termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207340   swap ÔĽŅ <Economia > Finances> swap
     
       
    • permuta financera, n f
    • es permuta financiera
    • es swap
    • fr cr√©dit-crois√©
    • fr √©change financier
    • fr troc financier
    • en swap

    <Economia > Finances>

    Contracte en què dues parts s'obliguen a intercanviar operacions financeres en el mercat internacional de capitals durant un període determinat, a fi d'evitar fluctuacions excessives de les taxes de canvi i de les taxes d'interès.

       
  • 3451526   sweat equity ÔĽŅ <Economia > Finances > Finan√ßament alternatiu> sweat equity
     
       
    • serveis per capital, n m pl
    • es aportaci√≥n en mano de obra propia, n f
    • es sweat equity, n m
    • fr apport de comp√©tences, n m
    • fr apport personnel sous forme de travail manuel, n m
    • fr sweat equity, n m
    • en equity compensation, n
    • en stock for services, n
    • en sweat equity, n

    <Economia > Finances > Finançament alternatiu>

    Instrument de finançament alternatiu en què una empresa aconsegueix hores de dedicació i expertesa professionals o serveis, com ara l'assessorament o una campanya publicitària, a canvi de cedir una part del capital a les persones que fan aquestes feines o presten aquests serveis.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme serveis per capital:

    S'aprova la denominaci√≥ serveis per capital pels motius seg√ľents:

    ·és una denominació adequada perquè descriu sintèticament el concepte;


    ·té l'aval dels especialistes.

    [Acta 603, 18 de març de 2016]

       
  • 204580   swing ÔĽŅ <Esports > Esports de combat > Boxa> swing
     
       
    • swing [en], n m
    • es swing
    • fr swing
    • en swing

    <Esports > Esports de combat > Boxa>

    Ganxo acabat amb una rotació, de manera que el puny queda en supinació i es colpeja la cara de l'adversari amb el metacarp.

       
  • 204443   swing ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Beisbol> swing
     
       
    • swing [en], n m
    • es swing
    • fr √©lan
    • it esventolata
    • en swing

    <Esports > Esports de pilota > Beisbol>

    Moviment en forma d'arc que traça el bat quan el batedor colpeja la pilota.

       
  • 206492   swing ÔĽŅ <Telecomunicacions> swing
     
       
    • excursi√≥ de freq√ľ√®ncia, n f
    • es excursi√≥n de frecuencia
    • es swing
    • fr excursion de fr√©quence
    • en frequency swing

    <Telecomunicacions>

    Interval entre els valors m√†xim i m√≠nim que pot assolir una freq√ľ√®ncia.

       
  • 207076   swing ÔĽŅ <M√ļsica> swing
     
       
    • swing [en], n m
    • es swing, n m
    • fr swing, n m
    • en swing, n

    <M√ļsica>

    Estil musical derivat del jazz, originat als anys trenta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza per una interpretaci√≥ del ritme marcada, per√≤ el√†stica i impulsiva, que dona a la m√ļsica un car√†cter ballable i m√©s mel√≤dic.

    Nota: 1. Generalment, el swing és interpretat per grans bandes o orquestres.

    Nota: 2. L'aparici√≥ del swing est√† molt vinculada a l'emigraci√≥ de m√ļsics de Chicago i Nova Orleans a Nova York.

    Nota: 3. Per extensió, la forma swing s'utilitza també per a designar el fenomen rítmic característic d'aquest estil musical.

    Nota: 4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 208880   swing ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> swing
     
       
    • swing [en], n m
    • es swing
    • fr √©lan
    • fr swing
    • en swing

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Seq√ľ√®ncia de moviments que executa el jugador per a colpejar la bola amb el bast√≥.

    Nota: El swing comprèn l'inici del cop, la pujada del bastó, la baixada del bastó i el seguiment.

       
  • 207075   swing ÔĽŅ <Arts > Dansa> swing
     
       
    • swing [en], n m
    • es swing
    • fr swing
    • en swing

    <Arts > Dansa>

    Ball d'estil lliure que s'executa seguint la m√ļsica de swing, que ha donat lloc a altres formes de ball.

       
  • 208961   swing completo ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> swing completo
     
       
    • swing complet [swing: en], n m
    • es swing completo
    • fr √©lan complet
    • fr swing complet
    • en full swing

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Swing amb una pujada del bastó màxima.

       
  • 208984   swing de pr√°ctica ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> swing de pr√°ctica
     
       
    • swing d'assaig [swing: en], n m
    • es practice swing
    • es swing de pr√°ctica
    • fr mouvement d'essai
    • en practice swing

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Swing de prova que es fa una o diverses vegades, generalment abans de donar el cop.