termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 205775   surtidor de marcha lenta ÔĽŅ <Enginyeria industrial > Enginyeria mec√†nica> surtidor de marcha lenta
     
       
    • gicler de ralent√≠, n m
    • es surtidor de marcha lenta
    • es surtidor de ralent√≠

    <Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

    Gicler que alimenta de benzina el circuit de ralentí.

       
  • 205775   surtidor de ralent√≠ ÔĽŅ <Enginyeria industrial > Enginyeria mec√†nica> surtidor de ralent√≠
     
       
    • gicler de ralent√≠, n m
    • es surtidor de marcha lenta
    • es surtidor de ralent√≠

    <Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

    Gicler que alimenta de benzina el circuit de ralentí.

       
  • 481327   survival horror ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> survival horror
     
       
    • joc de superviv√®ncia, n m
    • es juego de terror
    • es survival horror
    • fr jeu d'horreur
    • fr survival horror
    • en survival horror
    • en survival horror game
    • de Survival-Horror-Spiel

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Joc d'aventures en què s'intenta transmetre una sensació d'angoixa al jugador, el qual té com a objectiu principal aconseguir que el seu personatge sobrevisqui a les situacions d'opressió i perill en què es troba.

    Nota: En els jocs de supervivència el jugador es troba sovint amb unes limitacions de moviments i recursos que dificulten el control del joc.

       
  • 3172762   susceptibilidad a la helada ÔĽŅ <Construcci√≥ > Execuci√≥ de l'obra > Materials de construcci√≥> susceptibilidad a la helada
     
       
    • gelivitat, n f
    • es helacidad, n f
    • es heladicidad, n f
    • es susceptibilidad a la helada, n f
    • fr g√©livit√©, n f
    • it gelivit√†, n f
    • pt gelevidade, n f
    • en frost susceptibiity, n
    • en gelivity, n
    • en liability to frost damage, n
    • de Frostempfindlichkeit, n f

    <Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

    Capacitat d'un material porós de resistir cicles de congelació i descongelació.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gelivitat:

    S'aprova la denominaci√≥ gelivitat pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una alternativa al calc del castell√† *geladicitat (de heladicidad, derivat de l'adjectiu heladizo), amb molt d'√ļs en l'√†mbit per√≤ poc justificable en catal√†;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada, creada sobre l'adjectiu geliu -a, recollit al diccionari normatiu com a sin√≤nim de g√®lid -a amb el sentit gen√®ric de "Fred com el gla√ß", i al GDLC amb el sentit m√©s espec√≠fic de "Dit del material que es gla√ßa f√†cilment i, doncs, s'esquerda", relacionat amb aquest concepte;

    ·és una denominació paral·lela a altres substantius catalans derivats d'un adjectiu en
    -iu -iva que adopten el sentit de 'capacitat de': absortivitat ('capacitat d'absorbir'), conductivitat ('capacitat de conduir'), inductivitat ('capacitat d'induir');

    ·ja es documenta en obres catalanes, tant especialitzades com terminològiques;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions an√†logues: gelivit√©, en franc√®s; gelivit√†, en itali√†; gelevidade, en portugu√®s, i gelivity, en angl√®s;

    ·té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    Es descarta la forma *geladicitat, malgrat que t√© molt d'√ļs, perqu√® √©s un calc inadequat del castell√† (de heladicidad, derivat de l'adjectiu heladizo), ja que en catal√† no existeix cap adjectiu an√†leg a heladizo (*gelad√≠s/*gel√†dic) al qual adjuntar el sufix nominalitzador -itat.

    Les formes descriptives resistència a la gelada, resistència als cicles de gel-desgel o resistència al xoc tèrmic, proposades per alguns especialistes, són semànticament adequades, però excessivament llargues, especialment per competir amb el calc *geladicitat.

    (1) Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>

    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 3194620   susceptor ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> , <Transports > Manipulaci√≥ de materials> susceptor
     
       
    • susceptor de microones, n m
    • es susceptor, n m
    • es susceptor de microondas, n m
    • fr capteur d'√©nergie micro-ondes, n m
    • fr suscepteur, n m
    • it suscettore, n m
    • en microwave receptor film, n
    • en microwave susceptor, n
    • en susceptor, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> , <Transports > Manipulaci√≥ de materials>

    Material met√†l¬∑lic o cer√†mic incorporat en capes fines en alguns envasos alimentaris aptes per a la cocci√≥ al forn de microones, el qual absorbeix l'energia electromagn√®tica de les microones per a transformar-la en energia t√®rmica i transmetre-la per radiaci√≥ o per conducci√≥ al producte envasat, a una temperatura superior als 100 ¬ļC, a fi d'aconseguir un aspecte i una textura similars als que s'obtenen amb un forn convencional.

    Nota: 1. El susceptor de microones permet, per exemple, donar al producte una textura cruixent i un aspecte daurat.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes susceptor -a i susceptor de microones:

    S'aprova l'adjectiu susceptor -a, calc de l'angl√®s susceptor, juntament amb la denominaci√≥ relacionada susceptor de microones, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a susceptor (adjectiu i nucli substantiu de susceptor de microones),

    ¬∑encara que √©s una denominaci√≥ procedent de l'angl√®s, t√© origen en el substantiu llat√≠ susceptŇćr, Ňćris, derivat del verb suscń≠pń≠o (gen√®ricament, 'entomar, agafar [des de sota]', 'recollir, rebre' o 'prendre, respondre'), que ha donat en catal√† formes com ara suscepci√≥, susceptible o susceptibilitat;

    ¬∑√©s, doncs, una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada en catal√† i motivada des del punt de vista sem√†ntic, creada per especialitzaci√≥ del significat general de 'receptor' que t√© susceptŇćr -Ňćris en llat√≠;

    ·és una denominació anàloga formalment a altres substantius de la llengua, igualment d'origen llatí, com ara acceptor, abductor, compressor o extractor;

    ·és una forma habitual entre els especialistes i documentada en nombrosos textos especialitzats;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© es documenta la denominaci√≥ an√†loga.

    Quant a susceptor de microones, calc de l'anglès microwave susceptor,

    ·és un dels materials susceptors més coneguts actualment, utilitzat en l'àmbit de l'embalatge alimentari;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ descriptiva del concepte, a partir del sentit del nucli susceptor, i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ¬∑es documenta en nombrosos textos especialitzats en catal√† i -la forma an√†loga- en altres lleng√ľes ve√Įnes;

    ·té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    Es descarten les alternatives absorbidor (de microones), captador (de microones) i receptor (de microones), perquè, malgrat que tenen un sentit etimològic similar a susceptor (especialment, absorbidor i captador), no són denominacions prou precises per als especialistes, que han adoptat susceptor amb un sentit més ampli, referit a un material que no tan sols absorbeix, capta o rep energia electromagnètica (per exemple, de les microones), sinó que també transforma aquesta energia (la converteix en energia tèrmica) i la transmet.

    [Acta 586: 19 de febrer de 2015]

       
  • 3194619   susceptor -ra ÔĽŅ <Energia> , <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> susceptor -ra
     
       
    • susceptor -a, adj
    • es susceptor -ra, adj
    • fr suscepteur -euse, adj
    • it suscettore, adj
    • en susceptor, adj

    <Energia> , <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria>

    Dit del material que és capaç d'absorbir energia electromagnètica, transformar-la en energia tèrmica i transmetre-la.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes susceptor -a i susceptor de microones:

    S'aprova l'adjectiu susceptor -a, calc de l'angl√®s susceptor, juntament amb la denominaci√≥ relacionada susceptor de microones, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a susceptor (adjectiu i nucli substantiu de susceptor de microones),

    ¬∑encara que √©s una denominaci√≥ procedent de l'angl√®s, t√© origen en el substantiu llat√≠ susceptŇćr, Ňćris, derivat del verb suscń≠pń≠o (gen√®ricament, 'entomar, agafar [des de sota]', 'recollir, rebre' o 'prendre, respondre'), que ha donat en catal√† formes com ara suscepci√≥, susceptible o susceptibilitat;

    ¬∑√©s, doncs, una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada en catal√† i motivada des del punt de vista sem√†ntic, creada per especialitzaci√≥ del significat general de 'receptor' que t√© susceptŇćr -Ňćris en llat√≠;

    ·és una denominació anàloga formalment a altres substantius de la llengua, igualment d'origen llatí, com ara acceptor, abductor, compressor o extractor;

    ·és una forma habitual entre els especialistes i documentada en nombrosos textos especialitzats;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© es documenta la denominaci√≥ an√†loga.

    Quant a susceptor de microones, calc de l'anglès microwave susceptor,

    ·és un dels materials susceptors més coneguts actualment, utilitzat en l'àmbit de l'embalatge alimentari;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ descriptiva del concepte, a partir del sentit del nucli susceptor, i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ¬∑es documenta en nombrosos textos especialitzats en catal√† i -la forma an√†loga- en altres lleng√ľes ve√Įnes;

    ·té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    Es descarten les alternatives absorbidor (de microones), captador (de microones) i receptor (de microones), perquè, malgrat que tenen un sentit etimològic similar a susceptor (especialment, absorbidor i captador), no són denominacions prou precises per als especialistes, que han adoptat susceptor amb un sentit més ampli, referit a un material que no tan sols absorbeix, capta o rep energia electromagnètica (per exemple, de les microones), sinó que també transforma aquesta energia (la converteix en energia tèrmica) i la transmet.

    [Acta 586: 19 de febrer de 2015]

       
  • 3194620   susceptor de microondas ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> , <Transports > Manipulaci√≥ de materials> susceptor de microondas
     
       
    • susceptor de microones, n m
    • es susceptor, n m
    • es susceptor de microondas, n m
    • fr capteur d'√©nergie micro-ondes, n m
    • fr suscepteur, n m
    • it suscettore, n m
    • en microwave receptor film, n
    • en microwave susceptor, n
    • en susceptor, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> , <Transports > Manipulaci√≥ de materials>

    Material met√†l¬∑lic o cer√†mic incorporat en capes fines en alguns envasos alimentaris aptes per a la cocci√≥ al forn de microones, el qual absorbeix l'energia electromagn√®tica de les microones per a transformar-la en energia t√®rmica i transmetre-la per radiaci√≥ o per conducci√≥ al producte envasat, a una temperatura superior als 100 ¬ļC, a fi d'aconseguir un aspecte i una textura similars als que s'obtenen amb un forn convencional.

    Nota: 1. El susceptor de microones permet, per exemple, donar al producte una textura cruixent i un aspecte daurat.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes susceptor -a i susceptor de microones:

    S'aprova l'adjectiu susceptor -a, calc de l'angl√®s susceptor, juntament amb la denominaci√≥ relacionada susceptor de microones, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a susceptor (adjectiu i nucli substantiu de susceptor de microones),

    ¬∑encara que √©s una denominaci√≥ procedent de l'angl√®s, t√© origen en el substantiu llat√≠ susceptŇćr, Ňćris, derivat del verb suscń≠pń≠o (gen√®ricament, 'entomar, agafar [des de sota]', 'recollir, rebre' o 'prendre, respondre'), que ha donat en catal√† formes com ara suscepci√≥, susceptible o susceptibilitat;

    ¬∑√©s, doncs, una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada en catal√† i motivada des del punt de vista sem√†ntic, creada per especialitzaci√≥ del significat general de 'receptor' que t√© susceptŇćr -Ňćris en llat√≠;

    ·és una denominació anàloga formalment a altres substantius de la llengua, igualment d'origen llatí, com ara acceptor, abductor, compressor o extractor;

    ·és una forma habitual entre els especialistes i documentada en nombrosos textos especialitzats;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© es documenta la denominaci√≥ an√†loga.

    Quant a susceptor de microones, calc de l'anglès microwave susceptor,

    ·és un dels materials susceptors més coneguts actualment, utilitzat en l'àmbit de l'embalatge alimentari;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ descriptiva del concepte, a partir del sentit del nucli susceptor, i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ¬∑es documenta en nombrosos textos especialitzats en catal√† i -la forma an√†loga- en altres lleng√ľes ve√Įnes;

    ·té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    Es descarten les alternatives absorbidor (de microones), captador (de microones) i receptor (de microones), perquè, malgrat que tenen un sentit etimològic similar a susceptor (especialment, absorbidor i captador), no són denominacions prou precises per als especialistes, que han adoptat susceptor amb un sentit més ampli, referit a un material que no tan sols absorbeix, capta o rep energia electromagnètica (per exemple, de les microones), sinó que també transforma aquesta energia (la converteix en energia tèrmica) i la transmet.

    [Acta 586: 19 de febrer de 2015]

       
  • 218825   sushi ÔĽŅ <Gastronomia> sushi
     
       
    • sushi [ja], n m
    • es sushi
    • fr souchi
    • fr sushi
    • it sushi
    • en sushi

    <Gastronomia>

    Plat de la cuina japonesa elaborat a base d'arròs bullit envinagrat, acompanyat de peix o marisc, generalment cru, o de verdures.

       
  • 1534035   susiua ÔĽŅ <Lleng√ľes> susiua
     
       
    • taixelhit, n m
    • es shilha
    • es susiua
    • es tachelet
    • es tashilheet
    • fr chleuh
    • fr shilha
    • fr tachelhit
    • it tashelhit
    • en Shilha
    • en Shilluh
    • en Tachelhit
    • en Tashelhit

    <Lleng√ľes>

    Dialecte de l'amazic que es parla al sud-oest del Marroc.

    Nota: El taixelhit es parla a les regions del Sus, Gran Atles Occidental, Petit Atles i curs baix del Dra.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes taixelhit, tamazic i tarifit (sin. rifeny):

    S'aproven els termes taixelhit, tamazic i tarifit (aquesta darrera forma com a sin√≤nim complementari de la forma normativa rifeny) pels motius seg√ľents:

    ·taixelhit i tamazic són adaptacions al català de les designacions originàries d'aquests dialectes de l'amazic; tarifit és un manlleu adoptat que s'inscriu sense problema en el sistema fònic i gràfic del català;

    ·taixelhit i tarifit són formes ja documentades en català en nombrosos textos especialitzats i tenen el vistiplau dels especialistes consultats;

    ¬∑tamazic, al seu torn, segueix el paral¬∑lelisme d'adaptaci√≥ de amazic (forma ja normativa), en qu√® el grup ght final de la transcripci√≥ m√©s internacional s'ha simplificat en c, d'acord amb la pron√ļncia aproximada que se'n fa.

    Es descarten les adaptacions a partir de l'arrel dels mots (les t d'inici i final de tachelhit, tamazight i tarifit s√≥n marques de femen√≠ en la llengua original) perqu√® no tenen gaire √ļs. En el cas espec√≠fic de tamazic, els especialistes s'han mostrat contraris a la forma amazic, que prefereixen reservar √ļnicament com a nom de la llengua (en amazic, tamazight √©s tant el nom de la llengua com el nom del dialecte d'aquesta llengua parlat al centre i el sud-est del Marroc).

    Es descarta la forma tamazight, malgrat que és la preferida per la majoria d'especialistes, perquè el grup ght final és estrany en català i perquè es considera una solució incoherent amb la decisió d'adaptació proposada per a tachelhit (taixelhit) i tamazight (amazic, nom de la llengua). El Consell Supervisor fa notar, a més, que tamazic s'allunya poc formalment de tamazight i, per tant, que a partir d'aquesta forma el concepte s'identifica sense problema, malgrat que tamazight sigui una forma més internacional.

    Quant a la forma tarifit, s'acorda d'aprovar-la com a sin√≤nim complementari de la forma normativa rifeny perqu√® t√© √ļs i per analogia amb taixelhit i tamazic, en qu√® s'han pres com a denominacions les formes amb marca de g√®nere de la llengua origin√†ria.

       
  • 204652   suspensi√≥n ÔĽŅ <Esports > Gimn√†stica> suspensi√≥n
     
       
    • suspensi√≥, n f
    • es suspensi√≥n
    • fr suspension
    • en hang
    • en hang position
    • en hanging position

    <Esports > Gimnàstica>

    Posició en què el centre de gravetat del gimnasta queda per sota del punt on s'agafa a l'aparell.