termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3141124   UAV ÔĽŅ <Transports > Transport aeri > Aeronaus> UAV
     
       
    • dron, n m
    • vehicle aeri no tripulat, n m
    • UAV, n m sigla
    • es aeronave no tripulada, n f
    • es dron, n m
    • es veh√≠culo a√©reo no tripulado, n m
    • es UAV, n m sigla
    • es VANT, n m sigla
    • fr drone, n m
    • fr v√©hicule a√©rien sans pilote, n m
    • fr UAV, n m sigla
    • it aeromobile a pilotaggio remoto, n m
    • it drone, n m
    • it velivolo non pilotato, n m
    • it APR, n m sigla
    • it UAV, n m sigla
    • pt aeronave n√£o tripulada, n f
    • pt drone, n m
    • pt ve√≠culo a√©reo n√£o tripulado, n m
    • pt UAV, n m sigla
    • pt VANT, n m sigla
    • en drone, n
    • en unmanned aerial vehicle, n
    • en unmanned aircraft, n
    • en RPA, n sigla
    • en UA, n sigla
    • en UAV, n sigla

    <Transports > Transport aeri > Aeronaus>

    Aeronau no tripulada i reutilitzable, capa√ß de funcionar amb un grau m√©s o menys elevat d'autonomia, que obeeix les indicacions remotes d'un pilot o b√© la programaci√≥ introdu√Įda.

    Nota: 1. La denominació dron és una adaptació de la forma anglesa, que prové de la paraula de llengua general drone 'abellot', probablement pel soroll de l'aparell quan vola.

    Nota: 2. La sigla UAV correspon a l'equivalent anglès unmaned aerial vehicle ('vehicle aeri no tripulat').

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dron (sin. vehicle aeri no tripulat; sigla UAV):

    Es revisa la forma drone, difosa fins ara des del Cercaterm com a manlleu no adaptat, i s'aprova en el seu lloc l'adaptaci√≥ dron, pels motius seg√ľents:

    ¬∑amb adaptaci√≥ o sense, el manlleu angl√®s (aplicat a partir del mot de la llengua original drone 'borinot', segons diverses fonts per la similitud del soroll) √©s clarament la forma m√©s estesa per a fer refer√®ncia al concepte, tant en catal√† com en la resta de lleng√ľes rom√†niques estudiades;

    ¬∑l'adaptaci√≥ dron s'ajusta perfectament a la pron√ļncia del terme que es fa habitualment en catal√†, ja que en general no es fa la diftongaci√≥ de la vocal t√≤nica que indiquen les fonts lexicogr√†fiques angleses;

    ¬∑es tracta d'un terme utilitzat en molts √†mbits (fotografia a√®ria, teledetecci√≥, ind√ļstria militar, transport, lleure, etc.), alguns de molt populars, circumst√†ncia que l'acosta molt a la llengua general;

    ¬∑en casos similars de modificacions gr√†fiques menors que afectaven poc la pron√ļncia de les vocals, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptaci√≥ del manlleu original (per exemple, chicane > xicana, composite > comp√≤sit, baguette > baguet, etc.);

    ¬∑els especialistes consultats prefereixen la forma adaptada dron (amb el plural regular drons), perqu√® consideren que evita dubtes de pron√ļncia;

    ¬∑en les altres lleng√ľes rom√†niques es detecta en general un acostament de l'original angl√®s drone a l'ortografia i la pron√ļncia pr√≤pies, tal com mostren el castell√† dron (amb el plural regular drones), l'itali√† drone (majorit√†riament pronunciat com un mot bis√≠l¬∑lab, [dr√≥ne] i amb el plural regular droni) i fins i tot el franc√®s drone (amb el plural drones, ja que la forma francesa porta a la pron√ļncia [dron], aproximadament igual a l'original).

    Tot i que el manlleu és la forma més estesa en català, també s'utilitzen altres denominacions, de tipus sintagmàtic:

    Pel que fa a vehicle aeri no tripulat,

    ·és una forma transparent, creada com a calc de l'anglès unmanned aerial vehicle;

    ¬∑t√© una √†mplia extensi√≥ d'√ļs, sobretot en els √†mbits especialitzats;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en totes les lleng√ľes estudiades.

    Pel que fa a UAV,

    ·és la sigla corresponent a l'anglès unmanned aerial vehicle, que és l'original del calc vehicle aeri no tripulat;

    ¬∑t√© una proporci√≥ d'√ļs en catal√† molt m√©s elevada que les alternatives creades sobre denominacions d'origen catal√† (per exemple, VANT, a partir de vehicle aeri no tripulat);

    ¬∑es documenta en totes les lleng√ľes estudiades.

    A m√©s, s'han descartat denominacions tamb√© documentades, com ara aeronau no tripulada i VANT, per la seva baixa freq√ľ√®ncia enfront de les denominacions triades.

    Amb relaci√≥ a l'abast de la definici√≥, s'ha establert una sinon√≠mia absoluta entre dron i vehicle aeri no tripulat pels motius seg√ľents:

    ¬∑tot i que algunes fonts consideren que hi ha hagut una extensi√≥ impr√≤pia del significat de dron, la majoria de contextos especialitzats actuals consideren que dron i vehicle aeri no tripulat designen un √ļnic concepte i atribueixen les retic√®ncies envers la sinon√≠mia a una q√ľesti√≥ estil√≠stica;

    ·els especialistes consultats es mostren del tot favorables a una sinonímia absoluta;

    ¬∑la identificaci√≥ majorit√†ria entre dron/drone i les formes sintagm√†tiques descriptives es dona en totes les lleng√ľes estudiades;

    ¬∑l'extensi√≥ de dron/drone √©s tan gran que en determinades lleng√ľes (sobretot en franc√®s, per√≤ tamb√© en portugu√®s) ha arribat a prendre el significat general de vehicle no tripulat, tant si pertany al medi aeri com si pertany al medi terrestre o al medi aqu√†tic.

    [Acta 589, 30 d'abril de 2015]

       
  • 204719   uke ÔĽŅ <Esports > Esports de combat > Judo> uke
     
       
    • uke, n m, f
    • atacat | atacada, n m, f sin. compl.
    • judoka atacat | judoka atacada, n m, f sin. compl.
    • es judoka atacado
    • es uke
    • fr attaqu√©
    • fr uke
    • en competitor thrown
    • en uke

    <Esports > Esports de combat > Judo>

    Judoka en el moment en què rep una acció de l'adversari.

       
  • 218835   ukiyo-e ÔĽŅ <Art> ukiyo-e
     
       
    • ukiyo-e, adj
    • es ukiyo-e
    • fr ukiyo-e
    • en ukiyo-e
    • en ukiyoye

    <Art>

    Relatiu o pertanyent a l'escola ukiyo-e.

       
  • 218834   ukiyo-e ÔĽŅ <Art> ukiyo-e
     
       
    • ukiyo-e, n m
    • es ukiyo-e
    • fr oukiyo-y√©
    • fr ukiyo-e
    • pt ukiyo-e
    • en ukiyo-e
    • en ukiyoye

    <Art>

    Composició artística, generalment una pintura o un gravat, pertanyent a l'escola ukiyo-e.

       
  • 1538509   ultimate ÔĽŅ <Esports> ultimate
     
       
    • ultimate [en], n m
    • es ultimate
    • fr disque d'√©quipe
    • fr disque volant d'√©quipe
    • fr disque volant supr√™me
    • fr ultimate
    • fr ultime-passe
    • it ultimate
    • pt ultimate
    • en ultimate
    • de Ultimate

    <Esports>

    Esport practicat entre dos equips de set jugadors en un terreny de joc rectangular de 100 m de llarg i 37 m d'ample, amb una zona d'anotació a cada extrem, consistent a anar-se passant un disc de plàstic fins que un jugador del propi equip aconsegueix rebre'l a la zona d'anotació contrària.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ultimate, ultimate de platja (sin. compl. ultimate platja) i ultimate sala:

    S'aprova el terme ultimate, manlleu de l'angl√®s, i els termes relacionats ultimate de platja (amb el sin√≤nim complementari ultimate platja) i ultimate sala, pels motius seg√ľents:

    ¬∑la denominaci√≥ ultimate t√© √ļs internacionalment i es documenta en totes les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·és la forma que s'utilitza també en català;

    ·la denominació ultimate de platja és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades a la platja, com ara voleibol de platja, que és un terme normalitzat pel Consell Supervisor;

    ·la denominació ultimate platja és paral·lela a la forma vòlei platja, aprovada també com a sinònim complementari de la denominació principal voleibol de platja;

    ¬∑les formes ultimate de platja i ultimate platja s√≥n paral¬∑leles a les denominacions d'aquesta modalitat en les lleng√ľes de refer√®ncia: ultimate playa en castell√†, ultimate de plage en franc√®s i beach ultimate en angl√®s;

    ·la denominació ultimate sala és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades en una pista més petita que la de l'esport i, sovint, coberta (per exemple, futbol sala, forma recollida al diccionari normatiu);

    ·en francès es documenta la denominació paral·lela ultimate salle.

    Es bandegen alternatives descriptives com ara disc volador, disc volador en equip, plat a gol i √ļltima passada principalment perqu√® no tenen √ļs. A m√©s, disc volador seria una denominaci√≥ massa gen√®rica i plat a gol no seria del tot adequada des d'un punt de vista sem√†ntic.

    [Acta n√ļm. 537, 24 de novembre de 2011]

       
  • 1538511   ultimate indoor ÔĽŅ <Esports> ultimate indoor
     
       
    • ultimate sala, n m
    • es ultimate indoor
    • fr ultimate en salle
    • en indoor ultimate

    <Esports>

    Modalitat d'ultimate practicada en una pista coberta de 40 m de llarg i 20 m d'ample entre dos equips de cinc jugadors.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ultimate, ultimate de platja (sin. compl. ultimate platja) i ultimate sala:

    S'aprova el terme ultimate, manlleu de l'angl√®s, i els termes relacionats ultimate de platja (amb el sin√≤nim complementari ultimate platja) i ultimate sala, pels motius seg√ľents:

    ¬∑la denominaci√≥ ultimate t√© √ļs internacionalment i es documenta en totes les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·és la forma que s'utilitza també en català;

    ·la denominació ultimate de platja és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades a la platja, com ara voleibol de platja, que és un terme normalitzat pel Consell Supervisor;

    ·la denominació ultimate platja és paral·lela a la forma vòlei platja, aprovada també com a sinònim complementari de la denominació principal voleibol de platja;

    ¬∑les formes ultimate de platja i ultimate platja s√≥n paral¬∑leles a les denominacions d'aquesta modalitat en les lleng√ľes de refer√®ncia: ultimate playa en castell√†, ultimate de plage en franc√®s i beach ultimate en angl√®s;

    ·la denominació ultimate sala és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades en una pista més petita que la de l'esport i, sovint, coberta (per exemple, futbol sala, forma recollida al diccionari normatiu);

    ·en francès es documenta la denominació paral·lela ultimate salle.

    Es bandegen alternatives descriptives com ara disc volador, disc volador en equip, plat a gol i √ļltima passada principalment perqu√® no tenen √ļs. A m√©s, disc volador seria una denominaci√≥ massa gen√®rica i plat a gol no seria del tot adequada des d'un punt de vista sem√†ntic.

    [Acta n√ļm. 537, 24 de novembre de 2011]

       
  • 1538510   ultimate playa ÔĽŅ <Esports> ultimate playa
     
       
    • ultimate de platja [ultimate: en], n m
    • ultimate platja [ultimate: en], n m sin. compl.
    • es ultimate playa
    • fr ultimate de plage
    • en beach ultimate

    <Esports>

    Modalitat d'ultimate practicada a l'arena de la platja, en un terreny de joc de 75 m de llarg i 25 m d'ample, entre dos equips de cinc jugadors.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ultimate, ultimate de platja (sin. compl. ultimate platja) i ultimate sala:

    S'aprova el terme ultimate, manlleu de l'angl√®s, i els termes relacionats ultimate de platja (amb el sin√≤nim complementari ultimate platja) i ultimate sala, pels motius seg√ľents:

    ¬∑la denominaci√≥ ultimate t√© √ļs internacionalment i es documenta en totes les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·és la forma que s'utilitza també en català;

    ·la denominació ultimate de platja és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades a la platja, com ara voleibol de platja, que és un terme normalitzat pel Consell Supervisor;

    ·la denominació ultimate platja és paral·lela a la forma vòlei platja, aprovada també com a sinònim complementari de la denominació principal voleibol de platja;

    ¬∑les formes ultimate de platja i ultimate platja s√≥n paral¬∑leles a les denominacions d'aquesta modalitat en les lleng√ľes de refer√®ncia: ultimate playa en castell√†, ultimate de plage en franc√®s i beach ultimate en angl√®s;

    ·la denominació ultimate sala és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades en una pista més petita que la de l'esport i, sovint, coberta (per exemple, futbol sala, forma recollida al diccionari normatiu);

    ·en francès es documenta la denominació paral·lela ultimate salle.

    Es bandegen alternatives descriptives com ara disc volador, disc volador en equip, plat a gol i √ļltima passada principalment perqu√® no tenen √ļs. A m√©s, disc volador seria una denominaci√≥ massa gen√®rica i plat a gol no seria del tot adequada des d'un punt de vista sem√†ntic.

    [Acta n√ļm. 537, 24 de novembre de 2011]

       
  • 208338   umbo ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Hist√≤ria > Arqueologia> umbo
     
       
    • √≤mfal, n m
    • es √≥nfalo
    • es √≥nfalos
    • es umbo
    • en omphalos

    <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia>

    Entrant hemisfèric del fons d'un recipient.

       
  • 2897883   umbral efectivo ÔĽŅ <Pol√≠tica> umbral efectivo
     
       
    • llindar efectiu, n m
    • es umbral efectivo, n m
    • fr seuil effectif, n m
    • en effective threshold, n
    • en effective threshold of representativity, n
    • en natural threshold, n

    <Política>

    Mínim de vots amb què una candidatura aconsegueix el primer escó en unes eleccions determinades.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:(1)

    ¬∑majorit√†riament s√≥n solucions creades des del catal√†, sense dificultats de tipus ling√ľ√≠stic, motivades sem√†nticament i ja utilitzades en l'√†mbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

    ¬∑√ļnicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en qu√® les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta dif√≠cil trobar alternatives que remetin de manera inequ√≠voca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en catal√† com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'angl√®s (en aquest cas, per√≤, al costat del sin√≤nim delimitaci√≥ interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (√©s el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

    El Consell Supervisor valora especialment que, m√©s enll√† de les caracter√≠stiques formals de les denominacions acordades, la sessi√≥ de normalitzaci√≥ ha perm√®s arribar a acords sobre diverses q√ľestions importants:

    ¬∑la delimitaci√≥ i fixaci√≥ conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homog√®nia a les fonts de refer√®ncia (√©s el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres lleng√ľes no sempre paral¬∑lels que poden generar equ√≠vocs (√©s el cas de llista oberta en catal√† i open list en angl√®s, que fan refer√®ncia a conceptes diferents);

    ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

    ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).


    (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]

       
  • 2897884   umbral legal ÔĽŅ <Pol√≠tica> umbral legal
     
       
    • llindar legal, n m
    • es barrera legal, n f
    • es barrera m√≠nima, n f
    • es umbral legal, n m
    • es umbral m√≠nimo, n m
    • fr seuil formel, n m
    • fr seuil l√©gal, n m
    • en electoral threshold, n
    • en formal threshold, n

    <Política>

    Mínim de vots fixat legalment que necessita una candidatura per a poder concórrer a la distribució d'escons.

    Nota: El fet que una candidatura arribi al llindar legal no implica necessàriament que aconsegueixi representació. La representació efectiva dependrà de la fórmula electoral, de la magnitud de la circumscripció, dels resultats de les altres candidatures, etc.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:(1)

    ¬∑majorit√†riament s√≥n solucions creades des del catal√†, sense dificultats de tipus ling√ľ√≠stic, motivades sem√†nticament i ja utilitzades en l'√†mbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

    ¬∑√ļnicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en qu√® les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta dif√≠cil trobar alternatives que remetin de manera inequ√≠voca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en catal√† com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'angl√®s (en aquest cas, per√≤, al costat del sin√≤nim delimitaci√≥ interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (√©s el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

    El Consell Supervisor valora especialment que, m√©s enll√† de les caracter√≠stiques formals de les denominacions acordades, la sessi√≥ de normalitzaci√≥ ha perm√®s arribar a acords sobre diverses q√ľestions importants:

    ¬∑la delimitaci√≥ i fixaci√≥ conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homog√®nia a les fonts de refer√®ncia (√©s el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres lleng√ľes no sempre paral¬∑lels que poden generar equ√≠vocs (√©s el cas de llista oberta en catal√† i open list en angl√®s, que fan refer√®ncia a conceptes diferents);

    ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

    ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).


    (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme llindar legal:

    D'acord amb els especialistes, es descarta la forma barrera legal, malgrat que t√© for√ßa √ļs i seria tamb√© sem√†nticament adequada, perqu√® el nucli llindar √©s m√©s neutre (barrera √©s una forma amb una certa connotaci√≥ negativa, que remet a la idea de restricci√≥ o constrenyiment) i permet fer un paral¬∑lelisme denominatiu amb el terme relacionat llindar efectiu. Cal tenir present, d'altra banda, que la forma llindar legal tamb√© t√© √ļs.

    Es descarta la forma llindar electoral legal perquè es considera innecessàriament llarga.

    La forma llindar mínim, que també s'ha valorat, s'ha descartat perquè la forma aprovada és semànticament més precisa.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]