termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
 
  • 3172778   X-strutting ÔĽŅ <Esports > Twirling> X-strutting
     
       
    • marxa en X, n f
    • es X-strutting, n m
    • en X strut, n
    • en X-strutting, n

    <Esports > Twirling>

    Especialitat d'individual en què el twirler camina amb un pas determinat seguint una trajectòria en forma de X.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ¬∑la majoria de denominacions referides a elements o posicions s√≥n o b√© descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posici√≥ de descans, recepci√≥ cega, llan√ßament de rev√©s, simple horitzontal, simple vertical) o metaf√≤rica (br√®tzel o lla√ß, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o b√©, tal com passa en altres esports, provenen d'antrop√≤nims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑nom√©s s'ha recorregut a manlleus o a calcs ling√ľ√≠sticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'√†mbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfact√≤ria per substituir-los (√©s el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, en la majoria de casos avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

       
  • 3552982   xarel¬∑lo ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificaci√≥. Enologia> xarel¬∑lo
     
       
    • xarel¬∑lo, n m
    • cartoix√†, n m sin. compl.
    • pansa blanca, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo, n m
    • fr xarello, n m
    • en Xarello, n m

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Ra√Įm blanc produ√Įt pel cep xarel¬∑lo, de maduraci√≥ primerenca, menut, compacte i amb els grans mitjans, esf√®rics, dol√ßos i amb la pell dura.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'It√†lia xarel¬∑lo) i s'aproven com a sin√≤nims complementaris les formes cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius seg√ľents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ¬∑totes tres tenen √ļs, si b√© xarel¬∑lo sembla que √©s la forma m√©s estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3451540   xarel¬∑lo ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificaci√≥. Enologia> xarel¬∑lo
     
       
    • xarel¬∑lo, n m
    • cartoix√†, n m sin. compl.
    • pansa blanca, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo, n m
    • fr xarello, n m
    • en Xarello, n m

    <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia>

    Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo, amb cos, una mica √†cid, amb un grau alcoh√≤lic alt i una aroma afruitada, que se sol utilitzar per a fer cava, especialment de llarga crian√ßa.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'It√†lia xarel¬∑lo) i s'aproven com a sin√≤nims complementaris les formes cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius seg√ľents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ¬∑totes tres tenen √ļs, si b√© xarel¬∑lo sembla que √©s la forma m√©s estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3553020   xarel¬∑lo ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> xarel¬∑lo
     
       
    • xarel¬∑lo, n m
    • cartoix√†, n m sin. compl.
    • pansa blanca, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo, n m
    • fr xarello, n m
    • en Xarello, n m

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura>

    Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, resistent a la secada.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'It√†lia xarel¬∑lo) i s'aproven com a sin√≤nims complementaris les formes cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius seg√ľents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ¬∑totes tres tenen √ļs, si b√© xarel¬∑lo sembla que √©s la forma m√©s estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3568474   xarel¬∑lo rosado ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> xarel¬∑lo rosado
     
       
    • xarel¬∑lo vermell, n m
    • cartoix√† mar√≠, n m sin. compl.
    • pansa rosada, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo rosado, n m
    • en Xarello Rosado, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura>

    Cep conreat tradicionalment al Penedès, resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
    S'aprova la denominaci√≥ xarel¬∑lo vermell i els sin√≤nims complementaris cartoix√† mar√≠ i pansa rosada pels motius seg√ľents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, constitu√Įdes, respectivament, pels nuclis xarel¬∑lo (forma ja normativa(1) procedent de l'itali√† chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'It√†lia xarel¬∑lo), cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa (del llat√≠ (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandńēre 'estendre', especialment els ra√Įms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del ra√Įm), mar√≠ (de motivaci√≥ desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinon√≠mia entre totes tres formes √©s coherent amb la sinon√≠mia entre xarel¬∑lo, cartoix√† i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reuni√≥ n√ļm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel¬∑lo vermell √©s el resultat d'una mutaci√≥ gen√®tica del xarel¬∑lo.

    Es descarta la forma xarel¬∑lo rosat, malgrat que √©s ling√ľ√≠sticament adequada i √©s la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perqu√® t√© molt poc √ļs, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentaci√≥ especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica nom√©s en aquest √†mbit als vins, per√≤ no al ra√Įm de color vermell√≥s, com √©s aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona ra√Įm blanc de tast dol√ß. 1 2 m. Ra√Įm de cep xarel¬∑lo. 1 3 m. Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 3568475   xarel¬∑lo rosado ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificaci√≥. Enologia> xarel¬∑lo rosado
     
       
    • xarel¬∑lo vermell, n m
    • cartoix√† mar√≠, n m sin. compl.
    • pansa rosada, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo rosado, n m
    • en Xarello Rosado, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Ra√Įm negre produ√Įt pel cep xarel¬∑lo vermell, de maduraci√≥ tardana i amb els grans dol√ßos, de color vermell√≥s i amb la pell gruixuda.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
    S'aprova la denominaci√≥ xarel¬∑lo vermell i els sin√≤nims complementaris cartoix√† mar√≠ i pansa rosada pels motius seg√ľents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, constitu√Įdes, respectivament, pels nuclis xarel¬∑lo (forma ja normativa(1) procedent de l'itali√† chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'It√†lia xarel¬∑lo), cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa (del llat√≠ (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandńēre 'estendre', especialment els ra√Įms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del ra√Įm), mar√≠ (de motivaci√≥ desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinon√≠mia entre totes tres formes √©s coherent amb la sinon√≠mia entre xarel¬∑lo, cartoix√† i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reuni√≥ n√ļm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel¬∑lo vermell √©s el resultat d'una mutaci√≥ gen√®tica del xarel¬∑lo.

    Es descarta la forma xarel¬∑lo rosat, malgrat que √©s ling√ľ√≠sticament adequada i √©s la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perqu√® t√© molt poc √ļs, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentaci√≥ especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica nom√©s en aquest √†mbit als vins, per√≤ no al ra√Įm de color vermell√≥s, com √©s aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona ra√Įm blanc de tast dol√ß. 1 2 m. Ra√Įm de cep xarel¬∑lo. 1 3 m. Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 3568476   xarel¬∑lo rosado ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificaci√≥. Enologia> xarel¬∑lo rosado
     
       
    • xarel¬∑lo vermell, n m
    • cartoix√† mar√≠, n m sin. compl.
    • pansa rosada, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo rosado, n m
    • en Xarello Rosado, n

    <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia>

    Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo vermell, fresc, √†cid, amb un grau alcoh√≤lic alt i amb una aroma herb√†cia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
    S'aprova la denominaci√≥ xarel¬∑lo vermell i els sin√≤nims complementaris cartoix√† mar√≠ i pansa rosada pels motius seg√ľents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, constitu√Įdes, respectivament, pels nuclis xarel¬∑lo (forma ja normativa(1) procedent de l'itali√† chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'It√†lia xarel¬∑lo), cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa (del llat√≠ (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandńēre 'estendre', especialment els ra√Įms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del ra√Įm), mar√≠ (de motivaci√≥ desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinon√≠mia entre totes tres formes √©s coherent amb la sinon√≠mia entre xarel¬∑lo, cartoix√† i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reuni√≥ n√ļm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel¬∑lo vermell √©s el resultat d'una mutaci√≥ gen√®tica del xarel¬∑lo.

    Es descarta la forma xarel¬∑lo rosat, malgrat que √©s ling√ľ√≠sticament adequada i √©s la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perqu√® t√© molt poc √ļs, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentaci√≥ especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica nom√©s en aquest √†mbit als vins, per√≤ no al ra√Įm de color vermell√≥s, com √©s aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona ra√Įm blanc de tast dol√ß. 1 2 m. Ra√Įm de cep xarel¬∑lo. 1 3 m. Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 3451718   xialongbao ÔĽŅ <Alimentaci√≥> xialongbao
     
       
    • farcellet de brou xin√®s, n m
    • xiaolongbao, n m sin. compl.
    • es hatillo al vapor, n m
    • es xialongbao, n m
    • fr xiaolongbao, n m
    • en xiaolongbao, n
    • zh ŚįŹÁ¨ľŚĆÖ, n
    • zh xi«éol√≥ngbńĀo ¬∑, n

    <Alimentació>

    Peça de pasta de la cuina xinesa en forma de farcellet, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida de gelatina de brou i carn, generalment de porc, que es consumeix cuita al vapor.

    Nota: 1. La denominaci√≥ xiaolongbao correspon a la forma destonalitzada de xi«éol√≥ngbńĀo, denominaci√≥ xinesa transcrita segons el sistema pinyin.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme farcellet de brou xinès (sin. compl. xiaolongbao):

    S'aproven les denominacions farcellet de brou xin√®s i xiaolongbao (aquesta segona, manlleu del xin√®s, com a sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a farcellet de brou xinès,

    ¬∑es considera una alternativa catalana viable al manlleu del xin√®s xi«éol√≥ngbńĀo, for√ßa conegut;

    ·és una denominació descriptiva, basada en la forma i en el farciment característic d'aquest tipus de pasta;

    ¬∑es creu que pot ser una denominaci√≥ √ļtil en contextos de divulgaci√≥ o en qu√® el nom originari es desconegui (per exemple, en cartes de restaurants o en llibres de cuina).

    Es prefereix farcellet de brou xin√®s a farcellet de brou perqu√® l'√ļs de l'adjectiu xin√®s fa m√©s precisa la denominaci√≥ i evidencia que es tracta d'un concepte for√†.

    Es descarten les formes farcellet al vapor i farcellet xinès, que també s'ha valorat, perquè podrien associar-se amb altres tipus de pasta xinesa (farcellet xinès, de fet, és un sinònim de huntun, que és una pasta similar al xiaolongbao però que no es farceix de brou).


    Quant a xiaolongbao, transcripci√≥ destonalitzada de xi«éol√≥ngbńĀo (transcripci√≥ estricta de la forma xinesa segons el sistema pinyin),

    ·és la denominació originària d'aquest tipus de pasta i la més coneguda internacionalment;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ¬∑ja es documenten en catal√† i tamb√© en la resta de lleng√ľes.

    Es descarta d'afegir la indicaci√≥ de llengua de proced√®ncia a xiaolongbao, perqu√® la pron√ļncia en catal√† d'aquest substantiu no s'allunya excessivament de la pron√ļncia xinesa (en xin√®s est√†ndard, […ēj…ĎuluŇčp…Ďu]).

    En favor de la simplificaci√≥, es descarta la forma xi«éol√≥ngbńĀo, transcripci√≥ estricta del xin√®s.

    S'accepta el manlleu xiaolongbao al costat de farcellet de brou xinès, perquè és una forma coneguda internacionalment, que vehicula un concepte emblemàtic de la gastronomia xinesa conegut també ja a casa nostra i, en general, a Occident. D'acord amb el criteri seguit habitualment pel Consell Supervisor en aquests casos, però, es prioritza l'alternativa catalana (farcellet de brou xinès), a fi de donar-hi la màxima difusió.

    [Acta 604, 1 d'abril de 2016]

       
  • 835115   xiriquete ÔĽŅ <Esports > Esports de combat> xiriquete
     
       
    • hira-shuriken [ja], n m
    • estrella ninja, n f sin. compl.
    • es estrella ninja
    • es hira shuriken
    • es xiriquete
    • fr √©toile √† lancer
    • fr √©toile de ninja
    • fr hira shuriken
    • it hira shuriken
    • it stella ninja
    • en hira shuriken
    • en ninja star
    • en throwing star

    <Esports > Esports de combat>

    Shuriken en forma d'estrella.

    Nota: Hira-shuriken és la transcripció de la denominació japonesa segons el sistema Hepburn.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen japonès shuriken, bo-shuriken (sin. compl. estrella ninja), shurikenjutsu, nunchaku i tonfa:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopci√≥ del manlleu japon√®s, i nom√©s en un cas s'ha fixat tamb√© una denominaci√≥ descriptiva catalana com a sin√≤nim complementari, pels motius seg√ľents:

    ·es tracta de denominacions que designen conceptes propis de les arts marcials japoneses, per als quals és difícil trobar denominacions catalanes precises i sintètiques que s'identifiquin inequívocament amb el concepte;

    ·en la fixació d'altres termes relacionats amb les arts marcials japoneses, el Consell Supervisor sempre ha optat per la forma manllevada de la llengua d'origen: aikido, kendo, taijutsu, tandoku-renshu, etc.;

    ¬∑els manlleus del japon√®s tenen √ļs internacionalment i en algun cas fins i tot es documenten en les obres lexicogr√†fiques de les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ¬∑s√≥n tamb√© les formes que, en general, tenen √ļs en catal√†.

    Pel que fa a la grafia del manlleu, el Consell Supervisor ha optat per la transcripci√≥ d'acord amb el sistema de romanitzaci√≥ Hepburn, que √©s el m√©s utilitzat internacionalment i el que ha fet servir pr√®viament el Consell Supervisor en la fixaci√≥ d'altres manlleus procedents del japon√®s. Aquest sistema, a m√©s, permet aconseguir una pron√ļncia bastant propera a la fon√®tica de la llengua d'origen.

    En favor de la simplificaci√≥, per√≤, s'ha optat per eliminar en la transcripci√≥ el diacr√≠tic corresponent a les vocals llargues (bo-shuriken i no bŇć-shuriken), que en el sistema Hepburn s'indica amb un m√†cron a sobre de la vocal corresponent (o alternativament amb la duplicaci√≥ de la vocal), perqu√® dificulta l'escriptura i no aporta difer√®ncies quan es llegeix en catal√† en veu alta, tal com s'ha fet en tots els altres manlleus del japon√®s aprovats pel Consell Supervisor. Tot i aix√≠, s'acorda de fer constar en nota la transcripci√≥ estricta de les denominacions japoneses.

    Es descarta l'adaptació de les grafies sh, k i ch, pròpies del sistema de transcripció Hepburn, que es basa en el sistema ortogràfic anglès, perquè les formes transcrites d'acord amb aquest sistema ja estan bastant esteses. Aquesta solució, a més, és coherent amb les decisions preses anteriorment pel Consell Supervisor per als manlleus procedents del japonès, en què s'ha tendit a fixar les formes coincidents amb la transcripció: katsuobushi (i no catsuobuxi), koto (i no coto), shakuhachi (i no xakuhatxi), etc. Igualment, al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es recullen nombrosos mots procedents del japonès que mantenen la grafia de la k sense adaptar: haiku, harakiri, jidoka, karate, sake, tanka, etc.

    Pel que fa al g√®nere, at√®s que en la llengua d'origen no es fa distinci√≥ entre mascul√≠ i femen√≠, en cada cas s'ha optat per una soluci√≥ o altra en funci√≥ de l'√ļs m√©s est√®s en catal√†.

    Quant al nombre, en tots els casos es considera que són formes que fan el plural regular.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme hira-shuriken (sin. compl. estrella ninja):

    La forma hira-shuriken procedeix del japonès hira 'pla' i shuriken, format al seu torn per shu 'mà', ri 'dors, revers', i ken 'espasa'.

    S'opta per l'escriptura en dos mots (hira i shuriken), separats per un guionet d'acord amb la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, perquè shuriken ja és una forma lexicalitzada que fa referència a un altre concepte en japonès.

    En aquest cas s'aprova tamb√© la forma descriptiva estrella ninja com a sin√≤nim complementari del manlleu perqu√® ja t√© un cert √ļs en catal√† i es documenta an√†logament en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia.

    Es descarten altres denominacions catalanes descriptives, com ara estrella llanc√≠vola, estrella d'Okinawa o estrella japonesa, perqu√® no tenen tant √ļs com la forma aprovada. A m√©s, les denominacions estrella d'Okinawa i estrella japonesa no s'identificarien tan clarament amb el concepte.

    Es desestima la forma shaken perquè fa referència a un concepte més específic, és a dir, a un tipus de hira-shuriken.

    La denominació xiriqueta, que s'ha documentat en alguna font per a designar aquest concepte, es desestima perquè es creu que és una deformació de la forma japonesa shuriken.

       
  • 208409   xoanon ÔĽŅ <Hist√≤ria > Arqueologia> , <Arts > Escultura> xoanon
     
       
    • x√≤anon, n m
    • es xoanon
    • es x√≥anon
    • en xoanon

    <Història > Arqueologia> , <Arts > Escultura>

    Estàtua de fusta que representa el cap i els braços d'una persona, amb el cos i les cames en forma de columneta o de biga.