

    Estil musical de ball que combina elements de la rumba i la c√ļmbia.

    Nota: 1. La denominaci√≥ r√ļmbia √©s un acr√≤nim de rumba i c√ļmbia.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 1516665   run out ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Criquet> run out
     
       
    • atrapat -ada en correguda, adj
    • es run out
    • es sacado de carrera
    • es sacado por run out
    • fr √©limin√© par hors jeu
    • en run out

    <Esports > Esports de pilota > Criquet>

    Dit del batedor eliminat perquè un jugador de camp ha tombat el wicket mentre ell intentava marcar una correguda.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);

    ¬∑totes les propostes catalanes s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic;

    ·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que s'han documentat en altres lleng√ľes, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castell√†), pista (piste en franc√®s), travesser (travesa√Īo en castell√† i traversa en itali√†), l√≠nia de wicket (ligne du guichet en franc√®s), tots eliminats (tous √©limin√©s en franc√®s), llan√ßament nul (nulo en castell√†) o pilota injugable (balle injouable en franc√®s);

    ·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.

    El Consell Supervisor nom√©s ha introdu√Įt petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (l√≠nia de wicket en comptes de l√≠nia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sin√≤nim eliminat -ada per CDW).

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]

       
  • 207662   runner ÔĽŅ <Esports > Ca√ßa. Pesca. Tir > Tir > Tir amb arc> runner
     
       
    • tornafletxes, n m, f
    • es runner
    • fr runner
    • en runner

    <Esports > Caça. Pesca. Tir > Tir > Tir amb arc>

    Auxiliar de l'arquer que s'encarrega de retornar-li les fletxes un cop l'estirafletxes les ha retirades.

       
  • 204401   ruptura de saque ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis> ruptura de saque
     
       
    • trencament de servei, n m
    • es break
    • es ruptura de saque
    • fr break
    • en break
    • en service break

    <Esports > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

    Acció del restador de guanyar un joc.

       
  • 635768   ruptura del aislamiento ÔĽŅ <Geografia > Geografia humana> ruptura del aislamiento
     
       
    • desa√Įllament, n m
    • es desenclavamiento
    • es ruptura del aislamiento
    • fr d√©senclavement
    • it rottura dell'isolamento
    • pt desencravamento
    • pt quebra do isolamento
    • en opening up

    <Geografia > Geografia humana>

    Acci√≥ de trencar l'a√Įllament, f√≠sic, cultural o econ√≤mic, en qu√® es troba una ciutat o una regi√≥, generalment mitjan√ßant la creaci√≥ d'una xarxa de comunicacions o la millora de la xarxa ja existent.

       
  • 207552   rururbanizaci√≥n ÔĽŅ <Construcci√≥ > Urbanisme> rururbanizaci√≥n
     
       
    • rururbanitzaci√≥, n f
    • es rururbanizaci√≥n
    • fr rurbanisation
    • en rurbanization

    <Construcció > Urbanisme>

    Procés d'urbanització, en una àrea rural o a la perifèria d'una ciutat o d'una aglomeració urbana, que combina característiques pròpies del camp i característiques pròpies de la ciutat.

       
  • 207551   rururbano ÔĽŅ <Construcci√≥ > Urbanisme> rururbano
     
       
    • rururb√† -ana, adj
    • es rururbano
    • fr rurbain
    • en rurban

    <Construcció > Urbanisme>

    Dit de l'àrea, l'espai, etc. que combina característiques pròpies del camp i característiques pròpies de la ciutat.

    Formes desestimades
    rurbà -ana, adj

       
  • 294925   rush ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> rush
     
       
    • rush [en], n m
    • es rush
    • fr rush
    • en rush

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Acció en què el jugador atacant en possessió de la pilota corre tan de pressa com pot en línia recta cap a la línia de gol de l'equip contrari, que acaba quan fa una passada, el plaquen o fa un touchdown.

       
  • 206368   ruta a caballo ÔĽŅ <Esports > Esports d'aventura> ruta a caballo
     
       
    • marxa a cavall, n f
    • es horseback
    • es marcha a caballo
    • es ruta a caballo
    • fr randonn√©e √©questre
    • en horseback riding

    <Esports > Esports d'aventura>

    Excursió organitzada que consisteix a seguir a cavall un recorregut determinat prèviament.

       
  • 3354299   ruta verde ÔĽŅ <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible> ruta verde
     
       
    • cam√≠ pedalable, n m
    • es ruta verde, n f
    • es senda ciclable, n f
    • es sendero verde, n m
    • fr couloir de verdure, n m
    • en bicycle trail, n

    <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

    Via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.

    Nota: 1. Per exemple, la via verda és un tipus de camí pedalable.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes camí pedalable, via verda i vorera pedalable (sin. compl. vorera bici):

    S'aprova la denominaci√≥ cam√≠ pedalable, juntament amb els termes relacionats via verda i vorera pedalable (amb el sin√≤nim complementari vorera bici), pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a camí pedalable i a vorera pedalable,

    ·són formes descriptives i transparents, amb un nucli que indica el tipus de via i l'adjectiu pedalable, que fa referència a la circulació de bicicletes;(1)

    ¬∑es trien en comptes de les formes caminal pedalable i vorera bici recollides a la llei (versions catalanes del glossari de l'Annex I del Reial Decret Legislatiu 339/1990 i Llei 19/2001), en el cas de cam√≠ pedalable com a forma √ļnica i en el cas de vorera pedalable com a forma priorit√†ria;

    ¬∑el recurs a l'adjectiu pedalable, en lloc de l'adjectiu ciclista, es deu al fet que es tracta de dues vies que no es destinen exclusivament a les bicicletes (a difer√®ncia del carril ciclista i la pista ciclista) sin√≥ que estableixen un √ļs compartit amb els vianants i que, a m√©s, poden interpretar-se com a espais adaptats a les bicicletes, m√©s que no pas dissenyats expressament ;

    ·la possibilitat que no es permeti la circulació de bicicletes en tota l'extensió d'un camí i l'habitual separació d'espais entre vianants i ciclistes en la vorera coincideixen amb el significat normalitzat de pedalable, que es va reservar per als trams d'una via en què es pot anar amb bicicleta, a diferència del que succeeix en la resta de la via.

    Pel que fa al sinònim complementari vorera bici,

    ·és una forma procedent de la versió catalana del glossari de l'Annex I del Reial Decret Legislatiu 339/1990 sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària i de la Llei 19/2001 que el complementa;

    ¬∑ling√ľ√≠sticament es considera menys adequada que vorera pedalable, ja que no √©s habitual en la llengua el recurs al nom d'un vehicle en aposici√≥ al nucli en comptes de l'adjectiu corresponent;

    ·es documenta en textos d'especialitat.

    Pel que fa a via verda, concepte exclusiu de la legislació espanyola amb aquest significat tan restringit,

    ·és una forma justificada des del punt de vista semàntic, ja que el nucli via fa referència alhora a la naturalesa de via de comunicació (com a via ciclista) i a l'origen en una via de ferrocarril i l'adjectiu verd, pel lligam habitual amb els productes o els serveis ecològics, indica l'absència de trànsit motoritzat;

    ·es documenta en contextos especialitzats i en contextos divulgatius com un tipus específic de camí ciclista;

    ·té l'aval dels especialistes.

    Finalment, es descarten les alternatives caminal pedalable i senda ciclista, per a cam√≠ pedalable, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a caminal pedalable, tot i que és la forma recollida en la llei esmentada, cal tenir en compte que, segons el diccionari normatiu, caminal significa "Camí entre els bancals o els parterres d'un hort o d'un jardí", significat que no s'ajusta al que té el terme en l'àmbit de la bicicleta.

    Pel que fa a senda ciclista, malgrat que t√© √ļs entre els especialistes, conv√© tenir present que, segons el diccionari normatiu, senda significa "Cam√≠ estret per a vianants", de manera que indicaria m√©s aviat un espai de vianants en qu√® excepcionalment tamb√© poden passar bicicletes que no pr√≤piament una via d'√ļs compartit.

    (1) Cam√≠ significa, en el diccionari normatiu, "Tira de terreny m√©s o menys ampla que va d'un indret a un altre disposada expressament per a transitar-hi", i en l'√ļs habitual s'identifica amb una via de terra poc apta per al tr√†nsit motoritzat; vorera t√© la definici√≥ normativa "Part lateral d'una via urbana, generalment m√©s alta que la cal√ßada, destinada al pas de la gent que va a peu" i tamb√©, per mitj√† d'una remissi√≥ a voral, "Franja de terreny pla, pavimentada o no, de la vora d'una via interurbana que fa de contenci√≥ del ferm de la cal√ßada i dona un marge de seguretat als vehicles i als vianants".

    [Acta 600, 22 de gener de 2016]