termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 835125   waveboarding ÔĽŅ <Esports > Patinatge sobre rodes> waveboarding
     
       
    • monopat√≠ basculant, n m
    • es waveboarding
    • fr waveboarding
    • en casterboarding
    • en waveboarding

    <Esports > Patinatge sobre rodes>

    Modalitat de patinatge que es practica amb un monopatí basculant.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme monopatí basculant:

    S'aprova el terme monopat√≠ basculant, tant per a fer refer√®ncia a un tipus de monopat√≠ com a la modalitat que es practica amb aquest monopat√≠, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa a l'anglicisme waveboard;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i est√† motivada des d'un punt de vista sem√†ntic a partir del significat del verb bascular: "Fer un moviment d'oscil¬∑laci√≥, de canvi d'inclinaci√≥" (DIEC2);

    la denominació de l'esport es anàloga a altres denominacions de modalitats esportives establertes pel Consell Supervisor, en què també s'utilitza l'element amb què es practica la modalitat per a designar-la (parapent, bicicleta tot terreny, graons, pistola d'aire, trineu de gossos, etc.).

       
  • 207160   wavelet ÔĽŅ <Matem√†tiques> wavelet
     
       
    • ondeta, n f
    • es ond√≠cula
    • es ondita
    • es wavelet
    • fr ondelette
    • en wavelet

    <Matemàtiques>

    Funció amb un valor mitjà igual a zero que oscil·la en un interval finit.

    Formes desestimades
    oneta, n f

       
  • 206040   web ÔĽŅ <Inform√†tica> , <Inform√†tica > Internet> web
     
       
    • web, n m
    • W3, n m sigla
    • WWW, n m sigla
    • es web
    • es W3 sigla
    • es WWW sigla
    • fr Web
    • fr W3 sigla
    • fr WWW sigla
    • en Web
    • en World Wide Web
    • en W3 sigla
    • en WWW sigla

    <Informàtica> , <Informàtica > Internet>

    Sistema basat en l'√ļs de l'hipertext que permet de cercar informaci√≥ a Internet, accedir-hi i visualitzar-la.

    Nota: El substantiu web actua sovint en aposici√≥ amb funci√≥ adjectiva per formar termes relacionats, com ara p√†gina web o servidor web. En alguns casos s'elideix el substantiu que actua com a nucli i el sintagma queda redu√Įt a la forma web, que mant√© el g√®nere del substantiu elidit: per exemple, un web (mascul√≠) per un lloc web o una web (femen√≠) per una p√†gina web.

       
  • 208173   web-art ÔĽŅ <Inform√†tica > Internet> , <Art> web-art
     
       
    • art en xarxa, n m
    • es arte en l√≠nea
    • es arte en red
    • es net.art
    • es web-art
    • fr art en ligne
    • fr art en r√©seau
    • en netart
    • de Netzkunst

    <Informàtica > Internet> , <Art>

    Activitat artística que utilitza Internet per a la difusió de les obres, les quals poden ser modificades pels internautes.

    Formes desestimades
    ciberart, n m

       
  • 481401   webgraf√≠a ÔĽŅ <Biblioteconomia. Documentaci√≥> webgraf√≠a
     
       
    • bibliografia web, n f
    • es bibliograf√≠a web
    • es webgraf√≠a
    • es webliograf√≠a
    • es webograf√≠a
    • fr bibliographie Web
    • fr r√©seaugraphie
    • fr webliographie
    • fr webographie
    • en Web bibliography
    • en webliography
    • en webography

    <Biblioteconomia. Documentació>

    Bibliografia en qu√® es referencien √ļnicament documents disponibles a trav√©s d'Internet.

    Nota: Una bibliografia web pot contenir referències d'articles, vídeos, fitxers de so, llocs web, pàgines web, etc.

       
  • 481401   webliograf√≠a ÔĽŅ <Biblioteconomia. Documentaci√≥> webliograf√≠a
     
       
    • bibliografia web, n f
    • es bibliograf√≠a web
    • es webgraf√≠a
    • es webliograf√≠a
    • es webograf√≠a
    • fr bibliographie Web
    • fr r√©seaugraphie
    • fr webliographie
    • fr webographie
    • en Web bibliography
    • en webliography
    • en webography

    <Biblioteconomia. Documentació>

    Bibliografia en qu√® es referencien √ļnicament documents disponibles a trav√©s d'Internet.

    Nota: Una bibliografia web pot contenir referències d'articles, vídeos, fitxers de so, llocs web, pàgines web, etc.

       
  • 1244084   webmetr√≠a ÔĽŅ <Inform√†tica > Internet> webmetr√≠a
     
       
    • anal√≠tica web, n f
    • es anal√≠tica web
    • es estad√≠stica web
    • es webmetr√≠a
    • fr analytique Web
    • fr audim√©trie Web
    • fr mesure d'audience Web
    • fr mesures Web
    • fr Web analytique
    • en Web analytics
    • en Web metering
    • en Web metrics
    • en Web site metering

    <Informàtica > Internet>

    Tècnica consistent a recollir, mesurar i analitzar les dades corresponents als accessos a un lloc web amb l'objectiu de conèixer els usos i el rendiment d'aquest lloc web i el comportament dels usuaris.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme analítica web:

    S'aprova el terme anal√≠tica web, calc de l'angl√®s Web analytics, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma ja utilitzada per a designar el concepte i es documenta en textos especialitzats;

    ¬∑pot considerar-se una designaci√≥ motivada sem√†nticament, constru√Įda sobre el nucli anal√≠tica, definit al diccionari normatiu amb el sentit de "An√†lisi cl√≠nica o s√®rie d'an√†lisis" i al Gran diccionari de la llengua catalana(1) com a "Conjunt d'an√†lisis sobre un fet, una malaltia, una situaci√≥, etc." (i an√†lisi √©s l'"Examen de les parts constituents d'un tot, separadament o en llur relaci√≥ a aquest"), i el substantiu en aposici√≥ web, reducci√≥ de lloc web ("Conjunt de p√†gines web que una organitzaci√≥, una empresa o una persona p√ļblica posa a disposici√≥ dels usuaris", segons el mateix diccionari normatiu); el fet que anal√≠tica s'associ√Į sovint amb un conjunt d'an√†lisis fa especialment escaient aquest substantiu com a nucli del terme, ja que amb aquesta t√®cnica s'analitza no tan sols el volum de visites d'un web, sin√≥ tamb√©, entre d'altres, el temps que els usuaris dediquen al web, el seu grau de fidelitat, el nombre de p√†gines vistes, etc.;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenta la denominaci√≥ paral¬∑lela;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    S'han descartat com a denominacions del concepte, entre d'altres, les formes seg√ľents: an√†lisi web i an√†lisi de webs (perqu√® remeten a un examen menys aprofundit dels continguts d'un web); estad√≠stica web i estad√≠stiques web (perqu√® l'anal√≠tica web no s'ocupa tan sols d'aspectes quantitatius, com dona a entendre estad√≠stica, sin√≥ tamb√© d'aspectes qualitatius); webmetria i webometria (novament, perqu√® s'associen amb un examen quantitatiu i perqu√® no tenen √ļs, ni hi ha gaire tradici√≥ d'√ļs en catal√† de web(o)- com a formant), i audiometria web (tamb√© per motius d'imprecisi√≥ sem√†ntica).

    (1)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <http://www.diccionari.cat/>

       
  • 481401   webograf√≠a ÔĽŅ <Biblioteconomia. Documentaci√≥> webograf√≠a
     
       
    • bibliografia web, n f
    • es bibliograf√≠a web
    • es webgraf√≠a
    • es webliograf√≠a
    • es webograf√≠a
    • fr bibliographie Web
    • fr r√©seaugraphie
    • fr webliographie
    • fr webographie
    • en Web bibliography
    • en webliography
    • en webography

    <Biblioteconomia. Documentació>

    Bibliografia en qu√® es referencien √ļnicament documents disponibles a trav√©s d'Internet.

    Nota: Una bibliografia web pot contenir referències d'articles, vídeos, fitxers de so, llocs web, pàgines web, etc.

       
  • 635807   webquest ÔĽŅ <Pedagogia. Ensenyament> webquest
     
       
    • webquesta, n f
    • es webquest
    • fr cyberqu√™te
    • fr webquest
    • it webquest
    • pt webquest
    • en WebQuest
    • de WebQuest

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Activitat didàctica basada en el desenvolupament de les competències bàsiques, en què es proposa a l'alumne de dur a terme una recerca guiada sobre un tema específic utilitzant fonamentalment recursos d'Internet ja preseleccionats, i de transformar posteriorment la informació en un treball personal a través d'un procés d'anàlisi, síntesi i avaluació.

    Nota: Una webquesta s'estructura en els apartats seg√ľents: p√†gina inicial, introducci√≥, tasca, proc√©s, avaluaci√≥, conclusi√≥, cr√®dits i guia did√†ctica per al professorat.

    Nota: La forma anglesa WebQuest, creada pels inventors d'aquesta activitat didàctica (Bernie Dodge i Tom March, de la Universitat de San Diego, Califòrnia), és la forma més coneguda internacionalment per a designar el concepte.

       
  • 2898495   webrooming ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> webrooming
     
       
    • examen en l√≠nia, n m
    • es webrooming, n m
    • fr webrooming, n m
    • en webrooming, n

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització>

    Pràctica d'un usuari consistent a consultar per internet les característiques del producte que vol adquirir i les recomanacions o les opinions d'altres usuaris abans de decidir-ne la compra.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ¬∑la majoria de denominacions proposades s√≥n formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades ling√ľ√≠sticament i paral¬∑leles a les formes utilitzades en les altres lleng√ľes rom√†niques: comunitat virtual, gestor de comunitats, m√†rqueting digital, monetitzaci√≥, posicionament digital, transm√®dia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ¬∑moltes de les denominacions triades ja tenen √ļs en catal√†: m√†rqueting m√≤bil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ¬∑en la majoria de casos, per√≤, malgrat l'√ļs habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopci√≥ d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantaci√≥; √©s el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificaci√≥ (per a *gamificaci√≥, de l'angl√®s gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, majorit√†riament avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ¬∑la substituci√≥ del calc publicitat comportamental (de l'angl√®s behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una soluci√≥ m√©s natural en catal√† i m√©s adequada ling√ľ√≠sticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]