termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2897884   umbral m√≠nimo ÔĽŅ <Pol√≠tica> umbral m√≠nimo
     
       
    • llindar legal, n m
    • es barrera legal, n f
    • es barrera m√≠nima, n f
    • es umbral legal, n m
    • es umbral m√≠nimo, n m
    • fr seuil formel, n m
    • fr seuil l√©gal, n m
    • en electoral threshold, n
    • en formal threshold, n

    <Política>

    Mínim de vots fixat legalment que necessita una candidatura per a poder concórrer a la distribució d'escons.

    Nota: El fet que una candidatura arribi al llindar legal no implica necessàriament que aconsegueixi representació. La representació efectiva dependrà de la fórmula electoral, de la magnitud de la circumscripció, dels resultats de les altres candidatures, etc.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:(1)

    ¬∑majorit√†riament s√≥n solucions creades des del catal√†, sense dificultats de tipus ling√ľ√≠stic, motivades sem√†nticament i ja utilitzades en l'√†mbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

    ¬∑√ļnicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en qu√® les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta dif√≠cil trobar alternatives que remetin de manera inequ√≠voca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en catal√† com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'angl√®s (en aquest cas, per√≤, al costat del sin√≤nim delimitaci√≥ interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (√©s el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

    El Consell Supervisor valora especialment que, m√©s enll√† de les caracter√≠stiques formals de les denominacions acordades, la sessi√≥ de normalitzaci√≥ ha perm√®s arribar a acords sobre diverses q√ľestions importants:

    ¬∑la delimitaci√≥ i fixaci√≥ conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homog√®nia a les fonts de refer√®ncia (√©s el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres lleng√ľes no sempre paral¬∑lels que poden generar equ√≠vocs (√©s el cas de llista oberta en catal√† i open list en angl√®s, que fan refer√®ncia a conceptes diferents);

    ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

    ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).


    (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme llindar legal:

    D'acord amb els especialistes, es descarta la forma barrera legal, malgrat que t√© for√ßa √ļs i seria tamb√© sem√†nticament adequada, perqu√® el nucli llindar √©s m√©s neutre (barrera √©s una forma amb una certa connotaci√≥ negativa, que remet a la idea de restricci√≥ o constrenyiment) i permet fer un paral¬∑lelisme denominatiu amb el terme relacionat llindar efectiu. Cal tenir present, d'altra banda, que la forma llindar legal tamb√© t√© √ļs.

    Es descarta la forma llindar electoral legal perquè es considera innecessàriament llarga.

    La forma llindar mínim, que també s'ha valorat, s'ha descartat perquè la forma aprovada és semànticament més precisa.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]

       
  • 294985   umpire ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> umpire
     
       
    • umpire [en], n m, f
    • es umpire
    • fr umpire
    • en umpire

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Àrbitre que se situa darrere de la línia defensiva, que s'encarrega de supervisar els moviments i les accions que realitzen les línies defensiva i ofensiva, i de comprovar que els uniformes i l'equip dels jugadors siguin reglamentaris.

       
  • 3172812   un bast√≥n ÔĽŅ <Esports > Twirling> un bast√≥n
     
       
    • un bast√≥, n m
    • es un bast√≥n, n m
    • fr un b√Ęton, n m
    • en one baton, n

    <Esports > Twirling>

    Especialitat d'individual en què el twirler utilitza un sol bastó.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ¬∑la majoria de denominacions referides a elements o posicions s√≥n o b√© descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posici√≥ de descans, recepci√≥ cega, llan√ßament de rev√©s, simple horitzontal, simple vertical) o metaf√≤rica (br√®tzel o lla√ß, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o b√©, tal com passa en altres esports, provenen d'antrop√≤nims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑nom√©s s'ha recorregut a manlleus o a calcs ling√ľ√≠sticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'√†mbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfact√≤ria per substituir-los (√©s el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, en la majoria de casos avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

       
  • 2897996   u√Īa fina ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> u√Īa fina
     
       
    • damer dels conillets, n m
    • es deione, n f
    • es u√Īa fina, n f
    • fr m√©lit√©e des linaires, n f
    • en Proven√ßal fritillary, n
    • nc Melitaea deione

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Nimfàlids > Nimfalins > Melitaea

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 206585   unakita ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> unakita
     
       
    • unakita, n f
    • es unakita
    • fr unakite
    • it unakite
    • en unakite
    • de Unakit

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Agregat mineral format per quars, feldespat i epidot.

    Nota: La unakita es talla en caboixó i es fa servir per a fabricar objectes ornamentals.

    Nota: La denominació prové del jaciment on es va trobar per primera vegada, a les muntanyes d'Unaka, a l'estat de Carolina del Nord (EUA).

       
  • 204764   uncinus ÔĽŅ <F√≠sica > Meteorologia> uncinus
     
       
    • uncinus, adj
    • es uncinus
    • fr uncinus
    • en uncinus

    <Física > Meteorologia>

    Dit de l'esp√®cie de n√ļvol del g√®nere cirrus que t√© forma de coma.

       
  • 204772   undulatus ÔĽŅ <F√≠sica > Meteorologia> undulatus
     
       
    • undulatus, adj
    • es undulatus
    • fr undulatus
    • en undulatus

    <Física > Meteorologia>

    Dit de la varietat de n√ļvol del g√®nere cirroc√ļmulus, cirroestratus, altoestratus, estratoc√ļmulus o estratus que, juntament amb altres del mateix tipus, forma una capa de n√ļvols amb ondulacions.

       
  • 3561292   uniciclo autoequilibrado ÔĽŅ <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible> uniciclo autoequilibrado
     
       
    • roda el√®ctrica, n f
    • es monociclo autoequilibrado, n m
    • es monociclo el√©ctrico, n m
    • es rueda el√©ctrica, n f
    • es rueda motorizada, n f
    • es uniciclo autoequilibrado, n m
    • fr gyroroue, n m/f
    • fr monocycle √©lectrique, n m
    • fr monocycle gyroscopique, n m
    • fr planche auto√©quilibrante, n f
    • fr planche gyroscopique, n f
    • fr roue √©lectrique, n f
    • fr roue gyroscopique, n f
    • en electric unicycle, n
    • en self-balancing unicycle, n

    <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

    Vehicle elèctric autoequilibrat sense manillar i amb una sola roda de grans dimensions situada entremig de dos pedals transversals, que es fa avançar, retrocedir o girar desplaçant el pes del cos sense moure els peus dels pedals.

    Nota: 1. Els equivalents francesos planche gyroscopique i planche autoéquilibrante s'apliquen indistintament a rodes elèctriques i plataformes elèctriques.

    Nota: 2. Aquest concepte es coneix sovint amb la forma Solowheel, que és una marca comercial de l'empresa del mateix nom.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme roda elèctrica:

    S'aprova la denominaci√≥ roda el√®ctrica pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma descriptiva i transparent, que pren com a base la roda √ļnica del vehicle (sense diminutiu, cosa que ja indica que √©s de grans dimensions) i hi suma l'adjectiu el√®ctric, que fa refer√®ncia a la font d'energia sostenible que utilitza;

    ·la utilització d'aquesta mateixa designació per a conceptes diferents no es considera un obstacle, ja que es tracta de designacions relativament poc consolidades i, en tot cas, pertanyents a àmbits prou allunyats per a evitar confusions;

    ·la presència de l'adjectiu elèctric permet establir un lligam formal amb aparells similars de l'àmbit (patinet elèctric, plataforma elèctrica, etc.);

    ·es tracta d'una forma amb una extensa documentació en àmbits especialitzats, sobretot en l'Administració, i també en àmbits divulgatius;

    ·té l'aval dels especialistes;

    ·es documenten formes anàlogues en castellà i francès.

    Es descarten les alternatives monocicle el√®ctric i roda motoritzada pels motius seg√ľents:

    ¬∑pel que fa a monocicle el√®ctric, tot i ser una forma justificada per la similitud de concepte i de disseny dels vehicles (en la roda el√®ctrica sense seient, per√≤) i tamb√© per una freq√ľ√®ncia mitjana d'aparici√≥ en mitjans de comunicaci√≥ i empreses del sector, t√© els inconvenients de ser una forma m√©s llarga, de tipus culte i, a m√©s, sense paral¬∑lel possible en el cas tecnol√≤gicament molt pr√≤xim de la plataforma el√®ctrica (un hipot√®tic *bicicle el√®ctric √©s poc compatible amb el ja existent bicicleta);

    ·pel que fa a roda motoritzada, és una forma molt similar a roda elèctrica, però amb els inconvenients de no indicar quin és el tipus d'energia (fet important en l'àmbit de la mobilitat sostenible) i, a més, d'haver estat ja utilitzada per a designar determinats components en l'àmbit mateix de la mobilitat (en concret, de l'automoció i, fins i tot, del ciclisme).

    [Acta 618, 17 de març de 2017]

       
  • 205272   unidad de alcance a reparto ÔĽŅ <Transports > Correus> unidad de alcance a reparto
     
       
    • servei d'enlla√ß, n m
    • es siatas
    • es unidad de alcance a reparto

    <Transports > Correus>

    Servei de transport entre oficines de correus fet per mitjà de furgonetes.

       
  • 205055   unidad de discos ÔĽŅ <Inform√†tica > Maquinari> unidad de discos
     
       
    • unitat de discos, n f
    • es unidad de discos
    • fr unit√© de disques
    • en disk unit

    <Informàtica > Maquinari>

    Perifèric d'escriptura i de lectura de discos magnètics que comprèn dispositius impulsors dels discos, capçals de lectura i escriptura i circuits electrònics apropiats.